KL5 CATALANS D'ARREÜ DEL MON HAN COMMEMORAT EL XXVé ANI- VERSARI DE L'AFUSELLAHENT DEL PRESIDENT LLUIS COMPANYS


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "KL5 CATALANS D'ARREÜ DEL MON HAN COMMEMORAT EL XXVé ANI- VERSARI DE L'AFUSELLAHENT DEL PRESIDENT LLUIS COMPANYS"

Transcripción

1 IL H6GC PUBLICATION M E N S U ELLE CATALANE Administració: Josép Falguera 5,rué Marcel-Sembat HOUILLESu^.) Catalunya República Esquerra Social i Democrática KL5 CATALANS D'ARREÜ DEL MON HAN COMMEMORAT EL XXVé ANI- VERSARI DE L'AFUSELLAHENT DEL PRESIDENT LLUIS COMPANYS Els' catalans no obliden la trágica fi del President Companys, i en aquest XXVé aniversari del seu afusellament al Castell de Montjuic el 15 d' o c tu bre ' del 1940, tots els Casáis de Catalunya han celebrat actes dé recordanga. Per la seva part, TRIBUNA im *. primi, en francés, les seves dues primeres págin es de l'edició del mes d'octubre, les quals foren envia des a un gran nombre d'eminents personalitats i periodistes internacionals a fi que poguessin teñirco neixement de la monstruositat que constitui la sentencia de mort decidida pels tribunals espanyols. Com cada any, totes les organitzacions exiliades a Perpinyá, convocaren els catalans a 1'acte que tingué lloc el dia 17 d'octubre al peu de l'es+ela que al cementiri de l'oest d'aquella vila perpetua el record del President mártir i hi están enterrats cente nars deis exiliats que moriren en hospitals i camps de concentra - cia, en I939. Una gran bandera catalana presidi l'emocionant cerimónia i tots els voltants de l'estela quedaren coberts de flors. Les organitzacions que curen cada any de la celebració de l'acte - Confederado Nacional del Treball, Esquerra Republicana de Catalunya,Front Nacional i Moviment Socialista de Catalunya - dipositaren conjunta - ment una magnifica gerba de flors, la llacada de la qual deia:" AL PRESIDENT COMPANYS I A TOTS ELS MORTS A L'EXILI". Durant aquella diada, molts catalans anaren a retre homenatg e ais nostres desapareguts. A migdia, Jaume Cornudella, Jordi Costal Joan Garcia-Castellet s'adregaren ais reunits per a recordar- los ANY VII Numero 77 - NOVEMBRE DEL Franca.

2 Él XJtVé aniversario.. el gran nombre de caiguts, els quals han deixat a l'exili l'exem - pie de llur perseverancia patriótica.. ;. " L'Indépendant" de Perpinyá dedica a aquella cerimónia una in t formació a tres columnes i un clixé. Aquesta duia per titol :'" Le 25é anniversaire de la mort du President de la Généralité de Cata- ^ logne Lluis Companys a été celebré avec émotion et ferveur." El cronista afegia : " II fut fusillé le 15 octobre 1940 dans les fos sés de Montjuich, á Barcelona.il avait demandé á mourir pieds ñus, pour étre jusqu'au bout en contact direct avec sa chére terre cata lañe..._.. " Deux jeunes filies et un jeune homme que précédait un assez nombreux cortége, étaient porteurs d'une magnifique gerbe fleurie qu'ils déposérent a\i pied de la stéle barree d'un oriflamme a u x couleurs catalanes, dédiée au souvenir de Lluis Companys. " M. Cornudella,pour le Front National de Catalogue, M. Costa, pour le Mouvement Socialiste de Catalogne et M. Gareia-Castellet, secrétaire de la Gauche Hépublicaine de Catalognej prirent tour á tour la parole. lis affirmérent leurs sentiments de piété á la mémoire du grañd disparu, qui reste un symbole. lis dirent notam - ment : " Nous ne renonqons pas á 1'esperance: le combat continué" M. Gareia-Castellet demanda á l'assistance d'observer une minute de silénce á la mémoire du President martyr et de communier en son souvenir, ce q_ui fut fait pieusement par tous ceux qui étaient lá et qui aussitot aprés se dispersérent.!' Le souvenir du President martyr de la Généralité de Cátalo - gne reste toujours vivant dans les coeurs de ses concitoyens." L'acte de Perpinyá corregué el risc de veure compromesa la seva tradició d'unitat catalana per la pretensió de fer-lo coincidir amb la presencia d'una personalitat politica que ha tardat mes de. ;deu anys 'per a desoscrb-rir. la mes important i emotiva manifes -... tació. de solidaritat patriótica,com ho és la que es vé celebran t >.. cada any a Perpinyá. Iguálment deplorable és l'abüs que el mateix personatge ha comee. convertint l'acte deis catalans de Tolosa a la memoria de Compa - nys en un miting politic. En un acte d'aquesta mena, que ha d'ésser tot fervor i germanor, no s'hi poden esbravar les rancünies de carácter personal ni entrar en consideracions sobre actituds poli tiques de carácter polémic. Com tampoc és corréete demanar l'adhe-.. sió a l'acte del "Partido Socialista Obrero Español" i de. les Institucions republicanes i la basca quan es té la intenció d'al - ludir barxoerament ' 1 "Pacte de Paris" (sic) i de Munich en les -negociacions deis quals intervingueren elements destacats d l a - quell partit i de les referides Institucions. írl'buña - 2 ' ~'~'~7 t

3 EL XXVé aniversari... L'homenatge deis "bascos,, En la seva edició del 2 de nóvembre, Ó.P.É, donava una extensa "biografía del President Companys. Reproduía el mateix text que el periédic "Euzko-Deya" publica el 31 d'octubre del 1945 i en él qual es detallen les etapes del seu calvari. Per la seva part, "Radio Euz adi" dedica un programa de les seves emissions a recordar el martirologi del President Companys. Barcelona Declarado del Comité de Coordinado de les Forces - Democrátiques de Catalunya" El Secretariat del referit Comité ha distribuít ais corresponsals de premsa estrangera acreditats a Espanya la següent declara ció en francés, en ocasió del XXVé aniversari de l'afuse lia - ment del President Companys : El vint-i-cinqué aniversari de l'execució del President del Go - vern Autónom Cátala., Honorable LLUIS COMPANYS I JOVER, ha estat commeraorat arreu de Catalunya, amb les inevitables limitacions que la clandestinitat exigeix, pero amb el fervor que el sacrifici del President Companys mereix. El 14 d'octubre del I940, un tribunal militar compost de gene - rals de í'exércit espanyol el condemnava a mort.l'endemá mateix e- rá afusellat en els glacis de Montjuic, on havia estat empresonati jutjat. El delicte invocat per justificar la pena de mort contra el President Companys fou el de no haver-se associat a la revolta que, 4 anys enrera, el mes de juliol del I936, el mateix Exércit que 1'ha via condemnar havia decidit contra el 0-o vern de la República Fspanyola. La rao profunda d'aquesta comedia pseudo-legal no és altra que l'c di que contra qui havia estat portat per la'voluntat del poblé,de mocraticatnent expressada, a la mes alta magistratura del pais,encarnava. ais ulls del vencedor el simbol del respecte de la llei i de la llibertat. Estant exiliat a Franqa, la GESTAPO detingué el President Com - -..panys i el lliurá a la policia franquista i d'aquesta ana a 1'Exér cit Espanyol, L'Alemanya hitleriana no considera necessária cap &r malitat d'extradició. Es tracta, dones, d'un crim mes perpe - trat pels nazis. ' - En 1'ocasió d'aquest aniversari, el SecretarJatdel COMITÉ DE COOR DINACIQ DE LES FORC-ES DEMOCRATIQUES DE CATALUNYA cre u necessari re cor dar :! : ' ~~ I La fidelitat del nostre poblé a la memoria del seu Presidenta Per damunt de totes llurs diferencies politiques, tribuna - 3

4 SI Vint-i-cinqué aniversaria.. tots el derndcrates catalans reconeixen en LLUIS COM - PANYS un gran patriota, victima del seu amor per la. Patria. II La permanencia del sentiment anticatalá que anima la. revolta i el régim franquista, Afusellant el seu President, la intencid deis botxins era de decapitar Catalunya.... III La participacid de l'alemanya d'hitler, no sdlamen t en él" triomf de les forces franquistes ans també a la repressió que hi succei. IV Que el Poblé Cátala, privat circumstancialment de tot organisme representatiu oficialment reconegut, no ha pogut reclamar justicia ni reparado a 1 'Estat Ale - ] many, malgrat la responsabilitat que li incumbeix per la seva participado a la guerra del I936-I939 i ení repressió consecutiva. Reiterem solemnement el nostre dolores desencis davant la incom prensid de les Nacions Unides envers nosaltres. ENS NEGUEM A ADMETRE ELS TERMINIS DE PRESCRIPCIO ESTABLERTS PER ALS CRIMS NAZIS I ENS RESERVEIvl, EN NOM DEL POBLÉ CAÍALA, EL DRET, UNA VEGADA RECOBRADES LES NOSTRES LLIBERTATS.D'EXIGIR, COM TOTS ELS ALTRES PÁISOS VICTIMES DEL NAZISME, QUE ENS SIGUÍ PETA JUSTI - CÍA I ACORDADA LA REPARACIO DEGUDA. Barcelona, octubre del I965. Barcelona ( Corresponsal).- Están causant viva indignado les "heroicitats"-, de] s "ultras". Irrupció al local ondonava una conferen ' cia- -ei s-^cordot beiga Louis Evely, esbotzament de mobles i to t '.".' amanit amb crits de "Viva Cristo Rey". Una altra intervenci* en la conferencia donada a la Institucid cultural del C.'I.C.F., amb massiva escomesa contra els mobles, I la policia tan tranquil.la,per qué no tenia "ordres". '?La Vanguardia" i "Idario de Barcelona",a - pedregats per haver publicat. anuncis de les conferencies i un anun ci a tres columnes agraint les "mostres de simpatia i col.laborando rebudes " peí CICF després deis incidents. - En desembre del I963, el Sereno municipal de Sallent distribuía ais veins fulls favorables a una peticid al Govern relativa a la utilitzacid de la llengua catalana. L'Ajuntament el destitui,perd ' el' sáñcrdha't recorregué davant.. el. Contencibs-Administratiu i,ara, aquest ha condemnat aquell municipi a reposar el funcionari amb tots els drets i pagament deis mensuals atrassats. La gent fa molts comentaris sobre el succeit i circulen cdpies del Fall, una de les quáls adjunto.-montseny tribuna - 4

5 HA MORT A MEXIC ROC BORONAT En un cable enviat des de Méxic peí nostre amic Dalmau Costa, se'ns anuncia la trista noticia del traspás de Roe Boronat, ocorreguda en aquella ciutat el 28 d'octubre.el desaparegut era un nacionalista de tota la vida que, a 1 costat de Don Francesc Maciá, es dona eos i ánima a l a lluita per la llibertat de Catalunya. Prengué part en el complot de Prats de Molió, fou després un deis funda dors i dirigents d'esquerra Republicana de Catalunya iré gidor del darrer ajuntament popular de Barcelona. Figura popularissima en els rengles de les joventuts nacionalis tes, actúa intensament des de 1' "Estat Catalá"del nos - tre partit. Després de la guerra civil s'exilia a Méxic, on persisti en la lluita politica i dona la seva generosa col.laboració a les iniciatives de carácter social i cultural desenrotllades tan patrióticament pels cata - lans del fidel Méxic. Excel.lent escriptor dramátic, escrivi un nombre crescut d 1 obres de teatre, algunes de les quals foren distingides per diferents Jocs Floráis ce la Llengua Catalana a l'exili i altres importants certámens. Roe Boronat era un diligentissim col.laborador de TRI BUNA en la qual publica, aixi mateix, interessants eró - ñiques sobre les activitats catalanes a Méxic. La seva mort ha eausat una profunda tristesa en els nuclis na - cionalistes de 1'exterior i de 1'interior, com en donen testimoniatge el gran nombre de cartes de condol que está rebent la seva desconhortada vidua. Nosaltres afe gi m el nostre ben cordial al que la direcció d'esquerra Republicana de Catalunya ha fet arribar a l'esposa de Ve ximi batallador que era Roe Boronat.- TRIBUNA. I'ENTERRAI.IENT. Méxic, 30 d'octubre.- Ahir enterrárem l'amic Roe Boronat.L'acte ha constituit una veritable manifestado de respecte i simpatia envers el recent desaparegut. Figuraven en el nombrós seguici els seus desolats amics, molts companys de treball del sindicat on per tanyia i ciutadans mexicans de totes les clásses socials." En el moment del sepel.li, Francesc Salvat pronuncia una oració- fúnebre, de comiat a l'amic, la qual reproduim : " Aci descansa ja, un altre germá. I dic germá, expressa me ni^ perqué era un mot que li abellia molt al nostre Roe Boronat.Ja des cansa aquest vell lluitador que, ádhuc generosament, havia ofert la seva vida pels ideáis, per a la seva patria, en els moments que calla. I és que Roe Boronat era un auténtic idealista,un patriota enérgic, un home géneros, tribuna 5

6 Roe Boronato.. " Benvolgut Roe Boronat, tots et desitgem que reposis en pau. Pau que tens ben guanyada, ben merescuda, Els qui restem, procurarem seguir les teves petjades fermes de patriotisme i de bona conducta. Si tenim, ara, la tristesa d'haver-te perdut per a sempre, tenim pero, el conhort de veure com oneja per sobre de la teva tom ba, 1'honor d'haver estat un ciutadá digne, honorable i que has sa but estimar pregonament ais teus i al teu bressol. Tots et d ie m des de les pregoneses del nostre cor: Roe Boronat, descansa en Pau Pedro Granados. Heus aci els mots de comiat del representant del Sindicat : " Sr. Boronat... cuanto lamento el no saberme expresar en el idioma catalán, para hacer más patente el dolor que oprime los sen timientos de todos y cada uno de sus compañeros de labores del "Am bassadeurs". A nombre de ellos quiero darle un adiós que bien quisiera que fuese una plegaria. " Sr. Boronat.. dichoso usted que supo conquistar afectosyamistad... dichoso usted que repartió su caudal de alegria, amor y sinceridad... que supo dar siempre todo la que habia dentro de su ser... A todo tiempo afloraba en usted la palabra amable y muchas veces llena de ternura para todos los que necesitábamos de ese pan maravilloso que sabia dar. Su recuerdo estará para siempre en nuestro pensamiento. ADIÓS pues Sr. Boronat, y permitanos llamarle como siempre lo anhelé,ami GO.tAMIGO BUENO! HASTA LA VISTA GRAN HOMBRE Y AMIGO DILECTO.» En rebre el nostre amic Sauret el cable de Dalmau Costa notifi cador del traspás del gran patriota que era Roe Boronat, s'apressa a comunicar-ho a raolts deis grans amics que el desaparegut té tant a l'exili com a Catalunya. De l'emoció i tristesa causada per aque lia noticia en donen prova les cartes rebudes peí nostre a- mic Sauret, alguns extractes de les quals donem seguidament. Antoni Xirau.,- L'ex-Conseller de la Generalitat, el nostre amic Antoni Xirau, escriu : " El traspás de l'amic i company Roe Boronat m'ha prodult una gran pena. Se'n van anant els antics companys! Amb Roe Boronat várem treballar hores i hores junts en 1'organització del nostre no vell Partit, En fórem els primors Secretaris. En el número 10 det Duc de la-victoria hi visquérem diades d'emoció i de treball in - tens. E.P.D. el bon amic i que el seu exemple de vida honesta, de bon nacionalista, pogués servir també d'exemple a les generación s futures! Qué trist és que tingui d'haver mort a l'exili, ell que tant s'estimava Catalunya! " tribuna - 6

7 Roe Boronato., Ventura Gassol, L'ex-Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya diu en un telegrama enviat des de Gine"bra ; " Consternats mort nostre estimat Roe compartim dolor amb tots vosaltres. Tots els seus revi vim els moments heroics de la nostra Catalunya i d'aquell Prats de Molió simbólic, que avui és encara un exemple que suscita en nosaltres els enyors araargs i les mes clares esperances." Dalmau Costa. Aquest bon amic que ha estat tothora al costat de Roe Boronat descriu 1'enterramnnt i fa estat del seu aclaparament: " Estic com pletament desfet per anuesta desgracia. Poques vegades en la meva vida m'havia afectat tan la pérdua d'un amic. Eli fou un bon amic i un gran patriota. Aixi, sense pal.liatius de cap mena. Se li ha fet tot el que humanament ha estat possible, pero hem estat ven cuts. " Miguel Guinart. "De la barriada veina del Poblé Nou m'arribava el ressó de les activitats catalanistes d'un grup de joves que animaven una enti - tat i publicaven un periódic local. No vaig trigar a conéixer-los. Tenien si fa o no fa la meva edat i un d'ells - potser el mes dina mic, a desgrat del seu aspeóte calmos i el seu parlar reposat -era en Roe Boronat. El contacte que aleshores iniciárem, va quedar man tingut al llarg de les quatre o cinc décades darreres. Certament, va interrompre's durant un extens periode en qué, absent del pais, en Roe vagarejava pels camins de Franga. No vam saber qué hi feia fins el dia que les autoritats franceses detingueren a Prats de Mo lió la host de combatents que, a les ordres del coronel Maciá, e s disposava a travessar la frontera.? Qui de nosaltres ha oblidat el famós procés que es deriva d'aquell fet i que dona lloc a divulgar internacionalment el plet de Catalunya per la seva llibertat?entre els encausats, hi havia Roe Boronat. " Pero és després de l'any 1931, amb la formació de 1'Esquerra Republicana i la..restaurado de la Generalitat que 1'actuado catalanista de Roe es fa mes intensa i que li val una popularitat con siderable. Prodiga les conferencies, intervé en les campanyes de 1'Estatut i electorals i la Federado de Barcelona d'e.r.de C, li confereix un carree directiu, en l'exercici del qual ens dona la mesura de les seves aptituds politiques. No vacil.lo gens a afir - mar que, en una época normal, Boronat hauria estat un digne i competent representant del poblé en les nostres corporacions ofi - ciáis. Va ésser regidor de Barcelona en aquells angoixosos darrers temps de la nostra tragedia, en qué la paralització de la vida municipal era prácticament absoluta... Aixi i tot, el nostre amic va ( passa a la pág.16) tribuna - 7

8 SORPRESA EN LES ELECCIONS FILIPINES Manila, novembre,,- FRANCO PERD UN AM C. Qui ho havia de dir.j Un mes abans de les eleccions les apostes eren, encara, favorables a Macapagal. No en va 1'home havia estat fent la "seva" eampany a electoral des de feia mes d'un any. Havia utilitzat tots els mit - jans que li son possibles a un cap de l'estat; els avions mili tars, els "jeeps" de l'exércit, la marina de guerra havien e s tat utilitzats per a transportar-lo a ell mateix i ais seus candidatsi la seva máquina de propaganda. El propi Macapagal s'havia encarregat de visitar poblé per poblé,illa per illa, abandonant els seus deures de primer magistrat de la nació en mans deis seus secreta - ris, per tal d'anar a"estrényer mans", que és un deis "sports" del poblé senzill : 1'haver "tocat" la má del presidenta La premsa, la radio i la televisió i fins el cinema ens parlaven diáriament de 1 'Incorruptible ( una altra de les aficions deis que teñen fusta de dictadors son els noms-adjectivats ). Els di - ners del Central Bank i de les Caixes especiáis ( les de la Segure tat Social, Banc de Reconstruccié,etc.) havien estat generosa ment repartits - en forma d'empréstits,és ciar! - entre els parents ' i els amics politics: les existéncies d'arrds (que, coin ja se sap,és 1'aliment nacional) havien sortit deis magatzems püblics per a ser repartides entre les families pobres, produint-se,aix.i, els mateixos efectes de la compra dé vots a base de diners que, de totes ma neres, es repartiren a mans plenes... I malgrat tot, Diosdado Macapagal, 1'Incorruptible, el descendent per via directa - segons els seus corifeus, i ell mateixdel rei Filipo de Macedónia i d'álexandre el Gran,passant peí rei moro de Borneo; 1'home providencial, com ja ho diu el seu nom;dios dado, amb fusta de Caudillo com quaísevol altre, ha perdut les elec cions! Mentre Macapagal aconseguia el A2 per cent del eos electo - ral, el seu rival, Ferdinand Marcos guanyava el 52 per cent;el cap de la democracia cristiana,raúl Manglapus, sois obtenia el 6 %. EL CARDENAL I EL PRESIDENT.- A 1'Arquebisbe de Manila, Cardenal Santos, el tenia preocupat que, en el curs de la darrera legis latura, va quedar bloquejada una líei, ja aprovada pels represen - tants,per la que s'imposava 1'ensenyament religiós a les esc o les publiques; la pretesa llei no passá de projecte perqué el Senat estava dominat pels amics del president del dit organisme i actual triomfador, Ferdinand Marcos. Aquest home, malgrat ésser católic, dona conferencies en els temples raaqónics de ritual escocés,ha estat recolzat pels séguidors de la Iglesia de Crist (nacional-filipina) i pels protestants de diverses denominacions i els lliure - jjensadors, Marcos, en resum, no era el sant de la devoció del Cardenal i aquest, des de Roma, on assisteix al Concili, ho posa be n de relleu al publicar una carta pastoral adreqada ais católics i tribuna - 8

9 Eleccions a Eilipines... recomanant-los la votació a favor de iiacapagal. Aquesta nova in - tromissió de 1'.jsglésia en els afers de César ha ferit l'esperitll beral del poblé filipi i ja s'ha vist el resultat que ha donat.a - neu a saber, ara, si en Macapagal, coma conseqüéncia del iracas, es passa ais moros, la qual cosa aci no és massa difícil puix que, ; ja n'hi ha un parell de milions! EL TERCER PARTIT.- L' assaig de crear un tercer partit, el Philippines Progress Party ( el PPP que, en anglés es pronuncia pi-p_i pi) amb candidats que, en bona part, han estat'alumnes deis PP.Jesuites (Manglapus,Manaham,Areneta,etc,) ha fracassat de manera ben manifesta, Els demócrates cristians no han comptat ni amb el su - port deis católics malgrat representar aquests el 70 per cent de la població; no han aconseguit cap lloc a les Cambres, Pero poden ser un equip de reserva peí día de demá en el cas que es desinte - gres el partit de Macapagal, la qual cosa no és massa probable, Marcos és un liberal, ferm partidari de la democracia,de l'esperit occidentalista i de la lliure empresa; és un advocat molti3ls_ tingit i un heroi de la passada guerra contra els japonesos, i es fa carree de la direcció de 1'Estat a l'edat de 48 anys; ha f e t protestes d 'a^-renglerar-se en el bándol anti-comunista,peró c r eu en la necessitat d'una pau negociada al Vietnam i en una revjsió deis acords amb els Estats TJnits, En quan a les seves opinions respecte 1 'Espanya franquista no en podem dir res,pero no deixa d'ésser un simptoma altament significant que tots els falangistes de Filipines - que son la majoria deis interessos creats d'origen hispánic existents en aquest paisvotaven a favor de Macapagal i ara diuen que aquest no és un poblé préparat per a la Democracia., -A. o -A- o -A. AMB C0NCIL1 I TOT,.. Roma, 15 novembre,- Les dificultáis que so - freix el monestir benedicti cátala de Montserrat ja sen conegudes, pero aqüestes han deterrainat conseqüéncies radicáis. En efecte, en virtud d'una visita apostólica, un decret ha estat signat peí cardenal Antoniutti, prefecte de la congregació romana deis religio - sos, d'acord amb el cardenal Ottaviani, i segons el qual decret ^.i rebé tots els professors del monestir han estat separats de llur ensenyament de filosofía i teología, Alguns d'entre ells ádhuc han hagut d'abandonar 1'abadía per una llarga temporada, - H.F. de *Le Monde», de París, l6-ii-i9ó5o I mentres els Anto niuttis i els Ottavianis fan de mongols en el tros de térra catalana que és Montserrat, els "cruzados" de Pérez-Madrigal lliuren descomunal batalla contra un sacerdot belga, sr, L, Evely, i contra aquells que 1'inviten a parlar en llenguat_ ge ciar al poblé, I com que no hi ha victoria sense boti, el con - ferenciáht ha denunciat a la policía la desaparició de 50 mil pts. tribuna - 9

10 informdons... informadons.,.informacions.., informacions.". /informa Anarquistas i "verticals" Ja feia temps que es venia parlant a l'exili d'uns conta ctes que a petició de significats elements anarquistes de Madrid s'ha - vien establert entre ells i representants deis sindicats "verticales". Segons un telegrama de l'a.f.p., del dia 18 de novembre, 6 dies abans s'havia signat un acord destinat a "reforgar l'eficácia de 1'organització sindical ( governamental ) i a evitar le s lluites anteriors". Segons aquest acord no hi hauria d'haver mes que una sola central sindical obrera i, aquesta, obligatoria.e ls sindicats serán (?) independents del govern i del"movimiento". I, finalment, el dret de vaga será ( sic i resic ) reconegut". Els a- narquistes que han signat el singular "abrazo de Vergara" revolu - cionari mereixen el dret de portar un ciri i un lliri,puix queja voldrem veure com serán possibles les vagues en un régim subjec t e ais dictats de tota mena de grups de pressió i de que será feta la independencia entre el sindicat.i els falangistes i el govern.l'operació només beneficiará al régim puix que es podrá valer de l'a bragada entre"revolucionarios" per a poder continuar assistint a les reunions del "Bureau International du Travail" de Ginebra i fer valer com a element de propaganda la liberalització del régim.elements governamentals i viatjants del régim han anat provant les maneres que podrien portar un cop mortal a l'oposició. Unes vega des han obert portes ais transfugues i altres han ofert a perso - nes exiliades a Franga la possibilitat de crear a 1'interior el partit que els plagues... i sense preocupar-se per cap despesa. Allá on els franquistes han obert un forat per a minar la defensa no és en el camp politic, sino en el sector eminentment re - volucionari : el sindicalisme llibertari. Costa de creure,peré és aixi. La premsa sindical exiliada, de Franga, ha informat detallada ment sobre el succeit : uns cenetistes ben coneguts residents a Ma drid es presentaren davant el director del "Instituto de Estudios sindicales, sociales y cooperativos" de Madrid, el professor Muñoz Alonso", per a proposar-li la discussió entre ells i dirige- n t s "verticalistes" d'un plan tendint a la transformado de l'organit zacio sindical del régim franquista. Muñoz Alonso promete consultar a les altures, la qual cosa s'emportá un mes ±- mig. Els féu saber que ja havien estat designats 12 "verticales" per a entrar en relacions amb 12 "confederales". Aquests ho feren saber immedia tament a les "Regionales" amb gran profusió de detalls de carácter emotius com és ara que el projecte havia estat acollit amb simpatía per Solis, per Muñoz Grandes i, per qué no? peí propi Caudillo. Que des d'aquell moment podien recorrer a un numero de teléfon reservat per si algü els molestava i que tant la policia com els con suls estaven previnguts per a presservar la llibertat de movi - ment deis que haurien d'entrar en funcions verticalo-confederals. tribuna - 10 > i

11 Informacions... Els confederáis de Madrid,pero, feren saber que no anirien endavant sense el consell favorable "de l'exili". La consulta feta per aquells a tres o quatre destacats elements cenetistes no donk el resultat que potser,potser? creien obtenir i malgrat la negativa es diu ara que el conveni ha estat signat el 12 de novem - bre a Madrid. Els sindicats pertanyents a la U.G.T. s 'han. refusat, enérglcament, a facilitar una operació que només tindrá per. ob - jecte obstaculitzarels veritables rñóbils de la classe obrera.la U..G.T., des de l'exili,ha denunciat la maniobra i 1'ha rebutjada. A.S.O. diu en una nota clandestina distribuida a Madrid; " 1' unic cami eficac, de l'accié sindical no és les negociacions amb els homes politics de dreta. Es ais tallers i fabriques on cal orga - nitzar els treballadors i ajudar-los en la Iluita diaria." Per la seva part, la C.N.T. declara : ".. en nombre de la organización que representamos expresamos publica y orgánicamente nuestro absoluto repudio hacia quienes participaron a ese contubernio, considerándolo una traición a los principios éticos de la C.N.T. y a los intereses supremos de la clase obrera, del Pueblo y del anti - fascismo español". Les eleccions universitáries. Garcia Valdecasas, rector de la Universitat de Barcelona féu a comengaments d'aquest mes una crida pública ais estudiants perq-^ acudissin a les eleccions sindicáis "oficiáis", és a dir, les que s.'avenen al decret que el Govern fabrica per a "donar satisfac- C1 * a tots els que no son estudiants democrátics. Els delegats e- legits a Barcelona, aixi com els seus col.legues de Madrid, han re butjat el principi d'aquestes eleccions i el rector ha fet publica una nota que tracta d'intimidar les families a base de repre sálies. " Reina un cert descontentament al si de la universitat de Barcelona. En reprendre els cursos, alguns professors han explicat ais seus deixebles per qué han decidit no abandonar les seves cát_e dres tot i les sancions governamentals contra cinc professors.en - tre les excuses donades figuren : Els professors no han dimitit per mostrar que la universitat es nega a inclinar-se davant deis po ders püblics; mentre el govern no els expulsi, aquests professors continuaran al costat deis estudiants per tal de sostenir llurs jus tes reivindicacions. El malestar s 'ha exacerbat encara mes per l'ex clusió del professor Sacristán, de Lógica matemática. Un imp o r - tant grup de professors ha demanat explicacions i 1'ex-encefál.lic Garcia Valdecasas ha contestat : " La meva oonsciéncia no em permet abandonar els estudiants a un professor marxista i és per aixó que he rebutjat el seu nomenament." A Madrid s'han produit manifestacions de protesta dintre de la Facultat de Filosofia i Lletres. Han estat proferits crits de "lli berta't sindical" i "eleccions lliures" en el moment d'ésser posats a la disposició deis delegats oficiáis els locáis que ocupaven pre cedentment llurs associacions representativos. Segons els manife^ tants, les tíleccions "oficiáis" han estat marcades per un nombre tribuna II*...

12 Informacions.. molt elevat d'abstencions i de vots en blanc, de tal manera que els nous delegats no representen mes que el 15 per cent d'estuv < diants. Les informacions parcials rebudes a Madrid indiquen que les eleccions a Barcelona, Valladcilid i Bilbao han estat molt poc con corregudes i moltes paperetes/en blanc. - Amb motiu de la represa deis cursos universitaris a Italia,uns 300 professors han adreqat un telegrama de protesta al govern de Madrid per l'expulsió deis cinc professors universalment coneguts professors holandesos han trames una declarado al Ministr e espanyol d'instrucció Pública en la qual expressen la inquietud i 1'alarma que els causa l'expulsió deis professors espanvols. "La Continuación". Llegim a Ibérica (de Nova York ),Telmo Lorenzo, des de Madrid : "Pero una politica,por dura que sea, no se hace tan sólo con ex pulsiones de catedráticos,procesos políticos y actividad de censores. En el seno del Gobierno se prepara la "continuación del Movimiento". Según noticias procedentes de fuente fidedigna, el refe réndum del que hemos hablado varias veces, y para el que se ha ela borado el nuevo censo electoral, será anunciado por el Caudillo ml_s mo al acabar el año, bien en su habitual discurso radiofónico o bien aprovechando una sesión de Cortes. Como es sabido, lo más importante del referéndum será el decir si o no a una proposición de separación de la función de Jefe del Estado y de la de Jefe de Gobierno, siendo posible que también contenga el texto propuesto el procedimiento de designación del Jefe del Gobierno. " Se dice igualmente que el referéndum tendria lugar en febrero o marzo, después de lo cual se iniciarla la operación encaminada a preparar el acceso al trono del principe Juan Carlos. En todo eso hay muchas cosas oscuras, y hay quienes creen en una etapa intermedia - Franco sigue y designa un Jefe de Gobierno,que se pre - senta en Cortes - que servirla de rodaje a esa curiosa Mónarqu i a dentro de "los principios del Movimiento". No obstante, una etapa de hecho transitoria, aun sin llevar ese nombre,polarizarla las fuerzas del régimen en "fieles y vieja guardia" por un lado y "liberalizantes" por otro. De hecho la polarización comienza ya,y el equipo Motrico- ri arrigues estima que el año I966 puede ser el que la lleve por la senda del poder." El "Continuismo" de López Rodó. Es^ecúlant sobre les intencions que pugui teñir López Rodó,Dio ' nisi'o Ridruejo fa estat des de "Mañana", Paris, (octubre) d'una con versa que tingué amb ell en 1957 i en la qual considerava aquell o_ ' pusdeista la inminencia de la posta en marxa del seu plan:a)la immediata proclamació de la Monarquia amb Franco com a Regent.B) La tribuna 12

13 Informaciones,.. immediata proclamado del princep Juan Carlos cora a Rei d'espanya amb pie dret, el qual es faria automáticament efectiu al complir - se la seva majoria d'edat, restant aleshores Franco a la reserva,c) El encara mes immediat desdoblament de 1 'Executiu mitjanqant lad_e signació d'un Primer Ministre, lider de l'equip, el qual ho seria per un temps.determinat, inaugurant-se, aixi, una a?atació d'equips responsabilitzats, i grácies al qual la pega superior i moderadora - la "Jefatura" de 1'Estat - no sofriria major desgasta - ment,,. "...El plan del continuismo puro - observa Ridruejo - la solución pura de Gabinete, sólo cuenta con un dato a su favor: el de Ta fuerza inercial de las situaciones de hecho, especialmente si el he cho ha cristalizado como coronación de una experiencia trágica y ha dispuesto durante largo tiempo de fuerzas de coacción duras y activas, capaces de atomizar la sociedad civil en todas sus dimensiones. Si a esto se le añade una cierta expansión del bienestar - aunque mal repartido - el peso de la inercia tiende a agravarse,sin embargo, no seria prudente que los continuistas se hicieran dema - siadas ilusiones. La fuerza inercial. de una situación de hecho tiene su limite de duración que corresponde a la cantidad de de renovación social que el tiempo, vegetativamente, produce y las situaciones más generalizadas en el mundo orientan y estimulan,tbm bien tiene limite la pasividad, tanto más si ésta ha sido impues_ ta de un modo traumático y por presión coactiva y no por un pro - ceso espontáneo de conformación y conformidad como el que se regis tra en sociedades con nivel de satisfacción muy alto y generalizado. La pasividad entre nosotros no incluye ni la simpatia ni el acuerdo. Grupos completos como el obrero o el intelectual se re - sienten cotidianamente de su situación y los sectores más dinámi - eos de la prepia burguesia no se sienten expresados por la estre - chez de horizontes de la que se les ha creado.. " Eludir el minuto de solución de continuidad de que antes hablábamos es,por otra parte, ilusorio. Un camino de titularidad, a la salida de un poder personalizado, es siempre un cambio decisivo. Lo que unia ya no une. Lo que amenazaba ya no es tan de temer. No hace falta mucha imaginación para pensar el grado de disper - sión en que estarían las mismas fuerzas que el Régimen tuvo a su servicio cuando la referencia Franco - que aun los une porque es ]a referencia a su propio pasado - se sustituya por la referencia Rey: un rey acunado en el Sistema, inexperto, falto de partidarios gernuinos y rodeado de teenócratas sin arraigo,,, - Defuncions : Ha mort a Méxic l'ex-diputat a Corts i ex-regidor popular de Barcelona Amadeu Aragay. Militava a E.R.de C. Els amics de Perpinyá ens fan saber la trista noticia del traspás de J. Queralt, el conegut editor deis popularissims volums " A tot Vent", "Proa",etc. R.E.P. ambdós exiliats i constants lluitadors. tribuna - I3

14 Des del meu angle. MISSATOES QUE VAN I VENEN Ja feia molt temps que un company de l'interior m'havia malpar lat del "Missatge" que un "honorable" d'aci havia enviat a un "honorable" d'aigües llunyanes per a que aquest fes de destina ta r i postis, del "Don Tancredo" que inicia la cursa de copies divulga - des amb la patriótica intenció de demostrar que Catalunya está infectada d'autóctons que se les pensen totes per a perdre-la Per a ésser-vos franc, un servidor havia anat fent el desen - tés cada vegada que algü em proposava la lectura del "Missatge",per qué l'amic de l'interior me n'havia llevat les ganes dient-me:"els que aci l'han llegit son unánimes a qualificar el "patrocol" d'o - bra demencial. Els destinataris han dit,sense excepcié,"aquest home no curará mai", i llestos." Pero arribat Tot Sants, i amb e 1 1 la castanyada familial, heus aci que baixa de Paris el meu cunyat, 1'entremaliat "barberet", treu un plec de papers de la seva vanit sa cartera de ministre i em coacciona sense embuts : " Si jo que no sóc periodista m'he empassat el "Missatge", tu que ets de"l'ofici" no tens excusa per a no llegir-lo, mal et faci agafar la filoxera'.' El feixuc document queda mig oblidat en un recó, fins que laíto sa, de mena encuriosida, em confessá dies després que 1'havia llegit d'un ull, l'altre a la paella, i que a 1'acabar - era tot tan "mano negra"-tenia la sensació que una colla de borinots s'havien triat el seu cap per a fer-hi junta general. Encara que un servidor no estic gens pels mots "croisés" ni pels tripijocs deis "a - gents secrets", vaig dir a la meva companya que m'imposava la "cor vée" de llegir-lo. La Rosa somogué el cap en senyal desaprovatorf, perqué des de que la gran premsa internacional va plena de reis i presidents i generáis que fan cap a la clinica tot col.lapsats, es preocupa molt p.erla meva salut fins arribar a desaconsellar-me el vi i d'anar al cinema,no fos cas que a 1'ull de poli que m'ha sortit al dit gros li dones per encavallar la meva rellotgeria ira' en gegués sense miraraents al cementiri. Totes les precaucions preses, he pogut arribar al final d' a - quell recull d'históries de "lladres i serenos" que és el "Missatge". Confesso que no em veig amb cor de fer-vos-en una recensió, perqué mes que no pas de prosa arrenglerada.sense cap sintaxi 5 re - sulta un veritable laberinte on el mateix Déu Nostre Senyor! a'hi perdria; pero m'esforearé fent-vos cinc sous antics d'una d'aquelles histories puix que, per haver-la viscuda en persona, m'és fácil desentranyar el misteri, que només ho és en la imaginado del fabricant de missatges i per aquells que sempre es troben predis - posats a deixar-se engalipar entre una sardana i "L'Emigrant" tribuna - 14

15 Des del meu angle ao. Segons 1'autor del document, coirutestant a uns estrangers que demannven a Fraga Iribarne per qué no s'autoritzaven els Jocs Floráis a Catalunya, el ministre de Franco hauria contestat "que no hi havia res que sjhi oposés, dones ( respectem la gramática del prosista!) el Govern espanyoi considerava que els Jocs Floráis actualment,.ja no representaven cap perill per la unitat espanyola".i el nostre cronista nacional en dedueix tranquil.lament : "Aquesta de clarado fou feta el mes d'octubre, és a dir, després d'haver-secelebrat els Jocs de Perpinyá." CATALANS - traduim - els moderns botiflers no son altres que els organitzadors d'aquella Gaia Festa! Pero si jo hi era 1'any 1964 S Perpinyá! I com que no vaig en trellucar-hi res que pogués servir els desit'jos "unitaris" de Fra ga Iribarne n'he de treure la conclusió que,una de dues, o 30 hi vaig fer d'ase "sous-développé" o el "cabo" del docximent interpre ta el STJCCEIT, els fets, amb una barra que és un menyspreu desorbi tat i i^decent per ais catalans que el llegeixin. Ja m'estranyá la primera especie que el mateix personatge lien qá contra els Jocs Floráis de Perpinyá puix que assegurava que havien estat tripotejats pels del "Pacte de Paris", i encara esperem les explicacions que ens en havia de donar en un "Llibre Blano"; pero ara hi ha un canvi de rosca policiaca puix que escriu que foren certs elements de l'omniub Cultural els que tingueren cura de que aquells no tjnguessin "la signifj-cació que sempre.havien tin - gut i per altra banda que les ressonáncies franquistes no hi man -.quessin, COM. DISSORTADAMENT VAREN ACONSEGUIR-HO». I un servidor us diu ben alt, ciar i cátala, que aquesta mateixa calumnia és aplica ble a TOTS ELS JOCS FLORALS DE L'EXILI, puix que els de perpinyá, i és fácil demostrar-ho, foren organitzats i celebrats EIACTAMENT COM TOTS ELS SEUS PREOEDENTS. Segons el dibuixant del "Missatge",és grácies al comportament, bon minyó i espanyolista, deis floralistes rossellonesos si el mi nistre franquista s'avé - diu - a permetre la Gaia Festa a Barcelona, en el cas que li ho demanin. Veiem-ho per peces menudes,mitjanqant unes quantes preguntes :? Acceptará Fraga Iribarne que en el Comité d'honor, al Jurat i a la Comissió Organitzadora hi figurín els catalans,intel.lectuals o politics, que es vulgui,sense cap veto ni afegidura governamen - tal? Acceptará que tots els trehalls hauran s'ésser escrits,exclu s'ivament en llengua catalana?.?acceptará que hi hagi un premi PRE- SIDENT COMPANYS i tots els que els donadors desitgin? Acceptará que sigui solament la bandera catalana que presidcixi la festa? Accejj tara que "Els Segadors" cloguin la Festa i que ningü no será per - seguit pels aplaudiments que els facin repetir? Acceptará que cap autoritat franquista presideixi la Festa? Acceptará que s'hi pu - guin pronunciar parlaments com els de Pere Cerda,Pau Casáis,Scanu, Batista Roca, Guinart, etc.etis.? tribuna - 15

16 Des del meu angle. Les precedents preguntes segueixen al peu de la lletra tot el succelt a la festa literaria de Perpinyá; pero 1'"h onorable" d'afesta com una ci - avall que fa baixada! - interpreta la mateixa manifestado "arab ressonáncies franquistes", hi veu com una peny ra que es pot ' fer valer davant de Franco a favor d 'uns Jocs Fioissatge", la rals a 1'interior. Segons el desbridat autor del "M festa patriótica del Palau deis Eeis de Mallorca no és altra cosa que una simple copia d'aquella moixiganga que cada any té lloc a la Plaga de la Llana de Barcelona! Francament, aaue st home es f.. de3 poblé, com diriem a casa nostra. Records ais corapanys i a les companyes " Plantear problemas como el de la Autonomia de los pueblos de España, el plantear problemas como el de Ta futura federación, ES PERDER. E L TIEMPO y además en España nadie querrá pactar con aquellos parti - dos que pongan ESTAS CUESTIONES HE VÍAS."(Paris,I953, en un acte orga nitzat peí P.S.O.E.) IGNASI. " Carrasco i Formiguera,Car les Rahola, Peiró, cardenal Vidal i Barraquer,etc.^» é farien en el moment pre - sent? NO FIRMARIEN CAP PAC TE DE PARÍS NI DE MUNIC!" ( En el miting electoral de Toulouse, octubre I965 ) I I encara dirán que aquest infatigable "segador" no és gens constant en materia d'opinions.i que les seves "pensad e s" son un model acabat d'inconsciencia I Si és un clássic!! Roe Boronat ( vé de la página 7) trobar la manera de portar a cap una obra d'assisténcia a 1'Agrupa ció de Cees, els benifets de la qual és mo: >lt possible que hagin per durat. La mort ens 1'ha pres!tots els seus amics sentim profunda - ment el buit que deixa, entorn nostre, 1'he íome que podia ésser enea ra tan útil a Catalunya. La seva tomba, no hi fa res que sigui tan lluny de la Patria, será - com les de tots els auténtics patrio tes catalans - una altra de les "tombes flamejí jants" que van inspirar a Ventura Gassol la seva famosa poesia. - Mic.quel GUIÑART ALS NOSTRES AMICS : Per. manca d'espai ajornem per a la vinent edició la llista que teniem preparada deis amics que han tin gut bona memoria per ajudar la publicado de TRIBUNA. Tor - nem a advertir ais nostres lectors que els mandats han d'és ser adreqats directament a 1'Administrado ( 15 frs. anuals 7 Joseph FALGUERA - C.C.P. Paris ,rué Marcel-Sembat - 78 HOUILLE.S Le Directeur : Josep SANS tribuna - 16 Paris,

SitemapDawn of Andromeda Subterfuge-CODEX | 必胜大补贴 | Handys & Kommunikation