Ruta de miradors i cales per la Marina Alta (Alacant, Comunitat Valenciana, Espanya)


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Ruta de miradors i cales per la Marina Alta (Alacant, Comunitat Valenciana, Espanya)"

Transcripción

1 UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÉNCIA E S C O L A P O L I T È C N I C A S U P E R I O R DE G A N D Í A Grau en Gestió Turística Ruta de miradors i cales per la Marina Alta (Alacant, Comunitat Valenciana, Espanya) TREBALL FINAL DE GRAU Autor/a: Núria Català Llorca Tutor/a: Maryland Morant González Co-tutora: Mª Dolores Teruel Serrano GANDÍA, 2013

2 Resum La comarca de la Marina Alta, en la Comunitat Valenciana (Espanya), ofereix un gran nombre de miradors i cales, que no estan connectats entre les diverses localitats: Dénia, Xàbia, Poble nou de Benitatxell, Moraira, Benissa i Calp. Per això s ha volgut dissenyar la connexió d aquestes localitats per a poder obtindré una via continua des de Dénia fins a Calp per a que esta ruta es puga portar a terme per mitjà de tracks de GPS i que la gent puga gaudir-la. Per això s ha dissenyat una xicoteta guia on poder consultar l itinerari interpretatiu anomenat Ruta de miradors i cales per la Marina Alta per als visitants, aprofitant els recursos naturals que hi ha en la Marina Alta. Paraules claus: miradors, cales, ruta, tracks de GPS Summary The region of the Marina Alta, in the Comunitat Valenciana (Spain), in the coast, offers a lot of viewpoints and coves, that it isn t connected between the towns: Dénia, Xàbia, Poble nou de Benitatxell, Moraira, Benissa and Calp. For this reason it has been designed the connections of these towns to obtain a continue path from Dénia to Calp for the path can be to do by GPS tracks to people can enjoy it. For this it has designed a little guide where you can consult the interpretative itinerary called Ruta de miradors i cales per la Marina Alta for the visitors, to using the naturals resources that the Marina Alta has. Key words: viewpoints, coves, path, GPS tracks 2

3 Índex 1. Introducció Justificació del treball Objectius Metodologia Marc teòric Estudio del cas de la Marina Alta Localització Conjunt de la Marina Alta Característiques geogràfiques Anàlisi de l oferta Anàlisi de la demanda Número de turistes Perfil del turista Perfil del turista potencial La ruta dels miradors Fixes tècniques dels miradors Proposta de l itinerari Codi de conducta ètica Normativa o regularització que afecten als paratges naturals visitats Recomanacions per a fer la ruta Conclusions Bibliografia

4 1. Introducció Aquest projecte te una relació amb el turisme natural, que es defineix com a «aquell turisme en el que el turista demanda components naturals, encara que els seus motius no tinguen perquè estar relacionats exclusivament amb els valors naturals de l entorn, sinó més bé amb el gaudi dels recursos que eixe entorn oferta» (Flores Ruiz, 2008, UMED). Dins d aquest, es troba el turisme actiu, que és el que més es practica en aquesta tipologia. El turisme actiu s ha desenvolupat en les dos últimes dècades, encara que els seus orígens es remunten a finals del s.xix (Luque Gil, 2003). Aquest actualment ve dirigit per empreses privades que el promocionen i gestionen, per això és important basar-se amb les seues dades i fins i tot amb les de turisme rural (tipologia lligada al turisme actiu), degut a la mancança d aquestes en el sector. Com s ha mencionat les dades de empreses de turisme actiu han augmentat últimament, de fet, Espanya conta amb empreses de turisme actiu, i concretament en la Comunitat Valenciana (Espanya), en el 2011 es van realitzar més de viatges que van incloure alguna activitat de turisme d aventura (turisme actiu) (Turisme Generalitat Valenciana. 2012). La demanda de turisme actiu a Espanya està registrant un període de forta expansió en els últims tres anys. En 2011 els viatges amb activitats de turisme d aventura van créixer un 37,6%, la qual cosa es va acumular a l increment obtingut en (Conselleria de Turisme, Cultura i Esports) No obstant això, el turisme actiu a Espanya continua estant en un segon nivell comparat amb el turisme de sol i platja (predominant en la Comunitat Valenciana). Les activitats de turisme actiu només formen part del 0,7% dels viatges realitzats pels turistes estrangers i del 0,24% dels espanyols. (Conselleria de Turisme, Cultura i Esports) Degut a este increment que s està donant i als recursos que hi ha a la Marina Alta (Fig. 1) - (Comunitat Valenciana, Espanya), i on hi predomina un turisme de sol i platja, s ha pensat que el disseny de la ruta senderista seria un bon mètode per a començar a fer propostes amb l objectiu final de frenar la estacionalitat que hi ha a la Marina Alta (Comunitat Valenciana, Espanya) i així tenir l oportunitat d oferir productes diferents per tal de que no es quede una zona obsoleta que només ofereix sol i platja, i només es capaç de sobreviure en les èpoques estivals. Figura 1. Marina Alta, Comunitat Valenciana, Espanya Font: google earth [2013] 4

5 Per aquesta raó, en aquest treball va a projectar-se el disseny d una possible guia de sendes (per parcs naturals i camins o carreteres), que contarà amb un xicotet resum dels recursos pels quals esta pensat que passe la ruta, els quilometratges de cada tram, i els tracks de GPS 1 per poder posar en pràctica un tipus de geocaching privat 2 i d aquesta forma utilitzar una nova tecnologia que pot servir com un punt atractiu de la guia. Estant aquesta guia dirigida a la demanda turística interessada per la natura i els paisatges del litoral de la Marina Alta (Comunitat Valenciana, Espanya), que cerque la tranquil litat i alguns coneixements, amb l objectiu de plaer, però que també valore el patrimoni natural i cultural que observa Justificació del treball Com s ha mencionat en la introducció, la Marina Alta en les dos últimes dècades, ha començat a augmentar el nombre d empreses de turisme actiu, de fet Alacant (província de la Marina Alta) comptava amb un total de 25 empreses dirigides al turisme actiu (Conselleria de Turisme de la Comunitat Valenciana, 2012), mes concretament en l àmbit marítim i terrestre. Però, tot i això, no s ha posat en valor tots els recursos que hi ha a la Marina, per això s ha decidit fer aquest projecte. Actualment, per la zona on es proposa l itinerari, tan sols compta amb una ruta de miradors que uneix tota la costa de Xàbia, però no hi ha cap tipus de senyalització, i tampoc estan units els municipis de Dénia, Xàbia, Benitatxell, Moraira i Calp (Fig. 2) per sendes. Per això crec que en el cas que es portarà a terme, seria una oportunitat de poder unir aquestes poblacions i així no basar només esta comarca en el turisme de sol i platja (que és el que predomina) i també la gent podrà practicar activitats interpretatives com: la contemplació de paisatges, l allistament d aus, l aprenentatge de l època morisca... en els paisatges que ens ofereix la Costa Blanca. A més a més, les rutes que hi ha a la Marina Alta (Comunitat Valenciana, Espanya), són predominantment d interior, hi ha poques que bordegen la costa, per tant es podria portar a terme com a alguna cosa poc vista. Figura 2. Municipis per on passarà la ruta Font: Google maps [2013] 1 Sistema de Posicionament Global 2 És un joc a l aire lliure de cerca del tresor pel món real. Els jugadors intenten localitzar contenidors amagats, anomenats geoamagatalls, emprant dispositius GPS i compartir les seves experiències en línia (geocaching) 5

6 1.2. Objectius Objectiu principal: Dissenyar una nova ruta de miradors per a la realització de turisme actiu en el que tant els turistes com els ciutadans d aquesta zona puguen realitzar-la. Dissenyar una connexió entre els miradors de la Marina Alta (Alacant, Espanya), per a donar a conèixer els pobles d aquests miradors (Dénia, Xàbia, Benitatxell, Moraira i Calp). Objectius secundaris: Analitzar el turisme actiu Inventariar els recursos naturals i culturals que hi ha per a posar-los en valor en la ruta (Dénia, Xàbia, Benitatxell, Moraira i Calp). Implementar l ús de les noves tecnologies per mig de senyals GPS Contactar amb empreses turístiques relacionades en el turisme actiu per a poder posar en pràctica aquesta ruta o la creació d una autoguía Metodologia Per al disseny de la ruta, primerament es va buscar bibliografia per aconseguir les dades sobre per on es situaria (la Marina Alta), per on passaria (quins són els miradors i cales més importants, quina seria la distancia...), com es podria fer (a peu, en bici...), etc. Després, es va fer un treball de camp i un estudi dels recursos els següents dies amb els seus corresponents recorreguts: El 31/03/2013 es va realitzar el tram de Dénia a Xàbia El 07/04/2013 es va realitzar el tram de Xàbia a la Granadella (Xàbia) El 15/04/2013 es va realitzar el tram de la Granadella (Xàbia) al Moraig (El Poble Nou de Benitatxell) El 02/06/2013 es va realitzar el tram del Moraig (El Poble Nou de Benitatxell) a Moraira El 23/06/2013 es va realitzar el tram de Moraira a Calp El 10/07/2013 es va realitzar l últim tram pel Penyal d Ifach (Calp) En aquest treball de camp es va mesurar el quilometratge de cada tram, i es va fer un inventari de recursos. Mentre es feia el treball de camp, s estudiava el turisme actiu i el geocaching en Espanya, i després en la Comunitat Valenciana en concret; a més de l oferta i la demanda que hi ha a la Marina Alta (Comunitat Valenciana, Espanya), per mitjà de les estadístiques que em van facilitar els tècnics de turisme dels municipis involucrats en aquesta ruta per via electrònica. I per últim es va realitzar la proposta del disseny Marc teòric Una ruta com aquesta forma part de la modalitat turisme actiu. En aquest disseny proposat, passa tant per paratges naturals com centres històrics de les localitats, per tant pel disseny d aquesta és necessari tenir en compte la normativa de parcs naturals i la gestió de l ús públic en espais naturals, a més de conèixer el funcionament del geocaching com a nova tecnologia aplicable a la proposta. 6

7 Espais naturals protegits Els espais naturals protegits, són aquells espais que, degut a les seues característiques naturals, han de ser protegits per la Llei Autonòmica 11/1994, d Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana (En el cas de la Comunitat Valenciana). Un Espai Natural Protegit, pretén ser un instrument per a la conservació de la biosfera i, conservar en la utilització dels recursos de la Terra de manera sostenible i prudent per a que produeixen el major benefici per a les generacions actuals i mantenint les potencialitats per a satisfer les necessitats i les aspiracions de les generacions futures (Franquesa, 1996) Avui dia, la Comunitat Valenciana, compta amb una amplia diversitat d espais naturals (més de vint espais protegits (Fundació Cam, 1993)), que inclou des de reserves marines fins a cims. La Reserva Marina del Cap de Sant Antoni forma part del recorregut de l itinerari proposat. Es troba en la costa nord d Alacant, entre les poblacions de Dénia i Xàbia. Els seus penya-segats arriben a superar els 150 metres d alçària. Posseeix una variada topografia submarina on hi ha representació d un gran nombre d espècies lligades a estes costes rocoses, que doten a la Reserva del Cap de Sant Antoni d un elevat interès ecològic, científic, paisatgístic i recreatiu. (Conselleria d Infraestructures, Territori i Medi ambient, 2013) Altre espai natural per on passa el recorregut és el Parc Natural del Montgó, altiu massís calcari de 753 m d altitud situat entre els municipis de Dénia i Xàbia. S uneix amb el cap de Sant Antoni per mitjà d una plana elevada anomenada les Planes, on es pot percebre l empremta de l antic paisatge agrícola. La flora del parc és molt rica, amb més de 600 espècies entre les quals hi ha nombrosos endemismes. (Conselleria d Infraestructures, Territori i Medi ambient, 2013) Pel que fa a la gestió dels espais naturals d aquesta ruta, estan gestionats per mig de la Conselleria de Medi Ambient de la Comunitat Valenciana. (Portal Oficial de Turisme de la Comunitat Valenciana. 2013). Com s ha vist en aquest apartat, es pot concloure que la Marina Alta compta amb alguns dels parcs naturals protegits que es poden trobar en la Marina Alta, punt a favor per a l elaboració d un nou itinerari de sendes, ja que hi ha la base, i tan sols s ha de senyalar un nou itinerari. Gestió de l ús públic en espais naturals protegits En l actualitat i degut a diverses pràctiques negligents pel que fa a la conservació dels entorns naturals, és necessari la creació d espais naturals protegits. Aquests pretenen ser un instrument per a la conservació d uns espais determinats, que puguen garantir la supervivència d espècies en perill. A la fi de que les generacions actuals i futures puguen gaudir de la biodiversitat dels entorns naturals. Per tal de poder compatibilitzar el gaudi de totes les persones i la conservació, és fa necessari regular l activitat dins d aquests entorns. L ús públic d aquests espais protegits, no significa més que, regular l accés amb certes restriccions que puguen garantir els objectius dels mateixos. Aquesta llavor, en el Parc Natural del Montgó es basa en unes bones practiques per a disminuir l impacte ambiental negatiu de les activitats que produïm els humans i es basa en: 7

8 Respectar els senyals que es troben, seguint els itineraris marcats. Cuidar i mantenir les instal lacions i els equipaments del Parc. Procura fer poc soroll per a no espantar les aus. Respectar la tranquil litat i gaudir del silenci. No molestar la fauna que trobes al llarg de les rutes. Després de la visita, deixar el Parc almenys tan net com l hem trobat, deixar el fem al contenidor del municipi més proper, així la recollida és més ràpida. Ajudar a evitar incendis. Si fumes, apaga i recull la burilla. No portar elements del medi a casa (plomes, ous, nius, etc.) Portar els animals domèstics lligats. No collir les plantes. Tota aquesta llavor, és molt important per poder apreciar, tot allò que ens ofereix la natura. Turisme actiu Una bona definició de turisme actiu és: «Conjunt de viatges de caràcter lúdic i per a practicar activitats fisicoesportives-recreatives, que es desenvolupen en el medi natural, amb un cert grau de destresa, però no de manera competitiva.» (Castro i Hernández, 2007), ja que el turisme actiu es basa en la pràctica d esports d aventura en el medi natural. En la Comunitat Valenciana en aquesta tipologia de turisme existeix en data al 2012, un total de 69 empreses inscrites dedicades a aquest tipus de turisme. En el gràfic següent (Fig. 3), podem observar les diferents empreses segons la tipologia de turisme actiu. Figura 3: Empreses de turisme actiu en la Comunitat Valenciana 2012 Font: Agencia Valenciana de Turisme. Registre General d Empreses, Establiments i Professions Turístiques de la Comunitat Valenciana, 2012 De les 69 empreses mencionades abans, la província d Alacant concentra el nombre més gran d empreses de turisme actiu a la Comunitat Valenciana (25 empreses), la majoria de les quals ofereix activitats en els àmbits marí (12 empreses) i terrestre (11 empreses). En el següent gràfic (Fig. 4) es pot observar aquest fet. 8

9 Figura 4: Turisme actiu a Alacant Font: Agencia Valenciana de Turisme. Registre General d Empreses, Establiments i Professions Turístiques de la Comunitat Valenciana, 2012 Geocaching Com que en la proposta s ha inclòs l ús d una nova tecnologia (el geocaching), cal explicar que per molt que sone a nou, és nou però no tant com pareix, ja que avui dia pocs llocs escapen del geocaching, Espanya per exemple, conta amb quasi tesors amagats, i la seua pràctica va començar en l any 2008 (El País, 2009). Pel que fa a la practica d aquest, es basa en l amagatall d un objecte, tant entre els espais naturals com entre els centres de ciutat, i després pujar a la web les coordenades amb la descripció de la ruta. Aquest objecte pot ser des d un simple joguet, fins a una llibreta per a apuntar el nom de les persones que han trobat l amagatall (a voltes l amagatall no és tan simple de trobar, perquè les coordinades no et porten fins al lloc exacte del cache 3, sinó que a partir d unes pistes o endevinalles la persona ha de descobrir l amagatall). Una volta trobat l objecte, es deu fer un avis en la web mencionada amb anterioritat. Per a que els caches (mencionats amb anterioritat) es conserven, els propietaris de cada objecte ha de tenir la responsabilitat de la conservació i preocupar-se de si les coordinades segueixen sent correctes. Un exemple de geocaching és un que hi ha a Madrid, en el que, quant arribes al tresor, et demana que dibuixes un gat, a partir d ahí et donen pistes per a anar a un altre amagatall. (El País, 2009). Altres exemples dels més famosos és el que va crear Gonzalo Arenos 4, amb amagatalls en 43 bous Osborne en Espanya. (El País, 2009). Aquesta nova forma de fer turisme actiu, esta emprant-se cada vegada més, per això pense que per mitjà d aquesta podria ser més fàcil portar a terme la ruta dissenyada, ja que és una idea innovadora, fàcil i divertida per a que qualsevol persona la porte a terme. 3 Els amagatalls 4 Cofundador de Geobuscadoes Españoles Asociados (GEA) 9

10 2. Estudio del cas de la Marina Alta 2.1. Localització La Marina Alta (on es localitza la ruta proposada) és una comarca de la costa de la Comunitat Valenciana, en la part septentrional de la província d Alacant. La seua capital de comarca és Dénia i limita al nord amb la província de València, a l oest amb la comarca de l Alcoià, al sud amb la comarca de la Marina Baixa i a l est amb el Mar Mediterrani Conjunt de la Marina Alta La Marina Alta (comarca seleccionada per al projecte), compta amb una superfície de 758 km 2 (Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, 2012), els quals estan repartits en 33 Municipis (Adsubia, Alcalalí, Beniarbeig, Benigembla, Benidoleig, Benimeli, Benissa, Benitatxell, Calp, Castell de Castells, Dénia, Gata de Gorgos, Xaló, Llíber, Murla, Ondara, Orba, Parcent, Pedreguer, Pego, Els Poblets, Ràfol d Almunia, Sagra, Sanet i Negrals, Senija, Teulada, Tormos, Vall d Alcalà, Vall d Ebo, Vall de Gallinera, Vall de Laguar, El Verger i Xàbia). Aquesta comarca, mostra uns paisatges molt diferents, en la part nord, la Marina Alta es queda a les portes de la província de València, abandonant-se en la marjal de Pego. Un conjunt de abruptes serres (Gallinera, Almirant, Segaria, Foradà, Carrascal de Parcent) formen a l oest estretes valls per on corre una xarxa hidrogràfica un tant pobra: el Girona, el Gorgos, i el Gallinera. Abunden, en canvi paratges naturals de gran bellesa com la Vall de Laguar, la Vall de Gallinera, la Vall d Ebo, la Vall de Pop... on es van escriure els dramàtics episodis del final de la dominació musulmana (Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, 2012),. La seua proximitat a la mar, junt a la relativa altura de les muntanyes interiors, determinen un clima mediterrani semihumit, amb temperatures mitges entres els 17 graus del litoral i els 14 de l interior (Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, 2012). En quant a l activitat econòmica, en la comarca hi ha dos zones físicament diferenciades, generant dos estructures econòmiques fortament diferents i desequilibrades. La zona de les Valls, muntanyes i de poca població, amb agricultura de secà amb escàs rendiment i baix nivell de producció; i la zona del litoral, amb relleus més suaus i major densitat de població amb turisme (degut als bells paisatges i el conjunt de serveis cada volta més variats), i pesca (els ports de Dènia, Xàbia i Calp polaritzen l activitat pesquera) - (Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, 2012). Aquesta comarca, ha segut seleccionada per la quantitat de recursos que ofereix, les temperatures idònies per a la practica de senderisme, a més de ser una oportunitat per a combatre l estacionalitat Característiques geogràfiques La Marina Alta és una comarca costanera que marca un punt de transició entre el litoral pla i obert de la Safor, on són molt comuns els penya-segats. La comarca es divideix abruptament en tres zones de plana separades per agreses muntanyes: La zona del voltant del riu Girona (Dénia, el Verger i Ondara), és el punt més meridional del cultiu intensiu de tarongers a la Comunitat Valenciana 10

11 La zona del riu Gorgos (de Xàbia a Gata de Gorgos), es tracta d una zona plana. La zona entre Pego i la costa, que es tracta d una plana marjalenca a l extrem nord, el Parc Natural de la Marjal de Pego i Oliva Anàlisi de l oferta Una volta coneixedors de la zona, s ha investigat l oferta que hi ha a la costa de la Marina Alta (Alacant, Comunitat Valenciana, Espanya), basada en el turisme de sol i platja. L oferta general de Dénia, Xàbia, El Poble Nou de Benitatxell i Moraira fa recalcament en la presencia de sol i platja, però també en el paisatge, la ciutat històrica, la gastronomia i les festes. La promoció d allotjaments al ludeix a hotels, apartaments, hostals i pensions. Els equipaments culturals, junt amb els esdeveniments, són els recursos que més es pronuncien (14 mostres entre programació cultural, l opera i els Mini Jocs la Marina Alta ). En el apartat d oci actiu, Dénia i Xàbia promocionen conjuntament excursions marítimes amb vaixell amb visió submarina, llanxa de propulsió a xorro, catamarà, jeep, cabiró, quads o tren turístic (Conselleria de turisme de la Comunitat Valenciana, 2006). Pel que fa referència a Calp la seua oferta general posa en valor fonamentalment el paisatge, la gastronomia, les festes i la possibilitat de realitzar activitats esportives. El perfil de l oferta d allotjaments és més diversa que en el cas de Dénia, Xàbia, El Poble Nou de Benitatxell i Moraira, ja que a l oferta d hotels, apartaments i pensions, se li afegeix la de villes i bungalows. El patrimoni històric per a aquesta localitat juga un paper significatiu. D aquesta forma, el casc antic, la llonja, el port i les salines, mai passen desadvertits pel turista que repassa la promoció municipal. Així mateix, també és de destacar l oferta dedicada a festes populars i espectacles (cabaret, tablado flamenco, etc.). Tot i això, l oferta d oci actiu no aporta res nou, tan sols es limita a repetir l oferta de Dénia, Xàbia, Poble Nou de Benitatxell i Moraira (Conselleria de turisme de la Comunitat Valenciana, 2006). En Dénia la promoció d oferta general abasta a tota la comarca de la Marina Alta, posant en valor primordialment la natura, artesania, els esports i la gastronomia. Tot i això, es fa notar un cert èmfasi promocional sobre el municipi interior de la Vall d Ebo, on es promociona el Museu Etnogràfic, la Cova del Rull i la possibilitat de realitzar acampades (Conselleria de turisme de la Comunitat Valenciana, 2006). Els esports i l aventura actualment constitueix l oferta complementaria més diversa, innovadora i difosa de la província d Alacant. Aquest tipus d oferta sempre ha estat dominat pels esports aquàtics, però cada volta més, s introdueixen noves activitats en el medi terrestre e inclòs existint la possibilitat de realitzar incursions en el medi aeri (vols en globus o salts en paracaigudes) (Conselleria de turisme de la Comunitat Valenciana, 2006). L implantació d aquestes activitats lúdic-esportives 5 normalment es desenvolupen en el mitja litoral al servei del turisme massiu de sol i platja. Tot i això, poc a poc es va innovant cada volta més e involucrant el medi interior. En este sentit, el nord de la província (Marina Alta i Marina Baixa) és on millor s està integrant l espai interior en el frenesí turístic litoral. La prova apareix en les promocions de Dénia i Calp que ja incorporen diferents rutes de senderisme i mountain bike, així com també altres per a automòbil. Però no sols s ofereixen excursions, també és factible la practica de altres 5 Són aquelles activitats que es realitzen per plaer, mentre es practica un esport 11

12 esports com el go kart and cross buggy, la equitació o la pesca costera. (Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana. 2006) Anàlisi de la demanda En quant a la demanda, la Comunitat Valenciana en l any 2011 es van registrar un total de (Instituto de Estudios Turísticos, 2012) turistes estrangers i nacionals. Estrangers En la Comunitat Valenciana en l any 2011 van arribar un total de 5,4 milions de turistes, els quals demandaven: Turisme d oci en el que predominava el turisme de sol y platja. Allotjaments extrahotelers (Fig. 5). Allotjaments 36% Hotels i similars 64% Allotrjaments extrahotelers Figura 5: Allotjaments turistes estrangers Font: Instituto de Estudios Turísticos 2012 Nacionals En la Comunitat Valenciana en l any 2011 van arribar un total de de turistes, els quals demandaven: Turisme d oci en el que predominava el turisme de sol y platja. Allotjaments extrahotelers (Fig. 6). Allotjaments 79% 21% Hotels o similars Allotjaments extrahotelers Figura 6: Allotjaments turistes interns Font: Instituto de Estudios Turísticos

13 D aquestos turistes van incloure turisme d aventura a l aire lliure en la Comunitat Valenciana (Font: Conselleria de Turisme, Cultura i Esports) Número de turistes Entre les poblacions de Dénia, Xàbia, Benitatxell, Moraira i Calp; han hagut en l any 2012 un total de visites de grups en les diferents Tourist Info: Xàbia 2011: grups visitants Dénia 2012: grups visitants Calp 2012: grups visitants Benitatxell 2012: grups visitants Moraira 2012: grups visitants Aquestes dades demostren que hi ha una gran afluència de turistes, els quals podria interessar-los la pràctica de senderisme per les costes, ja que segons les estadístiques que m han facilitat els tècnics de turisme, es pot observar que hi ha més demanda per part d estrangers que nacionals, i que aquests, tot i que demanden sol i platja, cada volta s estan incrementant les visites per a la practica del senderisme Perfil del turista Pel que fa al perfil del turista, és necessari saber quin és, ja que per fer un disseny d una guia de sendes, primer es deu saber qui visita aquesta zona per així poder adaptar-la segons el perfil que es done. Els turistes de la Marina Alta (Comunitat Valenciana, Espanya), practiquen activitats relacionades amb: El sol i la platja: aquestes activitats són les més practicades en l època estival, les quals creen una gran estacionalitat en les èpoques hivernals. Els esports nàutics: molt importants degut a les instal lacions que té la Marina Alta, a nivell d estacions nàutiques. Els esports: dins d aquestes activitats, predomina el golf provocant desestacionalitat en l època hivernal, ja que la Marina Alta conta amb 3 camps de golf que creen riquesa, ja que aquest esport significa pels turistes una alta despesa. (Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana) Pel que fa al perfil del turista que hi visita la costa de la Marina Altra, es tracta de parelles i famílies entre els 35 i els 60 anys tant de nacionalitat estrangera com nacional, en temporada estival, que són atrets pel clima i volen gaudir de les platges; encara que també es pràctica altres tipologies de turisme, però amb un percentatge inferior al turisme de sol i platja que és el tipus de turisme que més es practica en aquesta comarca. 13

14 2.8. Perfil del turista potencial Pel que fa al turista potencial 6, hi ha dos tipus de turista que interessaria més aquesta ruta, per una part el turista amant de la natura, més concretament del litoral; i per altra banda el turista que li agrada la pràctica del senderisme. Perfil del turista amant de la natura A aquesta tipologia de turistes, els podria interessar la ruta, ja que la gent que practica el turisme de natura el practiquen amb la finalitat de gaudir, apreciar i estudiar atractius naturals i manifestacions culturals associades, amb un baix impacte ambiental i en benefici de les poblacions locals. (DEPANA, 2009) Algunes característiques d aquests possibles turistes són: Que estimen la natura i es preocupen pel medi ambient. Que vulguen gaudir de la tranquil litat. Que tinguen una mitja d edat entorna els anys. Que tinguen un nivell adquisitiu mitjà. Perfil del turista practicant del senderisme en aquesta tipologia de turistes es podria dir que el seu objectiu principal és practicar el senderisme que es tracta de recórrer camins a peu, pel plaer de fer-ho, fent servir preferentment senders senyalitzats amb l objectiu d entrar en contacte amb l entorn, ja sigui natural, cultural o social. (DEPANA, 2009). Algunes de les característiques comuns d aquests: Amants del senderisme. Entre els 35 i 60 anys. Un nivell adquisitiu mitjà. 3. La ruta dels miradors La ruta dissenyada, es presenta a continuació amb la fixa tècnica de cada mirador. L objectiu d aquestes es basa en facilitar la informació de cada tram i mirador per a tot aquell interessat amb la ruta. Cal dir que aquesta ja te alguns trams senyalats com és el cas de la Torre del Gerro, els Miradors de Xàbia, la cala Llebeig, el Cap d Or, el passeig ecològic de Benissa (que es composa de la unió les cales que hi ha a Benissa), i el penyal d Ifach. Però no tots estan units per això el disseny d aquesta per mitjà del geocaching. 6 És aquell turista que podria interessar-li aquesta ruta 14

15 3.1. Fixes tècniques dels miradors A continuació es presenten les fixes tècniques: Nº de fitxa: 001 Nom del recurs turístic: Castell de Dénia Regió: Comunitat Valenciana Província: Alacant Municipi: Dénia Categoria: Arquitectura i espais urbans/castell Descripció: És tracta del Castell morisc de Dénia, datat entre els segles XI i XII. En aquest també s ha vist reflectit el pas dels romans i altres cultures fins a l actualitat. Des de el mirador que hi ha en la part més alta del Castell, es pot observar tota la part costera de la ciutat de Dénia (Fig. 7). ( ) A cavall ( ) Automòbil particular ( ) Taxi (X) A peu ( ) Transport públic ( ) En bicicleta (X) Transport turístic ( )Lliure (X) Prèvia presentació de Interpretativeseducatives (X) Observació d'aus Esportives-aventureres (X) Caminata Lúdiques ( ) Observació de Fauna ( ) Caça ( ) Activitats Socials ( ) Observació de Flora ( ) Ciclisme ( ) Compres d'artesania (X) Activitats Culturals (X) Realització s Horaris: Nov-Març: 10h00-13h00 i 15h00-18h00. Abril-Maig: 10h00-13h30 i 15h30 a 19h00. Juny: 10h00-13h30 i 16h00 a 19h30. Juliol-Agost: 10h00-13h30 i 17h00-00h30. Setembre: 10h00-13h30 i 16h00-20h00. Octubre: 10h00-13h00 i 15h00-18h30. Preus: Adults 3 Xiquets 1 (de 8 a 16 anys) Estudiants, usuaris Dénia Card, Grups, jubilats i pensionistes 2 15

16 Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Dénia Administrat per: Ajuntament de Dénia Figura 7: Castell de Dénia Nº de fitxa: 002 Nom del recurs turístic: Torre del Gerro Municipi: Dénia Categoria: Llocs històrics/ Torre vigia Descripció: Es tracta d una Torre de guaita renaixentista, la utilitat de la qual era la de vigilància costanera per a defendre s dels pirates en els segles XVI i XVII. La figura 8 ens mostra el paisatge que ens deixa aquest mirador. (X) A cavall ( ) Automòbil particular ( ) Taxi (x) A peu ( ) Transport públic (x) En bicicleta ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça ( ) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Dénia Administrat per: Ajuntament de Dénia Figura 8: Torre del Gerro 16

17 Nº de fitxa: 003 Nom del recurs turístic: Els Molins Municipi: Xàbia Categoria: Arquitectura i espais urbans/ mirador Descripció: Són molins del segle XIV i formen part d aquest mirador. Aquests molins, avui ja en desús, s empraven per batre antigament algunes llavors com el blat per a d aquesta forma poder fer farina i altres productes. Des d aquest mirador s observa la costa i la ciutat de Xàbia (Fig. 9). ( ) A cavall ( ) Automòbil particular ( ) Taxi (x) A peu ( ) Transport públic (x) En bicicleta ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça ( ) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Xàbia Administrat per: Ajuntament de Xàbia Figura 9: Els Molins Nº de fitxa: 003 Nom del recurs turístic: Cap de Sant Antoni Municipi: Xàbia Categoria: Llocs naturals/ cap Descripció: accident geogràfic des d on es pot observar el municipi de Xàbia (Fig. 10). Antigament en el segle XIV, en aquest cap s alçava una torre amb funció de vigilància de les costes, mentre que en l actualitat forma part de la xarxa de fars de les costes. A més a més, conta amb dues microreserves vegetals, una en el seu penya-segat Nord i una altra a l'illot de la Mona, als peus del Cap. 17

18 (X) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu ( ) Transport públic ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça ( ) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Xàbia Administrat per: Ajuntament de Xàbia Figura 10: Cap de Sant Antoni Nº de fitxa: 004 Nom del recurs turístic: Mirador Punta de l Arenal Municipi: Xàbia Categoria: Llocs naturals/ platja Descripció: forma part de l únic tram arenós de la badia de Xàbia. Conforma una restinga que actua de mur de contenció de l espai marjalenc que hi ha al seu darrere, el Saladar. A l extrem nord d aquesta menuda badia s hi troba el canal de la Fontana, que perviu com a restes d una antiga desembocadura del riu Gorgos. Des del segle I i fins al VII (quan va haver un gran assentament romà), es conserva una gran bassa excavada a la roca, coneguda popularment com a Banys de la Reina. Tots aquests elements correspondrien a una factoria per a l elaboració de saladures i salses de peix que va estar en funcionament almenys entre els segles I i III de la nostra era. Des d aquest mirador s observen les vistes de la figura 11. (X) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu (X) Transport públic (X) Transport turístic 18

19 (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials (X) Realització s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Xàbia Administrat per: Ajuntament de Xàbia Figura 11: Mirador Punta de l Arenal Nº de fitxa: 005 Nom del recurs turístic: Mirador Séquia de la Nória Municipi: Xàbia Categoria: Llocs naturals/ platja Descripció: És una antiga canalització que permetia l entrada de l aigua marina a un àrea interior, que correspon a unes valls salines conegudes com el Saladar (Fig.12). (X) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu (X) Transport públic (X) Transport turístic 19

20 (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Xàbia Administrat per: Ajuntament de Xàbia Figura 12: Mirador Séquia de la Nória Nº de fitxa: 006 Nom del recurs turístic: Mirador Cala Blanca Municipi: Xàbia Categoria: Llocs naturals/ mirador Descripció: Des d aquest mirador es pot observar uns penya-segats color blanc que creen un contrast amb la resta del litoral de Xàbia (Fig. 13). L'activitat pesquera està lligada a aquest mirador. Des de terra s'abraçava el mar amb una gran xarxa, que era subjectada també per les embarcacions. L'home creava així la "almadrava", un parany mortal sobretot per a les tonyines. S'ofereix des d'aquesta vista els racons gairebé dissenyats pels pescadors per a la seua profitosa tasca. (X) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu (X) Transport públic (X) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s 20

21 Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Xàbia Administrat per: Ajuntament de Xàbia Figura 13: Mirador Cala Blanca Nº de fitxa: 007 Nom del recurs turístic: Mirador Caletes Municipi: Xàbia Categoria: Llocs naturals/ mirador Descripció: Des d aquest mirador es pot observar una amplia vegetació de pi blanc en la part del mirador, i a la part inferior les cales Sardinera i la del Francés (Fig. 14). (X) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu (X) Transport públic (X) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Xàbia Administrat per: Ajuntament de Xàbia Figura 14: Mirador Caletes 21

22 Nº de fitxa: 008 Nom del recurs turístic: Mirador Creu del Portitxol Municipi: Xàbia Categoria: Llocs naturals/ mirador Descripció: Des d aquest mirador es pot observar l illa del Portitxol (un illot que arriba als 300 metres de diàmetre, que va arribar a estar habitat i on han estat descoberts, de fet, alguns enterraments), com es pot observar en la figura 15. (X) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu ( ) Transport públic ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Xàbia Administrat per: Ajuntament de Xàbia Figura 15: Mirador Creu del Portitxol Nº de fitxa: 009 Nom del recurs turístic: Mirador l Illa Municipi: Xàbia Categoria: Llocs naturals/ mirador Descripció: Des d aquest mirador s obri part de la badia del Portitxol (Fig. 16). Aquesta illa representa un gran vaixell encallat de 300 metres de longitud i 75 metres d alçada, situat a escassos metres de la costa i davant de la Cala Barraca. Aquest tram de costa és un dels paratges de major interès ecològic i paisatgístic de Xàbia. 22

23 (X) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu ( ) Transport públic ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça ( ) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Xàbia Administrat per: Ajuntament de Xàbia Figura 16: Mirador l Illa Nº de fitxa: 010 Nom del recurs turístic: Mirador la Falzia Municipi: Xàbia Categoria: Llocs naturals/ mirador Descripció: Està situat a 150 metres de la Cala del Portitxol i ofereix unes vistes del conjunt del litoral, que comprèn una panoràmica des del Cap de Sant Antoni i el Cap Prim fins a la imponent imatge del Cap Negre (Fig. 17). (X) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu ( ) Transport públic ( ) Transport turístic 23

24 (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Xàbia Administrat per: Ajuntament de Xàbia Figura 17: Mirador la Falzia Nº de fitxa: 011 Nom del recurs turístic: Mirador Cap Negre Municipi: Xàbia Categoria: Llocs naturals/ mirador Descripció: Els penya-segats desafien al passejant, tallant el seu pas cap a la mar i oferint, però, un dens bosc de pi blanc per on deixen veure falcons pelegrins en el seu camí probablement del Montgó, el gran massís que protegeix Xàbia. En el mirador de la Punta del Cap Negre destaquen, a més, s observen el Cap de Sant Antoni, el Cap Prim, i l illa del Portitxol (Fig. 18). (X) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu ( ) Transport públic ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s 24

25 Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Xàbia Administrat per: Ajuntament de Xàbia Figura 18: Mirador Cap Negre Nº de fitxa: 012 Nom del recurs turístic: Mirador Cap de la Nao Municipi: Xàbia Categoria: Llocs naturals/ mirador Descripció: El Cap de la Nau és l extrem més oriental de les terres valencianes i el punt més pròxim a l illa d Eivissa. En aquest mirador, predomina una vegetació típica d aquesta zona (pi blanc, ullastre, margalló...), per això esta declarat microreserva botànica. Des d aquest mirador, podem observar les vistes que ens deixa la figura 19. (X) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu ( ) Transport públic ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Xàbia Administrat per: Ajuntament de Xàbia Figura 19: Mirador Cap de la Nao 25

26 Nº de fitxa: 013 Nom del recurs turístic: Mirador Pesqueres Municipi: Xàbia Categoria: Llocs naturals/ mirador Descripció: Es tracta d un abrupte i perillós penya-segat, per on els pescadors acudien a pescar. La pesca, ha generat peculiars estructures de sogalls, canyissos i altres elements coneguts com a pesqueres, una rica i diversa toponímia que permet identificar i nomenar cadascun dels variats accidents geogràfics de la costa. A les fissures i clivelles de les roques prospera una vegetació endèmica (Hippocrepis valentina, Escabiosa saxatilis...). Des d aquest mirador s observen les vistes de la figura 20. (X) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu ( ) Transport públic ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Xàbia Administrat per: Ajuntament de Xàbia Figura 20: Mirador Pesqueres 26

27 Nº de fitxa: 014 Nom del recurs turístic: Mirador Ambolo Municipi: Xàbia Categoria: Llocs naturals/ mirador Descripció: En aquest mirador, hi trobem una costa abrupta, molt retallada i articulada per algunes cales i morres. Des d ací, podem observar l allargada illa d Ambolo coneguda també com a illa del Descobridor, separada del continent per un estret canal (Fig. 21). A meitat del segle XVI i amb la intenció de reforçar i organitzar les defenses litorals a causa dels atacs dels pirates nordafricans, les autoritats van bastir la torre d Ambolo, amb un sol pis i dues garites o matacans. Tres torres formaven la guàrdia d aquesta talaia amb un gran domini visual entre el cap de la Nau i la punta de Moraira. (X) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu ( ) Transport públic ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Xàbia Administrat per: Ajuntament de Xàbia Figura 21: Mirador Ambolo Nº de fitxa: 015 Nom del recurs turístic: Mirador Castell de la Granadella Municipi: Xàbia Categoria: Llocs naturals/ mirador Descripció: Des d ací s obri una badia des d on a la part nord, es veu l illa Ambolo (Fig. 22). 27

28 (X) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu ( ) Transport públic ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Xàbia Administrat per: Ajuntament de Xàbia Figura 22: Mirador Castell de la Granadella Nº de fitxa: 016 Nom del recurs turístic: Cala de la Granadella Municipi: Xàbia Categoria: Llocs naturals/ cala Descripció: Des d ací s observa la cala de grava, bitlles i roca d aigües cristal lines (Fig. 23). Està situada a la zona més meridional de Xàbia, i a partir d aquesta es pot accedir al Castell de la Granadella. (X) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu ( ) Transport públic ( ) Transport turístic 28

29 (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Xàbia Administrat per: Ajuntament de Xàbia Figura 23: Cala de la Granadella Nº de fitxa: 016 Nom del recurs turístic: Castell de la Granadella Municipi: Xàbia Categoria: Llocs històrics/ castell Descripció: Des d ací es poden vore les restes conservades corresponen a una xicoteta fortificació en forma de ferradura construïda el 1739 (Fig. 24). A pocs metres d aquest edifici hi ha, en bon estat de conservació, un aljub de planta rectangular i coberta de volta que abastiria d aigua la guarnició del Castell. Aquest castell com la Torre del Gerro i el Cap de Sant Antoni, formava part del sistema litoral defensiu de les costes valencianes. ( ) A cavall ( ) Automòbil particular ( ) Taxi (X) A peu ( ) Transport públic ( ) En bicicleta ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça ( ) Activitats Socials (X) Observació de Flora ( ) Ciclisme ( ) Compres d'artesania s 29

30 Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Xàbia Administrat per: Ajuntament de Xàbia Figura 24: Castell de la Granadella Nº de fitxa: 016 Nom del recurs turístic: Cala del Moraig Municipi: Poble Nou de Benitatxell Categoria: Llocs naturals/ cala Descripció: Des del mirador podem observar la cala del Moraig (Fig. 25), que és de pedra redona i aigua transparent. ( ) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu ( ) Transport públic ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell Administrat per: Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell Figura 25: Cala Moraig Font: Elaboració pròpia 30

31 Nº de fitxa: 017 Nom del recurs turístic: Cala Llebeig Municipi: Poble Nou de Benitatxell Categoria: Llocs naturals/ cala Descripció: Des d ací es poden observar casetes de vigilància de carrabiners, que fins fa ben poc, eren utilitzades per la Guàrdia Civil per evitar el frau. Els llaüts i els baladres, carregats de tabac i de teles, s acostaven als indrets més esquerps de la costa, on els esperaven homes i bèsties per pujar el fardells penya-segat amunt per a la seua posterior distribució. Des d aquest mirador, s observen les vistes de la figura 26. ( ) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu ( ) Transport públic ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell Administrat per: Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell Figura 26: Cala Llebeig 31

32 Nº de fitxa: 018 Nom del recurs turístic: Cap d Or Municipi: Moraira Categoria: Llocs històrics/ torre vigia Descripció: Torre vigia que fou bastida per mandat del Duc de Maqueda, virrei de València, en l any 1553, per tal de protegir el litoral de possibles incursions piràtiques. Les guaites d aquesta torre estaven en contacte amb les de les torres de La Granadella i Ifach, de manera que passaven ràpidament l avís a les terres de l interior en cas de perill corsari provinent de la mar. Des d aquest mirador s observen les vistes de la figura 27. ( ) A cavall ( ) Automòbil particular ( ) Taxi (X) A peu ( ) Transport públic ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça ( ) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Moraira Administrat per: Ajuntament de Moraira Figura 27: Cap d Or Nº de fitxa: 019 Nom del recurs turístic: Municipi: Moraira Categoria: Espais urbans/ mirador Descripció: Des d aquest mirador s observa la Cala del Portitxol, una platja de roca amb aigua cristal lines (Fig. 28). 32

33 (X) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu (X) Transport públic ( ) Transport turístic ( ) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials ( ) Estudi e investigació s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Moraira Administrat per: Ajuntament de Moraira Figura 28: Mirador del Portitxol Nº de fitxa: 020 Nom del recurs turístic: Castell de Moraira Municipi: Moraira Categoria: Arquitectura i espais urbans/ castell Descripció: Construcció de vigilància situat en la platja de l Ampolla (Fig. 29). ( ) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu (X) Transport públic ( ) Transport turístic 33

34 ( ) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials (X) Activitats Culturals (X) Realització s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Moraira Administrat per: Ajuntament de Moraira Figura 29: Castell de Moraira Nº de fitxa: 021 Nom del recurs turístic: Cala l Andragó Municipi: Moraira Categoria: Llocs naturals/ cala Descripció: Les seues roques i la profunditat de les seues aigües transparents són perfectes per a la pràctica de busseig i pesca. Un atractiu mirador domina la cala oferint una de les panoràmiques més fotografiades d aquesta costa com s observa en la figura 30. ( ) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu (X) Transport públic ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s 34

35 Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Moraira Administrat per: Ajuntament de Moraira Figura 30: Cala l Andragó Nº de fitxa: 022 Nom del recurs turístic: Cala Baladrar Municipi: Benissa Categoria: Llocs naturals/ cala Descripció: És una porta al Mediterrani, dominada per la lluminositat. Es caracteritza per un entrant rocós que divideix aquesta cala. Està originada pel Barranc dels Sesters. El Baladrar acaba en un penya-segat de 30 metres ple d estries producte de la mar del qual s ha després una roca coneguda com La Polida. Des d aquest mirador s observen les vistes de la figura 31. ( ) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu (X) Transport públic ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s 35

36 Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Benissa Administrat per: Ajuntament de Benissa Figura 31: Cala Baladrar Nº de fitxa: 023 Nom del recurs turístic: Cala l Advocat Municipi: Benissa Categoria: Llocs naturals/ cala Descripció: En aquesta cala s observa un xicotet espigó i una placeta per a passejar tranquil lament (Fig. 32). Disposa a més, d una xicoteta i protegida platja d arena. La platja acaba en un penya-segat de 47 metres, El Cantalar, que s endinsa en la mar per la Punta Fosca. ( ) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu (X) Transport públic ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s 36

37 Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Benissa Administrat per: Ajuntament de Benissa Figura 32: Cala de l Advocat Nº de fitxa: 024 Nom del recurs turístic: Cala Pinet Municipi: Benissa Categoria: Llocs naturals/ cala Descripció: Aquesta és una xicoteta cala d arena i roca des de la qual es pot observar la coneguda Mar Morta i Les Roques Negres (Fig. 33). La Mar Morta deu el seu nom a una xicoteta franja de mar de poc nivell separada per roques que la protegeixen de l onatge. Al costat de la Mar Morta esta Les Roques Negres, que són formacions rocoses amb components ferruginosos que li donen aquesta tonalitat de negres. ( ) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu (X) Transport públic ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s 37

38 Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Benissa Administrat per: Ajuntament de Benissa Figura 33: Cala Pinet Nº de fitxa: 025 Nom del recurs turístic: Cala Fustera Municipi: Benissa Categoria: Llocs naturals/ cala Descripció: Es tracta d una cala d arena fina natural dominada per majestuoses praderies de posidònia (Fig. 34), des d on es pot observar el penyal d Ifach, segons la posició en la cala. ( ) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu (X) Transport públic ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Benissa Administrat per: Ajuntament de Benissa Figura 34: Cala Fustera 38

39 Nº de fitxa: 026 Nom del recurs turístic: Cala Bassetes Municipi: Benissa Categoria: Llocs naturals/ cala Descripció: Aquesta cala es limítrof entre Benissa i Calp, de fet hi pertany una part a Benissa i l altra a Calp (Fig. 35). El seu nom provee de la badia d aigües tranquil les, creada naturalment per una llengua de pedra tosca. Disposa d una zona protegida per la presencia d una microreserva de flora amb espècies entre les quals destaquen l esteperola de cap de gat i la frígola, la presència d aquesta microreserva dota a Les Bassetes d un alt valor ecològic i mediambiental. ( ) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu (X) Transport públic ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Benissa Administrat per: Ajuntament de Benissa Figura 35: Cala Bassetes Nº de fitxa: 027 Nom del recurs turístic: Cala Mallorquí Municipi: Calp Categoria: Llocs naturals/ cala Descripció: (Fig. 36) des d aquesta cala de roca, es pot observar una imatge de la cara nord del Penyal d Ifac. 39

40 ( ) A cavall (X) Automòbil particular (X) Taxi (X) A peu (X) Transport públic ( ) Transport turístic (X) Observació de Fauna ( ) Caça (X) Activitats Socials s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Calp Administrat per: Ajuntament de Calp Figura 36: Cala Mallorquí Nº de fitxa: 028 Nom del recurs turístic: Penyal d Ifac Municipi: Calp Categoria: Llocs naturals/ penyal Descripció: Aquest penyal des de fa molts anys ha segut un punt visual molt important pels navegants del Mediterrani, per la seua geografia. A més de ser un altre dels punts de vigilància costanera, com alguns dels miradors esmentats anteriorment. Des de la part superior del penyal s observen les vistes de la figura 37. ( ) A cavall ( ) Automòbil particular ( ) Taxi (X) A peu ( ) Transport públic ( ) En bicicleta ( ) Transport turístic (X) Altre 40

41 (X) Observació de Fauna ( ) Caça ( ) Activitats Socials (X) Observació de Flora ( ) Ciclisme ( ) Compres d'artesania s Propietat del recurs turístic: Ajuntament de Calp Administrat per: Ajuntament de Calp Figura 37: Cim Penyal d Ifac 3.2. Proposta de l itinerari La proposta d aquest itinerari recorre des de Dénia fins a Calp (Fig. 38), sumant una totalitat de km. Aquesta ruta esta repartida en 5 etapes amb diferents tipus de perfils i distancies. Figura 38: Proposta de l itinerari Font: 41

42 Etapa 1: Dénia Xàbia km Aquesta etapa esta dissenyada per a ser començada en el Castell de Dénia on es poden observar les vistes de la ciutat de Dénia, des del mirador que hi ha en el punt més alt del Castell; i acaba en el mirador de la platja de l Arenal (Fig. 39). Aquesta etapa esta dissenyada per a visitar: El Castell de Dénia (Dénia) La Torre del Gerro (Dénia) Els Molins (Xàbia) El Cap de Sant Antoni (Xàbia) El Mirador Punta de l Arenal (Xàbia) Figura 39: Etapa 1 Font: Etapa 2: Xàbia Benitatxell km Aquesta segona etapa esta dissenyada per a ser començada en el mirador de la platja de l Arenal (on acaba la primera etapa); i ser acabada en la Cala del Moraig a Benitatxell (Fig. 40). Aquesta etapa esta dissenyada per visitar: Mirador Séquia de la Nória Mirador Cala Blanca Mirador Caletes Mirador Creu del Portixol Mirador l illa Mirador la Falzia Mirador Cap Negre Mirador Cap de la Nao Mirador Pesqueres Mirador Ambolo Mirador Castell de la Granadella Cala de la Granadella Castell de la Granadella Mirador del Moraig (la cala del Moraig) 42

43 Figura 40: Etapa 2 Font: Etapa 3: Benitatxell Moraira 9 94 km Aquesta tercera etapa esta dissenyada per a ser començada en el mirador del Moraig (la cala del Moraig, on acaba la segona etapa); i ser acabada en Moraira en el Castell de Moraira (Fig. 41). Aquesta etapa esta dissenyada per visitar: La Cala Llebeig El Cap d Or El Mirador del Portitxol El Castell de Moraira Figura 41: Etapa 3 Font: Etapa 4: Etapa Moraira Calp km Aquesta quarta etapa esta dissenyada per a ser començada en Moraira en el Castell de Moraira (on acaba la tercera etapa); i ser acabada en el passeig marítim de Calp (Fig. 42). Aquesta etapa esta dissenyada per visitar: La Cala l Andragó Cala Baladrar Cala de l Advocat Cala Pinet 43

44 Cala Fustera Cala Bassetes Cala Mallorquí Figura 42: Etapa 4 Font: Etapa 5: Calp 5 2 km Aquesta cinquena etapa esta dissenyada per a ser començada en el passeig marítim de Calp (on acaba la quarta etapa); i ser acabada en el penyal d Ifach (Fig. 43). Aquesta etapa esta dissenyada per visitar: Penyal d Ifach Figura 43: Etapa 5 Font: 44

SitemapChauranga 2016 Official Trailer Free Download HD 720p | Poll: Oscars 2019 — Best Achievement in Sound Editing | Trevante Rhodes