Tema 6. La Segona República ( ) 1. De la Dictadura a la República


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Tema 6. La Segona República ( ) 1. De la Dictadura a la República"

Transcripción

1 1. De la Dictadura a la República després de la dimissió de Primo de Rivera la idea era tornar al règim constitucional anterior a la Dictadura però el retorn va ser impossible el rei nomena president del govern al general Dámaso Berenguer els partits dinàstics havien perdut l estructura organitzativa i estaven desprestigiats el rei era molt impopular perquè se l identificava amb la dictadura les forces antidinàstiques s uneixen i signen el pacte de Sant Sebastià (agost de 1930) aquesta etapa es coneix com la dictablanda integra a republicans, socialistes i catalanistes d esquerra afavorir la creació d una República el desembre de 1930 van intentar enderrocar la monarquia amb una insurrecció militar i una vaga general però 3 dies abans del previst, dos capitans de Jaca s aixequen contra el govern i són detinguts i executats el febrer del 31 Dámaso Berenguer dimiteix i és substituït per l almirall Juan Bautista Aznar Aznar pretenia tornar a la normalitat a través d eleccions progressives 12 abril 1931 eleccions municipals es presenten com un plebiscit a favor o en contra de la monarquia triomf republicà a les grans ciutats i nuclis industrials 14 abril 1931 diferents ajuntaments proclamen la República i es crea un govern provisional Alfons XIII renuncia a la potestat reial i marxa a l exili 1

2 2. El període constituent 2.1. El govern provisional (14 d abril-28 de juny de 1931) es crea un govern provisional (presidit per Niceto Alcalá-Zamora) integrants del Pacte de Sant Sebastià també és Cap de l Estat proclama la II República actua segons l Estatut Jurídic del Govern Provisional mesures convocar eleccions a Corts Constituents (28 de juny) concessió d una amnistia general donar llibertats polítiques i socials prohibir l expulsió de la terra dels pagesos que no puguin pagar la renda obligació dels propietaris de tenir totes les terres cultivades problema Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins d una Federació Ibèrica Macià acceptà una futura decisió de les Corts a canvi d un govern provisional autonòmic 2

3 2. El període constituent 2.2. La Constitució de de juny 1931 eleccions generals una comissió va elaborar la Constitució (aprovada el desembre 1931) característiques de la Constitució de 1931 marcat caràcter democràtic i progressista Estat integral, però accepta l autonomia dels municipis i regions proclama la divisió de poders poder legislatiu: Corts unicamerals Cap de l Estat poder executiu govern (President del govern i Consell de Ministres) poder judicial: jutges independents àmplia declaració de drets i llibertats, amb gran preocupació pels temes socials sufragi universal masculí i femení (+23 anys) el govern pot expropiar béns d utilitat social laïcitat de l Estat (matrimoni civil i divorci) dimissió dels ministres catòlics victòria dels partits d esquerra s aprova per àmplia majoria, però no per consens (la dreta està en contra) tots els poders emanen del poble se separen els càrrecs de President de la República i President del govern President República: Niceto Alcalá Zamora President govern: Manuel Azaña 3

4 Partits i sindicats de la Segona República formacions d esquerra Acción Republicana, AR (1925) intel lectuals i classes mitjanes té un paper central en els governs de la República Partido Republicano Radical Socialista, PRRS (1929) republicans d esquerra, tenia un programa liberal molt progressista Organización Republicana Gallega Autónoma, ORGA (1929) representa l autonomisme gallec no nacionalista (poc estès) aquests tres partits es fusionen i creen Izquierda Republicana, IR (1934) Unión Republicana, UR (1934) Partido Socialista Obrero Español, PSOE (1879) és el partit d esquerra més votat donarà suport als republicans perquè puguin governar agrupava dos corrents socialdemòcrata revolucionari Partido Comunista de España, PCE (1921) molt radical, però amb poca implantació fins la Guerra Civil creu que la República és l oportunitat per fer la revolució social dues tendències Manuel Azaña, José Giral Diego Martínez Barrio unió de petits partits, intenta reconstruir la unitat republicana Confederación Nacional del Trabajo, CNT (1910) treintistes faistes (FAI) Marcelino Domingo, Álvaro de Albornoz Santiago Casares consolidar República implantar el socialisme moderats, defensen el sindicalisme i la República defensa la via insurreccional UGT 4 republicans socialistes sindicats Indalecio Prieto, Julián Besteiro, Francisco Largo Caballero José Díaz Ramos Joan Peiró, Ángel Pestaña, Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti

5 Partits i sindicats de la Segona República grups de la dreta Derecha Liberal Republicana (1930) vol atreure gent de dretes al republicanisme durant la República canvia de nom Niceto Alcalá Zamora, Miguel Maura republicans monàrquics totalitaris Partido Republicano Progresista (1931) Partido Republicano Radical (1908) Alejandro Lerroux contrari a les reformes republicanes de l esquerra deriva cap a tendències molt conservadores Confederación Española de Derechas Autónomas, CEDA (1933) José Maria Gil-Robles agrupa petits partits catòlics de tota Espanya, no tots favorables a la República defensa els interessos dels grans propietaris agraris i de l Església Partit Nacionalista Basc, PNB (1895) partit nacionalista molt conservador evoluciona a posicions més democràtiques Renovación Española (alfonsins) José Calvo Sotelo defensa el cop d Estat per tornar a la monarquia Comunión Tradicionalista (carlins) Manuel Fal Conde defensors del tradicionalisme Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, JONS (1931) Ramiro Ledesma, Onésimo Redondo Falange Española, FE (1933) Luis Arana, Isaac López José Antonio Primo de Rivera partidaris de la violència per arribar al poder antiliberal, anticomunista, anticapitalista aquests dos partits es fusionen i creen Falange Española y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (1934) 5

6 Partits i sindicats de la Segona República partits d àmbit català Lliga Regionalista (1901) canvia el nom Francesc Cambó es consolida com el partit conservador català, però accepta la nova legalitat republicana suport d industrials i grans propietaris agraris republicans socialistes comunistes Lliga Catalana (1933) Esquerra Republicana de Catalunya, ERC (1931) creat per petites formacions republicanes i nacionalistes suport de la petita burgesia i de la petita i mitjana pagesia es beneficia de la manca de partits d esquerra importants i de l apoliticisme de la CNT Unió Socialista de Catalunya (1923) Federació Catalana del PSOE ( ) partits socialistes de militància escassa i poca influència política Bloc Obrer i Camperol (1930) Esquerra Comunista (1930) Joaquim Maurín Andreu Nin partits comunistes de filiació trotskista es fusionen i creen Partit Obrer d Unificació Marxista, POUM (1935) Francesc Macià, Lluís Companys Rafael Campalans, Joan Comorera Rafael Vidiella Partit Comunista de Catalunya (1932) Ramon Casanellas Partit Català Proletari (1934) Jaume Compte partits comunistes de filiació stalinista es fusionen els 4 partits i creen Partit Socialista Unificat de Catalunya, PSUC (1936) Joan Comorera 6

7 3. El Bienni Reformador ( ) 3.1. Les reformes de l esquerra govern d Azaña (desembre 1931-setembre 1933) programa de reformes per modernitzar i democratitzar la societat espanyola reforma religiosa objectius a través de conseqüències reforma militar objectius a través de limitar la influència de l Església secularitzar la societat espanyola prohibició que els ordres religiosos es dediquin a l ensenyament supressió del pressupost de culto y clero limita la possessió de béns per part de l Església Llei de Congregacions permet la dissolució d ordres religiosos jesuïtes oposició a la República de la jerarquia eclesiàstica molts catòlics se senten agredits pel govern republicà sobretot a partir dels avalots anticlericals de maig de 1931 crear un exèrcit professional i democràtic assegurar el sotmetiment de l exèrcit al poder civil reduir els efectius i la macrocefàlia de l exèrcit Llei de retir de l oficialitat (1931) tancament de l Acadèmia General Militar de Saragossa conseqüències creació de la guàrdia d assalt (força d ordre públic fidel a la República) oposició de molts militars especialment dels anomenats africanistes la dreta aprofita el descontentament militar i anima al cop 7

8 3. El Bienni Reformador ( ) reforma agrària objectius a través de conseqüències millorar les condicions de vida dels pagesos pobres (jornalers) primers decrets acabar amb el predomini del latifundisme Llei de reforma agrària (1932) permet l expropiació de la terra prohibició de rescindir els contractes d arrendament jornada laboral de 8 hores al camp establiment de salaris mínims obligació de conrear les terres aptes les conreades de manera deficient les arrendades sistemàticament les que podien ser regades i no ho eren l aplicació de la llei la porta l Instituto de Reforma Agraria (IRA) resultats escassos lentitud i burocràcia en l aplicació de la llei manca de pressupost per indemnitzacions resistència dels propietaris tensió social grans propietaris jornalers no pretén un canvi radical de la situació al camp una modernització de l agricultura pretén millorar la situació social de la pagesia sense indemnització a una part de la noblesa s indemnitza els propietaris Grandes de España indemnitzava els propietaris expropiats assentava les famílies pageses la propietat de la terra quedava en mans de l Estat molts pocs camperols assentats (12.000) conspiren contra govern donen suport a l extrema dreta per fer caure el règim no apliquen les mesures aprovades pel govern decebuts, s orienten cap a posicions revolucionàries promouen revoltes en demanda d un repartiment més equitatiu de la propietat 8

9 3. El Bienni Reformador ( ) reforma de l Estat centralista objectiu a través de permetre l autonomia de les regions amb sentiment nacionalista estatuts d autonomia Catalunya 1932 oposició de l esquerra País Basc Estatut d Estella (1931) oposició de la dreta aprovat un cop iniciada la Guerra Civil Galícia massa conservador contrària a l autonomia es crea un govern de concentració presidit per José Antonio de Aguirre menor consciència nacionalista l Estatut presentat mai va ser aprovat per les Corts, a causa de la Guerra Civil conseqüències oposició dels conservadors i de l exèrcit obra educativa i cultural promoure una educació liberal i laica objectius a través de per garantir el dret a l educació a tota la població model d escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta millorar el nivell cultural de la població Missions pedagògiques grups d estudiants, professors i intel lectuals que portaven a les zones rurals biblioteques, teatre, cinema... conseqüències impuls a l ensenyament públic 9

10 3. El Bienni Reformador ( ) reformes laborals objectiu millorar les condicions laborals dels obrers i camperols a través de Llei de contractes de treball regula la negociació col lectiva Llei de jurats mixtos arbitratge en cas de desacord es reforça el paper dels sindicats agrícoles en la contractació de la feina del camp altres mesures setmana laboral de 40 hores set dies de vacances pagades augment de salaris creació d assegurances socials conseqüències suport dels sindicats i treballadors oposició de les organitzacions patronals intenten impedir la promulgació de les lleis i frenen alguns projectes 10

11 3. El Bienni Reformador ( ) 3.2. Els aspectes demogràfics i econòmics durant la República continuen les tendències de l etapa anterior la caiguda de la natalitat i de la mortalitat, amb un creixement vegetatiu positiu el procés de concentració urbana la migració, interior i exterior (bàsicament a Amèrica), es frena per al crisi econòmica la major part de la població continuava ocupada en el sector primari l arribada de la República coincideix amb la depressió econòmica mundial menys repercussions a Espanya poca relació amb el mercat internacional depreciació de la pesseta frena el creixement econòmic afecta als productes d exportació agreuja els problemes interns atur agrícola, dèficit balança comercial, un altre factor que frenarà l economia serà la política econòmica del govern republicà augment de salaris augmenta la renda dels treballadors augmenta la demanda dels béns de consum però no hi ha increment de la productivitat disminució dels beneficis empresarials disminució de la despesa pública enfonsament inversió pública disminuir dèficit de la dictadura enfonsament inversió privada no creació de llocs de treball disminueix la demanda de béns d inversió 11

12 3. El Bienni Reformador ( ) 3.3. la problemàtica social lentitud de les reformes provoca el desencís i la impaciència dels treballadors atur elevat radicalització de partits d esquerra i sindicats actitud obstruccionista dels patrons CNT pensa que és l ocasió per al seu projecte revolucionari fomenta la conflictivitat laboral i la insurrecció amb el suport de UGT-FNTT i de PCE a través de vagues, insurreccions i ocupacions de terres sublevació de miners a l Alt Llobregat sublevació de jornalers a Andalusia i Extremadura resultat reprimides molt violentament per les forces d ordre Casas Viejas, Castilblanco, Arnedo augmenta la desconfiança empresarial desincentiva la poca inversió desgast del govern Azaña convocatòria d eleccions 12

13 4. La Catalunya autonòmica 4.1. L Estatut d Autonomia govern autonòmic provisional (1931) competències de les 4 Diputacions elaboració d un projecte d Estatut d Autonomia Estatut de Núria és l Estatut que es presenta a les Corts partia del fet que la República tindria un caràcter federal Catalunya, Estat autònom dins de la República espanyola català, única llengua oficial a Catalunya possibilitat de federació amb els territoris de parla catalana moltes competències exclusives agost 1931 ensenyament policia i ordre públic obres públiques regulació dret civil règim municipal problemes cultura sanitat agricultura ordenació territorial tribunals de justícia la Constitució encara s estava discutint Generalitat de Catalunya l autonomia es finançava mitjançant la gestió dels impostos directes Estatut de 1932 és l Estatut que aproven les Corts Catalunya, regió autònoma català i castellà, llengües oficials no permet la possibilitat de federació competències compartides ordre públic administració de justícia dret civil català règim administratiu l Estatut es presenta a les Corts forta oposició a la resta d Espanya, sobretot de la dreta perquè veia perillar la unitat d Espanya s organitzen mítings i campanyes de boicot als productes catalans govern partidaris d una autonomia moderada els debats comencen al maig de 1932 oposició contraris a qualsevol Estatut (Espanya unitària) partits catalans partidaris d una àmplia autonomia l Estatut s acabarà aprovant (setembre 1932) postura ferma de Manuel Azaña intent de cop d Estat de Sanjurjo (sanjurjada, agost 1932) significa la unitat dels republicans 13

14 4. La Catalunya autonòmica 4.2. L obra del govern de la Generalitat novembre 1932 creació de l Institut-Escola, es dóna autonomia a la Universitat de Barcelona publicació del Diccionari de Pompeu Fabra política territorial nova divisió territorial de Catalunya eleccions al Parlament de Catalunya ERC esquerra moderada, republicana i laica Lliga Catalana projecte conservador i catòlic, oposat al reformisme social ERC guanya les eleccions per majoria absoluta Lluís Companys, president del Parlament Francesc Macià, president de la Generalitat consellers només d ERC actuació del govern economia (agricultura) foment de les cooperatives i centres d experimentació agrària suport als pagesos arrendataris, agrupats en la Unió de Rabassaires reducció 50% rendes elaboració llei perquè accedeixin a la propietat ensenyament i cultura política social va morir el 1933 i el va succeir Lluís Companys millora campanyes de prevenció i xarxa hospitalària creació de l Institut Contra l Atur Forçós, Consell de Treball introdueix un model comarcalista (38 comarques) 14

15 5. El bienni conservador ( ) 5.1. La dreta al poder la reorganització de les dretes les reformes republicanes i la conflictivitat social oposició de les elits econòmiques, socials i ideològiques oposició de les classes mitjanes Partit Radical (A. Lerroux) partits de centredreta s agrupen CEDA (J.M. Gil Robles) novembre 1933 eleccions generals guanyen els partits conservadors paralització de les reformes les dones voten per primer cop l esquerra es presenta desunida i molts obrers es van abstenir govern monocolor d A. Lerroux amb suport parlamentari de la CEDA Església aprovació pressupost culte i clero inici de negociacions per signar un concordat exèrcit amnistia per als sublevats en la sanjurjada reforma agrària devolució de terres a la noblesa enduriment de les condicions per expropiar llibertat total de contractació redueix el salari dels jornalers Estat centralista fre a la discussió de l Estatut del País Basc l única reforma que es manté és la de l ensenyament conseqüències d aquests canvis partits feixistes i autoritaris són partits minoritaris, però creen un clima de crispació social Renovación Española, Comunión Tradicionalista, Falange Española, JONS radicalització del PSOE i de la UGT Largo Caballero propugna la revolució social i la col laboració amb la CNT Indalecio Prieto propugna col laborar amb partits burgesos per consolidar la República proliferació de vagues i conflictes no oposició a la República, sinó al seu caràcter esquerrà agruparà el vot més catòlic i conservador 15

16 5. El bienni conservador ( ) 5.2. la revolució d octubre de 1934 després del triomf de la dreta, PSOE i UGT preparen una insurrecció armada, acompanyada d una vaga general explicada, en part, pel context europeu (persecucions de socialistes a Alemanya, Àustria,...) CEDA reclama al govern accions més contundents per mantenir l ordre públic exigeix l entrada al govern per seguir donant-li suport Lerroux dóna tres carteres ministerials a la CEDA (5 octubre 1934) UGT convoca vaga general per impedir la consolidació del govern (5 d octubre) fracassa no suport de la CNT no coordinació la resposta del govern, que decreta l estat de guerra triomfa a Astúries els miners creen comitès revolucionaris en els pobles garanteixen els proveïments govern envia la Legió per reprimir la revolució repressió molt dura: morts i milers detinguts 16

17 5. El bienni conservador ( ) 5.3. El Sis d Octubre a Catalunya el conflicte rabassaire a Catalunya les relacions entre el govern de la República i el de la Generalitat són conflictives ideologia diferent esclaten per la qüestió rabassaire els propietaris envien la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals amb suport de la Lliga Catalana i del govern de la República Llei de contractes de conreu, abril 1934 els rabassaires accedeixen a la propietat pagant un preu fixat pel govern decreta la inconstitucionalitat de la llei el govern de la Generalitat no accepta l anul lació a Catalunya esclata una revolta política, promoguda per la Generalitat Companys proclama la República Catalana, dins de la República Federal Espanyola no és un moviment separatista pressió al govern central por a perdre l autonomia fracassa per escassa participació ciutadana govern de la Generalitat, empresonat 17

18 5. El bienni conservador ( ) conseqüències de la revolució d octubre la influència de la CEDA en el govern augmenta Gil Robles passa a ser Ministre de la Guerra vol reorientar la política del govern projecte de modificació de la Constitució (juliol 1935) restricció autonomia prohibir l expropiació de terres abolició divorci se suspèn l Estatut d Autonomia Catalunya s anul la la Llei de contractes de conreu amb desnonaments i presó per als rabassaires la crisi del segon bienni tardor de 1935 esclaten els escàndols de corrupció que afecten el Partit Radical estraperlo cas Nombela el Partit Radical es veu obligat a deixar el poder Alcalá Zamora es nega a donar el poder a la CEDA la CEDA reclama el govern convoca eleccions per al febrer de

19 6. L esquerra al poder (febrer-juliol 1936) eleccions de febrer de 1936 mostren la divisió de la societat espanyola per les eleccions en si no es presenten partits, sinó coalicions pels resultats coalició d esquerres coalició de dretes Catalunya Espanya 48% vots 47% vots el govern del Front Popular format per republicans d esquerra, amb el suport parlamentari de la resta de la coalició Manuel Azaña, president República i Casares Quiroga, president del govern reprèn les reformes conseqüències Front d Esquerres Front Català d Ordre Frente Popular Bloque Nacional majoria absoluta amnistia política ( presos polítics) obliga les empreses a readmetre els obrers acomiadats per les vagues d octubre del 34 es reprenen els assentaments de pagesos s impulsa el procés autonòmic oposició de la dreta l esquerra es radicalitza vol fer la revolució social restabliment Estatut de Catalunya negociació Estatuts País Basc i Galícia Església, propietaris i empresaris boicotegen les reformes FE y de las JONS porta la violència al carrer inicia una intensa mobilització popular (vagues, etc.) replica la violència de la dreta amb més violència clima de violència al carrer els sectors conservadors veuen el cop d Estat com a única solució general Mola pronunciament militar a tot el país, amb protagonisme de l exèrcit d Àfrica suport de forces polítiques de la dreta i dels governs italià (Mussolini) i alemany (Hitler) davant els rumors de cop d Estat el govern trasllada els generals més implicats a destinacions perifèriques 14 juliol assassinat de José Calvo Sotelo desencadena el cop d Estat resposta a l assassinat del tinent Castillo 17 juliol sublevació de l exèrcit d Àfrica ERC i la Lliga moderen el discurs i col laboren per defensar l autonomia els industrials tanquen les fàbriques i expatrien els capitals crea patrulles armades que inicien accions violentes contra líders de l esquerra Franco (Canàries) Mola (Navarra) Goded (Balears) 19

SitemapGive and Take: WHY HELPING OTHERS DRIVES OUR SUCCESS | Akame ga Kill Schwerter der Assassinen (4) | Avast Mobile Security Antivirus premium apk download