Programa d'actuació Municipal INTRODUCCIÓ COMISSIONS. 30


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Programa d'actuació Municipal INTRODUCCIÓ COMISSIONS. 30"

Transcripción

1 PROGRAMA D'ACTUACIÓ MUNICIPAL Document per a l Aprovació Definitiva Consell Plenari 28 de gener de

2 2 ÍNDEX 1.- INTRODUCCIÓ ESTAT DE LA CIUTAT. 7 Barcelona, Capital Metropolitana. 7 Barcelona Genera Ocupació. 9 Dinàmica de Barcelona: Cap a una Ciutat del Coneixement. 11 Infrastructures. 13 Educació i Cultura. 14 Urbanisme i Mercat Immobiliari. 16 El Desenvolupament Sostenible. 19 Benestar i Cohesió Social. 21 Propostes del III Pla Estratègic de Barcelona La Carta Municipal de Barcelona. 26 Fòrum Universal de les Cultures del COMISSIONS. 30 Comissió de Presidència i Hisenda. 31 Presidència. 31 Economia i Hisenda. 33 Organització i administració 33 Atenció als Ciutadans. 35 Relacions Ciutadanes. 36 Participació Ciutadana i Solidaritat. 37 Relacions Institucionals 39 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació, Turisme i Comerç. 40 Promoció Econòmica i Ocupació. 42 Comerç i consum. 46 Turisme. 47 Ciutat del Coneixement. 48 Comissió d'infrastructures i Urbanisme. 52 Infrastructures. 53 Urbanisme. 56 Paisatge Urbà. 60 Comissió de Política de Sòl i Habitatge. 61 Política de Sòl. 61 Habitatge. 62 Rehabilitació. 64 Comissió de Benestar Social. 66 Afers Socials. 66 Xarxa d Equipaments Socials. 72 Esports. 73 Salut Pública. 76 Comissió d'educació i Cultura. 79 Educació. 79 Cultura. 82 Comissió de Joventut i Drets Civils. 87 Joventut. 88 Drets Civils. 91 Cooperació. 94 1

3 3 Comissió de Serveis Urbans i Manteniment. 95 Neteja Urbana i Gestió dels RSU. 95 Desenvolupament del PECLAB. 98 Manteniment i Serveis. 98 Aigües Freàtiques. 99 Programes de Vigilància i Reducció de la Contaminació. 99 (Atmosfèrica, Hídrica i Contaminants Sòlids). Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana. 101 Agenda Local Educació i Participació Ambiental. 102 Verd Urbà. 102 Platges 103 Estalvi Energètic i Energies Renovables. 103 Programes de Vigilància i Reducció de la Contaminació Acústica. 104 Promoció d'un Disseny Urbanístic i d'habitatge Sostenible. 105 Comissió de Seguretat i Mobilitat. 106 Seguretat i Prevenció. 106 Justícia Local. 108 Protecció Civil. 109 Mobilitat. 109 Disciplina i Seguretat Viària. 111 Aparcaments DISTRICTES. 115 Introducció 115 Descentralització Política. 115 Desconcentració Administrativa. 116 Objectius a Desenvolupar a Partir de les Noves Competències dels Districtes. 116 Districte de Ciutat Vella. 118 Districte de L'Eixample. 120 Districte de Sants-Montjuïc. 121 Districte de Les Corts. 123 Districte de Sarrià-Sant Gervasi. 125 Districte de Gràcia. 126 Districte d'horta-guinardó. 128 Districte de Nou Barris. 130 Districte de Sant Andreu. 132 Districte de Sant Martí MARC ECONÒMIC I PRESSUPOSTARI. 136 Objectius Econòmic-Financers. 137 Marc Econòmic-Financer. 137

4 4 1.iNTRODUCCIÓ. Aquest Programa d Actuació Municipal és resultat del treball de moltes persones i entitats que hi han col laborat als darrers mesos fent propostes i reflexions que els grups polítics presents al Consistori han recollit i fet seves. La voluntat de l Ajuntament de Barcelona és fer d aquest programa un projecte compartit. Un projecte compartit per les diferents forces polítiques, compartit també per les diferents institucions que ho han de fer possible, per les entitats i associacions, i sobretot pels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Barcelona és un esforç col lectiu, el fruit d'una irrenunciable voluntat de progrés, de catalanitat, i de fer una ciutat de la qual els barcelonins i les barcelonines se senten orgullosos i s'hi senten part implicada. La ciutat pren tot el sentit quan consolida quotes de progrés, benestar i igualtat d oportunitats per a la seva gent i al mateix temps fa créixer la seva vocació d'obrir-se a noves millores. Aquesta voluntat de fugir del conformisme, juntament amb la capacitat de compartir projectes, és el gran secret de Barcelona. Escoltar a la gent es una prioritat que l'ajuntament compleix des de l'inici d'aquest nou mandat amb la redacció del Programa d Actuació Municipal. En aquest document està continguda l essència de com volem que sigui la ciutat. I no és només una declaració d intencions, té el valor afegit del coneixement exhaustiu de la realitat de la ciutat, les necessitats expressades pels seus ciutadans i ciutadanes, i els condicionants que permetran dur-les a terme. És doncs l expressió de la voluntat feta des del coneixement del que podem fer i el compromís cert per fer-ho. És un programa que ens ha de permetre continuar guanyant la lliga de les ciutats europees pel nou futur. Guanyant en cohesió, en progrés i en qualitat. Volem garantir les bases per ser la Primera Ciutat d'europa, amb un major nivell de benestar i de convivència. El nostre paper és el de ciutat pròspera, que permeti un bon nivell de qualitat a la seva gent, motor de Catalunya des del compromís amb la Regió Metropolitana. La nostra volem que sigui una ciutat de les persones i per a les persones, on ningú resti al marge. Una ciutat que ha de ser entranyable per a la gent gran, integradora per a les persones amb disminució, dinàmica per als joves, solidària i que ofereixi oportunitats a tothom, una ciutat amb taxes d ocupació a nivell europeu, i on la cultura i l'educació siguin signes d'identitat concrets. Una ciutat accessible i respectuosa amb la diferència. Barcelona ha d esdevenir una ciutat molt més participativa, amb més projectes compartits, uns projectes que seran més fàcils de dur a terme amb el desplegament efectiu de la Carta Municipal. La Carta és la oportunitat de Barcelona. És l instrument que ens ha de permetre desenvolupar fins al límit les possibilitats polítiques i institucionals del govern de la Ciutat. El desenvolupament de la Carta és present i impregna molts dels objectius de cada una de les polítiques de ciutat i dels districtes. És l element que de forma transversal constata que Barcelona és al principi d un nou camí. Un camí que, pel que fa als propers quatre anys, proposem amb aquest Programa d Actuació Municipal però que hem d obrir amb la plasmació de cada projecte, assolint objectiu rera objectiu. Els objectius del Programa d'actuació Municipal, basats en els eixos programàtics de l'acord de Govern, són el progrés, la qualitat de vida i el desenvolupament sostenible i la cohesió social. Progrés i desenvolupament per generar més ocupació; una ciutat que compagina la diversitat de sectors i la indústria sostenible i aposta per les activitats amb futur: Situar la creació d'ocupació i els nous jaciments d ocupació com a prioritat i nou referent del desenvolupament econòmic i de la renovació urbana. Promoure les activitats emergents, vinculades al coneixement, la recerca, les noves tecnologies, les tecnologies no contaminants i medi ambient, la cultura i els serveis i atenció a les persones. Fer i gestionar bé les infrastructures i promoure la logística com a base de projecció econòmica i obertura internacional. Consolidar Barcelona com a ciutat de turisme, congressos i atracció econòmica. Donar un impuls renovat al comerç i a les activitats autònomes.

5 5 Qualitat de vida i desenvolupament sostenible en tots els terrenys; una ciutat de qualitat en els serveis i que sobretot ofereix qualitat de vida als seus ciutadans i ciutadanes: Urbanisme de qualitat a tots els barris amb una opció decidida per la potenciació de l'espai públic i reforçant globalment la inversió, especialment als districtes. Actuació decidida en habitatge, compaginant la nova construcció amb un èmfasi especial en la rehabilitació i el lloguer, i reforçant la proporció dels habitatges protegits i per a joves i per a persones amb disminució. Més verd i més a prop. Barcelona sostenible: compromís amb la neteja, l educació ambiental, el reciclatge, les energies renovables i l'estalvi i ús eficient de recursos energètics. Més i millor transport públic, i a tot arreu i per a tothom. Mobilitat fluïda, sostenible i accessible. Regeneració i ús del front litoral i dels rius. Seguretat a través de la prevenció i la justícia local. Una Barcelona defensora de la diferència. Cohesió social, una ciutat sense exclusions que es fa pensant en el benestar de les persones i on prenen sentit els valors de justícia, llibertat, solidaritat i igualtat d'oportunitats: Nous i més eficaços mecanismes de participació ciutadana. Educació i formació de qualitat per a tothom i a totes les edats. Prioritzar la cultura: Fomentar la pròpia i de grans esdeveniments. Estimular la creativitat. Atendre i promocionar la gent gran. Suport actiu a la família. Igualtat i treball per les dones. Oportunitats i recursos per als joves. Un model eficaç i universal de salut. Accessibilitat i adaptació a les persones amb disminució o problemes de mobilitat. Serveis personals amb la màxima capacitat de previsió i de resposta. Solidaritat des del voluntariat i la cooperació. Esport per a tothom. El Programa d'actuació Municipal es proposa, paral lelament als eixos programàtics de l'acord de Govern, el ple desenvolupament, des del catalanisme progressista, d'un marc polític i institucional adient a la ciutat de Barcelona: Com a primera responsabilitat l'acció de l'administració municipal, que, a partir del programa econòmic corresponent, farà de la seva gestió un exemple de rigor, solvència, eficàcia, transparència i proximitat a la ciutadania. Ple desenvolupament de la Carta Municipal, la norma principal amb què es dota la ciutat de Barcelona. Millora del finançament i les competències de l'ajuntament i del conjunt d'ajuntaments i ens locals catalans, pautant un marc econòmic i polític adequat, suficient i estable. Exercir amb plenitud, responsabilitat i fermesa la capitalitat de Catalunya, des de la lleialtat i la confiança mútues amb el Govern de la Generalitat. Promoure l impuls cultural i econòmic del territori. Articular la gestió i la governabilitat de la realitat metropolitana, estudiant els estris adients al fet regional metropolità. La Regió Metropolitana de Barcelona requereix una governabilitat adequada que asseguri coordinació i participació, eficàcia i solvència reals. Obrir Barcelona a la Mediterrània, a Europa i al món defensant el paper de les ciutats.

6 6 El 2004 culminarà el procés actual de transformació, especialment al Llevant de la Ciutat. Barcelona ha de ser reconeguda com una de les capitals del coneixement i la Cultura a Europa. Aquesta nova transformació de la Ciutat, més enllà de la millora urbana que segur representarà, ha de confirmar un model de ciutat on la convivència, fonamentada en el diàleg entre interessos diversos, legítims i no sempre coincidents, la innovació i el progrés, l educació i la cultura siguin els seus nous signes d identitat en el segle XXI. Aquest és en el fons l esperit del Fòrum Universal de les Cultures. En el procés de redacció d aquest Programa d Actuació Municipal s ha prioritzat la qualitat dels serveis, el consens i el compromís. Els Ajuntaments, a partir del rigor i l eficàcia s han consolidat com l espai de trobada entre els interessos públics i els privats, en la institució on es consensuen les propostes i en veu legitimada pels propis ciutadans i ciutadanes per a la defensa dels seus drets. Fer honor i desenvolupar aquest encàrrec és la intenció última de les propostes que realitza aquest document. Per una ciutat que progressa, per una ciutat més cohesionada, per una ciutat més sostenible i accessible, per una ciutat amb més qualitat. Per una ciutat per viure-hi.

7 7 2. L ESTAT DE LA CIUTAT. Barcelona fa front al nou segle amb un repte essencial: que els ciutadans i ciutadanes, la seva cohesió social, i la seva qualitat de vida siguin compatibles amb un bon nivell d'activitat econòmica i productiva de la ciutat, i amb un respecte i conscienciació pel medi ambient i la sostenibilitat. BARCELONA, CAPITAL METROPOLITANA Paper de les ciutats centrals: El context econòmic i social que està caracteritzant aquest fi de segle rellança el paper de les ciutats com a motors del creixement econòmic. La globalització, la internacionalització de l economia i les importants innovacions tecnològiques que superen les fronteres físiques i administratives, converteixen a les ciutats en els millors representants i interlocutors directes amb els ciutadans. L'evolució demogràfica de Barcelona entre els anys 1986 i 1996 ha estat similar a la de l' ametlla central de Madrid i a la de ciutats com Milà o Lisboa, amb una disminució de població significativa encara que menys intensa que la que varen viure anteriorment la majoria de ciutats europees més desenvolupades com París, Londres, Amsterdam, Stockholm o Hamburg, les quals han iniciat ja un canvi de tendència. Així, les grans ciutats, en el seu procés de desenvolupament travessen una fase de disminució de la població resident i difusió de la mateixa en el territori metropolità, a causa de la difusió de l'activitat productiva i laboral, i de la situació de l'habitatge, facilitat per una certa millora de la xarxa viària, però comportant encara problemes per l'extensió, encara insuficient, de la xarxa de transport públic. Aquest procés de reequilibri territorial és especialment positiu en el cas de Barcelona, amb una densitat de població tan sols superada entre les grans ciutats europees per París i pel centre de Madrid. A més de Barcelona, les tres ciutats més grans i denses de la primera corona metropolitana també han perdut població: Hospitalet, Santa Coloma i Badalona. Malgrat això, la població del conjunt de la Regió Metropolitana (RMB) es manté des de 1986, representant el 69% de la població de Catalunya. La disminució dels residents a la ciutat no ha portat no obstant associada una disminució de la població real de la ciutat. La ciutat està plena de dia i de nit, fet que no succeeix en altres municipis més petits i únicament residencials. Ni tampoc ha suposat una pèrdua de llocs de treball localitzats, ja que aquests s han incrementat entre 1986 i Dins el procés general d obertura del mercat de treball al sí de la RMB, en que cada cop més la població va a treballar fora del seu municipi de residència, Barcelona es caracteritza per uns nivells d autocontenció (residents que es queden a treballar a la ciutat) superiors al 75%, els quals es van reduint a mesura que ens allunyem del continu urbà. D altra banda, els llocs de treball localitzats s han incrementat entre 1986 i 1996 i, Barcelona segueix oferint més de ocupacions per als no residents al seu municipi. Junt amb la descentralització de la població, les ciutats centrals metropolitanes han viscut una relocalització de l'activitat industrial tradicional cap a les ciutat perifèriques de la metròpolis, acompanyada d'una centralització de les activitats relacionades amb les noves tecnologies i denses en coneixements. Barcelona, no escapa a aquest model. Fins la crisi econòmica dels setanta la base productiva era la indústria manufacturera. Durant els vuitanta aquesta indústria es descentralitza cap l entorn metropolità mentre que a la ciutat van tenint més pes les activitats terciàries, sobre tot qualificades. Avui, el nou model econòmic-territorial que configura l àrea metropolitana presenta un elevat grau de diversificació en el seu conjunt però d'especialitazació dins de cada una de les ciutats que la composen: Barcelona en activitats de serveis qualificats i les ciutats mitjanes importants en l activitat manufacturera especialitzada. Del conjunt d'economies d'aglomeració que explicarien la creixent importància de les grans metròpolis, serien tant importants les derivades de l'existència de serveis amb economies d'escala (grans aeroports, ports, grans centres hospitalaris, grans equipaments culturals, universitats, centres de recerca i d altres), com les economies de localització i externalitats territorials. Les primeres es donarien a escala del conjunt de la RMB i les segones a escala de cada ciutat. La creixent especialització de Barcelona en activitats denses en coneixement està molt relacionada amb la localització de les esmentades gran infrastructures i equipaments de serveis i la seva creixent importància, amb la ubicació de les seus de les grans empreses, amb la tradició emprenedora de la ciutat i amb el fet de que, malgrat la difusió de les tecnologies de la informació i comunicació, roman una part del saber

8 8 específic localitzat, de saber que no és fàcilment transportable o codificable i que gaudeix, per tant, de les economies de localització. Barcelona motor de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i de Catalunya: Barcelona és el nucli central de la RMB que és l àrea més dinàmica de Catalunya. La Regió ocupa el 5è o 6è lloc en el rànquing de regions europees (segons criteris). Concentra el 10% del territori de Catalunya i el 69% de la població total catalana, de manera que la seva densitat de població és 7 vegades superior a la de Catalunya. Genera el 72% del PIB català i és la zona que lidera el creixement actual. El creixement acumulat del PIB entre va ser del 21,5% a la RMB 2, del 19,7% a Catalunya i del 21,7% al Barcelonès. En termes de PIB per càpita, les diferències entre les taxes de creixement del Barcelonès i Catalunya es fan més grans (33,7% davant de 18,7) donada la diferent evolució demogràfica dels dos àmbits. L estructura productiva de la Regió es caracteritza per l increment del pes del sector serveis, com succeeix a la majoria dels països desenvolupats, mantenint-se tanmateix un percentatge elevat d ocupats a la indústria (25%). La ciutat de Barcelona, és el motor d aquesta dinàmica Regió Metropolitana i per tant, del conjunt de Catalunya. Amb un 0,3% del territori concentra el 25% de la població catalana i el 30% dels llocs de treball de Catalunya (Padró 1996). La ciutat és l'únic àmbit on hi ha més llocs de treball disponibles que residents ocupats ( al 1996), és a dir, que ofereix llocs de treball a residents d altres municipis de Catalunya. A la ciutat es genera el 34,9% del PIB de Catalunya (1996, Idescat). Aquesta proporció, superior a la de l'ocupació, indica que la productivitat mitjana per treballador de la ciutat és més alta que la de la resta de Catalunya, com a conseqüència del fet que a la ciutat es produeix una elevada concentració de llocs de treball qualificats. PES DE BARCELONA SOBRE CATALUNYA % 24, ,9 35,2 39,6 33, ,3 Territori Població Llocs de treball localitzats PIB Afiliats SS Quota líquida IRPF Rendiments nets IRPF Font: Idescat, Padró 1996, INSS i Departament d estadística de l Ajuntament de Barcelona Els residents a Barcelona aporten el 39,6% de la quota líquida de l'impost sobre la renda de les persones físiques (1996), el que es correspon a un 33,5% dels rendiments nets declarats per aquest impost, doncs l'impost és progressiu. Si el 25% de la població resident a Catalunya declara el 33,5% dels rendiments nets, això significa que els residents a la ciutat gaudeixen d'unes rendes mitjanes força superiors a la mitjana de Catalunya. Aquest fet s observa també a l índex de Renda Familiar Disponible per càpita elaborat per la Generalitat i que per l any 1995 dóna un valor per Barcelona de 119,2 sobre una base de 100 per al conjunt de Catalunya. 1 Segons L anuari econòmic comarcal de Catalunya de la Caixa de Catalunya. 2 Aquesta font no inclou l Alt Penedès dins de la RMB.

9 9 Un altre indicador que complementa les estimacions de la renda és l evolució de l índex de capacitat econòmica familiar de Barcelona 3. L'índex és una síntesi d indicadors de renda i patrimoni que proporciona una aproximació a la capacitat econòmica familiar. Els indicadors emprats són indicadors per secció censal i no per habitant o família de manera que han d entendre s com índexs familiars mitjans per zones. Entre 1988 i 1996, l índex creix de 100 a 149,6 al conjunt de la ciutat. Però el tret més significatiu és que aquest increment ha anat dirigit cap les zones menys benestants de la ciutats. Així, la distribució d aquesta capacitat econòmica s ha fet més homogènia en el territori, més equilibrada amb una clara ampliació del nombre de zones amb nivells mitjans i una important reducció de les zones amb índexs molt baixos. Tal com s observa en el gràfic següent, tots els districtes s apropen a la mitjana, és a dir que els que estaven per sota al 1988 creixen mentre els que estaven per sobre decreixen. 180 ÍNDEX DE CAPACITAT ECONÒMICA Barcelona Ciutat Vella Eixample Sants Montjuïc Les Corts Sarrià Gràcia St.Gervasi Horta Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí El paper central de la ciutat es reflecteix també en l evolució de la població real. El nombre de residents d altres municipis catalans, especialment de la RMB, que entren cada dia a la ciutat sigui per motius de treball o estudi o sigui per fer ús de qualsevol dels serveis que la ciutat dóna per ser la capital de Catalunya és cada cop més alt, reflectint el seu dinamisme. L atractiu de la ciutat queda palès també en l increment de visitants d altres comunitats autònomes i de l estranger, tant per raons turístiques com per viatges de negocis, fires i congressos. La condició de capital metropolitana requereix d unes actuacions urbanístiques i d unes infrastructures que la consolidin i siguin sensibles al fet metropolità. Un urbanisme que compatibilitzi els diferents usos del sòl, que millori la qualitat de vida dels ciutadans incrementant la proporció d espais verds i una xarxa de transport públic que faciliti l intercanvi amb la resta de la Regió de manera ordenada. Igualment, cal potenciar totes aquelles infrastructures que facilitin la connexió amb la resta de l Estat i amb l estranger, com l ampliació de l aeroport i l arribada del Tren d alta velocitat entre d altres. Aquestes infrastructures han de contribuir a l impuls de les noves activitats emergents que comencen a tenir un pes a la ciutat i que són una font de generació de noves oportunitats d ocupació. BARCELONA GENERA OCUPACIÓ Una de les fonts per analitzar l evolució del mercat de treball és la que es deriva de les operacions censals i padronals. El període que abarquen les darreres operacions, , completa un cicle en el que l any 1986 (fase alcista) i el 1996 (caracteritzat per també per l expansió) permeten una comparació homogènia. El tret més rellevant i diferenciador de Barcelona és que el nombre de llocs de treball que genera supera sempre la seva població ocupada. L excedent ja esmentat de al 1996, tot i que inferior al de 1991, és encara molt superior al de 1986 ( ). La RMB comença a tenir també un excedent a partir de En canvi, al conjunt de Catalunya els llocs de treball són inferiors en a l any a la població ocupada resident. 3 Índex de capacitat econòmica familiar a la ciutat de Barcelona, 1986 i Índex de capacitat econòmica familiar a la ciutat de Barcelona II, Ajuntament de Barcelona.

10 10 Així, el superàvit d ocupació que genera la ciutat serveix per absorbir el 92% del dèficit que té la resta de Catalunya i reflecteix la innegable importància en termes de llocs de treball que té la ciutat per a Catalunya. El 30,4% dels residents d altres municipis que treballen a Barcelona són menors de 29 anys, de manera que la ciutat ofereix oportunitats de treball per als joves. Una altra font d anàlisi de l evolució recent de l ocupació és l afiliació a la seguretat social 4. El nombre d afiliats de règim general i autònoms a finals de 1998 era de , el 35,2% dels afiliats de Catalunya. L increment entre ha estat del 9,6%, amb un augment dels afiliats al règim general del 10,6% i d un 3,6% dels autònoms. La construcció ha estat el sector més dinàmic amb un increment del 25% conseqüència del fort boom immobiliari que caracteritza l actual conjuntura econòmica, seguit dels serveis amb un 12%. Les dades que proporciona l Enquesta de Població Activa (EPA) per la ciutat des del 1996, mostren d altra banda, una taxa específica 5 d ocupació del 58,7%, al 2on. trimestre de Aquesta taxa és molt superior a la d Espanya i està una mica per sota de la de Catalunya i de la mitjana europea. En canvi, la taxa específiques d activitat és similar a la catalana i l europea. La generació d ocupació s ha traduït en una disminució de l atur registrat. Des del 1995 el nombre d aturats registrats ha disminuït més de persones, que ha portat a una reducció de la taxa d atur del 10,5% al 1995 al 7,5% al Tanmateix, el ritme de reducció de l atur del col lectiu de dones no ha estat suficient, doncs la taxa d atur femenina (9,3%) continua estant per sobre de la mitjana. Així, s haurà de seguir implementant polítiques de foment de l ocupació fent especial èmfasi en col lectiu femení. 16 TAXES D'ATUR total homes dones Font: INEM L Ajuntament de Barcelona, a través de la gestió de Barcelona Activa, està treballant contínuament en el foment de la igualtat d oportunitats en l accés al treball, contribuint a que les dones tinguin més presència en el mercat laboral, ja que més del 58% dels participants en els serveis d ocupació són dones. L ampliació de les oportunitats dels més joves es contempla a través de programes específics. Per terme mig, un de cada tres participants de Barcelona Activa es menor de 25 anys i el 42% dels projectes empresarials estan impulsats per menors de 30 anys. Barcelona Activa ha engegat també diversos projectes innovadors en matèria de jaciments d ocupació, impulsant més de 30 perfils professionals de futur, el que ha portat a que el 60% dels projectes empresarials amb suport de l empresa municipal estiguin relacionats amb activitats emergents. Finalment, cal ressaltar l esforç realitzat per l Ajuntament per apropar les noves tecnologies a les empreses i a les persones. El viver virtual d empreses; la creació d Infopime, servei telemàtic d informació, relació i tramitació per a empreses i professionals o la posada en marxa del multiespai telemàtic Cibernarium, de la mà del primer centre de divulgació tecnològica d'europa, són alguns dels principals exemples en aquest camp. 4 Per a la ciutat la sèrie homogènia comença al Les taxes específiques estan calculades sobre la població d entre 16 i 64 anys de l EPA.

11 11 DINÀMICA DE BARCELONA: CAP A UNA CIUTAT DEL CONEIXEMENT Evolució econòmica recent: La majoria dels indicadors econòmics mostren l evolució positiva que ha viscut la ciutat els darrers anys. El PIB de la ciutat 6 entre 1995 i 1998 ha registrat una taxa de creixement anual acumulativa del 3,4%, superior al 3,2% de Catalunya. Aquest increment s ha traduït en una generació d ocupació i una disminució de l atur registrat. El nombre d ocupats, en termes d afiliats a la seguretat social, ha crescut a una taxa anual acumulativa del 4,7% des de 1996, és a dir, a un ritme superior al creixement del PIB (4,1% durant aquest període). Aquest augment ha tingut lloc al sector de la construcció i al sector serveis amb un 11,5% i 5,5% respectivament. En canvi, el nombre de treballadors a la indústria s ha reduït lleugerament. L activitat del sector de la construcció, especialment de tipus residencial, queda palesa en les taxes de creixement anual del nombre d habitatges iniciats i acabats, 27,6% i 16,5% respectivament, de manera que el nombre d habitatges iniciats al 1998 va ser el doble dels iniciats al La bonança econòmica acompanyada de la generació d ocupació així com la disminució dels tipus d interès han contribuït a aquesta expansió de la demanda. Aquests dos factors expliquen també l increment de la venda de turismes a la ciutat. El nombre d altes registrades en el parc de vehicles de la ciutat ha crescut a un ritme del 8,5% anual acumulatiu entre 1996 i PROJECCIÓ INTERNACIONAL (Taxes de creixement interanual , percentatge) Passatgers port 16,5 Passatgers aeroport 11,4 Pernoctacions Reunions i congressos Certàmens FIRA 9,3 9,6 10, Font: Anuari Estadístic de la ciutat de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. La projecció internacional de la ciutat ha suposat un increment del nombre de certàmens a la Fira, amb una taxa anual del 9,6% entre 1995 i 1998 i del nombre de reunions i congressos, 10,7%. El nombre de pernoctacions a la ciutat ha arribat als 7,4 milions, a un ritme de creixement del 9,3% anual, augmentant també l estada mitjana dels visitants a la ciutat. L activitat turística es reflecteix igualment en l increment de passatgers a l aeroport (11,4% anual) i al port, especialment el de creuers de luxe que s han duplicat des de Finalment, cal destacar que el 50,3% de les empreses estrangeres a Catalunya estan instal lades a Barcelona. Especialització de la ciutat: Barcelona és cada cop més una ciutat de serveis: un 78,6% dels afiliats a la seguretat social treballen al sector serveis, el 16,1% a la indústria i el 5,2% en la construcció. Si el pes dels ocupats de Barcelona sobre Catalunya és del 35,2%, el del sector serveis és del 43%. En canvi, la indústria es localitza principalment a la resta de la RMB (RMB menys Barcelona) que concentra el 50% de tots els ocupats a la indústria de Catalunya. 6 Informe Anual 1998, Ajuntament de Barcelona

12 12 ESPECIALITZACIÓ DE LA CIUTAT Afiliats règim general i autònoms de la SS 4art trimestre 1998 Barcelona Indústria 16% construcció 5% serveis 79% Resta RMB Resta Catalunya Indústria 34% Indústria 26% serveis 56% construcció 10% serveis 61% construcció 13% Però el tret més significatiu de la ciutat es posa de relleu en una anàlisi més detallada de les activitats productives. Barcelona està especialitzada en les branques industrials i de serveis més qualificats, entre els que destaquen els relacionats amb les noves tecnologies i el coneixement. La ciutat concentra el 54% dels ocupats de la indústria i serveis d alta qualificació de Catalunya i el 67% dels de la RMB. PES DELS OCUPATS BARCELONA SOBRE CATALUNYA Afiliats al règim general de la SS. 4art. trim.1998 Total ocupats act. B sanitàries-serv. /C t soc. act.recreat, cult. i esp. educació edició, arts gràfiques recerca i desenv. altres serv. empreses mediació financera Correus-telec. Act. informàtiques Assegurances 37, ,6 46,6 47,2 60,1 60,4 61,5 72,6 76,3 77, Les dades sobre llicències d activitat econòmica (IAE), confirmen també l especialització de la ciutat en el sector serveis. Barcelona concentra el 44,1% dels establiments professionals de l IAE de Catalunya (1997, Idescat), de manera que les activitats professionals tenen un major pes dins del conjunt català. Aquesta situació es compensa amb la relativa menor rellevància que la indústria i la construcció tenen a la ciutat. D altra banda, les activitats empresarials de serveis tenen un pes similar al del conjunt de Catalunya. El nombre de llicències d activitats ha crescut un 10,9% entre El sector de la construcció i els serveis són els que més han crescut (28,5% i 21,5%, respectivament), mentre que la indústria disminueix un 10,9%. L evolució del nombre de llicències confirma que són els subsectors lligats a la ciutat del coneixement els que s han mostrat més dinàmics 7 Documents núm. 6 i núm. 16 del Gabinet Tècnic de Programació. El detall sectorial ha estat eleborat en base a la base de dades de l explotació que fa el Departament d Estadística de l Ajuntament de l arxiu de l IAE.

13 13 RANKING D ACTIVITATS ECONÒMIQUES (nombre de llicències d activitat. IAE) Taxes de creixement (%) Serveis culturals 154,8 Serv. electròniques de fort contingut tecnològic 84,8 Sanitat 66,0 Serv. especialitzat a les empreses 32,7 serv. jurídics 70,2 serv. tècnics 50,9 serv. de traducció 69,0 Ensenyament i investigació 27,7 Mitjana de creixement de les activitats 11,0 econòmiques La superfície tributable de l IAE ha augmentat d un 5,8% entre Un creixement inferior al del nombre de llicències que mostra la tendència a la reducció de la superfície mitjana per activitat. Aquesta disminució ve explicada per la pèrdua de pes de les activitats industrials a la ciutat (amb una caiguda del 17%). La marxa de SEAT de la Zona Franca i la inclusió del Parc Logístic a la Zona Franca dins del sector serveis, condicionen aquesta reducció de les activitats industrials IAE: Taxes de variació (%) 28,5 21,520, ,8 3,3 2,5 11, Total Indústria Construcció Comerç Serveis Professionals -3,7-10,9-16,7 Nº llicències Superfície En canvi, la superfície ocupada per activitats de serveis ha crescut un 20,5% i per comerç un 2,5%, creixements semblants als del nombre de llicències. En termes de superfície, destaquen els creixements de les activitats culturals, d oci i de mitjans de comunicació, parcs i recintes ferials (57%), al que contribueix l esmentada incorporació del Parc Logístic de la Zona Franca i, de les de transport i comunicacions (21%), que s explica pel creixement de la zona de càrrega i descàrrega i dipòsits del Port. La consolidació de Barcelona com una de les grans capitals metropolitanes d'europa exigeix que continuï la tendència a l'augment del pes de les activitats productives lligades al coneixement. L'èxit d'aquest objectiu depèn de que s'aprofitin al màxim les sinèrgies de la ciutat: la seva tradició emprenedora i oberta, el seu atractiu com a ciutat de negoci i oci i la seva centralitat. I això requereix actuar en varies línies: dotar-se de millors infrastructures de comunicacions físiques i virtuals, millorar els nivells de formació i de recerca, crear les condicions urbanístiques que facilitin la implantació de les noves activitats, augmentar l'oferta per als visitants (hotels, espais per a fires i congressos, oferta cultural i d'oci). Algunes d'aquestes línies d'actuació es tracten en els següents apartats. INFRASTRUCTURES La mobilitat interna, així com la d'entrada i sortida de la ciutat, augmenten any a any, com a conseqüència tant del augment del poder d'atracció de la ciutat, com de la seva activitat i de la descentralització de la mateixa en el conjunt del territori metropolità.

14 14 La mobilitat obligada (per treball o estudi) ha incrementat en el decenni un 32,8% i al 1996 entraven diàriament a la ciutat persones per aquest motiu (considerant que la mobilitat obligada és de cinc dies a la setmana). D altra banda, segons l únic estudi sobre mobilitat no obligada elaborat per l Autoritat de Transport Metropolità, aquesta representa el 35% de la mobilitat total de la població resident a la RMB que entra a la ciutat, és a dir, persones al dia. Així, la mobilitat total seria de persones al dia, que constitueixen també part de la població real de la ciutat, és a dir que diàriament desenvolupen alguna activitat a la ciutat. Si es té en compte que la població resident oficial segons el darrer padró de 1996 és de , la població real és al menys un 24% superior. Tanmateix, també ha incrementat el nombre de persones que diàriament surten de la ciutat per motius de treball i estudi ( al 1996). Gairebé la meitat dels viatges interns que realitzen els residents són en transport públic, en canvi, el vehicle privat és el mitjà més emprat en els viatges d entrada i sortida de la ciutat. Cal fer èmfasi en el desenvolupament d una adequada xarxa de transport públic metropolità que desincentivi l ús del vehicle privat. La insuficiència de les inversions de l'estat i de la Generalitat en transport públic els últims anys exigeixen la ràpida execució de les inversions pendents en la xarxa de metro, així com cobrir les noves necessitats, ampliant les línies de metro i autobús, i introduint el tramvia com a nou mitjà de transport. Si bé l'ampliació de la cobertura de transport públic és l'actuació principal i més costosa per garantir la connectivitat en transport públic al conjunt de la ciutat real, certament s'ha de completar amb d'altres actuacions que incentivin l'ús del transport públic front a l'alternativa del transport privat. Les diferents línies de metro, FGC i RENFE rodalies, a més de la mobilitat dels ciutadans residents a la ciutat real, han de servir una altra funció bàsica, que és la connexió amb els mitjans de transport de passatgers i mercaderies de més llarga distància, que potenciïn l'atractiu a visitar la ciutat i serveixin al creixement de les activitats logístiques. Això fa imprescindible la connexió d'aquestes línies de metro i ferrocarril amb el port, l'aeroport i el Tren d alta velocitat. D'altra banda, l'ampliació del port, de l'aeroport, l'arribada del Tren d alta velocitat a la ciutat i a la frontera francesa, l'estació de la Sagrera i l'ampliació de les zones d'activitat logística són grans inversions de quina ràpida execució depèn que el potencial de creixement de la ciutat, de la Regió i del conjunt de Catalunya no s'estranguli, sinó que s'impulsi i consolidi. El repte de la ciutat del coneixement exigeix així mateix d'una adequada dotació d'infrastructures de telecomunicacions, i un impuls a l accés i utilització generalitzada de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. EDUCACIÓ I CULTURA Educació i formació: El nivell d instrucció a Barcelona ha crescut notòriament entre 1991 i 1996 (anys censals). Barcelona té una taxa d universitaris (titulats/majors de 25 anys) de 21,4%, superior a la de la RMB (14,3%) i la de Catalunya (13,1%). La ciutat és un centre d atracció pel que fa a la provisió de coneixements. Concentra el 37,8% del total d estudiants de Catalunya d entre 15 i 29 anys i el 51,3% de la RMB. D acord amb el padró de 1996, a Barcelona entren diàriament estudiants, procedents la majoria dels municipis de la resta de la RMB, xifra que representa el 25% del total de la població que estudia a la ciutat, mentre que en surten El pes de la ciutat sobre el total dels alumnes universitaris catalans suposa el 65% (83% si es considera la Universitat Autònoma de Barcelona), i supera el 75% en el cas d alumnes de màsters, postgraus i cursos especialitzats (90% amb la UAB). Pel que fa als alumnes estrangers -al voltant de prop del 70% es concentren a Barcelona ciutat. La rapidesa amb la que es produeixen els canvis en l entorn laboral, on el paper de les noves tecnologies és cada cop més important, fa que la formació contínua esdevingui un element clau per tal de ser competitiu en el mercat de treball. Així ho han entès tant les empreses com les universitats i centres d ensenyament, que han creat les seves pròpies fundacions per proveir una oferta de formació i coneixement més flexible, que s adapta a demandes especialitzades i puntuals i que es transmet tant pels

15 15 canals tradicionals com per les noves xarxes telemàtiques que faciliten la seva difusió. En l actualitat, al voltant de persones segueixen aquests tipus de cursos. Tanmateix la societat del coneixement i de la informació planteja nous reptes ja que l educació és cada vegada més un element estratègic de desenvolupament i progrés, el recurs bàsic per a les persones, les empreses, les ciutats i els països. L educació té com a base de partida l escola. El desafiament pels propers anys serà adaptar les estructures i reciclar els ensenyants per fer-los capaços de formar persones amb capacitat de autoprogramació cultural i professional, és a dir, formar persones capaces d aprendre a aprendre durant tota la seva vida. Però a més, l escola pot jugar un paper primordial per fer arribar la ciència i la tecnologia a tothom, evitant la dualització de la societat i garantint la cohesió social. Aquesta responsabilitat exigeix que es desenvolupi el Projecte Educatiu de Ciutat i es constitueixi el Consorci d Educació de Barcelona, per tal de avançar vers una xarxa única de l ensenyament públic a la ciutat. El Consorci ha de ser l organisme que planifiqui i reordeni l oferta existent, garantint una educació de qualitat i un finançament adequat a les necessitats. El Projecte Educatiu de Ciutat situa l'educació com a una responsabilitat compartida en el conjunt de la societat, amb responsabilitats diversificades per a cada actor, escola, AMPA's, agents socials. Així es reflecteix en les conclusions i els grups de treball que es van formar, actiu força valuós per a la ciutat, i com a proposta renovadora de l'educació entesa com a compromís social. Cultura: El futur de les grans ciutats depèn en bona mesura de la seva configuració com a centres de coneixement i d informació, on la cultura hi juga un paper fonamental. La ciutat necessita tenir una bona oferta d espectacles i bons museus per al consum interior i dels visitants. Però el nivell cultural de la ciutat depèn sobretot de la seva capacitat de producció pròpia, que és el que afegeix valor a la dotació de recursos culturals. La ciutat és rica en patrimoni artístic i cultural. S'ha fet també un gran esforç d'inversió en equipaments, que han augmentat de forma molt significativa els darrers anys. Però Barcelona, per tal de seguir millorant la seva qualificació internacional en l'àmbit cultural ha de saber dinamitzar el seu potencial de crear, produir, exportar, rebre i reciclar oferta cultural.. L'accent cultural s'ha de posar doncs, tal com ho està fent l'icub en línia amb el Pla Estratègic de Cultura, en l'impuls de la generació de continguts culturals, tant dels que estan en relació al patrimoni, com dels que no ho estan. La densitat cultural es manifesta en l activitat dels diferents sectors artístics, en la gestió del patrimoni de la ciutat, en l'educació, en el teixit d empreses i indústries culturals. La política cultural ha d'actuar de catalitzador del complex conjunt de peces que configuren el sector i el seu futur. En una societat oberta a l'exterior i on cada cop es disposa de més temps lliure, la riquesa cultural esdevé no només un factor de qualitat de vida sinó un factor econòmic de primer ordre, una activitat generadora de valor afegit. El sector cultural a Barcelona té un pes entorn al 8% del PIB de la ciutat. Pel que fa a les indústries de continguts culturals, el lloc més destacat l'ocupa la branca de l edició, que representa un 72% del total de la facturació del sector a Espanya, seguit per la premsa, però es fa necessari millorar posicions en els sectors més dinàmics i amb més potencial de creixement, que són l'audiovisual i el multimèdia. Barcelona compte amb bons professionals i artistes, especialment en l'art escènic, però també en les arts plàstiques, la música, la literatura i en les arts aplicades al disseny i la publicitat. Cal que la ciutat potenciï les sinèrgies entre el patrimoni cultural material, el capital humà que representen aquests professionals i artistes i les empreses productores i gestores de continguts culturals, per tal de que augmenti la capacitat d'oferta cultural de Barcelona. La cultura és una de les peces claus per posicionar Barcelona com una ciutat del coneixement, on la densitat del territori en activitats d'alt valor afegit afavorirà la interrelació entre elles i per tant la capacitat de creació i d'innovació dels diferents agents presents a la ciutat.

16 CULTURA Lectors biblioteques (milers) Visitants museus (milers) Representacions teatrals Font: ICUB La cultura té a més un valor social importat ja que millora la qualitat de vida i la integració i cohesió social. L accent cultural ha de permetre augmentar les oportunitats dels ciutadans en el terreny més bàsic, que és la formació integral, però també en d'altres terrenys tant importants com la participació, l encontre o l accés a les noves tecnologies. URBANISME I MERCAT IMMOBILIARI L Urbanisme: La regeneració urbana experimentada per la ciutat en els darrers anys, gràcies a les polítiques de transformació i renovació continuada endegades per l Ajuntament de Barcelona, és una realitat valorada pels ciutadans i motiu de reconeixement internacional com a model d estratègia urbanística, ambiciosa i pragmàtica, amb una alta qualitat projectual urbanística i arquitectònica. És el que s anomena com a model Barcelona, l èxit del qual obeeix en bona part a l'enfoc innovador de l Ajuntament com a catalitzador d iniciatives, posant en pràctica un nou estil de govern caracteritzat pels valors de la concertació i el consens. Així, s ha anat construint ciutat amb la complicitat públic-privada tant en el finançament com en la gestió dels projectes urbanístics capdavanters de la ciutat i en els processos de rehabilitació i renovació urbana. La primera gran transformació urbana impulsada arran dels Jocs Olímpics va tenir com a eix central la remodelació del front marítim, ocupat per plantes industrials obsoletes que impedien l accés al mar i, la millora de la mobilitat i els accessos a la ciutat, amb l anella de les rondes i les seves potes. Un cop completat aquest primer cicle de canvi urbanístic, la ciutat va iniciar una nova gran transformació en la qual actualment es troba immersa. Aquest nou cicle es desenvolupen tres eixos bàsics: L'enfoc metropolità de les infrastructures, amb el Pla Delta del Llobregat, la reordenació del Front Marítim del Besòs i l estació intermodal de Sagrera entre els objectius més importants. El residencial, generant una oferta de sòl que permet la construcció de nous habitatges a les àrees de la ciutat en procés de remodelació. L econòmic, preservant la pluralitat d usos a la ciutat especialment pel que fa a la indústria, amb la reconversió d àrees obsoletes en zones que conjuguin la indústria neta i els serveis avançats, basats en les noves tecnologies i el coneixement, amb els usos residencial i comercial. Des del punt de vista estrictament urbanístic, el conjunt de les actuacions de Sant Andreu-Sagrera/ Diagonal-Poblenou/ Diagonal-Mar/ Front Marítim constitueix sens dubte la segona transformació de Barcelona després dels Jocs. L eliminació de les barreres ferroviàries, el sistema de parcs i platges, el projecte d arribada a la ciutat del tren d alta velocitat a la zona de la Sagrera, tot en conjunt permetrà donar un tomb definitiu al sector est de la ciutat -en els districtes de Sant Martí i Sant Andreu-, que deixa d estar

17 17 marginat de les dinàmiques urbanes. La importància d aquest pla, amb nous eixos cívics i espais lliures, obeeix al seu caràcter de gran operació de ciutat, projectant-se com un teixit urbà integral, compactat i lògic, amb un equilibri entre els diferents elements que el composen (residencial i verd urbà- activitat econòmica). Projectes com el de Diagonal-Poblenou, amb la perllongació de la Diagonal fins al mar, prenen ple sentit a l implementar-se en connexió amb operacions privades, de gran interès públic per la important aportació d urbanitzacions i cessió de sòl, com és el cas de Diagonal-Mar. A part d aquest centre direccional ja en marxa, l altre gran projecte del litoral de la ciutat és la reordenació del Front Marítim del Poblenou, que es desenvolupa sobre els antics terrenys de Catalana de Gas i està gairebé finalitzat. La reordenació de l àrea ferroviària de Sant Andreu-Sagrera, amb 230 ha. constitueix el projecte de major superfície de tots els que s estan endegant a la ciutat, encara que l impuls definitiu per fer de la Sagrera l estació intermodal central de Barcelona-, resta a l espera de l acord amb d altres administracions (Estat-Generalitat). El planejament recent en aquests sectors ha estat bàsicament orientat a la creació de sòl per a habitatge i la vinculació d una part d aquest a algun règim de protecció pública: el conjunt d aquestes actuacions recuperen per la ciutat uns espais degradats, i els converteixen en llocs apreciats com a nova residència de molts ciutadans. En el futur, la creació d un parc lineal entre les anelles de Glòries i Trinitat posarà en relació els barris de Sant Andreu-Sagrera amb el de Sant Martí, superant la fractura històrica ocasionada per les instal lacions ferroviàries. La necessària renovació de Barcelona també inclou altres actuacions que permeten augmentar la qualitat de vida a tots els barris de la ciutat. Es tracta de la recuperació dels nuclis històrics de la ciutat amb la creació de zones de vianants (Sant Andreu, Clot, Horta, Poble Nou, Gràcia entre d altres) i la renovació d eixos bàsics, vials, equipaments. L exemple de la recuperació de Ciutat Vella, amb la realització del Pla Central del Raval i el Pla del Casc Antic ja en una etapa molt avançada s ha estès també a L Eixample i Nou Barris. En definitiva, s ha apostat per l urbanisme de qualitat a tots els barris, potenciant l espai públic i reforçant la inversió als districtes. Durant l anterior mandat es va complir amb escreix l objectiu de duplicar el volum d inversió gestionat pels districtes, que va arribar als prop de milions, i pels propers quatre anys aquesta xifra es pretén augmentar fins als milions. Entre els projectes de futur, cal destacar especialment el de Poblenou Industrial, que amb 170 ha. es presenta com un sector idoni per acollir activitats econòmiques de nova generació i centres de recerca. El projecte contempla la transformació d aquest barri, de llarga trajectòria industrial, en una nova zona productiva que conjugui activitats econòmiques preferentment dedicades a les noves tecnologies de la informació, a la producció i difusió de la cultura i les activitats de I+D (ciutat del coneixement, ciutat de la imatge, universitat), juntament amb l activitat industrial sostenible8 i l ús residencial, potenciant uns alts nivells de qualitat urbana amb molts espais lliures i d ús comunitari. La preservació de la pluralitat d usos també es pretén estendre a altres zones industrials de la ciutat Sant Andreu, Besòs i Zona Franca- amb la millora dels serveis, cablejats, i altres, desenvolupant un model de ciutat policèntrica i multifuncional. Així mateix, i amb motiu de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, l Ajuntament es proposa culminar un procés transformador de regeneració urbana, socio-econòmica i mediambiental a l entorn de la llera i la desembocadura del riu Besòs. Una nova àrea situada al front marítim, en uns terrenys parcialment guanyats al mar, entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, serà l espai emblemàtic on es duran a terme els actes del Fòrum, i es pretén que les grans operacions que l acompanyen (centre de convencions, parc firal, i altres), reverteixin després en el seu ús definitiu al servei de tota la ciutat. Aquest nou cicle de canvi urbanístic ha estat i és possible gràcies a l important augment de les inversions directes de l Ajuntament, que pel conjunt del període van arribar als milions de pessetes. 8 La normativa ambiental hauria de garantir l establiment d activitats sostenibles, respectuoses amb l entorn a tot arreu. En un municipi de les característiques de Barcelona la sostenibilitat implica el desenvolupament d activitats poc intesives de sòl i no generadores de grans necessitats de transport.

SitemapJames May's Things You Need to Know | Spectroscopy | Watch in HD