(Pla d usos de Ciutat Vella) Document A. Memòria


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "(Pla d usos de Ciutat Vella) Document A. Memòria"

Transcripción

1 Pla especial urbanístic d ordenació de les activitats de pública concurrència, comerços alimentaris, serveis turístics i altres activitats al districte de Ciutat Vella (Pla d usos de Ciutat Vella) Document A. Memòria 1

2 2

3 TAULA DE CONTINGUTS Memòria 4 0. Preàmbul. Perquè es fa un nou Pla? 4 1. Anàlisi d antecedents El Pla Especial com a desenvolupament del PGM Plans anteriors L evolució de les activitats de pública concurrència a Ciutat Vella El Pla d usos en el marc de les polítiques i la realitat socioeconòmica de Ciutat Vella Marc Legal Situació i àmbit Habilitació legal Objecte Normativa d aplicació: Relació amb la Directiva de Serveis Diagnosi de l estat actual del Districte en relació a les activitats actuals de pública concurrència i altres activitats Característiques demogràfiques Característiques morfològiques Diagnosi de l estat actual de les activitats de pública concurrència i altres Conclusions de la diagnosi de l estat actual del Districte en relació a les activitats actuals de pública concurrència i altres activitats Proposta Objectius i justificació Delimitació de l àmbit d actuació Tipus d establiments Paràmetres urbanístics Gestió del Pla d'usos de Ciutat Vella Contingut del Pla especial 71 Annex 1: Quadre comparatiu densitats Pla Usos

4 Memòria 0. Preàmbul. Perquè es fa un nou Pla? Al llarg dels anys diversos districtes han anat aprovant els corresponents Plans especials d establiments de pública concurrència i altres. Aquests plans desenvolupen l ordenança amb l objectiu de regular aquestes activitats adaptant-se a l especificitat de cadascun del districtes, tractant de donar un millor encaix i resposta segons les característiques sociodemogràfiques, econòmiques i morfològiques del l àmbit territorial i el moment. Aquest Pla especial urbanístic d ordenació de les activitats de pública concurrència, comerços alimentaris, serveis turístics i altres activitats al districte de Ciutat Vella és el sisè Pla d usos del qual es dota el districte i, de la mateixa manera que els anteriors el seu objectiu principal és reduir els conflictes entre les activitats de pública concurrència i altres sobre el teixit residencial. La redacció d aquest Pla ha estat motivada a causa de diverses modificacions recents en el context normatiu (legal). D una banda, l anul lació dels articles del Pla de 2010 i heretats per 2013 que feien referència al procés d obtenció de les llicències (per mitjà d una baixa necessària a l hora de donar d alta una nova activitat) motiven la revisió de les estratègies adoptades. Aquesta condició perseguia aconseguir un creixement zero del nombre de llicències al districte de manera que, amb l anul lació parcial d aquesta, l objectiu principal queda totalment anul lat i per tant l esperit global d aquest. Recentment, el 29 de maig de 2017 la Secció 3a de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictà la sentència núm. 323/2017 declarant la nul litat de la Modificació del Pla especial d establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitat a Ciutat Vella, de 24 de juliol de D altra banda, l aprovació del Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels establiments d'allotjament turístic, albergs de joventut, residències col lectives d'allotjament temporal i habitatges d'us turístic a la ciutat de Barcelona (PEUAT) exclou els establiments d hoteleria i HUTs del Pla d usos, però que en canvi sí que continua permetent el control de les seves activitats complementàries. Durant el període de temps transcorregut des del darrer pla, vigent hi ha hagut una transformació de les activitats al barri. S ha incrementat el nombre de llicències acusant la saturació ja identificada en plans anteriors (a causa de l aflorament de llicències...) i han aparegut noves tipologies d activitats fruit de l evolució de les tradicionalment implantades al districte però que generen diferents impactes. A més a més. l elaboració d aquest pla es una oportunitat per a fer una redacció més entenedora que faciliti la seva comprensió, fins ara molt discutida en el procés participatiu associat a la redacció d aquest pla. Amb aquesta voluntat s agrupen els epígrafs a regular i també es simplifiquen les condicions d implantació en el seu nombre i en el procés del seu compliment. A diferència de plans anteriors, aquest pla no estableix de manera directa un topall d activitats, sinó una sèrie de condicions necessàries a complir. Aquestes s adapten a les característiques de cada un dels locals del districte amb l objectiu d ajustar aquesta regulació a la singularitat de tots els punts del teixit de Ciutat Vella. Es produeix així una densitat d implantació potencial que és diversa a tots els punts del districte, en correspondència a les característiques del teixit on se situa cada establiment, L objectiu últim d aquest pla és garantir l habitabilitat del teixit residencial del districte com a tret principal d aquest. Per tant, vetllar per la massa residencial, evitar el seu decreixement pel desplaçament provocat per la densificació de les activitats i pel desplaçament per la pèrdua de mixtura d usos tant característica d aquest tipus de teixít, í també evitar la pèrdua de condicions d habitabilitat a causa de les molèsties que aquestes activitats causen tant en la qualitat de vida dels residents com en la seva salut. La mixtura d usos del districte és un delicat equilibri que compatibilitza l ús residencial amb els serveis necessaris per al seus residents (equipaments i serveis comercials) així com les activitats econòmiques productives i les activitats culturals que donen servei al districte, a la ciutat, a la regió metropolitana i també als visitants d arreu del món que acudeixen a la ciutat. Aquesta mixtura ha de ser equilibrada i distribuïda per tal que tots els seus elements es desenvolupin correctament. Per últim, cal remarcar que aquest pla forma part d un conjunt d eines que promou l administració del districte per tal de vetllar per la salut i l èxit de les activitats econòmiques implantades al districte. Si l aprovació d aquest pla vetlla per la convivència entre els diferents usos urbans, altres instruments vetllen per la promoció econòmica com el Pla de Desenvolupament Econòmic (PDE) o el programa de plantes baixes de protecció oficial. En definitiva, el Pla d Usos no defineix un model econòmic sinó que defensa un model urbà on el teixit urbà ha de dotar de les màximes condicions de confort i habitabilitat al seus residents, protegint l entorn urbà. L elaboració d aquest nou pla també és l oportunitat per a millorar la precisió de les eines amb les quals es dota el pla per tal de regular les activitats al districte. Aquestes noves eines són el resultat de la millora de la qualitat de les dades recollides sobre les llicències, fruit d una intensa feina feta pels tècnics del districte en els darrers anys, i de la simplificació de les eines de càlcul per tal d avaluar-les. 4

5 1. Anàlisi d antecedents 1.1. El Pla Especial com a desenvolupament del PGM Plànol 1. Sistemes i Zones establerts pel PGM al districte de Ciutat Vella. Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l Àrea Metropolitana de Barcelona. El present Pla Especial és de caràcter urbanístic i té com a objectiu regular les condicions d implantació de les activitats de pública concurrència i altres a Ciutat Vella, en el marc dels usos definits pel Pla General Metropolità. El Pla General Metropolità divideix el territori en Sistemes (sòls portuaris, ferroviaris, serveis tècnics, parcs i jardins, equipaments. protecció de sistemes generals, vials) i Zones. Quasi la totalitat de l àmbit del districte de Ciutat Vella correspon a la qualificació de Zona de Nucli antic (12 i 12b), exceptuant algunes zones qualificades com a Zones de densificació urbana intensiva (13a) al llarg de la Via Laietana; Zones de remodelació física pública (14a) al front marítim de la Barceloneta, Zones de conservació de l estructura urbana i edificatòria (15) en el perímetre del Born-Ciutadella i la Barceloneta, Zones de renovació urbana: transformació de l ús existent (17) en alguns punts del Gòtic Sud i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i Zones subjectes a ordenació volumètrica específica (18) situades a la Barceloneta, Santa Caterina i al Raval i Gòtic Sud. En qualsevol d aquests casos, la qualificació del sòl té un caràcter genèric i no estableix un ús principal. A tots els efectes, això significa que dins de l àmbit del Districte són compatibles els següents usos: 1r. Habitatge. L ús d habitatge unifamiliar s admet en les zones 12, 12b, 15 i 17 i el plurifamiliar en les qualificacions 12, 12b, 13a, 14a, 15, 17 i 18. En la qualificació 12, 12b i 13a quan el solar no es pugui aprofitar per a l habitatge plurifamilar degut a que la disposició o superfície del solar impossibiliti complir les condicions de façana mínima, profunditat edificable, patis de ventilació i celoberts; s admetrà l habitatge unifamiliar. En la qualificació 18 quan en virtut del planejament anterior, l habitatge hagi de ser unifamiliar, només es podrà admetre aquest ús d habitatge. 2n. Residencial. S admet en les zones 12, 12b, 13a, 14a, 15, 17 i 18. En la qualificació 15 només s admeten les residències comunitàries i els establiments hotelers. 3r. Comercial. S admet sense limitacions en la qualificació 13a, 14a, i 18, En les zones 12, 12b i 15 s admet en edificis exclusius sense limitació, a la planta baixa dels edificis d habitatge plurifamiliar (fins a un màxim de superfície del local de 600 m 2 en zona 12 i 12b i fins a un màxim de superfície de local de 250 m 2 en zona 15) i en àrees d habitatge unifamiliar s admeten locals de fins a 250 m 2 (en zona 15 només per a modalitats comercials d articles o serveis quotidians). A part, en qualificació 15 els locals per a la prestació de serveis particulars, en els quals no es generin molèsties, incomoditats, insalubritats o perills, podran ubicar Finalment, en zona 17 s admet l ús comercial a les plantes baixes d edificis d habitatge plurifamiliar, a les àrees d habitatge unifamiliar s admeten locals independents fins a 250 m 2 destinats a comerços i serveis quotidians i als Plans Especials podran preveure s centres comercials en edificis independents en les àrees d habitatge plurifamiliar. 5

6 4t. Sanitari. S admet sense limitacions a les zones 13a, 14a, i 18. A la qualificació 12, 12b i 15 s admeten els dispensaris i consultoris i els centres sanitaris especialitzats amb el límit de capacitat màxima de 150 llits per a zona 12 i 12b, i de 50 llits per a zona 15. A zona 17 s admet l ús de dispensaris, consultoris i ambulatoris i el de clíniques, sanatoris i anàlegs fins a una capacitat màxima de 50 llits en parcel la fins a m 2 i sense límit de capacitat en parcel les més grans. Plànol on s indiquen les Zones en què es permet l habitatge. Segons el PGM, l habitatge està admès, en diverses modalitats, a pràcticament la totalitat del Districte. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l Àrea Metropolitana de Barcelona. 5è. Recreatiu. S admet en les zones 12, 12b, 13a, 14a,, 15 i 18. En qualificació 17 en àrees d habitatge plurifamiliar s admeten instal lacions fins a m 2 de superfície per establiment i sales amb una cabuda de 250 places com a màxim, a les àrees d habitatge unifamiliar s admeten instal lacions en parcel les fins a m 2 i sales amb una cabuda que no passi de 100 places i podran autoritzar se instal lacions i sales de superfície o cabuda majors en una parcel la de més de quatre hectàrees, sempre que es resolguin els problemes de trànsit i de separació de les àrees d habitatge. 6è. Esportiu. S admet a les zones 13a, 14a, 17 i 18. En les zones 12 i 12b s admeten instal lacions cobertes fins a m 2 i instal lacions a l aire lliure fins a m 2 ; i en la zona 15 s admet en instal lacions cobertes fins a 400m 2 i a l aire lliure fins a 600 m 2 per establiment. 7è. Religiós i cultural. S admet en totes les categories (12, 12b, 13a, 14a, 15, 17 i 18) 8è. Oficines. S admet sense limitacions en zones 12, 12b, 13a, 14a, i 18. En qualificació 15 i 17 s admet sense limitació excepte als edificis d habitatge unifamiliar, que s admet fins a un màxim del 25% de la superfície de sostre edificable en cada parcel la (en zona 15 els despatxos de professionals liberals s admeten sense limitació). 9è. Industrial. S admet en zona 12, 12b i,13a en la categoria primera (situacions 1 a, 1 b, 2 a, 2 b, 2 c, 3 i 4) i categoria segona (en situacions 2 a, 2 b, 2 c, 3 i 4 b). En zona 14a es permet en categoria primera i segona en totes les situacions i tercera en situació 4 (tret que en un pla de reforma interior s estableixi un criteri més restrictiu). En zona 15 s admet en categories primera (situacions 1 a, 2 a, 2 b i 2 c) i categoria segona (situacions 2 a, 2 b i 2 c). En zona 17 a les àrees d habitatge unifamiliar només s admeten les indústries de categoria primera (en situació 1 a, 1 b, 2 a, 2 b i 2 c) i a les àrees d habitatge plurifamiliar només s admeten les indústries de categoria primera en qualsevol situació i les de la categoria segona (en situacions 2 a, 2 b i 2 c). En zona 18 s admeten els usos industrials de la primera i segona categoria, i el de categoria tercera en edificacions separades d habitatges i situades a sectors industrials precisats a l anterior planejament. 10è. Estacionament i aparcament: En zona 12 i 12b es permetrà en edifici d ús exclusiu amb façana al carrer sempre que atesa la seva capacitat i l amplada del carrer on tingui façana no produeixi molèsties o obstruccions de trànsit. Als altres casos s ajustarà a la regulació de l ús industrial. Ara bé, al llarg de la vigència del PGM l habitatge sempre ha estat l ús majoritari. D acord amb les dades de Departament d Estadística de l Ajuntament de Barcelona, dels locals cadastrals existents a Ciutat Vella el 2016, locals estan destinats a l habitatge, és a dir, representen el 69,6% del total. L habitatge està seguit en un percentatge molt menor per l ús d Aparcament (9%), Comerç (7,63%) i Indústria (5,46%). 6

7 Gràfic de distribució del nombre de locals cadastrals a Ciutat Vella. Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d'estadística. Ajuntament de Barcelona. Font: Dirección General del Catastro. Ministerio de Economia y Hacienda. Dades obtingudes de les Bases de Dades de l'impost sobre béns immobles a Gener 2016, facilitades per l'institut Municipal d'hisenda. Ajuntament de Barcelona Plans anteriors Evolució de la regulació dels usos de pública concurrència a Ciutat Vella La regulació dels usos de pública concurrència a través de la figura del Pla Especial Urbanístic s inicia el 1992 amb l aprovació del primer Pla Especial d establiments de pública concurrènciai hoteleria de Ciutat Vella (AD 04/03/1992; BOPB 261 de 30/10/1992). Des d aquesta data fins a l actualitat, s han aprovat 5 Plans Especials d establiments de pública concurrència(en endavant Pla d usos) i 2 Modificacions Parcials, des de 1998 ja a l empara de la Carta Municipal (Llei 22/1998 i les seves modificacions) i l Ordenança Municipal (A.D. 11/04/2003, BOPB 16/07/2003, i les seves modificacions), El primer Pla d usos acompanyava la transformació de Ciutat Vella (programa ARI) i feia front a una crisi greu de convivència en l'espai públic, que afectava fins i tot l 'ordre públic pels conflictes oberts, en primer terme amb la prostitució i tràfic de drogues en l'espai públic, i els bars i pensions (meublés) com espais de desenvolupament privat d'aquestes activitats. L estratègia d'aquest primer planejament va ser posar la regulació d'aquells usos concrets en relació a alguns aspectes morfològics rellevants en les diverses i complexes trames urbanes de Ciutat Vella.. L ordenació continguda en el present Pla especial atén a l especialitat del seu objecte i no altera les classificacions establertes al PGM, ja que regula condicions d implantació d activitats, per tal d aconseguir un equilibri entre ells, evitant distorsions del model urbà i friccions a la convivència ciutadana. Les característiques morfològiques i demogràfiques del Districte de Ciutat Vella, amb una trama urbana de centre històric i que es caracteritza per una gran densitat de població l ús habitatge és predominant-, i amb un altíssim grau d activitat lúdica, terciària i comercial, com ja destacaven els anteriors Plans d usos de l any 2010 i la seva modificació de l any Per tant, aquest Pla d usos ha de vetllar per garantir les condicions urbanístiques per a l habitabilitat present i futura del districte. Això exigeix, d una banda, assegurar una distribució coherent de les activitats que minimitzi les possibles molèsties que aquestes ocasiones i, de l altra, fomentar un equilibri d usos que garanteixi la qualitat de vida dels veïns, combinant les necessitats de creixement econòmic amb el model d ocupació del sòl, el manteniment de l estructura i equilibri del centre històric de la ciutat, i la preservació del valors paisatgístics, històrics i culturals, A partir d aquest primer pla, els Plans d usos successius comportaran canvis en els instruments reguladors i incorporaran noves activitats i epígrafs. La Modificació Parcial del Pla d usos del 1997 (AD 21/03/1997) suposa una actualització dels criteris normatius i l ordenació espacial dels establiments segons l evolució de les llicències i les transformacions urbanístiques que havia patit el Districte des de 1992 mentre que el Pla d usos de 2000 (AD 15/12/2000) tindrà com a objectiu incloure establiments d hoteleria de més nivell, a més d incorporar els albergs de joventut i les residències i afegir la categoria de locutoris. L any 2005 es va renovar el Pla d usos per aturar l assetjament immobiliari i regular l activitat econòmica del districte mitjançant la regulació de la implantació de nous establiments. El Pla (AD 15/06/2005; BOPB 157 de 02/07/2005) prohibia la creació de nous negocis com els locutoris o les sales d oci nocturn, limitava la concessió de llicències a bars i restaurants i només en casos molt particulars preveia la creació de nous hotels (de més de tres estrelles, excepte en edificis que amb anterioritat a 2005 estiguessin ocupats per habitatge). Amb l objectiu d evitar que la conflictivitat i incompatibilitat derivades d una excessiva concentració de determinats usos pugui suposar l expulsió d altres, s incorporen altres activitats que no estan directament relacionades amb l Ordenança Municipal per via de l aplicació del l apartat 2 de l article 44 de la mateixa, entre les quals destaquen (veure quadre resum evolució epígrafs): 1) els establiments de comerç alimentari amb degustació, que s assimilen a les activitats de restauració ja que mantenien, en la pràctica, una activitat de bar i restaurant sense satisfer els requeriments d aquests últims., 2) les botigues de conveniència, en base als conflictes generats per l horari, el tipus de producte ofertat i les molèsties de sorolls nocturns. 7

8 3) els apartaments turístics (actualment HUTs), degut a la seva aparició creixent i al malestar generat entre el veïnat. S establia a la norma que en cas d estar concentrats en un únic bloc caldria disposar d un servei de consergeria conjunt; en cas de no ocupar la totalitat de la finca calia acreditar la notificació de l exercici de l activitat a la comunitat de veïns. El Pla del 2010 (AD 23/07/2010; BOPB de 30/09/2010) inclou noves activitats en observar-se que hi ha usos regulats per l Ordenança que no estan inclosos en els anteriors Plans (veure quadre resum evolució epígrafs). En aquest sentit, el Pla proposa la incorporació de: - Exhibicions o espectacles realitzats en recintes coberts (epígraf 1.2), per la seva potencialitat a l hora de redreçar la qualitat ambiental dels barris. - Activitats esportives recreatives en recintes coberts (2.1.2), en ser considerades com a necessàries per a dotar dels màxims serveis necessaris a la població existent. - Restaurants musicals (2.2.8) dins del conjunt d activitats musicals. - Festes populars i tradicionals (2.5.3 i 2.5.4) dins del conjunt de les activitats culturals i socials; es proposa també una nova regulació per a les associacions d atenció social (2.5.5) i les associacions culturals (2.5.6). - Activitats zoològiques (2.7.1). - Establiments de gelateria i orxateria ( ), dins del grup d activitats de restauració. entesos no com un comerç alimentari sinó com un establiment amb degustació a l interior. El 24 de juliol de 2013 (BOPB de 16/09/2013) es va aprovar definitivament la Modificació del Pla especial d establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats a Ciutat Vella de justificada per l adaptació del planejament al nou marc econòmic, l actualització de les dades del cens d activitats, la verificació dels paràmetres de regulació sobre la realitat actual, l adaptació del text normatiu a les modificacions legals de referència, la correcció de les disfuncions detectades en l aplicació de l anterior pla i l interès en la recuperació del parc d edificis degradats. Es manté l estructura d epígrafs de les activitats regulades (veure quadre resum evolució epígrafs), amb algunes precisions com la introducció de les activitats de Discoteca de joventut ( ) i Saló de banquets (2.3.5) així com una adaptació dels establiments del grup EC1 a l Ordenança d establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona (AD 29/04/2011), al temps que s alteren les condicions d implantació de les activitats (veure punt 1.2.2). Amb posterioritat, s aprova el Pla especial d establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats de la zona específica ZE-5B Zona Rambla de Barcelona (AD 19/12/2014; BOPB de 22/01/2015), que desplega el que ja preveu la Modificació del Pla d'usos de Ciutat Vella de 2013 en la seva Disposició Final Tercera i desenvolupa una normativa específica per regular l'activitat de pública concurrència atenent a la singularitat d aquest àmbit. El Pla, que hereta els objectius genèrics del Pla del 2010 i de la seva posterior Modificació el 2013, eleva aquest eix a zona saturada per l alta densitat d establiments de pública concurrènciai hoteleria (especialment les activitats de restauració que tenen una incidència rellevant en percentatge) i incorpora mecanismes urbanístics per limitar l excés o una proliferació desequilibrada de certes activitats en pro d una bona cohesió i convivència de les mateixes amb l entorn urbà i social de la Rambla i d un major equilibri territorial de les mateixes. - Establiments individuals especialistes (EC1), fruit de la necessitat de regulació addicional al PECAB i PECNAB (plans especials d establiments comercials alimentaris o no alimentaris) dels establiments de supermercats, autoserveis i altres. Aquestes activitats s havien convertit en una manera de dispensar begudes i altres aliments que perjudicava greument l ús de l espai urbà i l ordre públic, enlloc d actuar com a comerç de proximitat. El Pla tenia com a objectiu equilibrar els usos residencials, comercials i turístics de Ciutat Vella per mitjà de la regulació de les activitats de pública concurrència tenint sempre en compte les repercussions sobre l espai i el paisatge urbà, fent especial èmfasi en el manteniment de la massa residencial del Districte i la convivència equilibrada entre els diferents usos urbans. Respecte dels plans anteriors, contempla els efectes sobre l espai públic que generen algunes activitats i la seva logística, a més de revisar els criteris de zonificació en base a la morfologia urbana, potenciar la renovació o modernització principalment dels establiments de restauració i limitar el nombre i la capacitat dels hotels. 8

9 Esquema de l evolució de la complexitat dels epígrafs de l aplicació dels Plans d Usos de 2005, 2010 i Font: Elaboració pròpia. 9

10 10

11 Finalment, cal destacar l aprovació recent del PEUAT -Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels establiments d'allotjament turístic, albergs de joventut, residències col lectives d'allotjament temporal i habitatges d'us turístic a la ciutat de Barcelona, AD 27/01/2017 i BOPB de 06/03/2017), que té una incidència important en els epígrafs regulats. L objectiu fonamental del PEUAT és equilibrar els usos residencials i turístics per mitjà de la regulació de les condicions d implantació de determinats usos relacionats amb establiments turístics, albergs de joventut, residències col lectives d allotjament temporal i habitatges d ús turístic, tenint sempre en compte les repercussions sobre l espai i el paisatge urbà. El pla pretén garantir el dret a l habitatge a fi d evitar que els usos d allotjament turístic i temporal en les seves diverses modalitats no l arribin a substituir. Es contemplen unes condicions a fi de preservar el dret a l habitatge, el descans i la intimitat i garantir la diversitat urbana i convivència d usos, i a la vegada, es limita la saturació dels espais per evitar concentracions que afectin al valor de la convivència. Plànol de Zones específiques, àrees de tractament específic i eixos principals del PEUAT on s observa que el districte de Ciutat Vella quedà inclòs en la Zona específica 1 (ZE-1), considerada de màxima saturació. Font: PEUAT. Ajuntament de Barcelona. Segons la definició de les 4 zones específiques que estableix el PEUAT d acord amb el grau de saturació, el districte de Ciutat Vella es troba integrat dins l àmbit de màxima saturació, Zona Específica 1 (ZE-1). Aquest àmbit agrupa la major concentració d establiments turístics, tant en nombre d establiments com de places, amb indicadors de població flotant amb relació a la població resident més i amb una elevada pressió sobre l espai públic per alta intensitat d activitats comercials, de pública concurrència i turístiques, o bé per l existència d atractors turístics. El PEUAT proposa el decreixement dels establiments a tota la ZE-1, de tal forma que no es permet la implantació de noves activitats, mentre que les activitats implantades es podran mantenir. Atès que els epígrafs corresponents als establiments d allotjament turístic, albergs de joventut, residències col lectives d allotjament temporal i habitatges d ús turístic són objecte de regulació pel PEUAT, aquests usos resten exclosos de l ordenació del present Pla, amb l excepció de la regulació de les condicions generals dels establiments de pública concurrència(com ara, condicions acústiques, de seguretat o similars) així com de les activitats complementàries i activitats múltiples i la compatibilitat amb d'altres tipus d'establiments o activitats resten subjectes a les determinacions del present Pla, tal com determina per la Disposició Final Primera, apartat 2 del PEUAT. També queda exclosa del PEUAT la regulació dels establiments d hoteleria tradicionalment anomenats meublés, que es regiran per allò que disposen els Plans d usos per a activitats de pública concurrència del Districte (Disposició Addicional Tercera). Conclusió Com es pot extreure de l anàlisi de l evolució de les activitats incloses en els anteriors Plans d Usos, aquests han anat incorporant diverses tipologies activitats d acord amb la necessitat de regular l aparició de noves tipologies d establiments, d adaptar-se als canvis del context normatiu i de donar resposta, a través de la restricció, a les problemàtiques sorgides arran de la proliferació de determinats usos. Els Plans d Usos utilitzen la classificació de les activitats per tipologies per tal d assimilar la complexitat i la diversitat de l exercici d aquestes activitats a uns grups de similitud d acord als seus impactes en el teixit urbà. 11

12 Els paràmetres urbanístics i les estratègies de zonificació Pel que fa als criteris urbanístics i els instruments tècnics de regulació utilitzats en els diferents plans, es podrien dividir en tres grans grups: a. Criteris de situació relativa a1. Situació respecte de l illa. Per a determinades classe d establiments s estableixen condicions de façana a dos carrers o cantonada, possibilitat d ubicació segons l existència o no de pati d illa, l obligació de mantenir la parcel lació existent. a2. Situació en relació a l edifici. Es limita la implantació de les activitats en exclusiva a planta Baixa o es condiciona en planta soterrani i planta pis. a3. Situació relativa a l habitatge. Es limita la implantació de certes activitats quan existeixi contiguïtat amb l ús d habitatge. a4. Situació relativa a altres usos. S estableixen distàncies mínimes a recintes o edificis institucionals, religiosos, sanitaris o docents i sòls qualificats com a equipament i dotació pública pel PGM. Aquesta condició és comú a tots els Plans de manera similar, sent variable la distància i les activitats afectades d acord amb el marc normatiu de cada moment. a5. Situació en relació a altres establiments. Aquesta condició es tradueix en dues estratègies: - Distància mínima: Distàncies mínimes entre establiments ja sigui del mateix tipus o d altres tipus (condició comú a tots els Plans d Usos). Aquesta condició permet controlar l aglomeració dels usos més conflictius i assegurar una repartició més homogènia de les activitats. - Densitat màxima: En el Pla d usos de 2010 (veure quadre resum de la normativa Annex 1), s introdueix la densitat màxima d establiments, és a dir, el nombre d unitats del mateix tipus d establiment en funció d un radi determinat 50/100 metres com a paràmetre per a limitar el nombre d activitats (Àrea de Densitat Limitada). En el Pla Especial de la Rambla, es complementa aquest condició amb els paràmetres de densitat zonal (no superar un màxim nombre d establiments per a determinats epígrafs) i la densitat de places d ús hoteler (no superar el màxim nombre d establiments d ús hoteler establert pel Pla). La introducció d aquesta darrera condició permet controlar en un àmbit reduït, a banda de la regulació per zones, l acumulació d establiments (especialment aquells que tenen una incidència més negativa en la convivència o uns majors requeriments d aforament respecte de l espai públic confrontant) i té com a conseqüència positiva el possible esponjament de les activitats. Aquesta condició s elimina al Pla d usos de 2013 en totes les Zones Específiques (veure punt b Criteris de zonificació). Conclusió Podem concloure que els diversos Plans d Usos han establert llindars per a l establiment de les activitats, basats en diferents aproximacions numèriques. Aquests valors estableixen els paràmetres d implantació d acord a les anàlisis i experiències d especialistes i tècnics i en funció de les dades, eines i criteris de cada moment de redacció. Al llarg del temps, cadascun dels Plans d Usos ha revisat i introduït criteris de major complexitat en la definició dels paràmetres urbanístics, adaptant-los a l evolució de les creixents necessitats d habitabilitat/estàndars de comfort urbana del districte i del model de ciutat. El present Pla d Usos se situa en aquesta línia, sent necessària una contínua adaptació a la realitat analitzada i a les condicions específiques del moment. b. Criteris de zonificació Els criteris de zonificació han anat variant en els diversos Plans d usos, d acord amb les diferents aproximacions a la morfologia urbana del Districte de Ciutat Vella. A grans trets, les estratègies adoptades per a definir els criteris de zonificació es podrien dividir en dos grans grups. b1. Zonificació en base a la relació a l espai públic confrontant. El Pla de 1992 introdueix la delimitació de zones a partir de la secció del carrer. Aquest criteri es mantindrà fins al Pla d Usos de 2005 com a estratègia principal en la zonificació i la regulació associada. Així, es formalitzen quatre Zones de Tolerància en funció de l espai públic o privat confrontant de cada finca (equivalent en la major part dels casos a la secció del carrer): - Tolerància I: amplada igual o superior a 20m; - Tolerància II: amplada igual o superior a 10 m i menor de 20m; - Tolerància III: amplada igual o superior a 7 m i menor de 10m; - Tolerància IV: amplada inferior a 7m; En general, la distància mínima s aplica en àrees amb una configuració lineal mentre que la condició de densitat té com a objectiu poder comparar equitativament la composició i distribució d activitats dins d una trama urbana complexa. 12

13 Plànol d ordenació del Pla d usos de 2005 on es defineixen les Zones de tolerància. Font: Ajuntament de Barcelona. Amb l aprovació del Pla d Usos de 2013, es modifica la zonificació de En primer lloc, s ajusten puntualment les delimitacions geomètriques de les zones degut a incoherències detectades en els criteris de territorialització del Pla anterior. En aquest sentit, es modifiquen les zones ZE-1, ZE-2B i ZE-2C, ZE-4, ZE-5, ZE-7 i ZE-11. Entre totes elles, cal destacar la singularització de la Rambla en virtut de la gran quantitat d activitat comercial, hotelera i la seva vida nocturna, passant a denominar-se zona ZE-5B; la resta de l àmbit passa a denominar-se ZE-5A. Al seu torn aquestes zones específiques s agrupen d acord a tres situacions en base a l anàlisi realitzada: 1) Zones de saturació: zones que per la seva elevada densitat d activitats han de tendir a buidar-se (ZE-4, ZE- 7, ZE-8); 2) Zones neutres: zones properes a la mitjana en què es tendeix a potenciar la millora dels establiments i les substitucions dins de la pròpia zona o bé la seva migració (ZE-2A, ZE-2B, ZE-2C, ZE-3, ZE-6, ZE-9 ); 3) Zones receptores: reben les baixes dels establiments d altres zones; les activitats que s hi implanten reben un incentiu en forma d augment de la superfície/aforament de l establiment (ZE1, ZE5, ZE-11). En els posteriors Plans d Usos (2010, 2013, Rambla) es manté la condició d amplada de carrer inferior a 7 m com un paràmetre secundari per a limitar l establiment d algunes activitats amb major aforament i requeriments d evacuació (Condició 5 Situació respecte de l espai públic). b2. Zonificació basada en la morfologia urbana diferenciada dels barris. El Pla de 2010 introdueix la divisió del districte en 13 Zones específiques d acord a les seves característiques morfològiques comuns (estructura parcel lària, gènesi dels carrers i tipologia de les edificacions) a saber: Les activitats es permeten, es prohibeixen o es condicionen segons la zona en la qual s implanten, d acord a diversos paràmetres específics de cada zona -que es corresponen a un major o menor grau de saturació de les activitats. El 2013 s afegeix la zona ZE-2C a les zones considerades saturades un cop verificats els paràmetres del cens d activitat. Finalment, el Pla Especial de la Rambla considera l àmbit 5-B com a zona de saturació, a més de fer modificacions puntuals en la delimitació de la zona per incloure tots aquelles parcel les que, malgrat no tenir l accés principal a la Rambla, hi tenen alguna entrada o sortida. - ZE-1: Drassanes, Front marítim, Pla de Palau, c/ample, Ciutadella, litoral Barceloneta i entorns Ronda Litoral. - ZE-2A: Sant Pere. - ZE-2B: Santa Caterina. - ZE-2C: La Ribera. - ZE-3: Gòtic nord. Barri del Gòtic per sobre del carrer Ferran Jaume I. - ZE-4: Gòtic sud. Barri del Gòtic per sota del carrer Ferran Jaume I. - ZE-5: Rambla i Via Laietana, Plaça Reial, Portal de l Àngel. - ZE-6: Sector nord del Raval, carrer Tallers i àrea de concentració d equipaments culturals. - ZE-7: Raval oest. - ZE-8: Raval sud. Sant Pau del Camp, carrer Nou de la Rambla. - ZE-9: Barceloneta. - ZE-10: Zona portuària. Supeditada als Plans Especials del Port Vell i adjacents. - ZE-11: Rondes. Àrees perimetrals nord i oest de Ciutat Vella. 13

14 Comparació de Zones Específiques segons nivell de saturació 2010 (esquerra) i 2013 (dreta). Font: elaboració pròpia. b3. Zones de tractament singular Des del primer Pla d Usos, es contempla la inclusió d àmbits que tenen un tractament i regulació específics i que són compatibles amb la delimitació per zones. Per exemple, en el Pla de 1992, la seva Modificació de 1997 i el Pla de 2000, la zonificació a carrer es complementava amb la definició d Àrees d especial restricció, on per raó de l elevada densitat d establiments es feia necessari limitar l augment de determinades activitats i Àrees en transformació, que es corresponien amb àmbits de planejament en desenvolupament. En el Pla de 2005, s introdueixen les Àrees de tractament específic, concretament dues zones que havien experimentat importants operacions urbanístiques de transformació, reforma urbana i rehabilitació: el Casc Antic (zona compresa entre els carrers Bòria, Carders, Corders, Portal Nou, Pg. Lluís Companys, Trafalgar, Pl. Urquinaona i Via Laietana) i el Raval (zona compresa entre els carrers de la Riera Alta, Mª Aurèlia Campmany, Rambla del Raval, Sant Oleguer, Avda. Drassanes i Rondes). També, dins del mateix Pla, es delimita una Àrea de Tractament Especial fruit de les importants operacions urbanístiques de renovació dels barris marítims arrel dels Jocs Olímpics i que compren la zona del Passeig Marítim, entre els carrers Trelawny i Marina. Superposició de la delimitació geomètrica de les Zones Específiques de Cal recordar que en els Plans esmentats ( ), el Districte es considerat una zona únical establiment de zones de tractament singular, amb les diverses denominacions anteriorment explicades (Àrees d especial restricció, Àrees de tractament específic i Àrees de Tractament Especial), té com a objectiu poder establir unes condicions diferenciades ja sigui per la voluntat d exercir un major control sobre les activitats, incidir sobre la condicions concretes (com la regulació horària o l accessibilitat) o permetre una major flexibilitat en certs tipus d activitat. Tant el Pla de 2010 com el de 2013, compten amb Àrees de Tractament Específic (ATE), si bé ja treballen amb una divisió del Districte en zones de característiques morfològiques semblants. En el Pla de 2010 s estableix una única ATE, coincident amb la del Pla d usos de 2005, delimitada pel Passeig Marítim amb cantonada C/Andrea Dòria, C/de Ramon Trias Fargas, Avinguda del Litoral, C/Marina i la línia de platja fins a l alçada del C/Andrea Dòria. En tractar-se d una zona amb menys presència de l ús d habitatge i, per tant, amb menys problemes d incompatibilitat per qüestions de molèsties de soroll, es permet una major flexibilitat en la implantació d activitats musicals (2.2) i de Restauració (2.3.). Tot i això, es redueix la seva capacitat de transformació excloent els Bars (2.3.1) i els Bars amb restauració mixta (2.3.2) dels establiments que es poden acollir al canvi indistint d activitat i s afegeix un màxim de densitat per a discoteques i similars. 14

15 En canvi, en el Pla de 2013, s incorporen les següents ATE: - ATE 1.1. Pg. Marítim entre Trelawny i Marina: redefineix l àmbit de l ATE existent el ATE 1.2 Reina Cristina: illes compreses entre el Passeig d Isabel II, Pla de Palau i Pas de Sota Muralla. - ATE 2.1 Entorns del Pou de la Figuera i Santa Caterina. - ATE 3.1 Entorns del Call: entorn de la Placeta de Manuel Ribé entre els carrers Sant Ramon del Call i Sant Domènec del Call. - ATE 4.1 Plaça de George Orwell: entorn de la plaça entre els carrers n Arai, Escudellers i Arenes. - ATE 5B.1 Porxos de la Boqueria: Plaça de Sant Galdric i Porxos a l entorn del Mercat de la Boqueria. - ATE 6.1 Gardunya: noves edificacions fruit de la remodelació de la Plaça de la Gardunya. - ATE 8.1 Plaça Salvador Seguí / c. d en Robador / c. Sant Ramon / c. Marquès de Barberà. Cal tenir en compte que en aquestes zones, a més d eliminar-se la condició de densitat per a determinades activitats tal com es fa per a la resta de Zones Específiques (veure punt 1.2.2, A5 Situació en relació a altres establiments), s estableix una reducció horària respecte de la regulació horària vigent previ Decret d Alcadia en les ATE 3.1 i ATE 5B.1, per a controlar els potencials efectes negatius de cara a la convivència amb els residents. Superposició Àrees de Tractament Específic (ATE) 2010 i Conclusió Tal com es desprèn de l estudi de les estratègies de zonificació anterior, els Plans d Usos començaren sense subdividir el districte en zones. Aquestes, ja es tracti d àmbits d escala de barri com de zones específiques, es van incloure com a instrument per a respondre de manera més precisa a la particularitat de cada teixit, com a fruit de la voluntat d establir paràmetres diferents a diversos punts del districte c.condicions específiques dels locals La normativa corresponent a les condicions específiques dels locals pel que fa a superfície mínima d ús públic, accessos, condicions acústiques i dependències complementàries ha anat evolucionant als diferents plans d usos de Ciutat Vella. Al Pla d Usos de 1997 es defineix que en activitats de classe C de superfície superior a 100 m 2 cal una dependència de recollida de residus amb suficient espai per a 2 cubells de 240L. Al Pla d Usos de 2000 es requereix que els establiments de classe C3 en la Zona de Tolerància 4 tingujn un mínim de 150m 2 de superfície. Al Pla d Usos de 2005, amb la nova definició de les classes d establiments, es defineixen unes superfícies mínimes per als espais públics en funció de la zona: - ATE ZT1 i ATE Zt2 i classe 2.3 i 2.8: mínim 50 m 2 zona públic - ATE ZT3 i classe 2.3 i 2.8: mínim 50m2 zona públic en planta baixa - ATE ZT4 i classe 2.3.3, i 2.8: Zona públic m 2 en planta baixa A més, per a establiments de classe 2.3 i 2.8 es requereix un espai per contenidors (mínim 1,1% de la superfície pública), per a establiments de classe 2.3 amb terrassa es requereix un: espai destinat a emmagatzematge de cadires i mobiliari exterior (espai diferenciat del magatzem de l activitat o la cambra de residus) i per a activitats de classe 2.2, 2.3 i 2.8 es demana una doble porta d accés (amb vestíbul intermedi) i un nivell sonor inferior a 70dBA. Al Pla d Usos de 2010 es modifica el requeriment de doble porta d accés a classe 2.2, 2.3, 2.4 i EC A més, a totes les classes se ls s exigeix no provocar en les dependències dels veïns increments sonors superiors als assenyalats a l'annex III.I de l'ordenança General del Medi Ambient Urbà de Barcelona, amb els següents requeriments afegits per a les classes específiques: - Classe 2.2: disposar d un limitador de so calibrat amb registrador - Classe 2.2, 2.3 i EC3.3.3: aportació de l estudi d impacte acústic - Classe 2.3 i EC3.3.3: nivell sonor màxim interior d immissió de 70dB(A) Per altra banda, s exigeix que els magatzems o dependències complementàries estiguin ubicats dins el mateix establiment (excepció en local a menys de 50m amb reserva de càrrega i descàrrega en ambdós establiments) i amb tancaments adequats (caldrà prioritzar els tancaments calats i evitar les parts opaques). 15

16 A més, la condició 6 de la normativa del Pla d usos estableix la limitació d aforament a 150 persones en els Criteris tècnics pel que fa a l aplicació dels anteriors plans d usos. establiments situats en les zones internes del districte (zones ZE xarxa de carrers de les zones interiors no aconsellen aforaments per sobre de la xifra de 150 persones. L experiència tècnica interna municipal en l aplicació dels Plans d Usos de 2010 i de 2013 ha evidenciat però algunes situacions conflictives les quals hauran de ser objecte de la seva revisió o millora en el present Pla d usos. També, per a poder disposar d un aforament de 150 persones en aquests tipus d establiments, la zona destinada al públic ha de tenir una superfície de l ordre de 150 m², a la que s hi haurà d afegir les zones de pas, serveis higiènics, magatzems, recintes de residus, vestíbuls, etc, i per tant la superfície del local pot assolir fàcilment els 250 m². S estima que establiments superiors a aquestes dimensions, destinats a l oci nocturn en el tipus de trama urbana de les zones interiors, produirien un impacte ambiental no desitjable. En primer lloc, la determinació de zones en els plans d usos del 2010 i del 2013 amb condicions diferents en cadascuna d elles i l aplicació de condicions de diferent naturalesa per a determinar la possibilitat d implantació de les activitats regulades han afegit complexitat i incertesa a l hora de l aplicació efectiva del Pla. Al Pla d Usos de 2013 es demana no provocar increments sonors superiors als assenyalats a l'annex II.7 de la Ordenança de Medi Ambient de Barcelona, o altra que la substitueixi i per al cas de les classes 2.2, 2.3 i EC3.3.3 s exigeix el compliment a l article 46-5 de l Ordenança del Medi Ambient de Barcelona, disposant d un limitador de so calibrat amb registrador per tal d assegurar que no es sobrepassin els valors límit d immissió. Finalment, al Pla Especial d Establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats de la zona específica ZE-5B Zona Rambla de Barcelona, exigeix doble porta d accés als establiments dels epígrafs 2.2, 2.3, 2.4 i EC3.3.3 i estableix el compliment de l Ordenança de Medi Ambient de Barcelona pel que fa a condicions acústiques dels locals, a més en els establiments de l epígraf 2.2, 2.3 I EC3.3.3 cal donar compliment a l article 46-5 de l Ordenança del Medi Ambient de Barcelona, disposant d un limitador de so calibrat amb registrador per tal d assegurar que no se sobrepassin els valors límit d immissió. Als magatzems i/o dependències complementàries es requereix ubicació a l interior del propi establiment o a en el cas d acollir-se a l excepció recollida en la normativa vigent que permet la seva ubicació en un local a menys de 50 m de distància de l establiment principal amb reserva de càrrega i descàrrega en els dos establiments prioritzant els tancaments calats i evitant les parts opaques, i s estableixen uns requeriments pel tancaments de les plantes baixes de tots els establiments. d. Altres condicions relacionades amb la gestió de la llicència Al marge dels paràmetres urbanístics esmentats anteriorment, el Pla de 2010 introduïa la condició prèvia de renúncia a una llicència existent per tal d obtenir-ne una de nova amb la a voluntat de vertebrar una estratègia de creixement zero de les activitats de pública concurrència i altres, Aquesta condició que s adreçava majoritàriament als usos hotelers va ser declarada nul la per diverses sentències respecte dels articles 7.1c, 14.3, 14.7, 14.8, 20.b.2 i 20.b.5 i la secció 5a del Capítol IV en quant això que regula les condicions anul lades. Així mateix la pròpia estructura dels plans han afegit complexitat tenint en compte que: - Incorporaven activitats regulades que no tenien cap tipus de limitació o condició d emplaçament. - Es definien epígrafs ambigus o sense contingut (p.e. establiments comercials col lectius) - Incorporaven nombroses excepcions a la norma general, fins a 6 zones de tractament específic amb condicions diferents que s afegien a les condicions de les zones de tractament general. - Els requeriments pel que fa a les condicions de local eren ambigus o poc clars. Aquesta complexitat ha dificultat la gestió interna de les sol licituds formulades relacionades amb les activitats regulades així com també ha dificultat l anàlisi de les possibilitats d implantació de negocis vinculats a activitats regulades per part dels possibles interessats, afegint incerteses i inseguretat jurídica. Aquest fet ha provocat un augment de consultes i de tràmits realitzats. Per tant, des de la experiència de la aplicació dels plans anteriors es veu necessari des d un punt de vista de la seva posterior gestió i coordinació tècnica: - Estructurar la normativa del nou pla de manera més clara agrupant activitats que tinguin la mateixa regulació. - Eliminar activitats que no es pretenguin regular de cap manera. - Descriure les activitats regulades de manera que no permeti interpretacions imaginatives. L anul lació d aquest articles, que eren el leitmotif del Pla, han obligat a fer una nova redacció i a establir nous criteris urbanístics per a la regulació dels establiments. 16

17 1.3 L evolució de les activitats de pública concurrència a Ciutat Vella La traçabilitat de les activitats de concurrència pública Com a preàmbul a l anàlisi de l evolució de les activitats de pública concurrència a Ciutat Vella, s ha considerat necessari incloure un capítol que expliqui com es censen i es comptabilitzen aquestes activitats. La seva correcta traçabilitat i recompte és clau, tant per a basar els criteris urbanístics de regulació, calcular el nivell de saturació i elaborar una ulterior proposta com per a poder garantir un òptim seguiment de la seva aplicació, a més d assegurar la comparació amb els plans anteriors i tenir constància de les tendències en l evolució de les activitats. Actualment, el cens de les activitats de pública concurrència a Ciutat Vella queden recollides en una aplicació informàtica municipal (veure Llistat d activitats 1 ) en la qual es reflecteixen les llicències sol licitades a partir de l any Aquesta aplicació informàtica registra les activitats a mesura que les llicències són introduïdes pels tècnics del Districte. Això fa que el cens d activitat sigui una base de dades viva i que, en cas de no realitzar-se extraccions periòdiques, es perdi l estat de les llicències en una data concreta. Tant és així, que el darrers cens d activitats de pública concurrència del Districte daten de 2010 (Cens d habitatges d ús turístic publicat al BOPB de 25/10/2010 i Cens d activitats de pública concurrència publicat al BOPB de 8/03/2011), no existint la seva corresponent versió en el Pla d Usos de Aquesta circumstància no permet traçar el recorregut complet de les activitats de pública concurrència en el període comprès entre 2010 i 2017 (data de redacció d aquest Pla Especial), degut a la inexistència d una foto fixa dels establiments en format de base de dades en el 2013, dificulta en gran mesura la comparació entre els diversos Plans en quant a la comprovació de l assoliment dels objectius i l augment o disminució dels impactes dels diferents tipus d activitats. Finalment, cal introduir una altra consideració rellevant pel que fa al càlcul dels impactes i que es deriva, en certa mesura, de la informació registrada sobre les llicències d activitat. Tant en els Plans d usos de 2010 com de 2013, la densitat màxima permesa d establiments es calcula en base al nombre d unitats de cada tipologia en un radi determinat. Aquest precedent encara que sigui parcial (es regulen a través de la superfície de públic uns epígrafs concrets) és un indicador de la necessitat de trobar nous mecanismes que siguin capaços d abordar una major complexitat en la regulació i permeti controlar de manera precisa els impactes ocasionats per les activitats. Fins ara la informació de la superfície útil i la superfície pública, malgrat incloure s en el procés de tramitació de la llicència, no queden recollides en l aplicació informàtica de l Ajuntament de manera que no és possible utilitzar-la per a fer els càlculs corresponents d impacte. És per això que, en el marc de la redacció d aquest Pla d usos, s ha procedit al desarxivament de totes les llicències de pública concurrència del Districte de Ciutat Vella des de 1997 fins al moment de la suspensió de llicències prèvia a la redacció del Pla, amb la finalitat d incorporar aquestes informacions a la base de dades existent i garantir, així, un càlcul de l impacte de les activitat més acurat a la realitat dels locals. En aquesta mateixa línia, el present Pla haurà d incorporar en els seus objectius de seguiment les anteriors consideracions pel que fa a la traçabilitat i el contingut de la informació de les llicències d activitats de concurrència pública Anàlisi de les activitats el 2010 i el 2017 Tal com s ha justificat anteriorment, la manca d una foto fixa de l estat de les llicències de pública concurrència el 2013 ha portat a basar l anàlisi comparativa en el cens d activitats de 2010 (publicat el 2011), el cens d Habitatges d Ús Turístic de 2010 i una extracció de l aplicació informàtica de l Ajuntament a data d agost de que reflecteix les llicències que queden recollides en el llistat d activitats que acompanya aquest Pla d usos. Tots els establiments dels tres censos esmentats han estat geolocalitzats mitjançant el geocodificador de l Ajuntament de Barcelona, a partir de l adreça postal normalitzada. L anàlisi s ha estructurat a partir de l estudi del a) nombre d establiments b) el nombre d establiments per epígraf i c) densitat d establiments en un radi de 50 i 100 metres. S han inclòs els establiments d hoteleria (pensions, hotels i habitatges d ús turístic) per a tenir una visió global de les activitats de pública concurrència i la seva evolució, malgrat que aquestes no quedin regulades en el present Pla d usos sinó pel PEUAT. Aquest paràmetre pot ser millorat a l hora de quantificar l impacte de les activitats ja que no té en compte la capacitat i l aforament dels propis locals (que es podrien arribar a assimilar a una major ocupació de l espai públic i un increment de les possibilitats de produir molèsties). Amb el Pla de la Rambla s introdueix la superfície destinada al públic total com a paràmetre per establir un topall en les activitats dels epígrafs de Restauració (2.3) i Comerç alimentari amb degustació (EC3.3.3) que tenen una major impacte en el total de les activitats de pública concurrència de l eix. 1 El cens d activitat de Ciutat Vella i de la Rambla es poden consultar de manera telemàtica. Veure: Ajuntament de Barcelona (2017). LListat d activitats. Pla d usos de Ciutat Vella. [en línia]. Disponible a: Consulta 07/07/

18 a) Nombre d establiments El cens d activitats de 2010 conté llicències de concurrència pública, a les quals cal sumar un total de 602 establiments provinents del cens d Habitatges d ús turístic. En total, el 2010 hi havia establiments de pública concurrència i hoteleria a Ciutat Vella mentre que, segons l extracció d agost de 2017, actualment existeixen al Districte un total de establiments de pública concurrència (inclosos els d hoteleria).. Mapes de calor de les llicències de 2010 (dreta) i 2017 (esquerra) on major intensitat de color significa major concentració de llicències. Un mapa de calor és un mapa de densitat kernel per identificar zones d alta concentració, la densitat es calcula en funció del nombre de punts a cada localització obtenint valors més alts a major nombre de punts. S han considerat tots els epígrafs dels respectius Plans. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l Ajuntament de Barcelona D acord amb aquestes xifres, actualment hi ha 209 establiments més que el 2010 (augment del 7,4%) i s ha passat d una densitat de 6,86 actv/ha a 7,36 actv/ha. Cal tenir en compte, però, que el 2010 s introdueix la regulació d una sèrie d epígrafs que fins al moment no estaven inclosos en els Plans d usos anteriors (1.2, 2.1, 2.4, 2.5, 2.5) i, per tant, la comparació del nombre d establiments ha de ser llegida sota aquesta premissa. Pel que fa a les activitats de concurrència pública, excloent les activitats d hoteleria i els Habitatges d Ús Turístic, s ha passat de activitats el 2010 a activitats el 2017 (211 activitats més, que equival a un 10,65%). Plànols de localització de les llicències de 2010 i 2017 on cada punt representa una llicència. S han considerat tots els epígrafs dels respectius Plans. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l Ajuntament de Barcelona b) Nombre d establiments per epígraf Si es realitza el recompte comparatiu del nombre d establiments per epígraf 2, s observa que, tant el 2010 com el 2017, les activitats que predominen al Districte en quant a nombre són les de Restauració (2.3), Residencial Turístic (T.1) i els Establiments alimentaris de venda personalitzada (EC.1.1.). Els establiments de Restauració representen el 44,86% de les llicències el 2010 i el 41,15% de les activitats el 2017, sent l activitat predominant en nombre (1270 i 1251 respectivament). Seguidament, trobem els Habitatges d Ús Turístic, que amb 602 establiments el 2010 i 603 el 2017 representen el 21,26% i el 19,84% del total de llicències, i els establiments alimentaris de venda personalitzada, amb un 18,93% el 2010 (536 activitats) i un 17,70 % el 2017 (538 activitats). Comparació del repartiment de llicències per epígraf a 2010 i Font: elaboració pròpia a partir de dades dels censos d activitat. 2 Cal tenir en compte que en els censos d activitat existeixen llicències d activitat múltiples, és a dir, amb dos o més epígrafs. A efectes del còmput, s han d incloure repetides vegades, una per cada epígraf. 18

19 c) Per radis de 50 i 100 metres Pel que fa a la resta d activitats, es distribueixen de la següent manera: La taula de densitat d activitats ens mostra com les concentracions en radis de 50 metres varien lleugerament (amb lleugers augments en els epígrafs 2.2, 2.3, EC1.1, H2 i T1 i petites disminucions en el cas de H1 i P1). No obstant, en el cas de l epígraf EC3 varia del 0,68 al 1,38, fet que significa el doble de concentració d activitats en un radi de 50 metres. Si considerem les concentracions en un radi de 100 metres, trobem petits augments en el cas dels epígrafs 2.2, 2.3, EC1.1, H2 i T1, i petites disminucions en els epígrafs H0, H1 i P1. No obstant, en el cas de les activitats EC3 la concentració passa de 2.15 a 4.27, representant el doble de concentració d activitats en un radi de 100 metres. Conclusió Com a resultat de la comparació de l estat de llicències actual amb el de 2010, es pot afirmar que: Tal com es pot observar, les variacions del nombre d activitats per epígraf són petites (i inclús es mantenen igual o disminueixen en el cas de l hoteleria) excepte en el cas dels establiments dels epígrafs EC3 i 2.2. Els establiments comercials de l epígraf Ec3.3. passen de 143 el 2010 a 268 el 2017 mentre que les activitats musicals (2.2) varien de 31 activitats el 2010 a 38 activitats el 2017, fet que representa un augment del 86% i 22,6% respectivament. - L oferta d activitats es manté orientada cap a les activitats de restauració, l oci i l allotjament. - El nombre total de les activitats regulades és major. - El nombre d activitats s ha mantingut estable en la major part dels epígrafs, excepte en el cas dels epígrafs EC3 i 2.2 on s han produït augments percentuals importants.. - S han consolidat àmbits d activitat ja existents. 19

20 1.4 El Pla d usos en el marc de les polítiques i la realitat socioeconòmica de Ciutat Vella El Pla d usos, que té com a objectiu regular les condicions d implantació de les activitats de concurrència pública i d altres té una trajectòria llarga al districte (com s ha vist en l anterior capítol) com a eina per a l equilibri dels usos urbans. Més enllà d aquesta dimensió urbanística que té el Pla d usos com a figura de planejament, han existit en els últims anys diversos programes orientats a regular àmbits del desenvolupament social i econòmic del territori, així com polítiques públiques d intervenció focalitzades i de caràcter integral per incrementar la qualitat de vida dels habitants del territori. Cal tenir en compte que les característiques pròpies de Ciutat Vella li atorguen un perfil singular i únic dins l estructura econòmica de la ciutat, amb una clara especialització en activitats culturals, d oci, comercials i d hoteleria i restauració (tal com s ha exposat en el punt anterior d anàlisi de les activitats de pública concurrència) però al mateix temps es tracta d un districte fràgil des del punt de vista sociodemogràfic. D una banda, pel que fa als indicadors econòmics, el 38,8% de la superfície cadastral del Districte està destinada a l activitat econòmica, el que supera en 8,2 punts percentuals la mitjana de Barcelona. Per activitats, comparativament, el pes de les oficines és superior a la mitjana de la ciutat (en 6,3 punts), mentre que la superfície destinada al comerç és 2,4 punts inferior degut a que la potent activitat comercial està molt centrada en establiments de petita dimensió- i la de la indústria és 14,8 punts percentuals inferior. Gràfics comparatius de la superfície de locals cadastrals d activitat econòmica Font: Departament d Estadística de l Ajuntament de Barcelona. Taula de la repartició de superfície de locals cadastrals d activitat econòmica Font: Departament d Estadística de l Ajuntament de Barcelona. Activitat econòmica Ciutat Vella (% sup.sòl) Barcelona (% sup.sòl) Diferència Comerç 19,7 22,9-3,2 Indústria 13 27,8-14,8 Oficines 21,8 17,5 4,3 Ensenyament 11,3 10,1 1,2 Sanitat 2,2 5,5-3,3 Turisme i Hoteleria 19,2 7,1 12,1 Esportiu 1,6 4,6-3 Espectacles 2,7 1,4 1,3 Altres 8,5 3 5,5 Per la seva centralitat, oferta d activitats i atractius patrimonials i urbans, Ciutat Vella concentra bona part de l activitat turística a la ciutat. L oferta total de places turístiques al Districte és de incloent-hi els hotels, hostals, apartaments turístics, habitatges d ús turístic i albergs de joventut-, el que representa el 20% de l oferta de Barcelona. Aquesta oferta turística es distribueix de manera desigual entre els diversos barris: el Raval amb places- encapçala la concentració de places i absorbeix dues cinquenes parts de la del districte (el 40,3%), seguit del Gòtic, amb prop de places i més d una tercera part del total (35,4%), mentre que a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera se n compten més de i a la Barceloneta que representen el 12,3% i el 12% del total, respectivament. Taula de repartició d oferta de places turístiques per barris. Inclou hotels. hostals, apartaments turístics, habitatges d ús turístic i albergs de joventut. Font: Pla de desenvolupament Econòmic amb dades del Departament d Estudis d Ocupació, Empresa i Turisme de l Ajuntament de Barcelona. Ciutat Vella Barcelona Turisme Oferta total de places turístiques % sobre el Districte El Raval ,3 % El Barri Gòtic ,4 % La Barceloneta ,0 % Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera ,3 % Al mateix temps Ciutat Vella aglutina el 11% de les iniciatives d economia social i solidària de Barcelona i mostra una àmplia diversitat d entitats i actuacions, amb una presència destacada de cooperatives d habitatge i d empreses d inserció social, que absorbeixen el 42% i el 30% del total de la ciutat,respectivament. Pel que fa al nombre total d associacions, el fitxer d entitats de la ciutat en compatibilitza 973 a tot Ciutat Vella, on sobresurten les culturals amb 322 entitats -la tercera part (33,1%) del total-, seguides de les destinades a educació i formació -74 entitats i el 7,6% del total. D altra banda, les associacions culturals i els gremis i altres entitats professionals de Ciutat Vella representen més de la cinquena part, (el 21%) d aquest tipus d entitats a Barcelona. Aquest altre teixit econòmic i associatiu, que desenvolupa una gran diversitat de projectes mostra les grans possibilitats de desenvolupament d un mercat social i d iniciatives d alternativa econòmica. 20

21 De l altra, pel que fa als indicadors sociodemogràfics (la justificació demogràfica queda recollida en el punt 3.1 de la present Memòria), històricament el districte ha tingut rendes baixes respecte de la mitjana de Barcelona. Tot i que ha experimentat una millora relativa en els darrers anys (sobretot a partir de 2009 que va ser el moment més baix), la Renda Familiar Disponible de Ciutat Vella l any 2015 segueix sent només un 85,5% de la renda de la ciutat, sent el cinquè districte amb l'índex més baix, per davant de Nou Barris (53,8), Sant Andreu (72,8), Sants- Montjuïc (78,2) i Horta-Guinardó (79,6). Taula Renda familiar disponible per habitant a Ciutat Vella respecte de Barcelona (ÍndexBcn=100) Font: Departament d Estadística de l Ajuntament de Barcelona. Barcelona 100 En quant als impactes generats per la centralitat i dinamisme econòmic del districte al voltant del sector turístic, ha provocat una creixent escalada dels preus de l habitatge i de locals comercials (l'increment del preu de lloguer, per exemple, que s'ha produït de manera generalitzada a tots els districtes, ha estat d un 9,2% a Ciutat Vella en el període ). Els processos de transformacions urbanístiques implementats des de la dècada dels 90 al districte han tingut a més un impacte no desitjat de substitució de població amb menys recursos per població amb més recursos. Les millores urbanístiques, de serveis, equipaments i espai públic, han anat acompanyades d augments del preu de l habitatge i de les necessitats bàsiques, donant lloc a un procés de gentrificació al districte que s inicia de fet amb les transformacions urbanes impulsades de forma intensa a partir de la dècada de Ciutat Vella Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera La Barceloneta El Raval El Gòtic 85,5 96,4 76,6 75,8 108, El districte de Ciutat Vella ha perdut en els darrers 10 anys més de veïns i veïnes, el que ha suposat una reducció de -11,56% de la població del districte (que ha passat de a persones empadronades). La reducció de residents ha significat la reducció del nombre de llars més importants de la ciutat. Aquesta tendència afecta a sectors de la població amb perfils socioeconòmics diferents, té causes diverses (multicausalitat) i contrasta amb la dinàmica de població a la resta de la ciutat, on la població s ha mantingut estable (el següent districte pel que fa a pèrdua de població és Horta-Guinardó, amb un descens de tan sols l -1,45%). Gràfic d evolució de la població a Ciutat vella Font: Departament d Estadística Ajuntament de Barcelona. El districte concentra encara gairebé el 24% de la demanda de PIRMI de la ciutat. Hi ha, també, una demanda d atenció als centres de Serveis Socials més elevada que en altres districtes, amb l 11% dels atesos a la ciutat el L any 2015 els Serveis Socials de l Ajuntament han atès persones a Ciutat Vella. Aquesta xifra representa un 8,5% de la població total del Districte, mentre que a Barcelona la població atesa per Serveis Socials representa el 4,6% del total de residents. Els usuaris/es del Servei d Atenció Domiciliària (SAD) també tenen un pes relatiu elevat (8,6%). Les persones amb teleassistència representen el 4,7% del total de la ciutat, un pes semblant al de la població del districte més gran de 75 anys en relació amb Barcelona (4,3%). Pel que fa al mercat de treball, el pes de la població en edat de treballar (74,2% del total) està 9,2 punts per sobre del de la ciutat. La població resident treballa majoritàriament al districte (56,5%) i prop del 33% ho fa a la resta de Barcelona, d acord amb l Enquesta de serveis del Un 10,5% treballa fora de la ciutat, gairebé 9 punts menys que al conjunt de la ciutat. La presència de persones a l atur implica que el 10,5% de la població entre 16 i 64 anys està aturada, un percentatge més alt que el del conjunt de la ciutat (8,6%). Això situa Ciutat Vella com el segon districte amb un pes més gran de l atur registrat sobre la població, després de Nou Barris. Tots els barris superen la mitjana de Barcelona, i el del Raval és el que té un percentatge d atur més alt (11,1%), mentre que el Gòtic se situa molt més a prop de la mitjana (8,8%). Taula de dades d evolució de la població a Ciutat vella Font: Departament d Estadística Ajuntament de Barcelona. Evolució de la població Nombre total d habitants Pèrdua acumulada habitants

22 Com a resposta a aquest context econòmic i sociodemogràfic, s han posat en marxar en els darrers anys tot un conjunt de polítiques i plans. Entre elles, cal destacar la Llei de Barris una política de rehabilitació urbana promoguda per la Generalitat i els Governs locals focalitzada en territoris vulnerables i que busca realitzar una forta inversió pública com a palanca de transformació. Ciutat Vella ha comptat amb projectes d intervenció integral en tres convocatòries de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial en les zones de Santa Caterina i de Sant Pere ( ), la Barceloneta ( ) i Raval Sud en curs ( ). Pel que fa a les polítiques engegades recentment a nivell municipal per l Ajuntament, tant el Programa d Actuació Municipal (PAM) com el Programa d Actuació del Districte (PAD) marquen les prioritats d actuació en l àmbit socioeconòmic a Ciutat Vella entre les quals destaquen la voluntat d impulsar l economia cooperativa, social i solidària, l aposta per diversificar el model productiu, l impuls de l ocupació de qualitat i el foment d una economia de proximitat més arrelada i capaç d aprofitar les potencialitats existents en el territori. En clau social, el Pla de barris contra les desigualtats preveu invertir en zones especialment sacsejades per la crisi, com és el cas de Ciutat Vella, amb l objectiu de recuperar l activitat econòmica, fer front a dèficits urbanístics o apoderar els veïns, a partir d actuacions coproduïdes entre el teixit veïnal de la zona i el consistori en el seu conjunt. D altra banda, el Pla Estratègic de Turisme obre un nou procés de planificació, reflexió i coneixement compartit sobre l activitat turística a la ciutat i els seus efectes, a través de l anàlisi de la conjuntura actual i els escenaris de futur. Sent Ciutat Vella un dels districtes on la pressió turística és més forta, aquest pla permetrà definir el conjunt d iniciatives i actuacions municipals que han de permetre actualitzar el compromís amb la responsabilitat i la sostenibilitat de la destinació, així com també gestionar l activitat turística i els seus efectes sobre la ciutat satisfent, alhora, els visitants i els seus propis ciutadans. També el Pla d Impuls del Consum Responsable ha de permetre potenciar canvis en el consum tant de l administració com de les persones que habiten la ciutat, apropant el territori de Ciutat Vella als productes locals i/o ecològics, comerç just, circuits curts de comercialització, reparació i reutilització, xarxes col laboratives, reducció d envasos, etc. Per últim, a nivell de districte, s ha elaborat un Pla de Desenvolupament Ecònomic (PDE) que recull propostes del veïnat en clau socioeconòmica, així com del teixit comunitari, social i empresarial dels nostres barris, de la mateixa manera que beu de diagnòstics i experiències prèvies del territori (polítiques públiques i programes anteriors pels quals cal apostar, en determinades ocasions fent algun replantejament, actualització o impuls especial) i proposa línies d actuació. - la gentrificació que s ha manifestat en els darrers anys amb la substitució de la població original de rendes baixes per altres capes socials amb més capacitat adquisitiva. Per les seves pròpies característiques de centralitat i la seva enorme capacitat d atracció, pel fet d estar travessant un procés de renovació urbana, així com pel pes del sector turístic al Districte sense un lideratge públic, es produeix un encariment de l habitatge i el nivell de vida. - la precarització i vulneració de drets laborals ocasioanada per la inestabilitat del mercat de treball (contractació temporal, persitència d una taxa d atur significativa, baixes remuneracions, etc.). - l índex d atur, especialment juvenil i creixement de les desigualtats ja que, tot i que Ciutat Vella és un Districte econòmicament molt dinàmic i que la població és més jove que a altres territoris, amb un major pes de la població en edat activa, la taxa d atur supera en dos punts la mitjana de la ciutat. Per altra banda, el PDE aposta per promoure sectors econòmics que posen al centre de l activitat la cura i els serveis a les persones, que fomenten les intervencions comunitàries (intermediació comunitària, social i cultural, promoció del territori i investigació social), que recolezen el comerç de proximitat i el consum responsable o promouen els projectes culturals de qualitat i el coneixement i innovació, a més d apostar per la petita producció urbana i l economia circular. Finalment, cal fer esment de la política d inspecció al Districte de Ciutat Vella, que depèn de la Direcció de Serveis Jurídics del Districte, a diferència de la resta de districtes que està coordinada per la Direcció de Llicencies i Espai Públic. Aquesta ubicació permet un millor control dels procediments administratius. L any 2017 s ha obert expedients d inspecció. Aquests representen un 19% dels procediments oberts a tota la ciutat, entre els quals el 31% de HUTs, el 29% de concurrència pública, o el 22% activitats no concurrència pública. Conclusions En el context econòmic i sociodemogràfic de Ciutat Vella -sent un districte especialitzat econòmicament en activitats culturals, d oci, comercials i d hoteleria i restauració, on s està transformant la població i al mateix temps encara es compta amb rendes baixes i un mercat de treball en fràgil equilibri- aquest Pla d usos forma part d un conjunt d eines que promou l administració del districte i altres ens públics per tal de vetllar per la salut i l èxit de les activitats implantades. Si l aprovació d aquest pla vetlla per la convivència entre els diferents usos urbans, altres instruments vetllen per la promoció econòmica. El Pla de desenvolupament econòmic aposta per revertir dinàmiques les següents dinàmiques: - el monocultiu econòmic al voltant del turisme, la restauració i l oci nocturn que ha comportat a una pèrdua de diversitat tant comercial com empresarial i pot portar a una major vulnerabilitat del model econòmic a més d una massificació de visitants i un difícil equilibri en els usos de l espai públic. 22

23 2. Marc Legal 2.1 Situació i àmbit L àmbit del present Pla abasta el Districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona. La zona del sector portuari és un àmbit propi i es regirà pel Pla Especial del Port Vell i adjacents. Així mateix, la zona de la Rambla és un àmbit propi i es regirà pel Pla especial d'establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats de la zona específica ZE-5B "Zona Rambla" de Barcelona. Les activitats no incloses en aquest, seran regulades pel present Pla especial. 2.2 Habilitació legal L habilitació legal de l Ajuntament de Barcelona per regular i ordenar, mitjançant la figura d un Pla Especial Urbanístic, la ubicació dels establiments de pública concurrència i altres activitats del Districte de Ciutat Vella, es recolza en l article 67.3 Text refós de la Llei d Urbanisme aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d agost que determina que aquesta figura de planejament pot desenvolupar les previsions del planejament urbanístic general sense alterar la classificació del sòl, i establir les limitacions d ús necessàries per assolir la seva finalitat d ordenació: Els plans especials urbanístics de desenvolupament no previstos expressament en el planejament territorial o en el planejament urbanístic general no poden substituir en cap cas el pla d ordenació urbanística municipal en la seva funció d ordenació integral del territori, per la qual cosa no poden alterar la classificació del sòl ni poden modificar els elements fonamentals de l estructura general definits per aquest planejament; en canvi poden alterar altres determinacions del planejament urbanístic general i establir les limitacions d ús que siguin necessàries per a assolir la finalitat que els justifica. La utilització d aquesta figura de planejament derivat per establir limitacions està plenament justificada per la incidència de les activitats sobre el territori, i contemplada en la Carta municipal de Barcelona que preveu expressament la seva regulació a l article 67.2 Els plans especials d'usos tenen com a objectiu ordenar la incidència i els efectes urbanístics, mediambientals i sobre el patrimoni urbà que les activitats produeixen en el territori, mitjançant la regulació de la seva intensitat i les condicions físiques del seu desenvolupament en funció de les distàncies, el tipus de via urbana i les circumstàncies anàlogues. A l'empara d aquest article de la Carta Municipal de Barcelona, de l article 13 de la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, i en desplegament de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, de conformitat amb allò establert a l article 44 de l Ordenança municipal de les activitats i dels establiments de pública concurrència de Barcelona aprovada per Acord del Consell Plenari de i les seves modificacions-, l'ajuntament pot aprovar, per a zones determinades de la Ciutat, Ordenances específiques i Plans especials d'usos referits a les activitats i als establiments de pública concurrència regulats l esmentada Ordenança i també regular altres activitats derivades d altres sectors d acord amb l apartat 2 de l esmentat article 44: Aquests plans especials es poden estendre als establiments que exerceixen activitats d hoteleria, residència i similars. Així mateix i de conformitat amb la llei 17/2000, de 29 de desembre, d equipaments comercials, els plans especials d usos podran incloure aquells tipus d establiments comercials quan així ho requereixin les condicions de l àmbit territorial del pla especial. La inclusió de noves activitats dins la regulació dels Plans Especials d Usos dels districtes està condicionada a la concordança amb les determinacions d altres planejaments urbanístics o ordenances municipals. El contingut i el seu procediment d aprovació dels plans d usos queda recollit als articles de l esmentada Ordenança fixant les directrius sobre el contingut (art. 45) i el procediment d aprovació (art. 46) Article 45. Contingut dels plans d'usos 1. Les ordenances específiques i els plans especials d'usos poden regular, entre altres paràmetres: a) Les classes d'establiments, regulant noves subclassificacions en relació a les de l'annex I d'aquesta Ordenança o altres usos no contemplats en la present Ordenança. b) La relació entre les diferents classes i subclasses d'establiment, i les condicions urbanístiques d'emplaçament. c) La definició de zones, en base a l'espai públic al que donen front les finques en les quals s'ubiquen els establiments regulats. d) La delimitació de zones. e) La regulació de les classes d'establiments admesos, o no, en determinades zones. f) Les distàncies entre els establiments regulats. g) Les distàncies entre determinats establiments dels que es regulen i altres establiments o recintes destinats a usos protegits. h) La situació dels establiments regulats en relació a l'ús d'habitatge. i) Regulació especial de l'emplaçament de determinats establiments en l'edifici en el que s'ubiquen, amb referència, entre altres extrems, a la seva necessària ubicació, o bé prohibició d'emplaçament, a la planta baixa, etc. j) Definició dels usos disconformes. k) Definició del horaris de les terrasses. 2. En tot cas, les ordenances específiques i els plans especials d'usos han de mantenir les disposicions generals regulades en els articles 24 a 29 d'aquesta Ordenança. 23

24 Article 46. Procediment d'aprovació 1. Atesa la seva naturalesa d'instruments de planejament urbanístic d'àmbit territorial inferior al del terme municipal, els plans d'usos s'aprovaran de conformitat amb allò que estipula al respecte l'article 68 de la Carta Municipal i les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana. 2. En la resolució d'aprovació inicial, que correspon a l'alcalde, es pot disposar la suspensió de l'atorgament de llicències, en els termes que preveu l'article 68.5 de la Carta Municipal. 3. Durant el mateix període d'informació pública el projecte de pla d'usos inicialment aprovat es sotmetrà a l'informe de les diferents Administracions afectades i, en particular, a l'informe dels Departaments de la Generalitat competents en matèria d'establiments de pública concurrència i, si s'escau, en matèria d'establiments comercials. 4. Per al seguiment de l'execució dels plans especials d'usos es crearà una comissió de seguiment, amb participació d'entitats i organitzacions cíviques, socials, veïnals i professionals, i d'organitzacions de defensa dels consumidors i usuaris, així com d'experts Objecte Aquest nou Pla Especial d usos, que substitueix l aprovat el 2010 i modificat al 2013, és de caràcter urbanístic i té per objecte establir, en el marc de la legislació vigent, la regulació coherent dels diferents usos derivats de les activitats dels establiments de pública concurrència com desenvolupament de la regulació del règim d'usos establert a les Normes Urbanístiques del PGM i de les seves modificacions, i de les categories establertes en l'ordenança Municipal de les Activitats i Establiments de pública concurrència de Barcelona o norma que la substitueix, amb la incorporació de noves activitats -exposició, Venta i Lloguer de vehicles i serveis turísticsi; els usos del sòl derivats dels establiments que no compleix amb els requisits d'establiment hoteler, però que ofereix allotjament fraccionat en temps, inclosos els establiments tradicionalment anomenats "meublés i els usos del sòl derivats de les activitats del comerç alimentari definides a l'ordenança Municipal d Establiments i Centres de comerç alimentari de l'ajuntament de Barcelona i del Pla Especial d equipament comercial alimentari de Barcelona (PECAB) i de les activitats del comerç no alimentari definides al Pla Especial del comerç no alimentari de l'ajuntament de Barcelona (PECNAB) i, en tot cas, les activitats definides al Decret Legislatiu 1/2009, de 22 de desembre, d ordenació dels equipaments comercials. Resten exclosos de l ordenació del present Pla els usos del sòl destinats a les activitats que es regulen pel Pla Especial Urbanístic per a l Ordenació dels Establiments d Allotjament Turístic, Albergs de Joventut, Residències Col lectives d allotjament Temporal i Habitatges d ús Turístic a la Ciutat de Barcelona (PEUAT) aprovat definitivament el 27/01/2017 (Botlletí Oficial de la Província de Barcelona ). 2.4 Normativa d aplicació: En especial, a nivell municipal seran d aplicació les determinacions establertes reglamentàriament de l Ordenança Reguladora dels Establiments de pública concurrència vigents en cada moment Normativa municipal - Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, en particular quant a la reglamentació del règim dels usos i els usos de les zones, analitzat al punt 1.1 de la Memòria. - Ordenança municipal de les activitats i dels establiments de pública concurrència de Barcelona (A.D. 11/04/2003, BOPB 16/07/2003, i les seves modificacions) - Ordenança d establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona ( AD 29/04/ 2011, BOPB 30/05/2011) - Pla especial d'equipament comercial alimentari de Barcelona (PECAB) (AD a 27/3/2015, BOPB 8/5/2015) - Pla especial de l equipament comercial i els usos no alimentaris de Barcelona (PECNAB) ( AD 23/02/ Pla especial d ordenació dels establiments d articles de record, (AD el 27 /6/ 2008, BOPB 28/08/2008) - Ordenança sobre l'ús de les vies i els espais públics de Barcelona (AD 27/11/1998, BOPB 15/1/1999 i les seves modificacions). - Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l'espai públic de Barcelona (AD 23/12/2005, BOPB 24/01/2006 i les seves modificacions). - Ordenança de terrasses, (AD el 20 /12/ 2013, BOPB 31/12/2013) - Ordenança municipal dels usos del Paisatge urbà de la Ciutat de Barcelona, (AD 26/3/1999, BOPB 19/06/1999), i les seves modificacions) - Ordenança del medi ambient de Barcelona, (AD el 25/2/2011, BOPB de 02/05/2011) - Pla Especial de protecció de la qualitat urbana: Catàleg de protecció arquitectònic, històric i paisatgístic dels establiments emblemàtics de la ciutat de Barcelona (AD 26/02/2016. BOPB 10/03/2016) - Pla especial urbanístic per a la regulació dels establiments d'allotjament turístic, albergs de joventut, residències col lectives d'allotjament temporal i habitatges d'ús turístic a la ciutat de Barcelona PEUAT (AD 27/01/2017, BOPB 6/3/2017) Legislació específica - Decret Llei 1/2009, del 22 de desembre d ordenació dels equipaments comercials - Llei 11/2009 de 6 de juliol de regulació administrativa dels espectacles públics i activitats recreatives - Decret 112/2010, de 31 d agost, pel qual s aprova el Reglament d espectacles públics i activitats recreatives. - Llei 18/2017, de l'1 d'agost, de comerç, serveis i fires. Atès que l objecte del Pla Especial és regular la relació entre l establiment i el seu emplaçament des de la perspectiva urbanística mitjançant paràmetres o condicions urbanístiques -emplaçament, distàncies, densitats, tipus de via urbana, i altres circumstàncies anàlogues -, les determinacions d aquest planejament derivat s han de referir en la seva aplicació i interpretació a la normativa aplicable a les activitats contemplades, tant les de rang estatal, autonòmic, com local. 24

25 2.5 Relació amb la Directiva de Serveis L article 9 de la Directiva Europea 2006/123/CE estableix que aquesta norma no s aplica als requisits determinats pel planejament urbanístic: La presente Directiva sólo se aplica a los requisitos que afecten al acceso a una actividad de servicios o a su ejercicio. Así, no se aplica a requisitos tales como normas de tráfico rodado, normas relativas a la ordenación del territorio, urbanismo y ordenación rural, normas de construcción, ni a las sanciones administrativas impuestas por no cumplir dichas normas, que no regulan específicamente o no afectan específicamente a la actividad del servicio pero que tienen que ser respetadas por los prestadores en el ejercicio de su actividad económica al igual que por los particulares en su capacidad privada D acord amb l esmentat article, la Directiva únicament s aplica als requisits que afecten l accés a una activitat o al seu exercici i no als requisits derivats de les normes relatives a l ordenació del territori i l urbanisme que han de ser respectades pels prestadors en l'exercici de la seva activitat econòmica de la mateixa manera que pels particulars en la seva capacitat privada, L article 9.8 DL 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, endavant TRLUC, recull aquest criteri al establir que el planejament urbanístic no pot establir condicionants en els usos del sòl que comportin restriccions a l accés o a l exercici de les activitats econòmiques que vulnerin els principis i requisits establerts per la Directiva de serveis La jurisprudència en diverses sentències -entre elles la STSJC de 05/11/2014 que resol un recurs contenciós administratiu contra el Pla Especial d Establiments de Concurrència Pública, Hotelera i Altres Activitats a Ciutat Vella, aprovat definitivament pel Plenari del Consell Municipal de l Ajuntament de Barcelona en data 28 de juny de 2010-, així ho ha reconegut en entendre que el plan especial ordena ciertos establecimientos que está capacitado para regular y en cuya regulación puede afectar a servicios o actividades comprendidos dentro del ámbito de la directiva, pero la regulación que se contiene en el plan especial se hace más intensa y patente desde el ámbito del urbanismo (excluido de la aplicación de la directiva), que desde el ámbito del uso o servicio considerado en su estricto sentido, pues no regula el ordinario funcionamiento de estos ni su autorización administrativa, sino ciertas condiciones previas o colaterales a su establecimiento urbanístico, tratando de evitar su excesiva y urbanísticamente nociva proliferación, del mismo modo que el planeamiento regula otros elementos por la vía de la fijación de estándares u otros procedimientos. Aconseguir un desenvolupament equilibrat i sostenible, mitjançant la protecció de l entorn urbà i del medi ambient - objectiu que persegueix aquest Pla- és un dels principis orientadors del dret ambiental i, de l actuació urbanística en particular, tal com queda recollit al TRLUC a l article 3 al definir el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Aquest desenvolupament sostenible ha de procurar tant un model d ocupació del sòl que afavoreixi la cohesió social, com permetre assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics (Art. 9.1 del TRLUC). En el mateix sentit el Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana, determina com una de les condicions bàsiques que s han de respectar, el desenvolupament sostenible del medi urbà per a assegurar als ciutadans una adequada qualitat de vida i l'efectivitat del seu dret a gaudir d'un habitatge digne i adequada. Per tal d evitar les distorsions contràries a l interès públic, en ordre a la protecció de l entorn urbà i del medi ambient, aquest Pla ordena els efectes urbanístics, ambientals i sobre teixit i el patrimoni urbà que produeixen les activitats en el territori, mitjançant la fixació de determinats paràmetres o condicions urbanístiques - emplaçament, distàncies, densitats, tipus de via urbana, i altres circumstàncies anàlogues - a la implantació dels establiments, però no regula ni la seva autorització administrativa, ni el règim de funcionament ordinari de les activitats a desenvolupar. Les limitacions previstes es justifiquen en raons imperioses d interès general -la protecció de l entorn urbà i del medi ambient-, i per tant cal considerar-les justificades, adequades i proporcionades en ordre a la consecució dels objectius que es persegueixen i acordes amb l obligació d un desenvolupament urbanístic sostenible imposat per l'apartat 3 de l'article 3 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost Des d aquesta interpretació, el present Pla Especial - atès que és un instrument d ordenació que regula la implantació urbanística dels establiments-, resta fora de l àmbit d aplicació de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006 del Parlament Europeu i del Consell. Altrament, en cas que es fes una interpretació extensiva de l aplicabilitat de la Directiva, aquesta considera la protecció del medi ambient i de l'entorn urbà, inclosa la planificació urbana i rural (considerants 40 i 56), raons imperioses d interès general que justifiquen l aplicació de règims d autorització i altres restriccions a la llibertat d establiment, sempre que siguin proporcionats, no discriminatoris i objectius. 25

26 3. Diagnosi de l estat actual del Districte en relació a les activitats actuals de pública concurrència i altres activitats 3.1 Característiques demogràfiques De la mateixa manera, si s aprofundeix l anàlisi de la població a secció censal, es constata que les àrees amb una major concentració d habitants respecte dels m 2 de sòl d habitatge són l oest del Raval i l est de La Barceloneta. Distribució de la població (habitants) respecte dels m2 de sòl construït d habitatge a secció censal (m2). Font: elaboració pròpia. Malgrat que la població de Ciutat Vella té poc pes respecte del conjunt de Barcelona -els seus habitants representen el 6,2% del total de la ciutat, habitants-, és un dels districtes que concentra majors densitats de població sobre la superfície de sòl residencial construït. D acord amb dades del Padró d Habitants de 2016 (extretes del Departament d Estadística de l Ajuntament de Barcelona), Ciutat Vella té una densitat neta superior a la mitjana de la ciutat amb 774 habitants/ha residencial respecte dels 622 hab/ha residencial de la ciutat Taula resum de població i densitat neta per districtes i mitjana de Barcelona. Font: Elaboració pròpia. Ara bé, aquesta densitat no es troba uniformement distribuïda. Així, els barris de la Barceloneta i el Raval tenen una densitat neta molt per sobre de la mitjana de Barcelona i del propi districte, amb valors de hab/ha residencial i 951 hab/ha residencial respectivament. En canvi, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, tot i situarse per sota de la mitjana del districte amb 691 hab/ha residencial, presenta una densitat superior a la mitjana de Barcelona mentre que El Barri Gòtic, 461 hab/ha residencial, és el barri menys dens de Ciutat Vella (quedant per sota tant de la mitjana del districte com de la ciutat). Taula resum de població i densitat neta per barris a Ciutat Vella. Font: Elaboració pròpia. Cal esmentar que Ciutat Vella, respecte d altres àmbits de la ciutat, concentra una gran quantitat d equipaments (molts d ells de gran envergadura) que representen una discontinuïtat forta en el teixit habitat. Aquests talls en el continu urbà tenen com a conseqüència que se succeeixin àrees molt compactes amb una densitat de població molt elevada i zones pràcticament buides d habitants. 26

27 Conclusió Plànol de classificació dels carrers de Ciutat Vella per amplada. Font: elaboració pròpia. A mode de conclusió es pot afirmar que, si bé la distribució de la població no és igual a tot el districte, Ciutat Vella és un districte habitat i dens. Aquesta densitat de població alta li atorga un caràcter fonamentalment residencial (fet que recolza que el seu ús del sòl majoritari sigui el d habitatge, tal com s argumenta en el punt 1.1. de la present Memòria). En aquest sentit, el Pla d usos haurà de garantir la convivència entre els diversos usos urbans, salvaguardant la correcta proporció d activitats de proximitat i assegurant que la concentració d establiments de pública concurrència no provoqui desplaçament d altres activitats que donen servei a la massa residencial. 3.2 Característiques morfològiques Tal com s ha introduït en la descripció demogràfica precedent, Ciutat Vella té una de les majors densitats habitades de Barcelona sobre un teixit urbà, que a diferència d altres àrees de la ciutat, té unes característiques morfològiques fràgils. En efecte, Ciutat Vella presenta una estructura morfològica de Casc Antic amb edificis de qualitats constructives diverses i en molts casos de les pitjors de tota la ciutat, carrers estrets mal assolellats i ventilats, locals petits, etc. Aquests trets urbans que li són propis i que, d alguna manera constitueixen un dels seus valors més rellevants, poden resultar afectats o transformats per les activitats econòmiques al temps que aquestes es veuen condicionades per aquesta morfologia urbana particular Morfologia de la trama de carrers i de parcel les Ciutat Vella es caracteritza per tenir una trama de carrers de poca llargària i amplada, amb uns eixos principals majors que l ordenen. Aproximadament, un 31% dels carrers són de menys de 10 metres d amplada, essent menors de 5 metres a gran part del Barri Gòtic i Sant Pere Santa Caterina i la Ribera. A l àmbit de la Barceloneta l entramat de carrers és majoritàriament de 5 a 10metres d amplada, essent el Raval el barri amb amplades més diverses. Els eixos principals com La Rambla o Via Laietana tenen trams de carrer de fins aproximadament 50 metres, essent La Ronda Litoral el vial de més envergadura. 27

28 L atapeïda trama de carrers ve acompanyada per parcel.les generalment petites. De les aproximadament parcel les del districte de Ciutat Vella comprès l àmbit portuari, un 31 % té menys de 100 m 2 i un 32% té menys de 200 m 2. Classificació dels locals comercials de planta baixa segons superfície. Font: elaboració pròpia. En conseqüència, la major part de les activitats comercials a Ciutat Vella es troba en parcel.les de menys de 600 m 2, que és el màxim permès pel Pla General Metropolità per a la implantació d aquest ús en la Zona de Nucli antic (12 i 12b del PGM) i Zona de conservació de l estructura urbana i edificatòria (15) en la planta baixa dels edificis plurifamiliars. Pel que fa als locals, classificats per superfície i tipologia, es constata que la major part dels comerços se situen en planta baixa i tenen també una superfície menor de 600 m 2. La superfície mitjana dels locals de planta baixa i planta primera/altell a Ciutat Vella se situa al voltant dels 105 m 2. Plànol de classificació de les parcel les segons superfície. Font: elaboració pròpia. Taula resum de les característiques dels locals comercials de planta baixa a Ciutat Vella. Font: elaboració pròpia. Superfície mitjana 104,18 m 2 Superfície màxima 4.930,00 m 2 Superfície mínima 2,00 m 2 Locals > 600m 2 32,00 ut 28

29 3.2.2 Fragilitat del teixit Plànol de l antiguitat dels edificis segons barri i secció censal.. Font: Estudi i detecció a la ciutat de Barcelona d àmbits de vulnerabilitat residencial. El teixit urbà a Ciutat Vella té moltes deficiències en quant al seu estat de conservació i actualització. Així ho constata l Estudi i detecció a la ciutat de Barcelona d àmbits de vulnerabilitat residencial (març de 2017) elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya per encàrrec de Foment de Ciutat S.A. a partir de diversos indicadors que intenten descriure un fenomen multidimensional a partir de dades estadístiques existents.. L estudi estableix tres indicadors resum de vulnerabilitat basada en aspectes a) Socioeconòmics, que tenen en compte la fragilitat de la població per una escassa capacitat econòmica, nivell de formació, o d altres dèficits socials, atur, escassetat de serveis o d accés a ells; b) Socioespacials, fent referència als canvis produïts en el perfil de la població com per exemple el fenomen de sobreenvelliment dels residents, la variació en termes de pèrdua o creixement ràpid de població, la proporció de població estrangera extracomunitària, entre d altres i c) Urbanístics i Sociourbanístics per mitjà de l estudi dels processos de regressió urbanística. Pel que fa a aquest darrer grup, s utilitzen entre d altres dades de: Plànol de l estat ruinós, dolent i deficient dels edificis d habitatges segons barri i secció censal. Font: Estudi i detecció a la ciutat de Barcelona d àmbits de vulnerabilitat residencial. - Antiguitat del teixit: fa referència a les unitats censals on hi ha els habitatges amb una antiguitat major del conjunt de la ciutat a partir de dades cadastrals. En el cas de Ciutat Vella s observa una gran majoria d habitatges anteriors a 1940, a excepció d algunes unitats censals corresponents a la Barceloneta que se situen a la franja d edat entre 1940 i Pel que fa a la resta del conjunt urbà de Barcelona la major part dels edificis són posteriors a 1940 excepte a la part central de l Eixample i el nucli històric de Gràcia on també són anteriors a l any Edificacions en risc: Estat ruïnós, dolent o deficient dels edificis d habitatges: es refereix al pes significatiu que assoleixen en determinades unitats censals els habitatges amb algunes de les situacions de deficiències en relació al conjunt de la ciutat, segons el Cens de En aquest cas podem observar com al districte de Ciutat Vella a nivell de barri la proporció d edificis en mal estat és bastant elevada (situant-se en la franja de major proporció) en comparació amb la resta d edificis d habitatges de Barcelona. Si s analitza el districte a nivell de secció censal, veiem com la proporció s accentua a la zona del Raval. Plànols del edificis de més de 40 anys sense sol licituds de rehabilitació segons barri i secció censal. Font: Estudi i deteccció a la ciutat de Barcelona d àmbits de vulnerabilitat residencial. - Activitat rehabilitadora: Edificis de més de 40 anys sense sol licituds de rehabilitació: aquest indicador destaca les unitats amb una més alta significació d edificis antics de més de 40 anys en els que no s han produït sol licituds de subvenció per a la rehabilitació, segons dades del Consorci de l Habitatge de Barcelona i del cadastre. S observa com Ciutat Vella es troba entre els districtes amb major proporció en comparació amb la resta de Barcelona, essent la Barceloneta un dels barris barri amb major valor. Si analitzem el plànol a nivell de secció censal, veiem com al Barri Gòtic i a la Barceloneta tenim les unitats censals amb major proporció dins el districte. 29

30 Com a complement en el marc de la redacció del Pla d Usos de l estudi anterior pel que fa als indicadors urbanístics de vulnerabilitat, s ha realitzat una anàlisi específica a nivell del districte a partir de dades cadastrals. utilitzant com a referència les informacions d antiguitat efectiva de la unitat constructiva i la seva qualitat de la construcció (mesurada en una escala del 1 al 9). En la línia dels resultats obtinguts a nivell de secció censal per l informe de vulnerabilitat residencial, aquesta anàlisi amb detall de parcel:la reitera que, en general, el valor de la qualitat de la construcció a Ciutat Vella és dolent. Plànol de qualitat de la construcció. Font: elaboració pròpia a partir de dades cadastrals. Com es pot apreciar, El Raval i La Barceloneta són els barris que presenten els pitjors valors i El Gòtic el que mostra major superfície en millors condicions. Aquesta qualitat de la construcció no és necessàriament proporcional a la data de la construcció. Tot i que es pot afirmar que els edificis més nous mostren millor qualitat, hi ha diversos graus dins dels edificis vells (en aquest cas, la millor qualitat es dóna en els edificis que tenen valor patrimonial reconegut). Plànol d antiguitat de les parcel les. L any d antiguitat mitjà de les parcel.les al Raval, el Barri Gòtic i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera se situa al voltant de 1920 (1919, 1918 i 1920 respectivament) mentre que a la Barceloneta és el Font: elaboració pròpia a partir de dades cadastrals. 30

31 En definitiva, els indicadors urbanístics vénen a coincidir en molts àmbits del districte amb situacions de vulnerabilitat socioeconòmica i socioespacial, sent fonamental entendre el concepte de vulnerabilitat en la seva mutidimenisionalitat. En aquest sentit, l indicador de la vulnerabilitat residencial conjunta, que en l Estudi i detecció a la ciutat de Barcelona d àmbits de vulnerabilitat residencial es defineix com la combinació dels tres eixos descrits anteriorment, és un bon valor per tal de descriure quins edificis i persones són més vulnerables a activitats molestes que bé generin soroll, mals olors o vibracions com a resultat d un ús intens. Segons aquest indicador, en el cas de Ciutat Vella existeixen àmbits amb vulnerabilitat extrema o acusada com són el Raval Nord, la Barceloneta i alguns àmbits del Gòtic Sud al voltant de la plaça Reial, el carrer Ample i de Sant Pere Santa Caterina i la Ribera. Aquest és, per tant, un paràmetre clau a l hora de garantir unes condicions d habitabilitat òptimes i determinar quins àmbits seran més sensibles a les molèsties causades per les activitats. Plànol de vulnerabilitat conjunta. Font: Estudi i detecció a la ciutat de Barcelona d àmbits de vulnerabilitat residencial Conclusions de l anàlisi morfològic Com es constata a partir de l anàlisi de les característiques morfològiques, ja sigui de la composició de la trama de carrers i parcel les com de la vulnerabilitat residencial (que suma indicadors socioeconòmics i socioespaials a la pròpia vulnerabilitat urbanística inherent), el teixit urbà del districte té una condició morfològica fràgil. Això fa que calgui vetllar, d una banda, per la conservació de les característiques pròpies de l estructura urbana (per exemple, mantenint l estructura del parcel lari per mitjà de la no agrupació de parcel.les) i adaptant les activitats a les dimensions de carrer i parcel la disponibles (garantint la no saturació de l espai públic dels carrers). De l altra, la vulnerabilitat residencial extrema d alguns àmbits del districte fa desaconsellable que aquestes zones tinguin una càrrega major d establiments, ja que les molèsties derivades de les activitats, poden tenir un impacte més acusat en els residents. 31

32 3.3 Diagnosi de l estat actual de les activitats de pública concurrència i altres Plànol de localització de les llicències d activitat de l epígraf 1.2 Exhibicions i espectacles. Font: elaboració pròpia Tipologies existents i noves activitats A Ciutat Vella hi ha actualment atorgades llicències d activitat de pública concurrència (3.040 si s inclou els establiments d hoteleria regulats pel PEUAT), sent un dels districtes de Barcelona on la proporció d aquestes activitats és major. Per exemple, en el cas de Gràcia la proporció d establiments de pública concurrència sense considerar hoteleria ni HUTs és cinc vegades superior, és a dir, si a Gràcia hi ha 5,56 actv/ habitants (677 establiments) o 1,62 actv/ha, a Ciutat Vella trobem llicències/1,000 habitants o 5,01 actv/ha. Tal com s ha introduït prèviament en l anàlisi dels Plans Anteriors (veure comparatiu de les activitats de 2010 i 2017 al punt de la present Memòria), les activitats de pública concurrència a Ciutat Vella s orienten principalment cap a la restauració (41.15%), l allotjament (27.92%) i la venda de productes alimentaris (17.70%). A més a més d aquestes activitats, ja regulades en els anteriors Plans d Usos, estan apareixent al districte nous usos vinculats a la mobilitat i als serveis turístics. Si s avalua la localització dels establiments per epígraf, excloent les activitats d hoteleria ja incloses en el PEUAT a efectes de l anàlisi i d acord amb la posterior categorització i regulació els establiments, es poden observar diversos patrons espacials com es mostra en la sèrie de plànols següent. D una banda, les activitats dels epígrafs 1.2 Exhibicions i espectacles, 2.1 Activitats esportives, 2.4 Joc i atracció, 2,5 Activitats culturals i socials i EC3.1 Botigues de conveniència tenen un patró similar. Són sempre activitats que es dónen de manera aïllada, situant-se en alguns casos sobre els eixos principals i en d altres a l interior dels diferents barris. En canvi, els establiments dels epígrafs restants i, especialment les activitats musicals, de restauració i el comerç alimentari, consoliden la morfologia urbana dels front de façana del districte, els principals eixos viaris històrics i els espais públics principals (com per exemple, la Plaça Reial). 32

33 Plànol de localització de les llicències d activitat de l epígraf 2.1 Activitats esportives. Font: elaboració pròpia. Plànol de localització de les llicències d activitat de l epígraf 2.2 Musicals. Font: elaboració pròpia. 33

34 Plànol de localització de les llicències d activitat de l epígraf 2.3 Restauració. Font: elaboració pròpia. Plànol de localització de les llicències d activitat de l epígraf 2.4 Joc i atracció. Font: elaboració pròpia. 34

35 Plànol de localització de les llicències d activitat de l epígraf 2.5 Activitats culturals i socials. Font: elaboració pròpia. Plànol de localització de les llicències d activitat de l epígraf 2.6 Audiovisuals. Font: elaboració pròpia. 35

36 Plànol de localització de les llicències d activitat de l epígraf EC1.1 Establiments individuals especialistes. Font: elaboració pròpia. Plànol de localització de les llicències d activitat de l epígraf EC1.2 Establiments alimentaris en règim d autoservei. Font: elaboració pròpia. 36

37 Plànol de localització de les llicències d activitat de l epígraf EC3.1 Botigues de conveniència. Font: elaboració pròpia. Plànol de localització de les llicències d activitat de l epígraf EC3.3 Altres establiments comercials. Font: elaboració pròpia. 37

38 Noves activitats al Districte Vehicles de mobilitat personal Les activitats relacionades amb Vehicles de Mobilitat Personal (VMP) i altres establiments de lloguer de vehicles (bicicletes, ciclomotors i motocicletes) tenen una alta concentració a Ciutat Vella en comparació amb la resta de districtes de Barcelona. D acord amb el Cens que està elaborant l Ajuntament, actualment existeixen al districte un total de 106 establiments d aquesta tipologia. La proliferació dels establiments que exposen i comercialitzen aquesta classe de vehicles és percebuda com una molèstia per part dels residents, tal com ha quedat reflectit durant el procés participatiu (veure Memòria de participació p.19), per l ocupació de la via pública que generen en l exercici de l activitat (aparcament al carrer). Serveis turístics Com ja introduïa el PEUAT en el marc de la regulació de les activitats d allotjament, el districte de Ciutat Vella suporta una pressió turística creixent. Aquesta es deriva de l orientació del districte envers l economia del turisme, l oci, la cultura i l entreteniment (un conjunt d activitats i usos de l espai i del temps que la literatura internacional més recent ha batejat amb la idea de l economia del visitant). En efecte, segons l informe La gestió de l economia del visitant a Ciutat Vella: diagnosi urbana, avaluació de tendències en curs i proposta d estratègies i actuacions, elaborat en el marc de la redacció del present Pla, gran part de les problemàtiques actuals dels centres històrics a Europa es relaciona directament o indirecta amb aquest nou paper del centre urbà com a espai de màxima afluència de visitants en un context residencial i d espai públic en el qual també hi son els residents locals. Plànol de localització dels locals amb activitats relacionades amb els Vehicles de Mobilitat Personal i altres vehicles a Barcelona. Font: elaboració pròpia a part del Cens de Vehicles de Mobilitat Personal, Ajuntament de Barcelona. L estudi realitza una diagnosi exhaustiva sobre la sobre-exposició dels espais urbans del districte a l economia del visitant per mitjà de l anàlisi de l estructura comercial i de l ús dels espais públics, de les poblacions visitants certament rellevants pel que fa a la pressió afegida en l ús específic de l espai urbà i de les estratègies de gestió de l economia del visitant a ciutats de referència. La conclusió més rellevant de cara a la diagnosi del present Pla d usos és la constatació que de manera contínua apareixen noves activitats vinculades al turisme, com per exemple els establiments relacionats al nou model d apartament turístic que localitza sobre l espai urbà les funcions que tradicionalment aglutinaven els hotels (magatzems de guarda d equipatge, dutxes, etc), al temps que es consoliden les ja existents com els punts d informació turística o de venda de tiquets, sent aquests usos extremadament imaginatius i dinàmics en el temps. 38

39 Superfície mitjana dels establiments per epígraf Una de les millores que introdueix el present Pla, fruit de l actualització de les dades de llicències d activitats per part del Districte en el marc de la seva redacció, és la possibilitat de computar els impactes de les activitats a partir de la seva superfície útil. Aquest paràmetre és comú a totes les activitats incloses en el pla (de naturalesa diversa) i té un caràcter fix que no pot veure s modificat per una redistribució interna del local. Aquesta informació és clau a l hora d avaluar la saturació d activitats (com es veurà en l apartat següent) però també per conèixer si la dimensió i capacitat dels establiments s adapta o sol.licita les característiques morfològiques del teixit, Així, s ha analitzat la superfície útil mitjana dels establiments de pública concurrència existents i s ha observat que, actualment, les activitats esportives, els equipaments comunitaris, jocs i atracció i les activitats musicals són els epígrafs amb superfícies més elevades (que oscil len entre els i m 2 de superfície útil promig), les activitats de restauració i alimentàries tenen unes superfícies mitjanes entre 100 i 200m 2 i les activitats audiovisuals i els especialistes alimentaris són les de menor superfície al voltants dels 75 m 2 per establiment. Aquests valors són una referència orientativa de la mida mitjana de cada peça d activitat, sent aquesta informació útil a l hora de dimensionar les possibilitats d implantació d establiments en algunes parts del teixit Diagnosi de la saturació d activitats Si en els apartats anteriors, es tenia en compte la localització, els patrons espacials i la capacitat de les diferents tipologies d establiments i es constatava l aparició de noves activitats al districte, l objectiu següent és valorar el potencial del teixit urbà per a acceptar les activitats. Tal com feien els Plans d Usos anteriors, el present Pla haurà d establir el llindar òptim a partir del qual existeix una saturació excessiva d establiments de concurrència pública, És per això que s ha realitzat una anàlisi que ha consistit en comptabilitzar la quantitat i la mida dels establiments que repercuteixen a cadascuna de les parcel les de Ciutat Vella, obtenint com a resultat aquelles àrees que són més susceptibles a patir els impactes derivats de les activitats. Més concretament, s ha calculat el nombre d establiments i la superfície útil total d activitat del mateix epígraf en un radi de 50 metres al voltant de cada parcel.la -partint dels criteris de densitat limitada introduïts en el Pla de 2010 però introduint el paràmetre de la superfície útil. Aquest radi de 50 metres descriu correctament la densitat d activitat relacionada amb un epígraf específic. En canvi, es detecta la necessitat de comptabilitzar amb un mètode similar la suma de les activitats que operen dins de la mateixa franja horària per tal de reflectir la suma dels impactes que aquestes ocasionen, utilitzant un radi de major diàmetre, 100 metres, i també comptant metres quadrats de superfície útil. Quadre de superfície mitjana i mediana per epígraf. Font: elaboració pròpia. Esquema de la metodologia emprada pel recompte d establiments i la seva superfície. Font: elaboració pròpia. Epígraf Descripció Sup. mitjana (m2) Sup. mediana (m 2 ) 1.2 Equipaments comunitaris Activitats esportives Activitats musicals Activitats de restauració Jocs I atracció Activitats culturals i socials Activitats audiovisuals EC1.1 Establiments alimentaris de venda personalitzada EC1.2 Establiments alimentaris en règim d autoservei EC2 Establiments individuals, mutisectorials o polivalents - - EC3.1 Botigues de conveniència. Sup. venda < 500 m². Obert al públic > 18 hores EC3.3 Qualsevol altre tipus que inclogui aliments Saturació d activitats en radi de 50 metres Analitzant la saturació a un radi de 50m 3 pels diferents epígrafs i comparant la concentració per total d establiments i per superfície, obtenim els següents resultats: 3 Els plànols de saturació mostren els valors representats a parcel la de la mitjana del càlcul obtingut a partir de la saturació calculada a partir de la direcció postal dels locals 39

40 En l epígraf 1.2 es pot observar com la saturació a nivell d unitats és major a la zona del Carrer del Pi, mentre que la saturació a nivell de superfície la major concentració es troba a l àmbit del Palau de la Música. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf 1.2 Exhibicions i espectacles en funció del nombre d activitats. Font: elaboració pròpia. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf 1.2 Exhibicions i espectacles en funció de la superfície. Font: elaboració pròpia. 40

41 En el cas de les activitats esportives, hi ha una major saturació a nivell d unitats al perímetre del Raval amb la Ronda Sant Pau, mentre que a nivell de superfície, la major concentració es troba a la Barceloneta. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf 2.1 Activitats esportives en funció de la superfície. Font: elaboració pròpia. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf 2.1 Activitats esportives en funció del nombre d activitats. Font: elaboració pròpia. 41

42 En l epígraf 2.2, la major concentració a nivell d unitats es troba als voltants de Plaça Reial, però observant la saturació per superfície, és major a l àmbit del Port Olímpic. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf 2.2 Musicals en funció del nombre d activitats. Font: elaboració pròpia. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf 2.2 Musicals en funció de la superfície. Font: elaboració pròpia. 42

43 En l epígraf 2.3 Restauració, la major saturació per unitats es troba al Gòtic Sud i al Raval, mentre que per superfície la major concentració es troba a la Reial, el carrer Ample, el Born i el Maremàgnum. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf 2.3 Restauració en funció del nombre d activitats. Font: elaboració pròpia. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf 2.3 Restauració en funció de la superfície. Font: elaboració pròpia. 43

44 En el cas dels establiments de 2.4 Joc i atracció, ens trobem amb una homogeneïtat pel que fa a la saturació per unitats, mentre que a nivell de superfície podem observar com la zona del Port Olímpic sobresurt. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf 2.4 Joc i atracció en funció del nombre d activitats. Font: elaboració pròpia. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf 2.4 Joc i atracció en funció de la superfície. Font: elaboració pròpia. 44

45 En l epígraf 2.5, la major saturació per unitats es troba concentrada a l àmbit proper a la Boqueria, mentre que per superfície les majors concentracions es troben al llarg de la Rambla, Portal de l Àngel i carrer Princesa.. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf 2.5 Activitats culturals i socials en funció del nombre d activitats. Font: elaboració pròpia. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf 2.5 Activitats culturals i socials en funció de la superfície. Font: elaboració pròpia. 45

46 Els establiments 2.6 Audiovisuals s ubiquen majoritàriament al voltant de la Rambla de Raval, Gòtic Sud i Sant Pere i Santa Caterina, sent semblants la distribució per unitats i per superfície. Plànol xx. Saturació en radi 50m per epígraf 2.6 Audiovisuals en funció del nombre d activitats. Font: elaboració pròpia. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf 2.6 Audiovisuals en funció de la superfície. Font: elaboració pròpia. 46

47 En quant als EC1.1 Establiments alimentaris de venda personalitzada, es concentren al llarg dels camins històrics com es veu en el plànol d unitats, tenint major pes en el de superfícies alguns punts del Raval. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf EC1.1 Establiments alimentaris de venda personalitzada en funció del nombre d activitats. Font: elaboració pròpia. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf EC1.1 Establiments alimentaris de venda personalitzada en funció de la superfície. Font: elaboració pròpia. 47

48 En aquest cas, ens trobem amb altes concentracions per unitats en punts del Raval i Sant Pere, mentre que a nivell de superfície podem observar com la zona de l inici de la Rambla és la de major concentració. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf EC1.2 Establiments en règim d autoservei en funció del nombre d activitats. Font: elaboració pròpia. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf EC1.2 Establiments en règim d autoservei en funció de la superfície. Font: elaboració pròpia. 48

49 Pel que fa a les botigues de conveniència EC3.1 podem observar com la major saturació per unitats es troba a Ronda Sant Antoni, mentre que per superfície la major concentració és a la zona de la Rambla. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf EC3.1 Botigues de conveniència en funció del nombre d activitats. Font: elaboració pròpia. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf EC3.1 Botigues de conveniència en funció de la superfície. Font: elaboració pròpia. 49

50 En l epígraf EC3.3 trobem la major concentració per unitats al carrer Santa Anna, mentre que per superfície es troben repartides entre el nord del Raval, carrer Santa Anna, carrer Princesa i Santa Caterina. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf EC3.3 Altres establiments comercials en funció del nombre d activitats. Font: elaboració pròpia. Plànol de saturació en radi 50m per epígraf EC3.3 Altres establiments comercialsen funció de la superfície. Font: elaboració pròpia. 50

51 Finalment, podem observar que pel total dels epígrafs les majors concentracions per unitat es troben a Plaça Reial, Joaquim Costa i Carrer Ample, mentre que per superfície es troben a la zona propera al Port Olímpic, l àmbit del Palau de a Música i el final de la Barceloneta,, seguits per la zona de Rambla i Plaça reial. Plànol de saturació en radi 50m per al total dels epígrafs en funció del nombre d activitats. Font: elaboració pròpia. Plànol de ssaturació en radi 50m per al total dels epígrafs en funció de la superfície. Font: elaboració pròpia. Saturació d activitats en radi 100 metres 51

52 El segon radi té com a objectiu avaluar les activitats d acord amb la franja horària en la qual es desenvolupen. Així si analitzem la saturació dels epígrafs anteriors a un radi de 100m, però agrupant les activitats segons si corresponen a activitats que tenen un horari d oberta potencial de dia (2.1, 2.5, EC1.1, EC1.2, EC2, EC3.3) o de nit (1.2, 2.2, 2.3, 2.4, 2.6, EC3.1), obtenim el següent resultat: Plànol de saturació en radi 100m per epígrafs de dia en funció del nombre d activitats. Font: elaboració pròpia. Plànol de saturació en radi 100m per epígrafs de dia en funció de la superfície. Font: elaboració pròpia. 52

53 Plànol de saturació en radi 100m per epígrafs de nit en funció del nombre d activitats. Font: elaboració pròpia. Plànol de saturació en radi 100m per epígrafs de nit en funció de la superfície. Font: elaboració pròpia 53

54 Conclusió En termes generals, el districte presenta diferents nivells de saturació. Així, existeixen àmbits on no hi ha pràcticament concentració d'activitats i punts on aquesta densitat d'activitats se situa molt per sobre la mitjana del districte. A més a més, cal remarcar que la possibilitat introduïda en aquest Pla d'usos de realitzar el recompte de la superfície útil total dels establiments, ja sigui de la mateixa tipologia o de la suma d epígrafs de la mateixa franja horària, permet donar una perspectiva més ajustada de la dimensió real d'aquestes activitats i els seus impactes al llarg del temps (dia i nit), més enllà del seu nombre. Es constata, per tant, que la saturació d establiments és acusada en molts àmbits del districte, agreujantse els impactes per la presència d activitats d una sola tipologia (fet que va en contra d un model de ciutat basat en la positiva mixtura d usos) o per la combinació de determinats epígrafs (tal com es veurà en l apartat següent aquest fenomen deriva en molèsties per als residents). Ara bé, també s observa la situació contrària, és a dir, àmbits del districte on actualment no existeix cap establiment. Aquesta manca d activitat pot ser considerada, en alguns casos, com a negativa ja que la presència d establiments en alguns àmbits degradats exerceix un control social de l espai que és beneficiós per a la percepció de seguretat i confort urbà dels residents Conflictes i impactes originats per les activitats de pública concurrència i altres Els impactes que originen les activitats de pública concurrència situades al districte es produeixen de diverses formes. D una banda aquells impactes directes ocasionats per l activitat: soroll, concentració de persones al carrer etc. i d altres indirectes com són les molèsties ocasionades per l acció de la recollida dels residus que aquestes produeixen o bé la congestió del trànsit que incrementen. Els impactes directes són mesurables en una proximitat major a l activitat i els indirectes es donen en un àmbit més ampli Molèsties de soroll Com ja s ha argumentat anteriorment, el districte de Ciutat Vella de Barcelona es caracteritza per acumular una oferta d activitats de restauració i oci nocturn de la ciutat, fet genera molèsties i queixes entre la població resident. D acord amb diversos estudis, previs a la redacció del present Pla, el soroll és percebut com un problema de creixent importància al districte. Per exemple, a l Estudi dels usos urbans a Ciutat Vella, tipus i conflictes de desembre de 2016 (que té per objectiu presentar totes les dades disponibles sobre el districte per determinar els tipus d usos urbans i els conflictes que entre ells es generen) es constata que existeixen conflictes derivats de l exercici de les activitats, que es tradueixen en denúncies de soroll a la Guàrdia Urbana. Aquestes denúncies estan generalment relacionades amb l acumulació de persones durant el temps de sortida dels locals nocturns o la concentració de persones al carrer durant la nit i la matinada i se solen concentrar de manera més intensa en les zones on hi ha una major densitat d establiments d oci i restauració. Si com bé queda palès en l estudi anterior, existeix una molèstia registrada en les denúncies del malestar que genera el soroll entre els residents, l informe de l Agència de Salut Pública (també encarregat pel Districte prèvia redacció del Pla) valora l impacte en termes de la salut de les persones, sent la contaminació acústica un dels problemes més greus que afecta la salut i la qualitat de vida de les persones que viuen a les ciutats. L informe Estudi de valoració de l impacte del soroll procedent de les activitats relacionades amb l oci nocturn sobre la salut de les persones a Ciutat Vella aporta evidències sobre les següents qüestions: Plànol de denúncies relacionades amb locals i festa a l espai públic a partir de dades de trucades a la Guàrdia Urbana durant el Les dades es troben agregades a una graella de 100x100 metres. Font; Estudi dels usos urbans a Ciutat Vella, tipus i conflictes. 54

55 Ciutat Vella és el districte amb major percentatge de persones amb exposició subjectiva al soroll.: Ciutat Vella és el districte de Barcelona amb un major percentatge de persones que estan molt d acord o d acord amb l afirmació hi ha molt soroll al meu barri, amb un 81,5%, seguit pel districte de l Eixample al L any 2016, Ciutat Vella es manté com el districte més sorollós de Barcelona segons la percepció dels barcelonins i barcelonines. El percentatge de persones que opinen que Ciutat Vella és molt sorollós decreix lleugerament el 2016 amb un 78,1%, seguint una tendència general de decreixement per tots els districtes de la ciutat. L espai urbà contigu entre el barri Gòtic i el Raval registra els nivells acústics nocturns més elevats. El districte de Ciutat Vella compta amb 6 sonòmetres ubicats en les zones amb major activitat d oci nocturn, sempre sitauts en carrers peatonals (Raval: C/ Joaquim Costa; C/ Robador; C/ Arc del Teatre; Gòtic: C/ Escudellers; St. Pere, Sta. Caterina i la Ribera: Pg. Del Born; Barceloneta: C/ St. Carles). Durant les nits de divendres i dissabte, el valors més elevats de decibels en gairebé totes les franges horàries s enregistren pels sonòmetres situats a l Arc del Teatre i al carrer Escudellers - espai urbà limítrof o contigu entre el barri Gòtic i el Raval-, superant en la majoria del temps els 70dB(A). Al carrer Escudellers la tendència a l alça del soroll no reverteix fins les 5:00h de la matinada. Al carrer Arc del Teatre la tendència a l alça del soroll no reverteix en cap moment. En la franja horària de les 5:00h fins a les 7:00h s estabilitza. Al passeig del Born el descens sonor s inicia durant la franja horària de 1:00h a 3:00h. La Barceloneta registra els nivells acústics més baixos de tots els barris (20 db(a) inferior en el moment de major diferència) i la tendència és clarament negativa al llarg de la nit. L acumulació de persones a l espai públic i el seu comportament és una de les principals fonts de soroll al districte. L acumulació de persones a l espai públic tant en carrers i places, com davant els locals per fumar o a la sortida de les discoteques, és una font de soroll detectada per la majoria dels grups de discussió, així com el comportament d aquestes persones que criden, es mostren desinhibides, canten, es discuteixen o es barallen, o beuen al carrer o a les places ( botellón ). També l acumulació de bars i locals, s'ha identificat com a font de soroll. Existeix evidència científica que demostra l impacte del soroll en la salut i qualitat de vida de les persones. La major part de l evidència és consistent, és a dir, els mateixos resultats en salut s han repetit en diversos estudis. Existeix un mecanisme biològic plausible en la relació entre el soroll i la pertorbació de la son i els efectes subsegüents que expliquen la relació causa- efecte. Alguns estudis han mostrat un efecte de dosiresposta entre l exposició i l efecte, és a dir, a major nivell de soroll major impacte negatiu en la salut. Per exemple, l evidència mostra que a partir dels 50dB(A) per cada increment de 10dB(A) augmenta entre un 1% i un 8% la probabilitat de desenvolupar malalties cardiovasculars a conseqüència del soroll provinent del trànsit. Plànol de localització dels sis sonòmetres a Ciutat Vella, situats sempre en àrees peatonals. Font: elaboració pròpia. Ciutat Vella és un districte amb un teixit urbanísticament vulnerable amb conseqüències per l aïllament del soroll. En tractar-se d un districte majoritàriament amb edificis d obra antiga concentra la major part d edificis amb pitjor qualitat de la construcció de Barcelona), especialment el barri de la Barceloneta, el Raval i la zona del barri Gòtic al voltant del carrer Escudellers i la plaça George Orwell. En aquestes dues últimes zones s hi troben concentrats els nivells més elevats de pressió acústica i les pitjors qualitats de construcció. Ambdós fets porten a la conclusió que les persones que habiten en aquestes dues zones es troben altament exposades al soroll. A més, el perfil sociodemogràfic de les persones que viuen a Ciutat Vella, amb un percentatge elevat de persones amb baixos estudis formals (estudis primaris o menys), pot impedir tenir la suficient capacitat econòmica per millorar l aïllament dels edificis, així com instal lar i pagar aires condicionats per l estiu. 55

56 Gràfic dels riscos associats a l exposició al soroll en relació a la mitjana dels nivells acústics dels sonòmetres de Ciutat Vella les nits de divendres i dissabtes (2015). Font: Estudi de valoració de l impacte del soroll procedent de les activitats relacionades amb l oci nocturn sobre la salut de les persones a Ciutat Vella L informe conclou que, des de la perspectiva de salut pública, es justifica la necessitat d implementar intervencions per reduir l exposició del soroll en les persones que habiten a Ciutat Vella, ja que: - existeix evidència d un risc per la salut associat a l exposició al soroll; - la prevalença (persones exposades al soroll) i magnitud de l exposició (nivell acústic) són molt elevades; - les persones que viuen al districte manifesten l exposició al soroll com un problema que afecta la seva vida diària Molèsties a causa de les accions de neteja i recollida de residus El gran nombre d activitats que es concentren a Ciutat Vella generen un gran volum de residus. Això fa que a diferència d altres districtes l acció dels serveis de neteja sigui molt més intensa, ja es tracti de la recollida de residus a contenidors com la neteja del carrer. D acord amb les dades de la Direcció de Neteja i Gestió de Residus de l Ajuntament de Barcelona, a Ciutat Vella es realitzen 5.273, 40 serveis de neteja viària en un mes (dades del mes de juny de 2017), fet que suposa 5,25 serveis/100 habitants. Aquesta ràtio representa més del doble de la mitjana de Barcelona, que se situa en els 1,97 serveis/100 habitants. Pel que fa a les tones recollides en un mes, Ciutat Vella amb 5,3 tones/100 habitants també es troba per sobre de la mitjana de Barcelona, sent aquesta de 3,5 tones/100 habitants. Taula resum dels serveis de neteja i les tones recollides en un mes a Barcelona i Ciutat Vella. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Direcció de Neteja i Gestió de Residus de l Ajuntament de Barcelona. El nivell acústic de la majoria de barris de Ciutat Vella supera els llindars associats amb la pèrdua de salut i qualitat de vida. El nivell acústic a la majoria de barris de Ciutat Vella sobretot les nits de divendres i dissabtees troba per sobre dels límits de la regulació establerta i per sobre dels llindars associats amb la pèrdua de salut i qualitat de vida. La majoria de sonometries enregistrades es troben per sobre del llindar de risc de les queixes per soroll, de l ús de somnífers i sedants per conciliar el son, de l insomni diagnosticat i les pertorbacions del son autopercebudes, de la hipertensió arterial i l infart de miocardi. Excepte el sonòmetre situat al barri de la Barceloneta, la resta també es troba per sobre del llindar del desenvolupament de trastorns psiquiàtrics. Els sonòmetres que enregistren nivells més alts de pressió sonora les nits dels caps de setmana són els situats en les zones contigües a les Rambles, és a dir, el sonòmetre situat a Arc del Teatre (barri del Raval) i el situat al carrer Escudellers (barri Gòtic). Per tant, les persones que habiten en aquestes zones són les persones més exposades a soroll, amb major probabilitat a desenvolupar efectes en la salut derivats d aquesta exposició. La percepció sobre els efectes en salut i qualitat de vida de les persones que viuen a Ciutat Vella confirmen l'aparició dels efectes descrits per la literatura científica. L estudi qualitatiu realitzat a persones que viuen al districte de Ciutat Vella confirma l aparició dels efectes més immediats en la salut i la qualitat de vida descrits per la literatura científica. Àmbit Serveis Tones recollides Habitants Serveis/100 hab Tones/100 hab Barcelona ,48 56, Ciutat Vella 5.273,40 5, També cal remarcar, com es pot veure en la següent taula, la recollida comercial té un pes important en el total de tones de residus recollides en un mes al districte, estimant-se en el 23,5% del total. Taula resum de tones recollides en un mes a Ciutat Vella segons origen i fracció. Font: Direcció de Neteja i Gestió de Residus de l Ajuntament de Barcelona. Origen residu Resta Orgànica Paper/Cartró Envasos Vidre Voluminosos Total Tn (segons origen) Domiciliària 2,409,75 291,8 162,46 94,95 231, ,04 Comercial 375,67 630,24 72,56 0,02 174, ,65 Mercats 153,24 104,91 31, ,61 Pneumàtica 329,14 127, ,02 Pneumàtica mòbil 7,28 1., ,85 Voluminosos dia fix ,82 Total Tb segons fracció 3.275, ,27 266,49 94,97 405,36 141, ,99 Plànol de punts d atenció prioritària. Font: Campanya de sensibilització ciutadana i comercial per a la millora de la neteja de carrers i places de la ciutat de Barcelona, setembre

57 D altra banda, el districte suporta el servei de neteja no només associat a la seva densa població resident sinó també al gran nombre de ciutadans de Barcelona que de forma freqüent visiten el districte donat el seu paper de centralitat. També concentra gran part de les visites de turistes que no només hi acudeixen pel seus monuments sinó també per la seva oferta d activitats lligada a l oci, la restauració i el lleure. En definitiva, l elevada afluència de persones al districte, que compta ja de per sí amb una població molt densa, es tradueix en una major freqüència de les necessàries accions de neteja de l espai públic i de recollida de brossa que inevitablement generen molèsties per soroll, males olors i afectacions en la mobilitat del districte. Arran de la percepció dels ciutadans de la neteja com a problemàtica l Ajuntament ha realitzat una campanya de sensibilització que ha establert aquells punts negres en els quals s acusen majors incidències de neteja (Campanya de sensibilització ciutadana i comercial per a la millora de la neteja de carrers i places de la ciutat de Barcelona, setembre 2017). Tal com es constata a l estudi, Ciutat Vella compta amb moltes més àrees de percepció negativa, en comparació amb la resta de districtes de Barcelona. De resultes de tot això, la minimització dels impactes generats per les accions de neteja, que es tradueixen en molèsties de soroll i altres molèsties derivades de la contaminació atmosfèrica produïda, és també un motiu pel qual cal limitar la densitat d activitats en alguns epígrafs específics Incidència de persones en l espai públic La condició de centralitat i l atractiu de Ciutat Vella la converteixen en un àmbit territorial on l espai públic està molt sol licitat. En efecte, Ciutat Vella és un districte que assumeix la pressió dels desplaçaments dels seus residents, ja de per sí nombrosos, però també atrau visitants dels districtes veïns, de la resta de la ciutat i d arreu. En l Estudi dels usos urbans a Ciutat Vella, tipus i conflictes (ja esmentat anteriorment en l apartat de la present Memòria), es descrivien sobre la trama urbana els recorreguts i l origen dels residents i visitants del districte a través de l anàlisi de dades massives, provinents de les interaccions en Xarxes Socials i de les transaccions de targetes de crèdit. L estudi mostra el gran volum d interaccions a les Xarxes Socials que es produeix en molts àmbits de Ciutat Vella i que serveixen com a referència per a avaluar l alta densitat de persones a cada punt del districte. Segons la interpretació d aquesta dada, el districte concentra les majors densitats d interaccions de la ciutat a la vegada que mostra com són diversos els punts on es dóna aquesta gran concentració. 57

58 Aquesta distribució cal també comparar-la amb el gràfic que mostra quants d aquestes interaccions s han realitzat per veïns del districte. En general, la gran majoria d interaccions sempre provenen d usuaris no residents al districte i només en alguns sectors molt específics hi ha més d un 50% de missatges emesos per residents, que sempre coincideixen amb àmbits de baixa concentració d activitat en Xarxes Socials. Plànol de la proporció d interaccions en Xarxes Socials realitzades per residents del districte de Ciutat Vella (blau) respecte de foranis (rosa). Les dades es troben agregades a una graella de 100x100 metres. Font; Estudi dels usos urbans a Ciutat Vella, tipus i conflictes. Plànol de la quantitat de tuits emesos a la ciutat de Barcelona. Les dades es troben agregades a una graella de 100x100 metres. Font; Estudi dels usos urbans a Ciutat Vella, tipus i conflictes. 58

59 En quant a l estudi de les transaccions realitzades amb targeta de crèdit, s observa que la majoria de l import de les transaccions són realitzades per no residents; un flux important de les visites prové de fora del districte o dels barris adjacents i només en alguns àmbits com la Barceloneta i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera són rellevants les transaccions comercials fetes pels propis residents. Arran d aquestes representacions analítiques, que no tan sols il lustren l afluència massiva de persones sobre els eixos principals de Ciutat Vella i el front marítim sinó que descriuen relacions internes i recorreguts quotidians entre els propis barris, es pot afirmar que la pressió sobre l espai públic del districte resulta del seu ús intensiu conjunt derivat de la presència de persones, els usos de pública concurrència i els usos comercials. Plànol de la proporció de l import de les transaccions de targetes de crèdit dels residents (rosa), barris adjacents (blau), altres (gris) i desconegut (blanc). Les dades es troben agregades segons codi postal. Font; Estudi dels usos urbans a Ciutat Vella, tipus i conflictes. Tal com s afirma en el PEUAT, a partir de la construcció d un indicador que mesura la densitat de població en relació a l espai públic, el districte és un dels àmbits de la ciutat amb major saturació de l'espai públic i on concorren amb una intensitat molt importat tots els factors relacionats: hi ha una presència massiva de visitants i turistes, es concentren un gran nombre d'activitats de pública concurrència i també de l'activitat comercial. A aquesta pressió se li sumen els efectes de la presència d una alta densitat d allotjaments turístics fent que Ciutat Vella estigui, amb un valor superior a hab/ha espai públic, per sobre del promig del teixits urbans de Barcelona que se situa entre el 700 i 900 hab / ha espai públic, Plànol del PEUAT on es compara Ciutat Vella resta ciutat. La densitat de població en relació l espai públic (hab / ha esp públic) mesura la saturació de l espai públic en funció de la població servida de cada unitat de teixit. De resultes de tot l anterior, la pressió sobre l espai públic, al qual es dóna un ús molt intensiu i constant tant de dia com de nit, pot arribar a tenir repercussions evidents sobre la seva habitabilitat. La restricció de les activitats de pública concurrència ajuda a equilibrar els actuals balanços. 59

60 Logística L alta concentració d activitats té com a conseqüència problemes de mobilitat vinculats a la Distribució Urbana de Mercaderies (DUM). En efecte, de les etapes en desplaçament realitzades el 2016 (que s estima al voltant d una cinquena part del volum de trànsit total a la ciutat), gairebé el 10% es van realitzar a Ciutat Vella, districte que per altra banda, té una superfície petita respecte del total de ciutat. Aquest fenomen es convertirà en el futur en el principal problema de mobilitat dels cascs històrics de les ciutats, entès que cal arribar-hi en modes sostenibles i que el vehicle privat no és útil en aquests entorns. A més a més, es tracta d un activitat creixent, sobretot per l aparició del comerç electrònic i la compra per Internet, En aquest marc, el districte de Ciutat Vella està redactant el nou Pla de Mobilitat (PDM) amb l objectiu de quantificar la demanda la demanda de repartiment de mercaderies, calculant el nombre de paquets que es mouen al districte durant un dia laborable. En aquest context, l alta demanda de logística per a donar servei a les activitats de pública concurrència s ha de realitzar al llarg d una xarxa de carrers amb unes dimensions estretes i, en molts casos, de carril únic de circulació. El repartiment a Ciutat Vella es fa a través de les zones de càrrega i descàrrega regulades als vials del Districte, de zones informals sense senyalitzat en una rang horari concret (7h a 11h) i de plataformes logístiques lligades als mercats. Per tant, les activitats logístiques tenen una incidència directa sobre l espai públic del districte. A més de la pròpia molèstia causada pels vehicles en circulació, cal tenir en compte l ocupació de la via pública que fan els vehicles de logística en el moment de càrrega i descàrrega de mercaderies. Actualment, encara no es troben suficientment implantats en el repartiment de les mercaderies els vehicles més sostenibles, com la bicicleta o els tricicles de motor elèctric (per exemple s estima que només el 5-10% del total de paquets de petites dimensions que es mouen a Ciutat Vella ho fan en modes sostenibles). L impacte, tant dels vehicles en moviment com parats, té greus afectacions en la circulació dels vianants i altres vehicles de mobilitat lenta ja que l espai per al pas queda en molts casos reduït al mínim o bloquejat. Si es compara un carrer de Ciutat Vella, on la plataforma única es troba molt extesa en vials estrets, amb un carrer de l Eixample en què l espai dels vehicles i dels vianants es troba segregat, es pot copsar la magnitud diferencial de l impacte, La distribució urbana de mercaderies és un altre factor que ha d influir a l hora de regular les activitats de pública concurrència ja que l augment de l activitat de pública concurrència porta associada un proporcional augment de les necessitats de repartiment, fet que podria repercutir negativament en les condicions de comfort de l espai urbà Procés participatiu en relació a les activitats de pública concurrència En el marc de la redacció del Pla, s ha realitzat un procés participatiu durant els mesos d abril fins al juliol de 2017 (recollit en la Memòria de participació annexa) amb l objectiu d obtenir una visió més qualitativa pel que fa a les activitats de concurrència per mitjà de recollir la veu de les entitats, dels agents econòmics i dels veïns i veïnes interessats a través de convocatòries, visites personalitzades a entitats, tallers participatius i el web Decidim.Barcelona. Entre les qüestions i més de 100 propostes realitzades pels participants destaquen: - La percepció negativa de la saturació actual del districte. Existeix una percepció negativa de l estat de saturació actual del districte, que es percep de manera més acusada en els usos nocturns i de restauració. - La necessitat d incloure usos actualment no regulats pel Pla. Entre els usos proposats, destaquen els establiments associats a la comercialització d activitats de mobilitat personal que aglutinen la majoria de comentaris negatius i propostes directes dels participants. - L existència de malestar per la concentració d activitats variades. Es detecten molèsties per l acció conjunta de diversos tipus d activitats corresponents a diversos epígrafs. Per tant, es considera necessari aportar una mesura que pugui sumar els impactes de la presència de diverses activitats. - Les molèsties de soroll causades per les activitats d oci nocturn. S han recollit molts comentaris sobre problemes de soroll causats per les activitats musicals. Els bars i restaurants també són motiu de queixa per les conseqüències que tenen en quant a soroll i malestar dels residents. Les botigues de conveniència també tenen un impacte negatiu en la percepció d alguns participants pel tipus de producte que venen i que ve a recolzar l activitat de festa al carrer. - La molèstia causada per la pèrdua de diversitat comercial. La proliferació d activitats d una única tipologia en alguns àmbits del districte, en detriment de la mixtura d usos, és percebuda com una qüestió de màxima importància. Es manifesta que alguns establiments, per exemple, polivalents alimentaris estan substituint al comerç tradicional i les botigues de proximitat. - La necessitat de regular les activitats culturals i les seves activitats complementàries. Es planteja augmentar-ne la regulació per tal que no es transformin en bars i restaurants encoberts a l hora que es veu primordial assegurar la viabilitat econòmica mitjançant aquesta complementareitat. - La manca d activitat, descrita a través del fenomen de persianes baixades, també és percebuda com un problema que afecta el comfort urbà dels residents, especialment en les àrees més degradades. - La necessitat de revisar la metodologia i les eines de regulació i gestió del Pla. Es proposa introduir una regulació més precisa, basada en paràmetres de densitat i superfície a l hora que s apunta que cal introduir eines per a un millor seguiment i comunicació posterior. 60

61 3.4 Conclusions de la diagnosi de l estat actual del Districte en relació a les activitats actuals de pública concurrència i altres activitats D acord amb la diagnosi realitzada sobre l estat actual del Districte en relació a les activitats de pública concurrència i de cara a introduir els arguments principals a partir dels quals s articularà la proposta d ordenació i regulació (descrita en el punt 4 de la Memòria), cal destacar les següents idees força: - Com s ha esmentat en la descripció del context econòmic i sociodemogràfic de Ciutat Vella -sent un districte especialitzat econòmicament en activitats culturals, d oci, comercials i d hoteleria i restauració, on s està transformant la població i al mateix temps encara es compta amb rendes baixes i un mercat de treball en fràgil equilibri- aquest Pla d usos forma part d un conjunt d eines que promou l administració del districte i altres ens públics per tal de vetllar per la salut i l èxit de les activitats implantades. Si l aprovació d aquest pla vetlla per la convivència entre els diferents usos urbans, altres instruments vetllen per la promoció econòmica. - Ciutat Vella, és un districte molt dens -té una de les majors densitats netes de població de Barcelonai un àmbit territorial majoritàriament d ús residencial, Això significa que cal vetllar per garantir una convivència equilibrada entre aquest ús principal i la resta d usos i, específicament pel que fa als usos de pública concurrència, evitar que es desplacin serveis per als residents. A més a més, cal no oblidar que els impactes de les molèsties derivades de l exercici de les activitats en produir-se sobre un àmbit demogràficament molt dens, són moltes les persones que es poden veure afectades. - Et teixit urbà de Ciutat Vella és un teixit fràgil. La trama de carrers estrets acompanyat d un parcel lari de gra menut de Ciutat Vella és el receptacle on se situen sovint unes activitats que poden tenir requeriments (per exemple, de dimensió de l establiment o impacte en l espai públic per l elevat nombre de persones que es troben en el seu interior) que entrin en conflicte amb aquesta morfologia urbana. A més a més, Ciutat Vella presenta un índex de vulnerabilitat residencial que arriba a ser extrema o acusada en alguns àmbits. Per tot això, el present Pla haurà de garantir que la implantació de les activitats s ajusti de manera adequada a les cararacterístiques dels carrers, parcel.les i edificis de Ciutat Vella: controlant la mida dels establiments (Condició 3a i 3b), limitant-los si els requeriments d evacuació a la via pública excedeixen l espai disponible segons la secció del carrer ( Condició 2) i condicionant la seva localització a l existència de garanties sobre la idoneïtat pel parc edificat (Condició 4). - Existeix saturació pel que fa les activitats de pública concurrència arreu del districte. El teixit està molt sol.licitat, sent un dels districtes de Barcelona amb major presència d aquests tipus d activitats (cal recordar que Ciutat Vella té cinc vegades més d establiments de pública concurrència que Gràcia). Aquesta saturació es produeix de manera més acusada en alguns àmbits del districte, especialment si aquests impactes es valoren en funció de la superfície útil dels establiments, A més a més, si es té en compte la suma dels impactes dels establiments de la mateixa franja horària, es consolida en alguns enclaus del districte un model de pública concurrència basat en les activitats nocturnes. Però al mateix temps, també s observen àrees del districte en què no existeix cap tipus d activitat, fet que pot tenir repercussions greus en el control social de l espai i el comfort urbà dels residents. El present Pla aspira a resoldre amb la mateixa eina (la condició de densitat, Condició 1), aquesta doble realitat, permetent la implantació d activitats de baix impacte en aquells indrets on la saturació del teixit urbà encara ho permeti i restringint-les quan s hagi superat el llindar. Aquesta regulació possibilitarà un control molt precís de la densitat dels establiments en uns àmbits de radi 50, 100 i 200 metres que fan referència a diverses escales d intervenció l entorn immediat, l entorn pròxim i el barri, respectivament. - Estan apareixent noves activitats. Es constata l aparició de noves activitats al Districte relacionades d una banda, amb els locals que comercialitzen vehicles de mobilitat personal, recentment regulats per la modificació de l'ordenança de circulació de vianants i vehicles de Barcelona, aprovada pel Plenari del Consell Municipal, en sessió del 26 de maig de 2017 (BOP 16/06/2017) i, de l altra, serveis turístics (com per exemple establiments de magatzem d equipatge o de venda de tiquets). Cal introduir la regulació d aquestes activitats en el present Pla fruit, en el primer cas, de la nova regulació, de la densitat d activitats existent respecte de la resta de districte de la ciutat i de les molèsties ocasionades per l ocupació de la via pública (manifestades pels participants en el procés participatiu) i, en el segon, la necessitat d equilibrar els usos atès la creixent pressió turística que suporta el districte. - Existeixen molèsties derivades de les activitats de pública concurrència. La diagnosi realitzada demostra que tant des de punt de vista del soroll, la neteja, l impacte de persones en l espai públic i la logística, les activitats de pública concurrència tenen un impacte negatiu en les condicions d habitabilitat del districte. - Cal augmentar la regulació de les activitats amb alt impacte nocturn. En la diagnosi tècnica ha quedat palès que els impactes són especialment significatius pel que fa a les activitats nocturnes. Aquestes entren directament en conflicte amb el descans i la qualitat de vida dels residents, tal com d altra banda també s ha constatat en el procés participatiu. En aquest procés, s ha comprovat que aquelles zones amb una alta densitat d activitats amb horari d obertura autoritzat per la nit -el que inclou tant restaurants, com establiments alimentaris, com establiments musicals- són zones amb un nivell alt de molèsties als residents, causat per les dinàmiques generades a la via pública pel tràfec de persones atretes per l oferta comercial i d oci nocturn. De tot això es deriva la proposta de classificació dels establiments d acord al seu impacte nocturn, per tal de restringir aquelles activitats de major impacte en aquesta franja horària. - Existeix una percepció negativa dels residents de l estat actual de la saturació i la manca de serveis comercials. Al llarg del procés participatiu s ha fet explícita la percepció per part dels residents i agents varis del districte de l estat de saturació del barri i, més concretament, de l impacte que tenen les activitats nocturnes en el descans. Per altra banda, s ha destacat de manera reiterada la pèrdua de mixtura comercial com a punt negatiu a l hora que s ha fet èmfasi en la proliferació de noves activitats (locals lligats als vehicles de mobilitat personal) com un fenomen a regular. És per tot això, que les demandes recollides s han integrat en la classificació i regulació de les activitats en pro d un equilibri entre diversitat i convivència. 61

62 4. Proposta 4.1 Objectius i justificació Objectius genèrics L objectiu principal del present Pla d usos és el d equilibrar els usos urbans a Ciutat Vella per mitjà de la regulació de les activitats de pública concurrència i altres, tenint sempre en compte les repercussions d aquestes activitats en el teixit residencial. Es persegueix el manteniment de l habitabilitat del Districte i la qualitat de vida dels veïns Objectius pel que fa als establiments de pública concurrència i altres Els objectius específics en quant als establiments de pública concurrència i altres es concreten en: 1. Adequar-se al marc legal vigent, ajustant la regulació i el tipus d activitats incloses en el Pla als recents canvis en el planejament específic (PEUAT, Ordenança de Mobilitat). 2. Ajustar els instruments urbanístics a la qualitat de les dades actuals així com les eines utilitzades per a la redacció i la gestió del Pla. 3. Revisar els criteris de zonificació anteriors (zones específiques i àrees de tractament especial) per tal d assolir una regulació més ajustada a l especificitat de les condicions urbanístiques i de saturació de cada parcel.la i edifici del Districte. D acord amb aquests objectius, el Pla hauria de permetre: 1. Millorar l equilibri entre les necessitats dels residents i el manteniment de l activitat comercial de Ciutat Vella. 2. Assolir major precisió en la regulació dels establiments, parcel.la a parcel.la i edifici a edifici. 3. Permetre, d una banda, la implantació d activitats quan el teixit urbà encara ho admeti i de l altra, la restricció d activitats quan la concentració d aquestes desfavoreixi la mixtura. 4. Assegurar la comprensió del instruments normatius per part de tots els agents implicats (fer una pla més entenedor). 62

63 4.2 Delimitació de l àmbit d actuació Plànol de la delimitació de l àmbit d actuació del Pla d Usos. Font: elaboració pròpia A partir de la diagnosi realitzada tant dels aspectes demogràfics i morfològics com de l'estat actual de les activitats, es conclou que: - El districte es tracta com una unitat morfològica única. És a través de l aplicació dels paràmetres urbanístics que es respondrà a les condicions específiques de cadascun de les seves trames urbanes. La complexitat i precisió en el tractament de la trama urbana que es vol assolir es vehicularà, entre d altres, a partir dels paràmetres de densitat (definits en el punt següent), fet que permetrà la creació de zones de manera natural. - La saturació d'activitats de pública concurrència es produeix arreu al districte, tot i que la intensitat d'aquesta saturació és més acusada en alguns àmbits respecte dels altres. El tractament de zona única en els termes descrits anteriorment hauria de permetre abordar de manera més acurada aquesta situació. Hi ha dos àmbits que es regeixen per les normes dels seus propis plans especials aprovats - La Rambla de Barcelona es destaca com un àmbit propi, tant pel que fa al seu valor simbòlic i de jerarquia urbana com per l'elevada saturació d'establiments. Aquest àmbit, que coincideix amb la delimitació del Pla especial d'establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats de la zona específica ZE-5B "Zona Rambla" de Barcelona és objecte de regulació singular. - El Port és considerat com un àmbit exclòs de la regulació, atès que correspon a sòls de sistema portuari, que s ordenen urbanísticament pel seu propi pla especial, el Pla Especial del Port Vell i adjacents És per això que, als efectes de regulació de la localització dels establiments contemplats en aquest Pla Especial i com a marc físic de referència per a l aplicació dels altres paràmetres d ordenació proposats, es defineix com a àmbit territorial d aplicació el districte de Ciutat Vella, tal com queda grafiat en el plànol d ordenació.. 63

64 4.3 Tipus d establiments Tal com s ha justificat anteriorment en virtut dels resultats de la diagnosi tècnica realitzada i del procés participatiu (recollits en el punt 3 de la present Memòria), les activitats i els seus epígrafs corresponents es divideixen en dos grans grup d acord amb el seu impacte nocturn, prenent com a referència per aquesta classificació l horari autoritzat d obertura. Les limitacions i les activitats no admeses són les necessàries per garantir la realització dels objectius perseguits i estan basades en criteris com la millora de la convivència ciutadana, la demografia, la densitat de població, l optimització de la utilització dels espais públics, la mobilitat, justificades per raons d interès general i en particular la protecció del medi ambient i l ordenació del territori Grup d activitats amb alt impacte nocturn Als efectes del present pla especial, es consideren activitats amb un impacte nocturn les següents: Establiments de pública concurrència S han inclòs dins del grup d activitats amb alt impacte nocturn els establiments de concurrència pública que tenen una incidència negativa en el confort urbà dels residents, entre ells els establiments d exhibicions i espectacles, els musicals, els de restauració, joc i atracció i audiovisuals. Entre altres molèsties detectades, aquestes activitats generen tràfec de persones a la via pública, atretes per l oferta comercial i d oci nocturn, que reverteixen en molèsties als residents. Pel que fa a la regulació (tal com es detalla seguidament en l apartat 4.4. de la present memòria), l emplaçament d aquests establiments queda subjecte a les condicions de densitat i de vulnerabilitat de l edificació (veure articles 8 i 9 de la Normativa),. Les condicions d amplada mínima de vial, i superfície màxima i superfície mínima s apliquen en funció de l epígraf. de l establiment Establiments destinats a exhibicions o espectacles: les activitats incloses en l epígraf 1,2 (anteriorment anomenat Exhibicions) passen a agrupar-se en dues categories en funció del seu impacte acústic. El nou epígraf 1.2.m Activitats culturals amb possible impacte acústic s inclou en el grup d activitats amb impacte nocturn mentre que la resta d establiments destinats a exhibicions o espectacles, sota l epígraf 1.2.c Activitats culturals, passen a formar part del Grup d activitats amb baix impacte nocturn. Pel que fa a les 1.2.m Activitats culturals amb possible impacte acústic, aquesta categoria incorpora els Auditoris sota l epígraf 1.2.m. (abans 1.2.3) i les Sales de concert sota l epígraf 1.2.m. (abans 1.2.4). Aquestes activitats tenen una superfície útil elevada i un funcionament que preveu la sortida d un elevat nombre de persones al carrer en un moment puntual. Pel seu impacte acústic, s admet la seva implantació d acord amb les condicions de densitat relativa i d amplada mínima de carrer (descrites en el punt 4.4. de la present Memòria i recollides en els articles 8 i 9 de la Normativa ). 2.2 Musicals: es manté la classificació d anteriors plans d usos. D acord amb l estat actual, existeixen de manera puntual al districte excepte en els àmbits d Arc del Teatre-Plaça Reial-Escudellers i el Front Marítim, on la densitat és molt superior a la mitjana. Per la seva incidència en la convivència i el descans del residents, demostrada abastament en els informes aportats durant la diagnosi tècnica i el procés de participació, no s admetran en l àmbit d aplicació d aquest Pla especial. 2.3 Restauració: es manté la classificació d anteriors plans d usos. És l activitat que té un major pes respecte de la resta d activitats de concurrència pública, generant en alguns casos una saturació tal de l espai que fa impossible la implantació d altres activitats. S admetrà amb condicions de densitat relativa i superfície útil màxima (descrites en el punt 4.4. de la present Memòria i els articles 8 i 9 de la Normativa) amb l objectiu de controlar la pèrdua de mixtura comercial així com el seu impacte nocturn. 2.4 Joc i atracció: es manté la classificació anterior per a tots els epígrafs, excepte les Ludoteques (2.5) que s eliminen de la regulació. No s admetran en l àmbit d aplicació d aquest Pla especial Audiovisuals: es manté la classificació anterior. Existeix una concentració d aquest tipus d activitat al voltant de la Rambla del Raval i en punts concrets del barri de Sant Pere i Santa Caterina, especialment de l epígraf de Locutori No s admetran en l àmbit d aplicació d aquest Pla especial. Establiments comercials Pel que fa als establiments comercials, s ha inclòs en el grup d activitats amb alt impacte nocturn aquells establiments que, a més de tenir autoritzada l obertura durant la franja horària nocturna, poden distribuir aliments, menjar preparat i begudes alcohòliques. Aquests establiments constitueixen un recolzament a l activitat d oci i festa nocturna que s estén a l espai públic del districte, generant les ja esmentades molèsties entre els residents. Tots ells queden admesos amb condicions de densitat relativa i de superfície útil màxima (descrites en els articles 8 i 9 de la Normativa). EC1 Establiments individuals especialistes Ec1.1 Establiments alimentaris de venda personalitzada: - EC1.1.1 Especialistes amb impacte nocturn: inclou els establiments d alimentació general sota l epígraf EC (abans EC ), Pa i pastisseria sense obrador sota l epígraf EC (abans EC ) i Plats preparats sota l epígraf EC (abans EC3.3.2). - EC1.1.2 Altres especialistes - EC Bodegues (abans EC1.1.2) - EC Polivalents alimentaris (abans EC1.1.3) - EC Gelateries sense degustació (abans EC3.3.4) 64

65 EC1.2. Establiments alimentaris en règim d'autoservei. - EC1.2.1 Autoserveis: es consideren aquells establiments fins a 150 m 2. EC3 Altres establiments comercials: S inclouen en el grup d activitats amb alt impacte nocturn les Botigues de conveniència (EC3.1), els Establiments que incloguin Màquines expenedores d aliments (EC3.3.1) i els establiments de Comerç alimentari amb degustació (EC3.3.2). Se suprimeix l epígraf Ec3.2 Botigues de gasolineres per la seva baixa presència al districte que passa a destinar-se al comerç alimentari amb degustació. Concretament, les Màquines expenedores d aliments (EC3.3.1), només s admeten com a activitat complementària en l interior de qualsevol activitat de venda especialista alimentària. Altres activitats P1.2: Establiment que no compleix amb els requisits d'establiment hoteler, però que ofereix allotjament fraccionat en temps, inclosos els establiments tradicionalment anomenats "meublés". No admès Grup d activitats amb baix impacte nocturn Als efectes del present pla especial, es consideren activitats amb baix impacte nocturn les següents: Establiments de pública concurrència 1. 2 Establiments destinats a exhibicions o espectacles: 1.2.c Activitats culturals: inclou Teatres (abans 1.2.1), Cinemes (1.2.2) i Circs (1.2.5). Aquestes activitats es consideren com una potencialitat a l hora de redreçar la qualitat ambiental dels barris i per tant s admet la seva implantació amb els requeriments pertinents de densitat, considerant-se en aquest cas un radi corresponent al seu abast territorial. 2.1 Esportives: Es mantenen per considerar-se, com ja feia el Pla d usos de 2010, necessàries per a dotar a la població resident dels màxims serveis. Degut a la seva baixa incidència en quant nombre, s agrupen sota un sol epígraf tot i que queden condicionades a la densitat d establiments del mateix tipus perquè poden arribar a tenir aforaments significatius, 2.5 Culturals i socials: pel seu caràcter cultural i social es consideren activitats que poden introduir varietat en l actual model de pública concurrència basat en la restauració i l oci recreatiu. Es proposa dividir-les en tres grans grups; Centres de difusió cultural: introduïdes pel Pla del 2010 amb la voluntat de reforçar el teixit cultural, social i associatiu del districte comprèn les activitats de difusió cultural (abans 2.5.6) per mitjà de qualsevol manifestació cultural com ara conferències, xerrades, tallers, exposicions, representacions teatrals i/o concerts de petit format (<150 persones). Fruit de les demandes del procés participatiu, s ha mantingut la compatibilitat d aquesta activitat amb una activitat de restauració (veure punt de la present Memòria i l article 6 de la Normativa) Menjadors socials (abans 2.5.5). Atesa l'avaluació de les necessitats municipals, s admeten els menjadors socials arreu de Ciutat Vella a diferència dels anteriors Plans d usos que els restringien en algunes àrees concretes. EC1 Establiments comercials individuals especialistes: EC1.1. Establiments alimentaris de venda personalitzada: es vinculen els epígrafs a la freqüència de consum de productes alimentaris, quedant dividits de la següent manera: - EC1.1.3 Especialistes vinculats a un consum de proximitat: Carnisseries (abans Ec ), peixateries, fruites i hortalisses (abans EC ) i Pa i pastisseria amb obrador. Aquestes activitats s admeten amb condicions de densitat que han de permetre la seva implantació i reforçar l actual oferta comercial de proximitat per als residents. EC1.2 Establiments alimentaris en règim d'autoservei: es manté la classificació anterior en Superserveis (EC1.2.2) i Supermercat (EC1.2.3). Cal tenir en compte la dimensió d algun d aquests establiments, que superen de llarg les mides mitjanes dels locals comercials, així com les molèsties que ocasionen per la seva demanda freqüent de càrrega i descàrrega. En aquest sentit, es limitarà la implantació de peces de més de 150 m 2 sota criteris de densitat i superfície útil màxima (Condició 1a, 1b i 3a), d establiments entre 150 i 399 m 2 sota criteris de densitat (Condició 1a) i segons criteris d amplada màxima de vial en els establiments superiors als 400 m 2 (Condició 2). EC3.3 Altres establiments comercials: S introdueix la categoria d establiment de venda de productes no alimentaris que podrà destinar a l alimentació el 20% de la superfície neta de venda. amb l epígraf EC3.3.3 (abans destinat al Comerç Alimentari amb degustació). En aquesta superfície es poden vendre productes de qualsevol especialitat alimentària sempre que estiguin envasats. Es limitarà la seva implantació segons paràmetres de densitat i superfície màxima. Noves activitats El present Pla especial inclou els següents epígrafs: Activitats culturals: agrupa els epígrafs corresponents a Museus i exposicions (abans 2.5.1) Conferències i congressos (abans 2.5.2). 65

66 V Exposició, Venda i Lloguer de vehicles. La diagnosi tècnica realitzada ha evidenciat una presència important de locals destinats al lloguer de Vehicles de Mobilitat Personal, bicicletes i motocicletes a més d existir queixes veïnals recollides en el procés participatiu arrel de l impacte d aquestes activitats en l ocupació de l espai públic. És per això que es proposa, en primer lloc, incloure en el present Pla d usos els epígrafs destinats als establiments d exposició, venta i lloguer de vehicles de mobilitat personal d acord amb la recent Ordenança per la qual es modifica l'ordenança de 27 de novembre de 1998, de Circulació de Vianants i Vehicles (BOPB de 16/06/2017). Classificació dels vehicles de mobilitat personal i cicles de més de dues rodes. Font: Annex VI Ordenança de circulació de vianants i vehicles de Barcelona. Per donar resposta a la problemàtica que planteja la circulació per les vies urbanes dels vehicles de mobilitat personal (VMP) ja fa temps que l'ajuntament de Barcelona ha anat regulant aquesta qüestió, a través dels decrets de 3 de juliol de 2012, de 7 de maig de 2013 i de 5 de febrer de Actualment, però, l'increment dels vehicles d'aquest tipus que circulen per la ciutat, i la seva interacció amb el seu entorn, ha posat en evidència la necessitat d'establir una regulació més completa i estable, incloent-la a l'ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles, per tal de garantir que la circulació d'aquells vehicles es faci d'una forma adaptada i segura, fent-la compatible amb els diferents usos de la via pública. A efectes d'aquesta Ordenança, s'entén per vehicles de mobilitat personal i cicles de més de dues rodes aquells vehicles moguts per la força muscular o ajudats per energia elèctrica que estan recollits a l'annex VI, tal i com estableix la Instrucció 16/V-124 de la DGT. Aquest Annex divideix els Vehicles de mobilitat personal en les següents categories: - VMP Tipus A: Inclou els vehicles de mobilitat personal de dimensions més petites (patinets elèctrics petits, rodes elèctriques i plataformes elèctriques). - VMP Tipus B: Inclou els vehicles de mobilitat personal de dimensions més grans (patinets elèctrics grans i segways). - VPM Tipus C: - VMP Tipus C0: Inclou els cicles de més de dues rodes que s utilitzen per a ús personal. - VMP Tipus C1: Inclou els cicles de més de dues rodes que es fan servir per realitzar algun tipus d activitat econòmica o d oci. - VMP Tipus C2: Inclou els cicles de més de dues rodes destinats al transport de mercaderies. En correspondència amb l anterior classificació, l Ordenança regula els usos i circulació de vehicles de mobilitat personal i cicles de més de dues rodes, amb excepció dels vehicles tipus C0, els quals es regeixen per la normativa aplicable a les bicicletes i estableix unes condicions específiques per aquells que suposin una activitat d explotació econòmica, permetent circular els vehicles del tipus A i B (amb un màxim de 6 persones i el o la guia) només per les rutes marcades en el plànol adjunt a l apartat 4.4, segons les condicions de circulació establertes en els apartats 2 i 3 de l'article 14 ter de l Ordenança. En segon lloc, s ha decidit incorporar en el present Pla d Usos els establiments destinats a l exposició, venda i lloguer de bicicletes, motocicletes i ciclomotors. Els epígrafs queden dividits de la següent manera: - V1 Exposició i venda o lloguer de bicicletes. - V2 Exposició i venda o lloguer de motos i complements. - V3 Exposició i venda o lloguer de vehicles de mobilitat personal. 66

67 ST ESTABLIMENTS DESTINATS A LA PRESTACIÓ I COMERCIALITZACIÓ DE SERVEIS TURÍSTICS Amb l objectiu de minimitzar la pressió turística que pateix al districte i que es concreta amb l aparició de noves activitats lligades a les noves tendències del sector (tal com ha quedat palès en l informe específic recollit en el punt de la present Memòria), es regularan les següents activitats amb caràcter de no admeses: - ST1 Magatzem temporal de mercaderies no perilloses obert al públic: establiment que ofereix magatzem temporal per guardar petites mercaderies com equipatges, bosses, maletes, o similars. En aquest cas específic, és oportú considerar aquestes activitats com a categoria 3a, o fins i tot categoria 4a (d acord amb l article 287 punt 3.5. de les Normes Urbanístiques del PGM), pel perill potencial del contingut de les mateixes. Les activitats industrials de 4a categoria són incompatibles en el teixit urbà del Districte de Ciutat Vella, donat que només s admeten en contigüitat amb usos industrials, i per tant queda abastament justificada la prohibició d aquestes activitats. La prohibició de magatzems temporals de mercaderies no perilloses obert al públic també es justifica en què el contingut de els armariets o taquilles no es pot controlar i, per tant, no es pot fer una estimació de la càrrega de foc. - ST2 Establiment en què es comercialitza la venda de viatges i serveis turístics incloses les agències de viatge i les oficines obertes al públic de venda de tiquets i entrades a espectacles i altres activitats culturals i de lleure. - ST3 Oficina o punt d informació turística: establiment que ofereix als usuaris turístics orientació, informació i prestacions relacionades amb l allotjament, el transport, els serveis, els espectacles i la resta d activitats relacionada amb la cultura i el lleure Activitats complementàries El present Pla d Usos té com a objecte regular les activitats múltiples i complementàries a altres activitats. Respecte dels anteriors Plans d Usos de 2010 i 2013 s ha optat per agregar els següents canvis en les activitats complementàries: - En general, l activitat complementària ha d estar clarament delimitada de l activitat principal per un tancament arquitectònic (element que delimita físicament l activitat principal de l activitat múltiple i complementària), no pot tenir cap element identificador o publicitari visible des de l exterior de l establiment, ha de complir simultàniament l horari de tancament propi a la seva activitat com el que li correspongui a l activitat principal i ha de tenir un accés per al públic des de l'activitat principal. - Pel que fa a les activitats complementàries en un establiment d'allotjament turístic (hotel, hotel apartament, hostal, pensió, albergs de joventut i residències col lectives destinades a allotjament temporal) queden exemptes de complir amb les condicions d emplaçament del present pla especial si la superfície útil destinada a aquesta activitat complementària, sumada a la superfície útil destinada a activitats pròpies de l establiment hoteler per als serveis dels clients allotjats i a altres espais de lleure i oci amb algun tipus de mobiliari (com sales de desdejunis, menjadors, cobertes, terrasses, etc.) no superen, en total, el 25% de la superfície útil de les zones comunes de l establiment. No es tenen en compte els espais destinats a aparcaments ni a instal lacions tècniques (com climatització, captació solar, etc.). - En quant a les activitats complementàries a les activitats culturals i a les botigues de venda de llibres (inclosos en aquest pla especial, seguint el criteri d altres regulacions prèvies com el Pla d usos de la Rambla), aquestes també queden exemptes de la condició d emplaçament si la superfície útil de l activitat complementària no supera el 25% de la superfície útil total de l establiment ni una superfície màxima de 50 m 2. L'accés i sortida a l'activitat complementària no es pot realitzar des de la via pública. Aquests paràmetres, a més de voler compatibilitzar les necessitats de sostenibilitat econòmica expressades pels agents durant el procés participatiu, busquen donar rellevància a la seva funció social, reconèixer la seva implantació tradicional en el teixit urbà. - En el cas dels equipaments comunitaris (clau 7), poden tenir una activitat complementària si no supera la superfície que determini el pla especial que concreti l ús, o supletòriament la superfície útil de la complementària no pot superar el 8% de la superfície total de l establiment - Les activitats complementàries queden limitades a l epígraf de restauració (2.3), sent incoherent mantenir la complementarietat amb les activitats musicals (epígraf 2.2) ja que aquestes no s admeten en l àmbit d aplicació d aquest Pla especial. - Només s admet una única activitat complementària que es desenvolupi dins d un establiment d'allotjament turístic (hotel, hotel apartament, hostal, pensió, albergs de joventut i residències col lectives destinades a allotjament temporal), un establiment dedicat a activitats culturals (epígrafs i 2.5.2), una botiga de venda llibres o un equipament comunitari (clau 7 NUPGM). 67

68 4.4 Paràmetres urbanístics Els paràmetres urbanístics en els quals es basa aquest Pla Especial deriven dels anteriors Plans d'usos, tot i que s'han introduït novetats importants en les condicions de densitat que es converteixen en l'instrument principal de regulació de la situació dels establiments. A. Per situació relativa Situació en relació a l'habitatge. Es manté la prohibició de situar establiments on existeixi contigüitat amb l'habitatge. D acord amb la pròpia Ordenança municipal de pública concurrència s estableixen les limitacions respecte les contigüitats amb l habitatge per a totes les activitats susceptibles de produir molèsties als veïns. Situació en relació a determinats usos d'equipaments. Aquesta distancia mínima de certs establiments a centres docents, institucionals i sanitaris, està regulada per l Ordenança municipal de les activitats i dels establiments de pública concurrència de Barcelona (articles 26 i concordants) i afecta les activitats dels epígrafs 2.2.6, , , i Situació en relació a l espai públic en front l accés dels establiments. S estableix una condició que condiciona la implantació de l activitat si l accés principal de l establiment dóna front a un carrer amb una amplària mínima. Aquest paràmetre ha d assegurar l encaix dels establiments amb majors superfícies útils en la trama urbana del districte, tenint en compte les seves necessitats d evacuació puntual a la via pública, com és el cas de les Activitats culturals amb possible impacte acústic (1.2m) o aprovisionament (càrrega/descàrrega), com és el cas dels Supermercats de més grans de 400 m 2 (EC1.2.3). Ambdós epígrafs es limiten a carrers més amples de 7 metres. Situació en relació a altres establiments. S'introdueix una doble condició de densitat que fa referència a la suma de la superfície útil dels establiments de la mateixa classificació en un radi variable (condició 1a) i la suma de les superfícies útils d'establiments de diversos epígrafs en un radi de 100metres (condició 1b). La condició de densitat màxima -un llindar màxim d establiments per tal d evitar una saturació excessiva que comportaria distorsions contràries a l interès públic-, és una restricció relativa a la ubicació física dels establiments, plenament justificada en l exigència de l objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible i equilibrat de Ciutat Vella, evitant la concentració d activitats i tenint sempre en compte les repercussions d aquestes activitats en el teixit residencial. Com ja s ha argumentat anteriorment, el present Pla introdueix en el càlcul de la densitat el recompte de la superfície útil de les activitats (anteriorment la densitat havia estat comptabilitzada en nombre d unitats). Aquesta millora, juntament amb la resta de paràmetres, hauria d oferir un control més acurat tant sobre la saturació com la dimensió de les noves activitats implantades. Si bé el primer radi que comptabilitza la superfície útil total d activitats del mateix epígraf és un bon instrument per a controlar la densitat i evitar la concentració d activitats del mateix tipus, l ús d un segon radi, on es calcula el total de superfície útil de les activitats que operen en la mateixa franja horària, descriu de forma precisa la suma dels impactes de l acció conjunta de totes aquestes activitats. Els llindars límit de superfície del radi 1a s han obtingut a partir de l estudi de les dimensions promig dels locals a Ciutat Vella per cada un dels epígrafs regulats en relació al nombre d activitats existents dins d aquest radi, derivant-se d un model de ciutat que es basa en la positiva mixtura d usos. En general, s ha considerat un radi de 50 metres (que equival a l entorn urbà immediat) per a totes les activitats que hi estan sotmeses, tret d establiments que pel seu caràcter proper a l equipament o per l abast territorial ampli que tenen, poden considerar-se d escala de barri o districte (en aquest supòsit el radi s amplia a 200 metres). Pel que fa al segon radi 1b, l ús d un radi més ampli permet caracteritzar cada punt a partir de l entorn que l envolta i no només per el teixit urbà que directament el connecta. En aquest radi s avaluen les sumes dels impactes de diversos tipus originats per les activitats del voltant. Aquest segon radi només s aplicarà a les activitats del grup amb alt impacte nocturn, les superfícies útils dels quals se sumaran per un obtenir un valor de límit. Totes elles són activitats que tenen la possibilitat de desenvolupar-se durant la franja nocturna i que, en cas de fer-ho conjuntament, augmenten les afectacions significatives en termes de soroll (amb conseqüències en el malestar i la salut dels veïns), de recollida de brossa i impacte de persones a l espai públic. Per tal d evitar l acumulació excessiva o la concentració d activitats amb un major impacte nocturn, el llindar de superfície del radi de 100 metres s ha establert a partir de l estat de saturació actual, l estudi dels àmbits i impactes detectats en els informes previs, i en el procés participatiu d acord amb l objectiu de garantir la qualitat de vida i la salut dels veïns. L aplicació dels dos radis, que tindran un llindar de superfície que s ajusta a les característiques específiques de les activitats, es realitzarà de la següent manera: L àrea de densitat limitada es calcula traçant un cercle amb un radi que parteix del centre de la façana que confronti amb la via pública. Si en té vàries, es traça un cercle amb un radi que parteix del centre per a cadascuna d elles. En cas que l establiment tingui accés directe des d un espai d ús públic diferent d una via pública, es traça un radi que parteix del centre de la paret de tancament on s ubiqui aquest accés. Es pren com a referència el cercle que tingui una major densitat. 68

69 Activitats amb alt impacte nocturn (condició 1a): - S estableix un densitat màxima de m 2 de superfície útil total en un radi de 200 metres per a les activitats de l epígraf 1.2.m Activitats culturals amb possible impacte acústic ja que tenen un abast territorial ampli. - S estableix un densitat màxima de 300 m 2 de superfície útil total en un radi de 50 metres per a les activitats dels epígrafs de Restauració (2,3) i Comerç alimentari en degustació (EC3.3.3), que a efectes de la densitat computen de manera conjunta -en la línia dels anteriors Plans d usos i de la realitat observada el comerç alimentari amb degustació s assimila a un restaurant. La saturació d aquest tipus d establiments dins de l àmbit d aplicació del pla especial fa que els àmbits en els quals es podrà implantar una nova activitat siguin reduïts. - S estableix un densitat màxima de 75 m 2 de superfície útil total en un radi de 50 metres per a les activitats dels epígrafs EC1.1.2 Especialistes generalistes amb impacte nocturn, EC1.1.3 Especialistes vinculats a un consum no quotidià, EC1.2.1 Autoserveis i EC3.1 Botigues de conveniència. Aquestes activitats es consideren similars a l hora de calcular la densitat i, per tant, se suma la seva superfície útil. Dins de l àmbit d aplicació del Pla existeix una concentració demostrada d aquest tipus d activitat, de manera que si es parteix de la situació actual, es permet bloquejar les àrees densificades amb algunes noves incorporacions en àrees esponjades. Activitats amb alt impacte nocturn (condició 1b): - S estableix un densitat màxima de m 2 de superfície útil total en un radi de 100 metres per a totes les activitats incloses en el grup d activitats amb impacte nocturn. A conseqüència de la saturació territorial abastament demostrada en els apartats precedents i amb l aplicació d aquesta condició, el Pla restringeix en definitiva la implantació de molts establiments d aquest grup que sí compleixen la condició de densitat 1a fins que la disminució de la saturació global del districte ho permeti. Activitats amb baix impacte nocturn (condició 1a): - S estableix una densitat màxima de 300 m 2 de superfície útil total en un radi de 50 metres per a l epígraf EC1.1.1 Especialistes vinculats a un consum de proximitat. Aquestes activitats, que es vinculen a una dimensió de local petit, podran implantar-se arreu del districte amb l objectiu de reforçar un entorn urbà que afavoreixi els valors de mixtura comercial i proximitat. - S estableix una densitat màxima de 400 m 2 de superfície útil total en un radi de 200 metres per a l epígraf EC Superservei. D acord amb la classificació de l Ordenança d establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona, que estableix un límit de 400m2 en aquest cas, aquesta condició permetria situar una peça comercial de gran capacitat (pel que fa a la mitja de locals comercials de Ciutat Vella) en un abast que es pot considerar de barri. - S estableix una densitat màxima de 75 m 2 de superfície útil total en un radi de 200 metres per a l epígraf EC Establiment de venda de productes no alimentaris que podrà destinar a l alimentació el 20% de la superfície neta de venda. Aquest valor permet limitar-ne l acumulació excessiva.. Situació relativa a la vulnerabilitat del teixit. D acord amb la diagnosi realitzada que constata l existència d àmbits de vulnerabilitat residencial extrema i acusada (veure punt de la present Memòria) en els quals la implantació de les activitats pot tenir un impacte major, s introdueix la condició d edifici vulnerable. En aquest cas, la implantació de les activitats queda condicionada a l existència certificat d aptitud de l edifici amb la qualificació d apte, quan aquest estigui obligat a la inspecció tècnica de conformitat amb el Decret 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d'habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l'edifici o normativa que la substitueixi. Aquesta condició, a més de permetre controlar l impacte de les activitats sobre el teixit vulnerable, s espera que fomenti l actualització i la rehabiltació del parc edificat. Aquesta condició s aplicarà a tots els establiments del grup d activitats amb alt impacte nocturn que se situïn en l àmbit delimitat en el plànol d ordenació (Document C Plànols d informació i ordenació, plànol núm. 15). - S estableix una densitat màxima de m 2 de superfície útil total en un radi de 200 metres per a les activitats de l epígraf 1.2.c Activitats d exhibició o espectacle i 2.1. Activitats Esportives, entenent que són serveis potencials per als residents a l escala de barri. - S estableix una densitat màxima de 500 m 2 de superfície útil total en un radi de 50 metres per a les activitats dels epígrafs Activitats culturals i Centres de difusió cultural, que hauria de permetre la seva implantació d acord amb les dimensions de superfície dispars que poden prendre els establiments d aquests epígrafs (des de museus a sales de difusió de la cultura de petit format). - S estableix una densitat màxima de 100 m 2 de superfície útil total en un radi de 200 metres per a les activitats dels epígrafs Menjadors socials, que permetrà la seva obertura als diversos barris del districte, d acord a les necessitats municipals. 69

70 Plànol de rutes marcades per a l establiment de locals amb activitat relacionada amb VMP a Ciutat Vella. Font: Elaboració pròpia. B. Per emplaçament zonal El districte és tractat com una zona única de manera que no existeixen condicions d emplaçament zonal excepte per als establiments de tots els epígrafs inclosos en la categoria V. Exposició, venda i lloguer de vehicles que només podran situar-se en les finques que donin front als recorreguts autoritzats per l Ordenança de circulació de vianants i vehicles de Barcelona. Tot i que aquests recorreguts es defineixen en l Ordenança expressament per a Vehicles de Mobilitat Personal s ha volgut estendre aquesta condició d emplaçament zonal a la resta de vehicles (bicicletes i motocicletes) ja que els locals destinats a la seva exposició, venda i lloguer són assimilables en quant als seus requeriments (espai per a aparcament i prova dels vehicles) i al malestar que generen entre els residents. Aquests recorreguts passen per vials amples amb baixa o nul.la afectació residencial (la mateixa amplada del carrer es converteix en una separació positiva per als edificis que s hi aboquen) i haurien de permetre minimitzar la pressió existent en molts punts del districte. L accés per a l entrada i sortida de vehicles ha d estar habilitat exclusivament per una de les vies mencionades mitjançant un gual, la pèrdua del qual suposa el cessament de l activitat.. C. Per condicions especifiques dels establiments Superfície màxima útil de l establiment (Condició 3a). Per tal d adequar els requeriments de superfície d algunes activitats a l estructura urbana, de parcel.la i local de gra menut, mantenir la mixtura d usos i controlar els impactes sobre l espai públic de determinats establiments de gran dimensió, s estableix un paràmetre de superfície màxima de l establiment. Aquest s aplicarà a tots els establiments del grup d activitats amb alt impacte nocturn (excepte l epígraf 1,2c) i als epígrafs EC1.1.1 Especialistes vinculats a un consum de proximitat i EC Establiment de venda de productes no alimentaris que podrà destinar a l alimentació el 20% de la superfície neta de venda. Superfície mínima útil de l establiment (Condició 3b). S incorpora un paràmetre de superfície mínima útil per tal de minimitzar els impactes ocasionats per la proliferació excessiva d activitats d algunes tipologies d establiments. Aquesta condició s aplica als establiments de l epígrafs 2.3 Restauració amb una superfície útil mínima de 50 m 2 i als establiments dels epígrafs V Exposició, Venda i Lloguer de vehicles amb una superfície útil mínima de 100 m 2. Magatzems. S han incorporat dues consideracions fruit d una banda, de la diagnosi tècnica relacionada amb les futures necessitats de logística del districte i, de l altra, del malestar expressat en el procés participatiu pels carrers amb persianes baixades. 70

71 En primer lloc, tots els establiments regulats en aquest pla especial han d usos han de tenir la dotació exigida per la normativa en quant a magatzems i cambres de residus a l interior de l establiment. En segon lloc, tot els tancaments amb l exterior, en especial a les plantes baixes, ha de permetre la transparència pròpia d aquesta ubicació i facilitar la seva conservació evitant la proliferació de grafits. Es proposa que aquests tancaments amb persianes enrotllables siguin calats i de color neutre. 4.5 Gestió del Pla d'usos de Ciutat Vella Gestió del Pla d'usos La gestió del Pla d usos d acord amb les noves regulacions establertes i la necessitat de controlar la informació de les llicències dels diferents establiments comportarà un seguit d actuacions que en garanteixin l èxit. Es proposa implementar les següents eines de seguiment i gestió quan tècnicament sigui possible: - Llistat d activitats: es proposa la publicació en línia del llistat d establiments, i les seves actualitzacions periòdiques, a través del web corporatiu municipal. Aquest llistat contindrà el nombre d establiments existents per a cada tipologia i la seva superfície útil, regularment actualitzades. - Comissió de seguiment: es proposa la continuïtat de la figura de la comissió de seguiment d acord amb el procediment establert en els anteriors plans d Usos que incorpori tots els agents ciutadans implicats i es reuneixi almenys un cop cada sis mesos. - Comissió tècnica: es proposa la creació d una comissió tècnica de seguiment que vetlli per la incorporació de criteris interpretatius de les diferents casuístiques produïdes durant la seva aplicació. Aquesta comissió es reunirà semestralment. - Cèdula de l activitat: es proposa la creació i gestió d una cèdula identificativa de llicència, que haurà de col locar-se al local de manera visible, i indicarà l activitat autoritzada, el seu titular, la superfície útil de l establiment, i la resta de característiques que es considerin adequades per al seu control i identificació. El resum de les despeses previstes respon al següent detall: - Manteniment i actualització del cens: Publicació del cens: Tractament cartogràfic de dades : Desenvolupament d eina de gestió: Implementació de la cèdula de l activitat: Comunicació i atenció al públic: Tasques d inspecció i control: Contingut del Pla especial Informe ambiental: Es considera que el present Pla Especial no està sotmès a tràmit d avaluació ambiental, al tractar-se d un planejament derivat de caràcter sectorial que té per objectiu l equilibri i la convivència dels diferents usos admesos pel planejament general en sòl urbà. Mobilitat generada El present Pla Especial no suposa increment d edificabilitat, modificació dels usos o cap altre canvi substancial respecte del planejament vigent que afecti la mobilitat generada. Documents que integren el Pla especial urbanístic El Pla especial urbanístic s integra pels documents següents: a. Memòria. b. Normativa. c. Plànols d informació i d ordenació. d. Annex Llistat d activitats e. Memòria de participació. - Eina de gestió: es proposa desenvolupar una eina de gestió que faciliti la gestió del Pla d usos Sostenibilitat econòmica La posada en marxa del conjunt d actuacions per a la gestió del Pla d usos representarà unes despeses aproximades de euros. La capacitat tècnica i econòmica del Districte resulta suficient per a fer front a aquestes despeses. 71

72 -> Annex 1: Quadre comparatiu densitats Pla Usos

73 73

74 74

Sitemapفيلم كدبة بيضا | Tilda Swinton | Hazlo como Hombre