DISCURS DE LA SEGONA SESSIÓ DEL PLE D INVESTIDURA DE QUIM TORRA


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "DISCURS DE LA SEGONA SESSIÓ DEL PLE D INVESTIDURA DE QUIM TORRA"

Transcripción

1 DISCURS DE LA SEGONA SESSIÓ DEL PLE D INVESTIDURA DE QUIM TORRA Senyores i senyors diputats. MH president Mas, MH president Montilla MH presidenta de Gispert, MH president Benach, MH president Rigol Excma. senyora Conesa. Il lustríssim senyor Reñé Representants electes al Congrés i al Senat Consellera Borràs Autoritats Senyores i senyors que ens segueixen des de l hemicicle i des de la resta de sales habilitades, i als que ens segueixen a través dels mitjans de comunicació arreu del país. Benvinguts a la casa de tots i una salutació molt afectuosa als familiars dels presos i dels exiliats. Moltes gràcies per ser-hi sempre i pel vostre coratge. I per descomptat, un record emocionat pels que no poden ser avui aquí. El president Puigdemont, el vicepresident Junqueras, els consellers Jordi Turull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Toni Comín, Joaquim Forn, Josep Rull, Lluís Puig, Dolors Bassa i Meritxell Serret. La presidenta Carme Forcadell. El president del nostre Grup Parlamentari, en Jordi Sánchez. I l'amic enyorat Jordi Cuixart, la secretaria general d Esquerra, Marta Rovira i l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel. Si em permeten, voldria recordar, en primer lloc, els tres punts bàsics que vaig defensar dissabte: Primer, que el nostre president és Carles Puigdemont. Segon, que serem lleials al mandat del referèndum d'autodeterminació del primer d octubre: construir un estat independent en forma de República. I tercer, el nostre programa de govern és la cohesió social i la prosperitat econòmica de Catalunya.

2 A continuació, vaig exposar cinc idees bàsiques que marcaran aquesta legislatura: excepcionalitat, provisionalitat, responsabilitat dels membres del Govern, diàleg i vida. No m'hi estenc, espero que quedés clar. I els parlava també que la República Catalana només pot tirar endavant si gira a l entorn, com del seu centre, de les persones. I que ens cal basar la lluita política, legítima, en la integritat i el respecte més profund a totes elles. Llibertat i cultura. Cap aquí és cap on hem d'anar, no em cansaré de repetir-ho. A continuació, vaig desenvolupar els valors republicans. Republicanisme entès com a societat de ciutadans lliures i iguals, no subordinats, no dominats, apoderats, participatius. Moment en el qual vaig introduir un altre dels punts clau d'aquesta legislatura: el procés constituent i que dona el punt d'ambició que ens proposem: anar de la restitució de les nostres institucions a la recuperació de la democràcia en la seva màxima expressió: l'elaboració d'un projecte de Constitució. És així com posarem en marxa les tres vies d'acció política republicana: La primera, a l'exili o Espai Lliure d'europa, amb el Consell de la República. La segona, a Catalunya, a través del Govern de la Generalitat, el Parlament i els Ajuntaments; i també amb la creació de l'assemblea de Càrrecs Electes, entitat destinada a tenir un paper molt important. I la tercera via d'acció, amb una ciutadania apoderada, mobilitzada i involucrada en el procés constituent. Arrencant la legislatura, tindrem tota la força per posar-nos a treballar. I, a més a més, podrem encarar amb més capacitat de resistència la celebració dels judicis contra els polítics demòcrates catalans. El país, els ho vaig comentar, es posarà a prova i tots, govern, institucions i ciutadania, haurem de saber estar a l'alçada del moment.

3 Encaro aquesta segona sessió del debat d investidura reivindicant la nació plena i demanant la seva confiança. Una nació lliure, justa, pròspera, que garanteix el benestar al conjunt de tots els ciutadans que la componen. Els estic parlant d una República de tots. De la República de tots els drets. És a dir, un país on tothom gaudeixi de plenitud de drets. Parli dera Republica de toti, dera Republica de toti es drets, açò ei, un país a on toti gaudisquen de plenitud de drets. Les estoy hablando de la república de todos los derechos, donde todo el mundo goce de plenitud de sus derechos. Aspirem a tenir una societat formada per ciutadans lliures i crítics, amb infinitat d orígens i destins, amb interessos, ambicions i esperances ben diverses, sovint fins i tot contraposades. I també seguim apostant pel debat, pel diàleg i les urnes com a única via per fer progressar la nostra societat. No hi ha millor expressió de diàleg i debat que aquella que culmina amb un absolut respecte a la llibertat de cadascú per expressar-se, opinar i decidir-ho tot. Defensar la República és defensar-nos a tots i cadascun de nosaltres, els set milions i mig d habitants que formen aquest país. Reivindiquem la sobirania del Parlament per fer lleis justes que ajudin i defensin totes les persones, i que promoguin la igualtat, la prosperitat i la sostenibilitat. La República som tots. El Govern que presidiré, amb el suport de la majoria parlamentària d aquesta cambra, tornarà a impulsar totes i cadascuna de les lleis que el govern del PP ha dut al Tribunal Constitucional i que han quedat suspeses. Són 16 en total, algunes de les quals aprovades per unanimitat en aquesta cambra, i per tant amb el vot favorable del PP, que

4 no ha servit per evitar que la piconadora del govern de l Estat també les deixés en suspens. Aquestes lleis servien l interès comú de tots i cadascun dels ciutadans d aquest país i per ampliar els seus drets. Algú creu que la llei de lluita contra el canvi climàtic només servia per als ciutadans que són independentistes? O que la llei contra la pobresa energètica distingia entre les persones vulnerables que són independentistes i les que no? O la d igualtat entre homes i dones? Amb la República ningú ha de renunciar a res. Tindrem un país millor per a tothom, voti el que voti, pensi el que pensi. Amb la República tothom hi guanyarà drets i ningú no en perdrà. La República és per a tothom. Per què volem la República catalana? Perquè és apostar pel futur i és apostar pels 7,5 milions de catalans. Per tot el país, pel 100% dels ciutadans. República catalana és llibertat, igualtat i fraternitat. És cohesió i progrés social, però també progrés i oportunitats per créixer econòmicament. República catalana és mirar a Europa i al món. És democràcia i respecte als drets fonamentals. Estic convençut que la immensa majoria dels reptes que tenim els podem treballar de manera conjunta. Els convido a què ens hi posem a partir de demà. Segur que en la radiografia i el llistat podem trobar un punt en comú amb certa facilitat. El que és veritablement radical és que pensem com ho farem. Com donem resposta a les necessitats que té plantejat el país, que la gent ens demana. Com transformen els problemes en solucions? Com disposem dels recursos econòmics

5 necessaris per pagar els serveis públics i les inversions? Com fem perquè el nostre transport ferroviari sigui el d un país modern? Com ho fem per tenir el corredor mediterrani que la nostra economia necessita? Com ho fem per garantir de manera real el dret a l habitatge? Com ho fem per poder ser pioners en la lluita contra el canvi climàtic i deixar als nostres fills i als nostres nets un país més respectuós amb el medi ambient? Els convido a implicar-s hi. Els avanço, però, que tot està relacionat amb dos conceptes bàsics: recursos econòmics i poder polític, és a dir, capacitat de decisió.

6 El primer eix és la cohesió social i la llibertat com el seu valor republicà, i tracta de l educació, la salut, els afers socials, la immigració, l habitatge, la cultura i l esport. La llibertat ens ha de permetre una República on cadascú pugui dur a terme el seu projecte de vida personal i familiar, amb independència del seu origen. Una societat on tothom tingui les mateixes oportunitats. Una societat del benestar, forta, capaç de respondre els reptes els actuals i els futurs- que el propi país requereix. Com ja va destacar el conseller Turull en el seu discurs d investidura, el principal actiu de Catalunya són les persones. Set milions i mig de ciutadans, de procedència diversa i units per la voluntat de construir un país cada dia millor. Educació Defensarem i enfortirem el model d'escola catalana, com a pal de paller de la cohesió social i eix vertebrador d'un sistema educatiu de caràcter plurilingüe. Desplegarem el decret d educació inclusiva i aplicarem el programa STEMcat d impuls de les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques. Progressarem en l autonomia dels centres i en la qualitat dels projectes educatius, augmentarem la dotació de professorat, incrementarem el finançament públic del sistema educatiu i promourem una formació inicial del professorat més vinculada a la pràctica. Potenciarem la formació professional avançant en la integració de les tres branques. Crearem finalment l Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya, com a òrgan de direcció i coordinació dels serveis bàsics del sistema. Salut Tenim un model sanitari d èxit, de qualitat, públic, universal i equitatiu, centrat en la persona, en els seus drets i la seva dignitat. Hem de millorar les condicions laborals dels seus professionals, recuperar els salaris i poder retenir el talent. Necessitem fer inversions en tecnologia sanitària i en infraestructures.

7 Promourem una nova llei de salut, amb el màxim consens, que garanteixi la sostenibilitat i la millora del sistema sanitari català, amb cobertura pública universal per a tothom, que asseguri el finançament i millori les condicions de treball dels professionals del sistema. També donarem impuls al Pla Integral per a la millora de les llistes d espera sanitàries, per reduir el temps d espera per al diagnòstic i el tractament, amb més implicació dels professionals sanitaris en la seva gestió. Afers socials Els serveis socials han de donar pas al nou sistema social, fonamentat en la dignitat universal de les persones i la superació d una política de subsidis més pròpia d un altre temps i massa propera a la idea de beneficència per deixar pas a una política d inversió social, partint de la idea que els drets socials estan al mateix nivell que altres drets universals com ara l educació, la sanitat i el treball. Posarem especial accent en les polítiques de gènere i de diversitat d orientació sexual i d identitat de gènere així com en la lluita contra la violència masclista. Volem un nou model d intervenció en l àmbit de la violència sexual, i nous serveis necessaris i recursos específics per abordar la prevenció, les situacions de risc, l atenció d urgència i l acompanyament. Tramitarem amb caràcter immediat el reglament sobre el règim sancionador de la Llei 11/2014 per garantir els drets LGTBI, i incrementar l import de les sancions que s hi preveuen. Així mateix, com els mencionava dissabte, hem de treballar per assolir la igualtat entre homes i dones en el món del treball. Immigració La garantia d igualtat d oportunitats de tota la ciutadania implica també l assumpció de la gestió de les polítiques migratòries. Volem impulsar un país d acollida, però alhora, d inclusió i interacció intercultural per aprofundir en la construcció d un sol poble

8 cohesionat i divers, que aprofitant la transformació demogràfica que ha viscut les darreres dècades, aposta per una convivència real, per una sola societat, que permeti a tothom la seva inclusió amb garanties. Un país que projecta aquests valors per a la seva convivència, però també en la cooperació amb el món. Habitatge Hem de recuperar de manera efectiva les mesures previstes en la legislació en matèria d habitatge aprovada al Parlament de Catalunya, i que ha estat objecte de recurs al Tribunal Constitucional. Realitzarem un Pla de Xoc per incrementar el Parc Públic d'habitatge. Elaborarem el Pla Nacional per a l Habitatge Cultura Un veritable pilar de l'estat del benestar, imprescindible per assolir la necessària cohesió social. Ens comprometem a equiparar el pressupost de cultura, durant la legislatura, al que disposen els països més desenvolupats del nostre entorn. Treballar per un accés igualitari i equitatiu a la cultura, desplegar el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, el projecte de carnet únic de biblioteques, la reactivació del cànon digital audiovisual, suspès pel Constitucional, i la defensa d un IVA cultural súper-reduït seran algunes de les mesures que implementarem. Esport Un sector econòmic important al nostre país, eina de cohesió social, i instrument de projecció exterior: aprovarem una nova Llei de l'activitat Física i l'esport; un Pla de Promoció de l'activitat Física i l'esport -amb la creació de la "recepta esportiva-; treballarem per cercar noves fonts i un finançament estable per al sector esportiu; potenciarem l'esport femení i el disseny de programes per a col lectius vulnerables; i promourem la diplomàcia esportiva. El segon eix és la prosperitat econòmica, i aborda l ocupació, la política fiscal i financera, l empresa, l energia, el coneixement, el sector primari, l habitat urbà, el medi ambient i la mobilitat i el transport públic.

9 La Igualtat amb majúscules, un dels valors republicans bàsics, es construeix també a partir de la prosperitat econòmica, basada en un nou model productiu que garanteixi i augmenti la societat del benestar. Sense prosperitat econòmica, no hi ha progrés individual ni col lectiu. Ocupació La generació d'ocupació de qualitat de forma contínua i estable ha de ser una prioritat. Promourem un Pacte Nacional amb els agents socials i econòmics que ens permeti evolucionar cap a un nou model productiu i de relacions laborals de més valor afegit i més adaptat a la globalitat dels mercats; amb condicions de treball equiparades als països europeus garantint als treballadors els drets que protegeixen la qualitat i l'estabilitat dels llocs de treball. Impulsarem amb els agents socials i econòmics un salari mínim d acord als estàndards de la carta social europea, arribant als bruts mensuals. Fixarem com a prioritats de les polítiques actives d ocupació, en el marc del sistema d ocupació i del Servei Públic d Ocupació de Catalunya, l'orientació personalitzada i individualitzada, la territorialització de les polítiques per mitjà d un sistema de concertació i contractes-programa, la segmentació de polítiques i els programes mixtos. Enfortirem el dret i el deure a la formació dels treballadors al llarg de la seva vida laboral. Culminarem el desplegament de la renda garantida de ciutadania, configurada com una veritable política activa d ocupació, amb l objectiu que els seus beneficiaris puguin superar les condicions que els han dut a necessitar la prestació. Política fiscal i financera La sobirania fiscal és clau per garantir un futur als nostres fills. Volem una administració tributària més propera, que reconegui el contribuent com a client; més justa, que lluiti eficientment contra el frau i l'elusió fiscal; i més eficient, capaç de generar prou recursos per promoure totes les polítiques que ens plantegem. Hem de recuperar el ple

10 funcionament de la Hisenda de la qual disposàvem abans de l aplicació de l article 155 i completar el desplegament de l Agència Tributària de Catalunya. Empresa Tenim i volem seguir tenint una economia no basada en els privilegis i l'especulació, sinó en l'esforç, l'emprenedoria, la innovació, la capacitat de treball i el talent. Facilitarem un entorn competitiu que impulsi el creixement de l activitat empresarial sobre les bases d una economia catalana sòlida, on les dades desmenteixen les manipulacions interessades que s han fet durant aquests darrers mesos. El desplegament del Pacte Nacional per la Indústria és la principal aposta pel creixement econòmic en aquesta XII Legislatura. És l acord programàtic més important fet en els darrers anys per impulsar el teixit industrial de Catalunya. Va ser signat el mes de juliol de 2017, amb la voluntat d impulsar polítiques industrials de forma compartida amb els agents econòmics i socials del país. És un Pacte transversal que afecta a diversos departaments del Govern. Malgrat les complexes circumstàncies i la intervenció financera en què s ha hagut d executar, el compliment del Pacte l any 2017 és globalment d un 70%. Volem ser un país líder en el marc de la quarta revolució industrial, repensant la producció industrial a la llum de les potencialitats de la digitalització i altres tecnologies avançades. I volem que el concepte de l economia circular impregni tota la nostra capacitat productiva, com fan les economies modernes del món. Indústria 4.0 i economia circular són per tant els eixos vertebradors del futur industrial de Catalunya. Això serveix per a tot el nostre teixit productiu, per les grans empreses, per les pimes i per les microempreses. Pel que fa a la internacionalització de l economia, ajudarem les empreses que iniciïn l exportació amb programes de mestratge des d ACCIÓ i PRODECA; reforçarem els

11 equips de prospecció i recerca proactiva d oportunitats de les oficines a l exterior i de les d ACCIÓ com a Agència d Internacionalització. Crearem el registre d inversió estrangera a Catalunya i el registre d inversió catalana a l estranger; habilitarem un programa de residència digital per a empreses, creant el certificat d e-residència; potenciarem ACCIÓ en el seu rol de gestió, identificació i proposta de superació de barreres administratives o institucionals a la inversió; i continuarem participant activament en el desplegament de l estratègia Europa 2020 i en el RIS3CAT. Així mateix, impulsarem un pla d internacionalització del sector agroalimentari, a través de PRODECA. Energia Cal garantir el control democràtic de l energia mitjançant el desenvolupament del Pacte Nacional per a la Transició Energètica, amb la voluntat que l any 2050 tota l electricitat generada a Catalunya provingui de fonts renovables. El model energètic actual comporta dues dificultats afegides. En primer lloc, tenim una gran dependència energètica exterior. La segona dificultat és que el mercat energètic té massa pocs actors i els preus no són competitius, de manera que les nostres empreses es troben amb un handicap addicional en la seva competitivitat. I aquesta situació també fa que el pes de la factura energètica sigui excessiu per a moltes famílies vulnerables. Coneixement El sistema universitari i de recerca de Catalunya es configura com un dels pols clau de coneixement i ensenyament superior del sud d Europa. És necessari consensuar el futur de la Universitat catalana mitjançant el Pacte Nacional per a la Universitat, garantint la seva transformació cap a un model basat en la modernització de les estructures, la viabilitat tècnica i econòmica, la internacionalització i la transferència de coneixement. Cal avançar en un sistema de preus de matrícula ordinària amb deduccions per renda familiar, rendiment acadèmic i lloc de residència, així com la millora de la cobertura i quantia de les beques per mitjà d un sistema progressiu.

12 Elaborarem una Llei sobre el sistema de recerca i innovació amb visió integral i de país, que introdueixi millores que garanteixin la sostenibilitat del sistema, eliminin obstacles burocràtics i afavoreixin la incorporació de nous recursos. Les universitats, els centres de R+D+I i altres entitats públiques i privades són les principals fonts de nou coneixement que cal impulsar per diversificar i enfortir l'economia del país. Aquestes entitats han d'actuar de manera sinèrgica, impulsant la col laboració amb el teixit productiu. Sector primari El sector primari forma part del model productiu català propi i cal protegir-lo i promoure n el seu desenvolupament. Necessitem millorar la competitivitat de les explotacions agràries, ramaderes, forestals i del sector pesquer, així com de les empreses alimentàries, inspirant-nos ens models d altres països de dimensions i característiques similars al nostre. Impulsarem una Llei d espais agraris i de foment del sector primari per a preservar els espais d alt valor agrari, evitar l abandonament i la pèrdua de terra fèrtil i afavorir les explotacions professionals i la incorporació de joves al sector. Impulsarem el Pacte Nacional per a la Bioeconomia que promogui un ús eficient de tots els recursos naturals, tot aplicant la innovació i la tecnologia per fomentar una gestió integral i la millora del desenvolupament territorial; així com un Pla de recerca i innovació que inclogui el desenvolupament agrari, ramader, pesquer i forestal, a través de l IRTA i del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya. Medi Ambient Vull deixar clar que serà un aspecte fonamental del Pla de Govern. Les polítiques ambientals representen una primera capa transversal a la resta de polítiques sectorials, una base imprescindible per a qualsevol país que pretengui estar en sintonia amb el més gran dels reptes globals que tenim com a humanitat: la lluita contra el Canvi

13 Climàtic. De fet, Catalunya va aprovar una de les primeres lleis a Europa contra el Canvi Climàtic i l estat la va enviar al Constitucional per suspendre-la (tota una declaració d intencions a banda i banda: nosaltres entenem el món com un préstec dels nostres fills i legislem amb mirada global per preservar-lo, mentre altres miren només qui firma la Llei). Desenvoluparem la Llei catalana del Canvi Climàtic, la que el Constitucional ha volgut liquidar, amb el Fons Climàtic, l impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles i els pressupostos de carboni. També farem un nou Pla de Qualitat de l Aire per a la conurbació de Barcelona per tal de reduir la contaminació. Crearem, i això és molt important, la nova empresa Aigües Ter-Llobregat pública per donar compliment al mandat del Parlament. I treballarem conjuntament amb el Departament d Agricultura i el sector per a la recuperació de les zones vulnerables contaminades per nitrats. Hàbitat urbà Volem impulsar l Agenda Urbana de Catalunya tot seguint les orientacions de les Nacions Unides en referència al que es coneix globalment com a New Urban Agenda. No serà un document teòric sinó que respondrà al fet que les expectatives de benestar, de serveis i d oportunitats de gairebé tothom avui en dia s assimilen a les del món urbà. Les grans regions metropolitanes són les àrees més dinàmiques tant des del punt de vista econòmic com social, i per tant les que han de marcar la pauta en creativitat cultural, emprenedoria econòmica, la transició cap a la sostenibilitat, les polítiques d igualtat o la innovació política. Mobilitat i transport públic Continuarem integrant els principis de sostenibilitat en la planificació i la gestió de la mobilitat, que implica una aposta decidida pel transport públic i pels mitjans de transport menys contaminants.

14 Impulsarem la implantació de la T-Mobilitat, que permeti viatjar per tot el país amb un únic títol de transport. Això representarà una veritable revolució, similar a la que en el seu dia va representar la integració tarifària. I, molt important, tenim la intenció d implementar un nou model de finançament de les vies d alta capacitat que permeti aixecar barreres de peatge, finançar la millora de la infraestructura existent i invertir en la millora del transport públic. És el que anomenen la vinyeta, ja implantada a alguns països europeus. Un nou paradigma en la gestió de les infraestructures. Respecte la gestió de ports, aeroports i xarxes ferroviàries, abandonarem el model centralitzat i obsolet de l administració espanyola que hem patit fins avui i apostarem per un sistema de gestió individualitzada. Recuperarem l Agenda Catalana del Corredor Mediterrani un document consensuat entre els agents polítics, econòmics i socials de Catalunya. Necessitem el Corredor, les inversions i la gestió, ja que és un conjunt d infraestructures fonamentals per la nostra competitivitat. El tercer eix és la democràcia, que inclou les polítiques digitals, l administració pública, la transparència i el govern obert, els mitjans de comunicació, la justícia i la seguretat. La fraternitat ens ha de permetre tenir una República basada en el respecte, la diversitat, la tolerància, la integració, la solidaritat. Venim d orígens diversos, pensem diferent, tenim aspiracions diferents, i tots ajudem a construir el país. No volem una Catalunya uniforme sinó una Catalunya unida en la diversitat. Aquesta és la veritable riquesa del país, aquest és el valor que ens permetrà tirar endavant, créixer i construir. Un país també amb diversitat de paisatges, parles, tradicions i costums. En paraules de Palau i Fabre: Soc d aquí/soc estranger. Qui no és estranger en algun àmbit? Qui no se sent diferent als altres en algun moment? La consciència de la pròpia estrangeria ens

15 ajuda a empatitzar amb l altre: el nouvingut, el singular o el divers en algun aspecte de la seva vida Administració pública En la Catalunya digital del segle XXI, l administració ha de gestionar i liderar la transició tecnològica de les administracions públiques en el marc del Pacte Nacional per la Societat Digital. Ha arribat el moment que el Govern de Catalunya es doti d una sòlida governança en matèria de Política digital. Tal com ja va fer el conseller Turull, és necessari fer un agraïment a tots els treballadors públics de la Generalitat, que aquests darrers mesos han hagut de combatre amb la seva professionalitat i compromís tots els efectes negatius del 155. Desenvoluparem una Administració Pública més eficient, senzilla, àgil i útil al servei de les persones, les entitats i de les empreses; innovadora i adaptada als canvis i a les demandes. Treballarem per la simplificació i la millora de l accessibilitat de la relació dels ciutadans, les entitats i les empreses amb l Administració. Impulsarem les Oficines Territorials d Atenció al Ciutadà de la Generalitat. I aprovarem una Oferta d Ocupació Pública assegurant el relleu generacional i la captació de talent. Hem d'avançar cap a un sistema de govern obert que integri les polítiques de transparència, dades obertes i participació ciutadana. La transparència, retre comptes i l'apoderament de la ciutadania o el govern obert han de ser premisses irrenunciables. Tenim la voluntat d augmentar el control en la contractació pública, impulsar les bústies ètiques i establir els mecanismes de protecció dels alertadors. Convocarem el Mecanisme Català de Lluita contra la Corrupció i el Frau i el dotarem de regulació, d estructura i periodicitat. I dotarem de més recursos l Administració de Justícia i les unitats específiques dels Mossos d Esquadra.

16 Com els deia abans d ahir, en l àmbit dels mitjans de comunicació, proposarem la dotació pressupostària adequada per a la Corporació per garantir un servei de qualitat i vocació de lideratge i que pugui fer front a dificultats imposades pel Ministeri d Hisenda espanyol. Volem garantir els mitjans necessaris perquè els mitjans de la Corporació puguin dur a terme la missió que tenen encarregats per llei, perquè puguin seguir sent mitjans de qualitat, líders i referents per a la gent d'aquest país. Justícia Catalunya ha de treballar per una escrupolosa separació de poders, per la democràcia i el respecte als drets i llibertats fonamentals, amb un sistema de l administració de justícia independent, àgil, veraç i de confiança. Desenvoluparem el funcionament electrònic global de l'administració de Justícia i farem un acord de país per a la normalització del català a la Justícia i en tots el àmbits jurídics. Seguretat És imprescindible revertir de manera immediata el dany que el 155 ha produït al cos de Mossos d Esquadra i retornar a la normalitat l exercici de les seves responsabilitats i defensar l honorabilitat de tots els seus membres i comandaments. Farem que el cos de Mossos d Esquadra exerceixi com a policia integral de Catalunya i amb el ple exercici de les competències en l àmbit de la seguretat a Catalunya. Els Mossos d Esquadra han de tenir presència permanent en aquells organismes de coordinació policial internacional, una necessitat que fa anys que ja s'hauria d'haver produït i que l'estat espanyol ha anat impedint de manera sistemàtica. Volem invertir per dotar el cos dels recursos humans, formatius i tecnològics necessaris per afrontar amb garanties els reptes de seguretat, també els que plantegen les noves formes de criminalitat. Hem de mantenir i aprofundir la lluita contra el terrorisme en el marc d una estratègia transversal i integral de la seguretat que no només impliqui l àmbit policial del fet

17 terrorista, sinó que també abordi la prevenció dels processos de radicalització com un fenomen complex que cal tractar des de diferents esferes de la societat. En aquest punt, vull fer un record emocionat per totes les víctimes del terrorisme, i de manera especial, per les dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l agost passat. Finalment, promourem un nou model de Bombers que renovi profundament l actual amb l objectiu d adequar-lo a les necessitats i realitat del segle XXI. Vull insistir que tot el que els he explicat és una de les vies amb què comptem actuar, la del Govern. Com he destacat al començament, el projecte republicà passa per l'espai Lliure d'europa, Govern, Parlament i ajuntaments, Assemblea d'electes i procés constituent.

18 I a continuació, i per anar acabant, si em permeten, voldria fer-los una reflexió personal. Vostès em coneixen pel meu treball al Born Centre Cultural, a Sobirania i Justícia, Òmnium o el Centre d'estudis de Temes Contemporanis. O pels llibres que he publicat. Però durant 18 anys vaig treballar per una companyia multinacional d'assegurances. Primer com a advocat, després a la Secretaria General, finalment com "executiu" o "directiu de projectes. I encara, després de dirigir una filial tecnològica, vaig tenir l'oportunitat d'integrar-me en un projecte internacional amb seu a les oficines centrals del Grup a Suïssa, on vaig viure dos anys. Acostumàvem a planificar l'estratègia de l'empresa per objectius i l'execució per projectes de treball, amb una successió de fases al llarg del temps. Saben quina era la més important? La darrera, quan el projecte, assolits uns resultats finals, es donava per acabat i entràvem en la de les lliçons apreses. Es considerava que només amb l'examen acurat de com havia anat el projecte aquest es podia tancar i l'empresa guanyava el coneixement i l'experiència necessària per a abordar nous reptes. Els explicava tot això, perquè penso que és hora que avaluem conjuntament les lliçons apreses dels últims mesos. Els deia dissabte que ens tocava a tots prendre riscos, que cal que tinguem, cadascú de nosaltres, el punt d'autocrítica necessària, que reconeguem els errors i els encerts que hàgim pogut aportar amb la nostra activitat i els nostres compromisos. Però no els podria demanar aquest exercici si no fos jo el primer en fer-lo. Per això dissabte ja els vaig expressar que lamento que unes piulades tretes de context, adreçades al govern de l'estat, hagin pogut ofendre ningú. No em sap greu reiterar-m'hi, perquè de cap manera era la meva intenció que ho fos.

19 Perquè la llibertat que vull pel meu poble, la vull per tots els pobles. I pel poble espanyol i pel poble català, la llibertat té nom de República. República catalana i República espanyola. Amb la mort del dictador Franco, per un instant va semblar possible que l'estat espanyol esdevingués, finalment, l'estat que somniàvem: un estat democràtic, que respectés la plurinacionalitat i ens assegurés les eines necessàries per a poder construir futur, igualtat i justícia pels nostres fills. A fe de Déu que pocs com els catalans no van involucrar-s'hi! Majoritàriament, els catalans van confiar que fos possible que els nostres valors fossin respectats. Sempre he entès la relació entre Catalunya i Espanya com una paradoxa: el problema català no és, solament, el problema de la llibertat de Catalunya, també és el problema de la llibertat d'espanya. Però any rere any, hem vist com aquell anhel de trobada s'anava fonent davant d'un mur d'incomprensió i prohibicions. Any rere any, hem vist com l'estat espanyol ens condemnava a la residualitat i ofegava el nostre futur: en les infraestructures, en el finançament dels serveis que es mereix el nostre poble; en els drets de la nostra cultura; en els avenços de justícia social que tant necessitem. La sobirania política dels catalans per decidir el seu futur, que és el punt central del nostre debat, va anar essent finalment reduïda a una mera administració. La reforma de l'estatut de Catalunya, aprovat per aquest Parlament, escapçat pel Congrés de Diputats i tot i així refrendat pel poble de Catalunya, va ser pràcticament desnaturalitzat del tot pel Tribunal Constitucional l'any El pacte constitucional quedava trencat. L'Estat espanyol no ens reconeixia com interlocutor i subjecte polític, sinó com a poble subordinat. I Catalunya va dir prou.

20 Érem milers aquell 2010 darrere una pancarta que deia: "Som una nació. Nosaltres decidim". I també hi eren els presidents de Catalunya i del Parlament. Tots els presidents de Catalunya i del Parlament. "Som una nació. Nosaltres decidim". És aleshores que molts catalans van començar a preguntar-se fins quan seria raonable i assenyat no esdevenir independents i garants del nostre futur. La possibilitat de la independència va aparèixer aleshores com un moviment de progrés, d il lusió, de modernitat i d'esperança col lectiva. Un projecte europeu, com l'escocès. I va agafar força, fins a ocupar ell mateix l'espai central i transversal del país. Milers d'associacions i entitats van liderar el que ja s'anava perfilant com el projecte polític de canvi democràtic i pacífic més important de l'europa occidental. Aquesta és la dada clau a retenir: el procés d'independència de Catalunya es basa en l'impuls sorgit de la força de canvi de la pròpia ciutadania. Un procés fet de milers d'aportacions i compromisos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, extraordinàriament transversal tant ideològicament com socialment. Reconeguem-ho i agraïm-ho: els independentistes que som en aquest Parlament hi som per la força de la gent que l'ha empès. I tant de bo el poble espanyol faci un procés semblant i s'emancipi, republicanament i sobiranament. Aquest és el meu desig, de tot cor. Des d'aleshores, des del 2010, els esdeveniments s'han anat succeint, i els coneixen vostès prou bé, mentre tots els intents menats per a seure a negociar amb l'estat, fracassaven, un darrere l'altre. Fins arribar al mes d'octubre del Però, com els demanava, hem d'estudiar bé les lliçons apreses, si volem avançar com a país. I cap independentista no ha de tenir cap problema a reconèixer que no hem fet bé algunes coses. Però també ho han de reconèixer aquells que prefereixen que

21 Catalunya resti com una Comunitat Autònoma més: han de rebutjar la presó, l'exili, la persecució de ciutadans per les seves idees, la criminalització dels drets cívics i polítics. Per això insisteixo en la idea del meu discurs de divendres: diàleg i vida. Aquí ens hi trobaran sempre. I acabo. Situem-nos al gener del A l'exili, el president Irla s'adreça a un bon amic seu, el periodista Just Cabot, i, agraint-li la seva felicitació d'any nou, li comenta les seves preocupacions del moment: "el camí que seguirà la joventut catalana, el dret de Catalunya a la seva llibertat i també la pau del món". Dos anys i mig després, renunciava a la presidència en favor de Josep Tarradellas. El 19 de setembre del 1958, a punt de complir vuitanta-dos anys, moria a Sant Rafèu (Provença), a l exili. Avui és enterrat a Sant Feliu de Guíxols. En les seves memòries -la lletra oberta que va adreçar als seus estimats amics bisbalencs, amb la que s'acomiadava del seu país-, el president hi vessa els seus records, l'única manera d'evitar convertir el silenci en presó, l'exili en un no-lloc, el dia a dia en un no-ser. En poc més de 50 planes, Irla justifica el seu compromís polític permanent, incansable, tossut. La seva és una veu que no calla, que recorda lliure, i que acaba esdevenint un crit per tal que ningú no oblidi les seves raons i els seus perquès: Llibertat, Justícia i República. Senyores i senyors diputats, que tinguem sort en el camí que seguim a partir d'avui, el camí de la llibertat, la justícia i la república. Tot és ara i res. Per Catalunya i per la vida. Moltes gràcies.

SitemapPrince Fox | Dogman (2018) | WEBrip Bright Lights: Starring Carrie Fisher