DIARI DE SESSIONS. Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea. Sessió núm. 5 Í N D E X


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "DIARI DE SESSIONS. Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea. Sessió núm. 5 Í N D E X"

Transcripción

1 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA VIII legislatura Segon període Sèrie C - Número 137 Dijous, 5 de juliol de 2007 Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea Presidència de l Im. Sr. Miquel Àngel Estradé i Palau Sessió núm. 5 Í N D E X Sol licitud de compareixença del director general de Relacions Internacionals, perquè informi del seu projecte al capdavant de la direcció general (tram /08) (decaiguda) (p. 3) Sol licitud de compareixença de Raül Romeva Rueda, diputat al Parlament Europeu, perquè valori la seva tasca al Parlament Europeu (tram /08) (p. 4) Sol licitud de compareixença del diputat al Parlament Europeu per Convergència i Unió, Ignasi Guardans i Cambó, perquè faci una valoració de la seva tasca al Parlament Europeu (tram /08) (p. 4) Sol licitud de compareixença del director general de Relacions Internacionals, perquè informi sobre les línies d actuació de la Direcció General de Relacions Internacionals (tram /08) (p. 4) Sol licitud de compareixença de la secretària d Afers Exteriors, perquè informi del seu projecte al capdavant de la secretaria (tram /08) (p. 5) Sol licitud de compareixença de Carlos Kurdi Gravi, representant a Espanya del Govern Autònom del Kurdistan Sud, davant la Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea perquè informi sobre la situació del Kurdistan i del seu parlament (tram /08) (p. 5) Sol licitud de compareixença de Carlos Kurdi Gravi, representant a Espanya del Govern Autònom del Kurdistan Sud, davant la Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea perquè informi sobre la situació del Kurdistan Sud (tram /08) (p. 5) Compareixença del president del Consell Català del Moviment Europeu, perquè informi sobre les línies d actuació del consell i la mobilització de la societat catalana entorn de la construcció europea (tram /08) (p. 5) Compareixença de Bernat Joan i Marí, diputat al Parlament Europeu per Esquerra Republicana de Catalunya, perquè faci una valoració de la seva tasca al Parlament Europeu (tram /08) (p. 16)

2 NOTES Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d abril de El DSPC reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció pot ésser consultada a l expedient de la comissió. Transcripció i correcció: Mallol Traductors Associats Imprès a Multitext, SL ISSN: (general), (sèrie C) DL: B

3 Sèrie C - Núm. 137 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 5 de juliol de SESSIÓ NÚM. 5 La sessió s obre a les quatre de la tarda i vuit minuts. Presideix el Sr. Estradé i Palau, acompanyat de la vicepresidenta, Sra. Miranda i Torres, i de la secretària, Sra. Bosch i Codolà. Assisteix la Mesa el lletrat Sr. Pau i Vall. Hi són presents les diputades i els diputats Sra. Fortuny i Torroella, Sra. Llorens i Garcia, Sr. Morell i Comas, Sr. Pellicer i Punyed, Sr. Puigdemont i Casamajó i Sra. Ruiz i Isern, pel G. P. de Convergència i Unió; Sr. Balcells Gené, Sr. Boya i Alós, Sra. Ferrer Valls, Sra. Martínez- Sampere Rodrigo i Sra. Vilalta Sospedra, pel G. P. Socialistes - Ciutadans pel Canvi; Sr. Aragonès i Garcia, Sra. Cid i Pañella i Sr. Vendrell i Segura, pel G. P. d Esquerra Republicana de Catalunya; Sr. Montanya i Mías, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya, i Sr. Milà i Solsona i Sr. Pané Sans, pel G. P. d Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. Assisteixen a aquesta sessió el president del Consell Català del Moviment Europeu, Sr. Joaquim Llimona i Balcells, acompanyat del secretari general, Sr. Joaquim Millan i Alegret, i de la coordinadora, Sra. Casilda Güell Ampuero, i l exdiputat al Parlament Europeu Sr. Bernat Joan i Marí. ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA 1. Sol licitud de compareixença de Raül Romeva Rueda, diputat al Parlament Europeu, davant la Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea perquè valori la seva tasca al Parlament Europeu (tram /08). Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari d Esquerra Republicana de Catalunya, Grup Parlamentari d Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. Debat i votació de la sol licitud de compareixença. 2. Sol licitud de compareixença del diputat al Parlament Europeu per Convergència i Unió, Ignasi Guardans i Cambó, davant la Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea perquè faci una valoració de la seva tasca al Parlament Europeu (tram /08). Carles Pellicer i Punyed, del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Debat i votació de la sol licitud de compareixença. 3. Sol licitud de compareixença del director general de Relacions Internacionals davant la Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea perquè informi sobre les línies d actuació de la Direcció General de Relacions Internacionals (tram /08). Grup Parlamentari de Convergència i Unió, juntament amb un altre diputat del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Debat i votació de la sol licitud de compareixença. 4. Sol licitud de compareixença de la secretària d Afers Exteriors davant la Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea perquè informi del seu projecte al capdavant de la secretaria (tram /08). Carles Pellicer i Punyed, del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Debat i votació de la sol licitud de compareixença. 5. Sol licitud de compareixença del director general de Relacions Internacionals davant la Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea perquè informi del seu projecte al capdavant de la direcció general (tram /08). Carles Pellicer i Punyed, del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Debat i votació de la sol licitud de compareixença. 6. Sol licitud de compareixença de Carlos Kurdi Gravi, representant a Espanya del Govern Autònom del Kurdistan Sud, davant la Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea perquè informi sobre la situació del Kurdistan i del seu parlament (tram /08). Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari d Esquerra Republicana de Catalunya, Grup Parlamentari d Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa. Debat i votació de la sol licitud de compareixença. 7. Sol licitud de compareixença de Carlos Kurdi Gravi, representant a Espanya del Govern Autònom del Kurdistan Sud, davant la Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea perquè informi sobre la situació del Kurdistan Sud (tram /08). Carles Pellicer i Punyed, del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Debat i votació de la sol licitud de compareixença. 8. Compareixença del president del Consell Català del Moviment Europeu davant la Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea perquè informi sobre les línies d actuació del consell i la mobilització de la societat catalana entorn de la construcció europea (tram /08). Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea. Compareixença. 9. Compareixença de Bernat Joan i Marí, diputat al Parlament Europeu per Esquerra Republicana de Catalunya, davant la Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea perquè faci una valoració de la seva tasca al Parlament Europeu (tram /08). Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea. Compareixença. Molt bona tarda. Donarem inici a la comissió convo cada per avui. Alteració de l ordre del dia I començaríem votant les diferents sol licituds que figu ren a l ordre del dia. Sol licitud de compareixença del director general de Relacions Internacionals, perquè informi del seu projecte al capdavant de la direcció general (tram /08) (decaiguda) Si no ho hem vist malament, hi ha algun punt que està repetit i que, per tant, s hauria d anul lar, no?, que és... El tercer, em sembla que està repetit amb el cinquè; per tant, doncs, el cinquè ja no el sotmetríem a votació, perquè és idèntic al tercer. Molt bé, doncs... (Veus de fons.) Sí, sí, no..., és un error de la persona que ha confeccionat l ordre del dia i que ha passat, lamentablement, desapercebut a la resta, no?, perquè si no, quan ens la van enviar amb caràcter provi SESSIÓ NÚM. 5 Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea

4 5 de juliol de 2007 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie C - Núm sional, doncs, ja s hauria pogut anul lar. Però això a ve gades passa. De tota manera, no té més importància. Sol licitud de compareixença de Raül Romeva Rueda, diputat al Parlament Europeu, perquè valori la seva tasca al Parlament Europeu (tram /08) Molt bé, doncs, començarem amb la votació de la sol licitud de compareixença del senyor Raül Romeva i Rue da, diputat al Parlament Europeu, pel Grup d Iniciativa per Catalunya Verds. Si els portaveus no volen manifestar res, passaríem di rectament a la votació. (Pausa.) Vots a favor de la compareixença? S aprova per unanimitat dels assistents, que som... (Veus de fons.) És igual..., d acord. Sol licitud de compareixença del diputat al Parlament Europeu per Convergència i Unió, Ignasi Guardans i Cambó, perquè faci una valoració de la seva tasca al Parlament Europeu (tram /08) Molt bé, doncs, passem, acte seguit, a votar el segon punt, que és la sol licitud de compareixença del senyor Ignasi Guardans i Cambó, també eurodiputat, en representació del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Vots a favor de la sol licitud de compareixença? També s aprova per unanimitat dels assistents. Sol licitud de compareixença del director general de Relacions Internacionals, perquè informi sobre les línies d actuació de la Direcció General de Relacions Internacionals (tram /08) El tercer punt fa referència a la sol licitud de comparei xença del director general de Relacions Internacionals davant la Comissió d Acció Exterior i de la Unió Eu ropea perquè informi sobre les línies d actuació de la Direcció General de Relacions Internacionals. Algun portaveu..., sí..., amb representació dels grups que do nen suport al Govern? La Sra. Cid Pañella Sí. Intervindrà la senyora Marta Cid. La Sra. Cid Pañella Gràcies, senyor president. És per manifestar que pel que fa referència al punt tercer i al quart de sol licitud de compareixença, tot i que com ha estat i crec que ha de ser habitual en aquesta comissió, que s aproven totes les sol licituds de compareixença, em sembla que aquesta és una sol licitud de compareixença que després del dia 26 d abril, quan va venir el vicepresident a explicar les línies del departament que feia referència, concreta ment, a la Direcció General de Relacions Institucionals i a la Secretaria d Afers Exteriors, em sembla que, en tot cas, el que es demana aquí és reiterar lo que aquell dia vam escoltar. Hi ha hagut també una interpel lació recentment al Ple, una moció al Ple passat, i a nosaltres ens sembla que és més adient que el proper període de sessions se pu guen realitzar unes compareixences d aquestes perso nes, però perquè ens expliquen quines són les línies que estan aplicant..., o sigui, quins resultats estan obtenint. Perquè el que és lo seu capteniment sobre el que han de fer i quines són les línies d actuació, ja ens ho van explicar al seu moment, eh? Llavors, lo que faríem és rebutjar-les. I el pròxim perío de de sessions, doncs, llavors, si cal, tornaríem, amb un altre redactat, a parlar-ne. Gràcies. El senyor Pellicer ha demanat la paraula. El Sr. Pellicer i Punyed Sí. Gràcies, senyor president. Em sembla legítim el que diu la representant d Esquerra Republicana. En qual sevol cas, també la considero improcedent, en el sentit que aquesta és una sol licitud de compareixença que es tractarà quan correspongui, eh? Per tant, el que nosal tres considerem, que s hauria d aprovar, com sempre s ha aprovat, i molt bé ha dit la il lustre diputada, per unanimitat, totes les compareixences..., ens sobta que en aquesta no es vulguin aprovar, aquestes sol licituds de compareixença del Grup Parlamentari de Conver gència i Unió. I, en definitiva, el que volem és escoltar quins són els criteris del nou director general i de la nova secretaria general, perquè, com també s ha dit, hi han hagut can vis. Nosaltres entenem que i vam parlar-ho a l última interpel lació hi ha hagut crisi, en aquest sentit, en el Departament de la Vicepresidència. I, per tant, el que volem és saber si el nou director general, doncs, vol continuar en la mateixa línia; escoltar, també, i conèi xer, en definitiva, qui és el nou director general. Perquè em sembla que és lògic i legítim per part de..., que el Parlament escolti el nou director general. Per tant, ens sobta moltíssim que el Grup Parlamen tari d Esquerra Republicana rebutgi aquesta petició de sol licitud de compareixença, perquè, en definitiva, crec que, encara que s hagin de reiterar alguns plante jaments, o suposem que es puguin reiterar, també ens agradaria conèixer quin és el capteniment del nou di rector general i de la nova secretària general en el tema de política internacional. Per tant, nosaltres, com és evident, hi votarem a favor. No solament això, sinó perquè ho presentem nosaltres, i també perquè considerem que és lògic, legítim, i no en Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea SESSIÓ NÚM. 5

5 Sèrie C - Núm. 137 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 5 de juliol de 2007 tenem l actitud i la posició dels grups que donen suport al Govern, en aquest cas, Esquerra Republicana. Algun altre portaveu vol manifestar la seva opinió sobre aquesta qüestió? (Pausa.) Molt bé, doncs, passaríem a la votació. Vots a favor de la sol licitud de compareixença? Vots en contra? Doncs, queda rebutjada per 8 vots a favor i 12 en con tra. El Sr. Pellicer i Punyed En qualsevol cas, anunciar que el nostre grup tornarà a presentar aquesta sol licitud de compareixença. Com bé ha dit la representant..., portaveu del Grup Parlamentari d Esquerra Republicana, el nou període de sessions co mença al setembre; per tant, ens sembla il lògic que es voti en contra d una sol licitud que s hauria pogut tractar i que s hauria tractat, de fet, el mes de setembre. Perquè ara, com saben molt bé el president i tots els grups, el període de sessions s acaba aquest mes. Gràcies. Anem, doncs... Sol licitud de compareixença de la secretària d Afers Exteriors, perquè informi del seu projecte al capdavant de la secretaria (tram /08) Sol licituds de compareixença acumulades de Carlos Kurdi Gravi, representant a Espanya del Govern Autònom del Kurdistan Sud, perquè informi sobre la situació del Kurdistan i del seu parlament (tram /08 i /08) I anem, doncs, ja, per la votació del punt sisè, l enun ciat del qual diu: sol licitud de compareixença del se nyor Carlos Kurdi Gravi, representant a Espanya del Govern Autònom del Kurdistan Sud. Com que aquesta sol licitud de compareixença també ha estat presentada pel Grup de Convergència i Unió i pels tres partits que donen suport al Govern, doncs, em sembla que ho po dem votar conjuntament, si no hi tenen inconvenient els portaveus. (Pausa.) Molt bé, doncs, vots a favor? S aprova per unanimitat. Compareixença del president del Consell Català del Moviment Europeu, perquè informi sobre les línies d actuació del consell i la mobilització de la societat catalana entorn de la construcció europea (tram /08) I, doncs, ja entraríem en el punt següent, que és el vuitè, que és el que preveu la compareixença del president del Consell Català del Moviment Europeu. I, per tant, farem una petita interrupció de dos minuts perquè pugue sortir fora a buscar el senyor Llimona. La sessió se suspèn a un quart de cinc de la tarda i un minut i es reprèn a un quart de cinc i tres minuts. 5...pel debat i la votació del punt quart, que fa referència a la sol licitud de compareixença de la secretària d Afers Exteriors del Govern de la Generalitat de Catalunya. Si cap portaveu no vol intervenir, passaríem directament a la votació. (Pausa.) Vots a favor? Vots en contra? Sí, és el mateix resultat d abans. Queda rebutjada per 8 vots a favor i 12 en contra. El senyor Pellicer ha demanat la paraula. El Sr. Pellicer i Punyed Gràcies, senyor president. El nostre Grup Parlamentari de Convergència i Unió reitera el que ha dit abans, pel que fa referència a la secretària d Afers Exteriors, pel que fa al que he parlat sobre el director general. Gràcies. El punt cinquè ja hem dit que el suprimíem. Molt bé, tornem a reprendre la sessió. En primer lloc, doncs, donem la benvinguda al senyor Llimona i al senyor Millan. Ja han estat altres vegades en aquest Parlament, però sempre és oportú, doncs, po der escoltar les seves aportacions, les seves opinions i els seus plantejaments, no?, sobretot el que fa referència, doncs, al Moviment Europeu. Per tant, com que ells co neixen ja la dinàmica d aquest Parlament i els diputats també els coneixen a ells, a mi em sembla que podem, ja, entrar directament a l exposició. Per tant, doncs, quan vulgui té la paraula per espai de trenta minuts. del Consell Català del Moviment Europeu (Sr. Joaquim Llimona i Balcells) Molt bé. Senyor president de la comissió, senyores diputades i senyors diputats, en primer lloc, en nom del Consell Català de la Unió Europea, els volia agrair l oportunitat de comparèixer davant d aquesta comissió del Parlament de Catalunya per explicar, bàsicament, el que és i el que fem des del Consell Català del Moviment Europeu, i també, si m ho permeten, per aportar unes breus reflexions sobre el moment actual de la construc SESSIÓ NÚM. 5 Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea

6 5 de juliol de 2007 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie C - Núm ció europea, moment en el qual, doncs, aquestes dar reres setmanes, pràcticament diríem dies, doncs, s han produït esdeveniments o fites importants. M acompanya en aquesta taula el senyor Joaquim Millan, que és secretari general del Consell Català del Moviment Europeu. I també, doncs, coincideix que la persona que compareix després de mi, que és el diputat europeu, fins fa pocs dies, Bernat Joan, és vicepresident, en represen tació d Esquerra Republicana, del Consell Català. El Moviment Europeu, com molts de vostès probable ment coneixen, va néixer en el Congrés de l Haia l any I va néixer amb una ambició molt forta, que enca ra avui no ha estat assolida, i era la creació d una assem blea constituent per a Europa que desemboqués en la creació d uns estats units d Europa. Entre les persones que van tenir un paper destacat en aquests esdeveni ments podem citar el que després va ser president de la República Francesa, François Mitterrand; Macmillan, Churchill, Léon Blum, De Gasperi, Spaak i Spinelli. Per tant, el naixement del Moviment Europeu Internacional està molt lligat i molt interrelacionat amb el naixement de les organitzacions que després de la Segona Guerra Mundial han contribuït a estructurar l espai europeu, tal com avui el coneixem. Els diré que el Moviment Europeu va proposar crear uns estats units d Europa, i això, doncs, es va..., jo no sé si dir «anar diluint», però, en tot cas, es va acabar convertint en la creació d una organització internacional que ha estat important en l àmbit i ho és de la cultura i dels drets humans, com és el Consell d Europa. I, sens dubte, també va jugar un paper important en el moment, uns anys més tard, de crear la Comunitat Europea del Carbó i de l Acer i la creació de la Comunitat Econò mica Europea i de l Euratom, l any Avui fa una setmana es celebrava a Berlín la seva reu nió anual, el Moviment Europeu Internacional segueix ben actiu, com un grup de debat i d impuls polític de tendència federalista europea. Al nostre país, i malgrat les circumstàncies polítiques, no es va tardar massa a constituir un Consell Català pel Moviment Europeu un Consell Català del Moviment Europeu. L any 49, en la clandestinitat, una sèrie de po lítics i prohoms catalans, doncs, van treballar per crear una secció al nostre país d aquest Moviment Europeu Internacional, perseguint, alhora, un projecte d estruc turar un patriotisme català i un patriotisme europeu. Entre els seus promotors..., podria citar-los tots, però m agradaria destacar una persona que va ser president d aquesta cambra, que és Heribert Barrera. Ell va ser un dels fundadors del Consell Català del Moviment Eu ropeu. N hi han d altres, però l esmento a ell perquè va ser president d aquest Parlament. Recuperada la democràcia, podríem dir que el consell, i cada vegada amb un recolzament més clar per part de les institucions catalanes i després agrairé públi cament el recolzament que cada any rebem d aquest Parlament, doncs, va estar presidit successivament per Adroher Gironella, per Joaquim Molins, per Jordi Garcia-Petit, per Francesc Homs, per Eduard Sagarra i per Josep Verde i Aldea, i jo mateix..., tinc l honor de presidir-lo aproximadament des de fa un any. M agradaria destacar-los, del Moviment Europeu, que és una entitat plural en la qual participen el conjunt de partits polítics d aquest país. Pràcticament és una de les poques institucions, organismes que queden a Catalunya que hi són presents tots els grups polítics. Al costat dels grups polítics hi participen els sindicats, hi participen les as sociacions empresarials, hi participa un nombre creixent de municipis i d entitats locals, hi participen escoles de negoci, les principals universitats catalanes, col legis pro fessionals i un seguit de persones que, a títol individual, volen manifestar i expressar d aquesta manera la seva ad hesió al projecte europeu. I, per tant, el Consell Català del Moviment Europeu, alhora que té un caire evidentment polític, doncs, és una representació àmplia de la societat civil catalana, i des de sempre s ha procurat i es continua procurant que pugui actuar com a vehicle de la vocació europeista, europea i europeista, del nostre país. El consell es mou amb un pressupost que per a l any 2007 se situa lleugerament per damunt dels eu ros. I es nodreix, en primer lloc, d una subvenció nomi nal que cada any, doncs, el Parlament ens aprova, a càr rec dels pressupostos de la Generalitat, de euros; també hi ha una important subvenció de la Diputació de Barcelona, i després les quotes del conjunt de membres, dels municipis, col legis professionals, etcètera, i, alhora, subvencions d altres organitzacions i entitats, de fora del país, de la Unió Europea, de les institucions comu nitàries, i també, doncs, d empreses privades. I he de dir amb orgull, i en tot cas el mèrit és poc meu perquè això succeeix així des de fa molts anys, que és de les seccions del Moviment Europeu Internacional que té una major part del seu pressupost dedicada a activitats; és a dir, del que gastem i els puc donar el detall del que vulguin, la major part del nostre pressupost el gastem a fer activitats de diversa naturalesa. I les fem en base al que entenem que és la funció d aquest consell català, i que la veiem com una funció doble. D una banda, l actual, com una corretja de transmissió de la realitat europea cap a la ciutadania, com un factor, com un engranatge d apropament mutu. I això ens ho permet i ens ho facilita la composició plural del consell; composició plural tant des del punt de vista ideològic com des del punt de vista dels àmbits de la societat que el consell representa i recull com a membres. Tenim, com els deia fa uns instants, el món acadèmic, tenim el món universitari, el món sindical, el món econòmic, per descomptat el món local, i evidentment, doncs, també els partits polítics, i també tot un seguit d entitats de caràcter europeista. I amb això entenem i hi treballem en la mesura de les nostres possibilitats que contribuïm a pal liar un dèficit d interès pels temes europeus que és una realitat recurrent, no només al nostre país, sinó al conjunt de la Unió Europea. Hi ha una dada que és significativa i alhora preocupant: l any 1979, vostès saben que hi van haver les primeres eleccions al Parlament Europeu; en una cambra que tenia unes facultats i unes competències molt reduï des, com sap bé el senyor Bernat Joan, doncs, va votar més del 60 per cent del cens, i si en traguéssim la Gran Bretanya, que hi va votar un 36 per cent, ens n aniríem gairebé a un 70 per cent del cens. A les darreres eleccions, les del 2004, doncs, la participació electoral i al nostre Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea SESSIÓ NÚM. 5

7 Sèrie C - Núm. 137 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 5 de juliol de 2007 país, doncs, malauradament, no va ser una excepció en aquest sentit es va situar a l entorn del 40 per cent, i a més a més en un Parlament que té molt més poder, que realment comparteix el poder legislatiu amb el consell i que ha agafat un pes polític molt notable i que és una instància, doncs, que en tots els debats europeus s es colta i fa sentir la seva veu. Per tant, entenem que una de les funcions que hem de complir i que mirem de complir en les nostres possi bilitats és despertar, desvetllar l interès de la ciutada nia d aquest país pels temes europeus. I, per fer això, és molt important desenvolupar les relacions amb els municipis, amb el món local, que és l esfera de més proximitat de la ciutadania, i allí, doncs, podem també apropar més la realitat europea. I, d altra banda, també ha estat una constant del Mo viment Europeu Internacional, i del Consell Català per descomptat, doncs, interpel lar les institucions europees i, quan convingui, interpel lar-les amb to crític. És a dir, quan es produeix un debat, quan es produeix un esdeve niment, quan un text que ha de renovar la Unió Europea, doncs, ens sembla que no és prou ambiciós o que no recull les aspiracions o catalanes o europeistes, o catala nes i europeistes alhora, doncs, òbviament, ens pertoca promoure un cert debat, i un cert debat crític, i inclús proposar accions concretes en sectors determinats. I això ens porta a fer tota una sèrie d activitats al llarg de l any. I miraré de ser breu per no esgotar la seva pa ciència, però sí que m agradaria destacar-ne algunes. Algunes que són reiteratives, és a dir, que cada any les mantenim, i des de fa anys. Precisament aquesta mateixa sala, doncs, des de fa quinze anys concretament, acull les jornades que cada mes de gener, aprofitant les vacances parlamentàries i aprofitant les facilitats i la col laboració que rebem d aquesta cambra, fem entorn un tema eu ropeu. L últim debat que va haver-hi es va fer a finals d aquest mes de gener va ser sobre els cinquanta anys dels tractats de Roma. I vam comptar amb l expresident de la Generalitat, el molt honorable senyor Jordi Pujol; amb el secretari d Estat de la Unió Europea, Alberto Navarro, que va anticipar moltes de les coses que després han passat i concretament el que va passar la setmana passada a Brussel les, i amb un europeista important, menys conegut a casa nostra però important, que és Paul Demaret, que és el rector del Col legi d Europa. Un altre acte tradicional, al qual alguns de vostès as sisteixen de forma, doncs, repetida des de fa anys, és el concert que entorn del Dia d Europa fem, buscant un motiu europeista. Enguany vam fer La Ventafocs, vam fer... (rialles), la va interpretar l Orquestra Simfònica del Vallès malament si ho haguéssim fet nosaltres i, so bretot, si ho hagués fet qui els parla a L Auditori. I es va fer, com sempre, entorn del Dia d Europa. Pensem, doncs, que és una manera de celebrar l aniversari del discurs de Schuman, lligant cultura i construcció euro pea, és a dir, posant en relleu un dels aspectes notables i dels quals podem estar més legítimament satisfets, que és la contribució europea al desenvolupament cultural. I després i, si sobre aquest punt volen més informació, Joaquim Millan els la podrà ampliar, doncs, aquest any hem fet la setena setmana d Europa als municipis. Cada any, i aquest any, a més, és un crescendo..., més de vint municipis i consells comarcals han participat en la ce lebració del Dia d Europa amb actes de naturalesa molt diversa: des de col loquis fins a actes de caràcter més lúdic o actes de caràcter simbòlic, no? És una pena que un dels acords a què s hagi arribat la setmana passada a Berlín és suprimir els símbols europeus en el nou trac tat. Doncs bé, ens sembla que hissar la bandera euro pea en un municipi és un acte que té la seva importància; naturalment, simbòlica, però que té la seva importància. I, a més, aprovem una declaració, i aquesta declaració és aprovada i assumida per tot un seguit de municipis, d ajuntaments del nostre país, de Catalunya. A banda d aquests tres actes que cada any es fan, doncs, en els darrers mesos vam fer un acte d homenatge con junt a dos europeistes que tristament ens van deixar l any passat, que eren Anton Cañellas i Antoni Gutiérrez Díaz, el mes de desembre vam fer un acte on van participar el síndic de greuges, l exdiputada europea Concepció Fer rer i l historiador Josep Maria Ainaud de Lassarte, doncs, per retre homenatge a la trajectòria de dues persones que, des de posicions ideològiques ben allunyades, van treballar sempre per aquest binomi Catalunya - Europa, sempre col laborant amb el Consell Català de la Unió Europea, però, en tot cas, en moments molt difícils per a aquest país, doncs, van posar de forma conjunta aquests dos ideals, aquests dos projectes, i van treballar-hi. Vam coorganitzar i vam participar en l acte de comme moració del cinquanta aniversari dels tractats de Roma, que es va fer a la Torre Agbar, que va ser un acte prou brillant, el 23 de març, pràcticament coincidint..., i que va comptar, doncs, amb la participació de les primeres autoritats catalanes, espanyoles i europees. El 31 de maig vam fer un col loqui, cada any fem un col loqui, amb diputats i diputades europeus entorn del 9 de maig, i sempre ens aporta una reflexió prou inte ressant sobre com es veu des del Parlament el moment de construcció i debat europeu. En un altre terreny, que és el de les publicacions, i em consta que vostès les reben i, en tot cas, si fos el cas que algú de vostès no les ha rebut els les enviaríem amb molt de gust, hem posat en funcionament una publicació breu que l anomenem «Deu preguntes i respostes sobre Europa», n hem editat quatre: sobre el Partenariat Euromediterrani, sobre l Europa de les re gions, sobre els municipis i sobre la immigració. Sobre la immigració el vam presentar fa pocs dies al Col legi d Advocats, amb un gran èxit de públic, perquè el tema, evidentment, provoca un interès. Hem editat un llibre sobre tractats i constitucions europeus, un llibre escrit per l antic president, Josep Verde Aldea. Ens va semblar que en el moment del debat constituent era important demostrar que hi han hagut, des de després de la Segona Guerra Mundial, diversos intents de fer tirar endavant una constitució europea. I, a part d això, doncs, parti cipem en innombrables taules rodones. De cara al futur, doncs, òbviament, la nostra voluntat és implicar-nos i col laborar en el major nombre d entitats i institucions possibles. I estem, doncs, a punt de tancar un acord amb el Cidob per col laborar amb el programa Europa del Cidob i organitzar actes conjuntament. 7 SESSIÓ NÚM. 5 Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea

8 5 de juliol de 2007 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie C - Núm Tenim un gran interès i això ha quedat interromput pel procés electoral local de fa poques setmanes, doncs, a estendre la col laboració estable que tenim amb la Di putació de Barcelona al conjunt de diputacions del país, perquè ens sembla que és important que les activitats del consell es facin a tot el territori de Catalunya, i hi ha una certa tendència a concentrar-les, no només a la ciutat de Barcelona, sinó a les comarques de Barcelona, i ens agradaria, doncs, que hi hagués més activitat a Girona, més activitat a Lleida i més activitat a les comarques de Tarragona. I un tema..., tots ens fan molta il lusió, però n hi ha un que ens fa molta il lusió perquè pensem que cobreix un dèficit, si més no històric: que estem col laborant amb l edició de la versió catalana de les memòries de Jean Monnet, que és un llibre absolutament fonamental, que és un llibre que no es troba en cap idioma, en català no existeix, i ens sembla, en fi, que és un llibre que és d interès del país que estigui fet en la nostra llengua pròpia. I tenim ja lligats els drets d autor, tenim el tra ductor i tenim l editorial, que està disposada, doncs, a col laborar en aquest projecte. I, en tot cas, aquestes són, una mica, les nostres activitats, però, òbviament, doncs, estem a la disposició d aquesta cambra per qualsevol tema que pugui ser del seu interès. (Pausa.) Acabaré en cinc minuts, però sí que voldria fer una molt breu reflexió sobre el moment actual de la construcció europea, perquè ens sembla, doncs, que com a Movi ment Europeu i com a consell català ens hi hem de pronunciar i, si més no, hi hem d estar vigilants. I, a més, tots vostès coneixen molt millor que jo mateix que el nou Estatut atorga a la Generalitat i, per tant, al Parlament, doncs, la facultat o la competència de dia logar i d intervenir, d acord amb l Administració, amb el Govern de l Estat, en el que és el procés de reforma dels tractats. I com que estem a les portes d un procés de reforma que a més a més existeix la voluntat que pas si molt ràpidament, doncs, òbviament, des del consell català estem a la disposició de les institucions públiques d aquest país per animar qualsevol tipus de debat i per implicar la ciutadania en aquest tema. En tot cas, nosaltres valorem positivament la construc ció europea. Ha estat un èxit i un encert extraordinari. Diríem, el que s invoca amb més freqüència és que ha permès cinquanta anys sense guerres entre els membres de la Unió Europea i el és cert, doncs, és que ha tingut una capacitat d atracció notable. No és ociós recordar que l any 1950, quan es van crear les comunitats euro pees, a Europa hi havien tres models d integració. Un, el que pretenia imposar la Unió Soviètica, i que va im posar la Unió Soviètica durant una sèrie d anys. L altre, el model estrictament comercial de la Gran Bretanya; l any 1960, la Gran Bretanya va crear l EFTA, l Asso ciació Europea de Lliure Comerç. I el model comuni tari, que era un model que, òbviament, com ens recorda Schuman en el seu discurs, doncs, comença amb passos petits, comença per l economia, però amb una vocació d avançar cap a la política. Doncs bé, cinquanta anys més tard, el model que s ha acabat imposant és aquell que no es volia imposar, sinó aquell que es proposava, no? I, pràcticament, el som ni de De Gaulle de construir una Europa dels Urals a l Atlàntic, doncs, ha reeixit. Inclús hem anat més lluny: De Gaulle no comptava massa amb la Gran Bretanya, i s hi va incorporar, no? Per tant, dels Urals, també a l Atlàntic, però una mica més lluny probablement del que ell pensava. I per al nostre país, doncs, ha estat no només un factor de desenvolupament econòmic i soci al i de modernització, sinó també d estabilitat política molt important, no? Hi ha hagut, aquests darrers anys, una certa paràlisi... Hi ha hagut una gran ampliació: hem passat de quinze a vint-i-cinc, a vint-i-set. I hi han tres estats candidats no ho hem d oblidar, tres estats candidats, que són Macedònia, Croàcia i Turquia. Turquia és candidat, no és precandidat, sinó que ja és candidat. Ho dic perquè aquest és un debat que sovint es té. Però sí que hi ha hagut una certa paràlisi amb l intent que es va llançar amb la famosa Cig, amb Laeken el 2001, amb tot el de bat, amb la convenció europea, de reformar d una forma més potent i més profunda que anar posant pegots ens els tractats..., i crear o elaborar un tractat constitucio nal europeu. Vostès coneixen perfectament la situació, i per tant no hi entrarem. Però sí que a Berlín es va donar un pas, diríem, dins una orientació pragmàtica, per sortir de l impasse en el qual ens trobem. El tractat constitucional es va aprovar a Roma l octubre del 2004 i, d acord amb el que estableix el mateix text, hauria hagut d entrar el 2 de novembre del 2006 en vigor, i, òbviament, això no ha estat així. A Berlín s ha aprovat un mandat amb caràcter d urgència de constituir una conferència intergovernamental abans que acabi aquest mes de juliol; s ha mantingut l essencial de les reformes que introduïa el tractat constitucional, però sí que hi han algunes coses, home, que ens poden invitar a una certa reflexió, inclús a una reflexió preocupada. Primera, i potser els sorprendrà el que els diré: a mi em preocupa i em decep que s hagi abandonat la de nominació de tractat constitucional, perquè és cert que no era una autèntica constitució el que s havia aprovat, però, si més no, quan els caps de govern i d estat es van posar d acord a utilitzar el terme «constitucional», al darrere d aquest d acord hi havia una voluntat polí tica de plantejar-se una estructura més ambiciosa, no?, i això s ha abandonat. I, d altra banda, des d un punt de vista... jo sóc jurista i ensenyo dret comunitari a la universitat, des d un punt de vista de l estructura de tot plegat, el tractat constitu cional posava ordre; ara no, ara es manté el Tractat de la Unió Europea, i després el que en diuen «el tractat de funcionament de la Unió», que és el tractat actual ment de les comunitats europees, es passa a denominar d aquesta manera. A nosaltres què és el que ens interessa i el que Berlín, reunit el Moviment Europeu Internacional, va aprovar fa escassament deu dies? Doncs, els que ens interessa i el que vam aprovar és que el procés d elaboració d aquest nou tractat no es sostregui d un cert debat públic. No es pot convocar una nova convenció. I jo crec que hi ha una urgència, i en això estic d acord que aquesta situació se superi. Hi han hagut reaccions, com la de Polònia, que inviten a una certa preocupació. Per tant, Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea SESSIÓ NÚM. 5

9 Sèrie C - Núm. 137 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 5 de juliol de 2007 tampoc hem de posar molts pals a les rodes, però sí que alguns aspectes d aquest nou tractat siguin publicitats; és a dir, que els debats que es facin siguin públics. I des d aquest punt de vista, doncs, en el moment i en la circumstància que les institucions d aquest país, i en particular aquest Parlament, ho desitgin, doncs, en el Consell Català del Moviment Europeu hi trobaran un aliat i una entitat disposada a organitzar debats i a portar-los a tots els nivells, des dels més sofisticats i els més tècnics fins als més apropats i més generals, i que tinguin efectes sobre el major nombre de persones. Res més, i moltes gràcies per la seva atenció. I, òbvia ment, doncs, estic a la seva disposició. Moltes gràcies, senyor Llimona, per la seua intervenció. I ara, abans de donar la paraula als portaveus, permetinme que d una forma breu també doni la benvinguda a la senyora Casilda Güell, que no és present a la Mesa, però sí que és present a la sala, i que també, d alguna manera, participa de la compareixença. Senyor Pellicer, és el seu torn. Quan vulgui. El Sr. Pellicer i Punyed Moltíssimes gràcies, senyor president. Bé, en primer lloc, donar la benvinguda i agrair també la intervenció clara que ens ha fet el ponent, el senyor Joaquim Llimo na, president del Consell Català del Moviment Europeu. També agrair la presència del senyor Joaquim Millan, en tant que secretari general del consell, i també, que enca ra que no estigui a la Mesa, com s ha dit, de la senyora Casilda Güell, com a coordinadora del consell. Per tant, agrair aquesta intervenció de la compareixença. Vostè ens ha parlat d Europa, del consell. Ens ha parlat, al començament..., he pres nota que quan es va fundar la Unió Europea es volia crear i ho diu vostè molt gràficament uns estats units d Europa, no? Les coses han canviat, han canviat bastant des del moment funda cional fins ara, i aquests canvis, doncs, els hem vist en el temps, que potser s ha anat diluint una mica la idea inicial cap a una situació més feble, no?, d afebliment, en definitiva. Per tant, tot això, en el temps i en els anys, ha fet necessària la constitució de moviments com el que vostè presideix. Aquí, doncs, sí que voldria felicitar-los per l excel lent dinàmica que porta el Consell Català del Moviment Eu ropeu, amb les activitats que vostè ha anat explicant, la funció que vostès estan fent, i també per les jornades que, any rere any, es van desenvolupant aquí al Parla ment, en el qual podem constatar la necessitat de parlar d Europa, no? Parlar d Europa, i aquest que..., voldria fer un esment del que vostè ha dit com a objectiu prin cipal, no?, de despertar l interès pels temes europeus. Jo celebro que el consell tingui aquest interès, aquesta vocació, i que faci aquesta crida a parlar d Europa, a conèixer Europa de més a prop i de donar aquesta fun ció més didàctica i participativa, perquè, el que sí que és cert és que encara hi ha un desconeixement, i també un cert desconcert, sobre tot el tema europeu. Aquí en parlem, però al carrer, les persones que no estan tan avesades en temes del dia a dia europeu, doncs, sí que ho veuen, certament, com una situació desconcertant, a vegades. Ho hem pogut veure fa pocs dies amb el tema de Polònia. Vostè ens parlava de la posició d Europa en el tema d avançar en la integració, però també és veritat que..., aquí voldria fer la primera pregunta: voldria conèixer quina és la posició, sobretot del moviment, quin criteri creu que s ha d adoptar sobre el tema de Polònia, no?, un país que acaba d entrar-hi fa poc i que automàtica ment es permet, doncs, el luxe de vetar, pràcticament, o d imposar la seva posició, no? També ens agradaria, en la mateixa línia, conèixer la posició de l entrada de Turquia, perquè, si ens passa això amb el tema de Polònia, ens agradaria saber tam bé què ens podria passar amb el tema de Turquia i, en definitiva, quina és la posició sobre aquest tema, o amb els països dels Balcans. Perquè aquí ens ve una pregunta automàtica: quins són els límits d Europa? Europa té límits, o hem de fixar els límits? Hem de posar un fre a aquests estats units ini cials que es volien crear, o ens n hem anat més enllà i la cosa se ns en va de mare? Per tant, volíem saber aquesta posició. I vostè també ens ha parlat sobre el tema del tractat. Aquests dies hem pogut veure i escoltar i llegir suc cintament i de manera clara quina és la posició sobre el tractat. És aquesta una posició política o una posició necessària? És a dir, ens n anem a buscar una solució a un problema polític, o anem a buscar una solució per a Europa? Fa pocs dies, fa pocs mesos, venia aquí en compareixença, la mateixa que fa vostè, l exministre francès Védrine, i ens parlava precisament d això, de l afebliment del tractat o constitució. Vostè ho acaba de dir també: la constitució ens donava més força. El tractat ens afebleix? O és una solució només perquè no ens acabem d entendre? Jo voldria conèixer una mica aquesta posició del consell sobre aquest tema. Tenim força real, tindrem força real amb aquest tractat? I, en definitiva, conèixer també, fi nalment, en aquesta última qüestió, quina és la posició de Catalunya en aquest moment entorn d Europa. Vostè ha fet aquí una oferta, que com a parlamentaris i com a Grup Parlamentari de Convergència i Unió li agraïm, perquè ens sembla que és importantíssim que hi hagi aquesta crida a la participació, més quan el nou Estatut ens dóna la possibilitat d intervenir en el tema europeu i en el tractat. I és aquí on també m agradaria aprofundir una mica més en aquest àmbit, no? En definitiva, vostè ha tocat temes importants amb el tema de la seva compareixença. I jo també voldria acabar d aprofundir en aquests temes. Els resumeixo: fronteres d Europa, Turquia, Polònia, Balcans i el tema del tractat. I una darrera cosa: sobre el paper de Catalunya com a frontissa, com a país frontissa entre la Mediterrània i la Bàltica, també m agradaria saber la posició, i si estem ben enfocats en aquesta política que podem portar en el futur. Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. 9 SESSIÓ NÚM. 5 Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea

10 5 de juliol de 2007 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie C - Núm Moltes gràcies, senyor Pellicer. Ara és el torn de la se nyora Pia Bosch, en representació del Grup Parlamen tari Socialistes - Ciutadans pel Canvi. Quan vulgui. La Sra. Bosch i Codolà Moltes gràcies, senyor president. Senyors i senyores di putats, senyor Llimona, senyor Millan, senyora Güell, en primer lloc, moltes gràcies per ser avui aquí. Els voldria donar la benvinguda, també, en nom del meu grup par lamentari i agrair-los la brevetat i la claredat, totes dues coses, no?, perquè ha estat així la seva intervenció. No podem deixar passar, encara que sigui reiteratiu, l oca sió que ens dóna la seva compareixença avui aquí per mostrar el nostre reconeixement i el nostre agraïment i el nostre respecte per la tasca que fa el Consell Català del Moviment Europeu, que ens sembla, doncs, que és una tasca que, si no la fes el consell l hauria de fer algú altre; és, evidentment, necessària i és una mostra de l àmplia i de l estesa vocació europeista de la societat catalana. I, a més, deixin-me dir que com a socialista i gironina em sento molt orgullosa que el primer president del consell fos un il lustre socialista gironí, Enric Adroher Gironella. El nostre respecte i el nostre reconeixement, els deia, per la seva tasca i per la composició tan plural del con sell, que davant d una situació que a vegades provo ca, doncs, laments o, diguem-ne, queixes, sense massa després acció de correcció, davant d aquest lament pel desinterès per la causa europea, el consell, el que fa és una acció decidida, una acció valenta i una acció con tínua per assolir aquest objectiu, que és el de desvetllar l interès de la societat catalana pels temes europeus. Per tant, la nostra felicitació per tota la seva activitat, especialment per la jornada que fan cada any en aquest Parlament, i que aquest any, com en altres anys, va tenir un gran èxit i hi havia overbooking en aquesta sala. I no n hi havia per menys, perquè realment jo crec que van ser d un gran interès totes les ponències que s hi van presentar, totes. Jo crec que la del secretari d Estat va ser-ho especialment. Perquè ens va plantejar, el senyor Navarro, amb molta claredat, les diferents perspectives que hi havia i que podia haver-hi, doncs, al llarg dels se güents mesos. I ha estat així. Han estat confirmades pels fets, les paraules del senyor Navarro. Per tant, per molts dels assistents va ser summament aclaridora aquesta jornada del mes de gener. Ens deia, ens recordava vostè que l Estatut de Catalunya ens dóna al Govern i al Parlament la potestat, la possibi litat i gairebé, una mica, l obligació de manifestar-nos amb les modificacions que tingui el Tractat de la Unió Europea. I, per tant, doncs, aquest Parlament és cons cient que en algun moment haurem de pronunciar-nos-hi amb relació a la situació actual, al moment actual. Per tant, és molt interessant que des del seu punt de vista ens vinguin a parlar d aquest tema. Ens vinguin a parlar d aquest paper d Europa, de quin ha de ser aquest paper d Europa en un entorn creixentment globalitzat. I ens vinguin a parlar de quina és la seva visió de la so lució que sembla que està intentant tirar per una via del mig, entre l ambició que havia tingut el tractat constitu cional i l extrem pragmatisme al qual alguns dels països europeus, doncs, voldrien tendir. L opció, evidentment, ha de ser una opció que ha d intentar tenir el consens suficient. Per tant, ha de tirar per la via del mig. El nostre temor, el temor del nostre grup és que l excés de pragmatisme ens faci perdre alguns dels grans horit zons i dels grans objectius de la Unió Europea. Allò que la declaració de Laeken en deia «fer de la Unió Europea un far pel futur del món». Potser són paraules molt, di guem-ne, extremament ambicioses, però que, per des comptat, són el símbol o són la manera d expressar una voluntat que hi ha en molts ciutadans europeus de fer de la Unió Europea una potència mundial. D acord. Però que lluita per emmarcar èticament la globalització i lli gar-la a la solidaritat i al desenvolupament sostenible. Per tot això els voldria, doncs, reiterar el nostre agraï ment, la nostra felicitació. Però també fer-los una pre gunta, i és: quina és la seva opinió amb relació a com ha d enfocar la societat catalana..., com s ha de posicionar la societat catalana? I potser jo els ho demano més des del moviment, doncs, associatiu, des del moviment so cial, aquest posicionament a davant d aquesta modifi cació del tractat. Quina és la seva opinió? I per últim, doncs, fer-los un prec, i és que compleixin, si us plau, amb aquesta voluntat de descentralització de les activitats del consell català. Segur que els ciu tadans de Catalunya que no viuen a Barcelona els ho agrairem. (Rialles.) Moltes gràcies. Moltes gràcies, senyora Bosch. Ara és el torn de la se nyora Marta Cid, en representació del Grup Parlamen tari d Esquerra Republicana. La Sra. Cid i Pañella Gràcies, senyor president. Bona tarda. I deixin-me tam bé donar-li la benvinguda en nom del meu Grup Parla mentari d Esquerra Republicana de Catalunya a vostè, senyor Llimona, també al senyor Millan i a la senyora Güell. Gràcies, també, per la seva exposició, jo diria, per la brevetat d aquesta i per la claredat amb què l ha exposat; algunes de les coses potser jo les he intuït, i vostè no les ha acabat d afirmar, no? Però, certament, quan vostè deia que la seva constitució que data del 49, si no ho recordo malament ja era una mostra claríssima de la vocació europeista d aquest país... Perquè a més a més es va constituir a París, eh?, amb la situació que es va constituir. Per tant, això, jo crec que n és un clar element a tenir present, que a més a més ha estat sempre, aquest, un consell plural. I per això tenen, jo crec, un alt valor totes les seves aportacions. I que, a més a més, s han dedicat, i s estan dedicant, a fer una tasca d impulsar el debat, de difondre informació i d estimular la participació; un element que ha preocu pat des de sempre tot el procés de construcció europea, el de la participació. Perquè no oblidem que els inicis del consell que vostè representa eren els que eren. L ideari que vostès representen és un ideari on paraules com..., bé, «la veritable construcció d una Europa po Comissió d Acció Exterior i de la Unió Europea SESSIÓ NÚM. 5

SitemapEconomics Quiz - 880 Words | Francotirador | Baby Center: My Pregnancy Today